bluetooth madj

Primera documentació: 11/12/2003

Tipus semàntic
Contextos La versió del simulador de futbol més popular del món es pot jugar online a través de la connexió bluetooth del telèfon consola de la companyia finlandesa. [El Periódico, 11/12/2003]
Les versions més sofisticades incorporen bluetooth per enviar dades al telèfon sobre el consum de nicotina o el temps d’activitat. [Ara, 4/10/2016]
Observacions El bluetooth és una tecnologia sense fils que serveix per interconnectar a una distància pròxima i amb un consum de potència baix diferents dispositius electrònics, que elimina els cables dels perifèrics com els dels auriculars, impressores o teclats. A més, molts fabricants de cotxes inclouen com a opció en els vehicles l’equipament de mans lliures basat en la tecnologia bluetooth, ja que permet mantenir una conversa telefònica sense necessitat d’agafar l’auricular.

Aquest sistema de connexió el van desenvolupar el 1994 Jaap Haartsen i Mattisson Sven, dos enginyers que treballaven per la companya Ericsson a Suècia. Tres anys més tard, un altre enginyer nord-americà, Jim Kardach, va proposar el nom d’un rei viking, Harald Blåtand (911-987), que en anglès s’havia traduït per Harald Bluetooth. El motiu pel qual es va escollir aquest rei per posar nom a aquesta nova tecnologia va ser perquè va unificar les tribus de Dinamarca, Suècia i Noruega i les va  convertir al cristianisme, la qual cosa manté un cert paral·lelisme amb el bluetooth, que permet la unificació de la comunicació dels sistemes digitals. De fet, el logotip que va llançar l’empresa sueca combina els signes de l’alfabet rúnic hagall (ᚼ) i berkana (ᛒ), que equivalen a les inicials del nom i cognom del rei, i fins i tot el color del disseny és blau perquè Harald Bluetooth era un apassionat dels nabius.

Anuncis

ultrafons m

Primera documentació: 3/10/2012

Tipus prefixació
Contextos La mort, diumenge passat, d’una participant de la carrera d’ultrafons Cavalls del Vent planteja no només de nou el debat sobre l’adequat control mèdic dels que practiquen esport de forma amateur, sinó el de la creixent recerca de nous límits en activitats físiques en la natura. [El Periódico, 3/10/2012]
Ets corredor d’ultrafons i sempre has portat Blanes a tot arreu. [País km0 (La Xarxa), 26/07/2016]
Observacions El prefix ultra- significa ‘més enllà’, com a ultramar, o ‘en grau excessiu’, com a ultraconservador o, com en el cas que ens ocupa, ultrafons. Aquest substantiu fa referència a una modalitat esportiva que va molt més enllà que les curses de fons convencionals, en què les distàncies que es recorren són els 3.000, 5.000 i 10.000 metres llisos, i la marató. Quan la distància supera els 42,195 km s’anomena ultrafons; les distàncies més comunes d’aquest tipus de cursa són 50, 80 o 160 km, i, a diferència de les curses de fons, les d’ultrafons es fan per terrenys de muntanya o mixtos, cosa que n’incrementa la dificultat.

El Termcat dona com a sinònima la forma ultramarató, però a l’Observatori no n’hem documentat cap exemple en els mitjans.

polla f

Primera documentació: 22/05/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”. [Ara, 9/05/2015]
Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un ‘blockbuster’ d’animació infantil, és un reguitzell d’acudits de polles. No de penis, no de cigales, no de titoles. De polles, que aquest barbarisme groller és el que es fa servir en la nomenclatura de la ‘writer’s room’. [Ara, 7/10/2016]
Observacions Les paraules que una cultura i, doncs, una llengua considera tabús se solen evitar en contextos formals i, fins i tot, col·loquials, motiu pel qual no solen aparèixer en els textos dels mitjans. Normalment, aquestes paraules estan relacionades amb la mort, les malalties i el sexe, com el cas que ens ocupa, i es recorre a metàfores diverses que depenen de les equivalències que estableixen els parlants amb els elements amb què es comparen. Així, per al membre viril, es recorre a metàfores vegetals (fava, plàtan), animals (cigala, sardina), comestibles (xurro, melindro), instruments (simbomba, flauta) per evitar esmentar explícitament el penis.

La paraula polla és un manlleu del castellà, que prové del llatí pŭllus -a -um, que volia dir ‘cria d’un ocell, especialment de la gallina’, i que designa vulgarment el penis. El diccionari de la Real Academia Española el va incloure per primer cop en l’edició de 1985, tot i que aquest significat es documenta en els corpus des de finals dels anys 70 del segle passat.

diable mf

Primera documentació: 1/10/2003

Tipus semàntic
Contextos Qualsevol persona que vingui de fora i vegi la propaganda que fa l’Ajuntament de les festes majors i de la cultura popular pot pensar: “òndia, amb això dels diables, deu ser una tradició arrelada i mamada per les institucions”. [La Burxa, 1/01/2003]
El sentiment religiós està molt arrelat i no està renyit amb la festa més cultural, amb els diables i la resta d’actes; més aviat es retroalimenten. [País km0 (La Xarxa), 8/09/2016]
Observacions La figura del diable és molt present en la religió cristiana com a ‘esperit del mal’ (DIEC2) i forma part de l’imaginari de moltes cultures. En el cas de la catalana, més enllà de designar l’àngel caigut, apareix sovint en dites, cançons, llegendes i rondalles populars, i se’l sol representar amb figura humana, però lleig i pelut, amb banyes i cua, i els balls de diables apareixen en algunes representacions religioses populars, que es remunten, segons Joan Amades, a l’any 1150, quan es va escenificar el ball com un entremès durant el banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. La primera documentació que se’n té, però, és de 1411, de la processó de Corpus a Cervera, festa a la qual han estat vinculats els balls de diables clàssics. Es tracta, doncs, d’una representació teatral de la lluita del bé contra el mal, i, tot i que actualment ha perdut el caràcter religiós, la participació dels diables, així com de dracs i altres personatges fantàstics relacionats amb el foc, en cercaviles i correfocs, ha esdevingut un element essencial i quasi imprescindible de les festes majors de molts municipis.

kriptonita f

Primera documentació: 6/11/1995

Tipus sufixació
Contextos És per això que els successius guionistes de DC han explotat el recurs de la kriptonita, un mineral de Kripton que és l’única cosa que pot fer minar les forces de Superman. [El Temps, 2/02/1998]
Aquests 10 centímetres de més poden passar inadvertits per a molts, però són kriptonita per a les superdones i superhomes amb cadira de rodes, amb caminador, amb bastó, amb crosses o amb cotxets de nadó. [La Vanguardia, 26/02/2017]
Observacions La formació de kriptonita (en anglès, kryptonite), segueix la pauta de formació dels noms d’espècies minerals, que prenen el sufix d’origen grec -ita, com a antracita, clorita, hialita, etc., i que modernament s’utilitza per expressar el color, l’estructura, els caràcters físics, o bé per relacionar-lo amb el nom d’una població o el descobridor, com a humboldtita, labradorita o calcita.

Tanmateix, la kriptonita no és real, sinó que és un mineral radioactiu fictici originari dels còmics de Superman, el personatge de còmic creat per Jerry Siegel i Joe Shuster el 1933, les aventures del qual van aparèixer per primera vegada el juny de 1938. Superman, que és l’alter ego de Clark Kent però que al seu planeta d’origen es deia Kal-El, té poders sobrenaturals que inclouen, entre d’altres, el vol, la superforça o la invulnerabilitat. L’única substància a la qual és vulnerable és la kriptonita verda, un residu mineral de Kriptó, que ha esdevingut un material radioactiu. Si Superman s’hi exposa, li queden anul·lats els poders i l’immobilitza, i una exposició perllongada el podria matar.

Més enllà, però, del món fictici del còmic, kriptonita s’usa també de manera figurada, com es pot veure en el segon exemple, per designar alguna cosa que pot debilitar o danyar una persona. No deixa de ser, doncs, una versió més moderna del mite d’Aquil·les i el seu dèbil taló.