vergonya aliena f

Primera documentació: 10/02/2013

Tipus	sintagmació
Contextos	Camp ha assenyalat que Maragall “es mou en un món virtual” que fins i tot “provoca vergonya aliena entre alguns diputats socialistes, que ja no saben quina cara posar”. [Europa Press, 25/04/2001]
	Al reportatge de Rubio hi ha una cita d’un article d’Anna Pazos que no estava restringit a l’àmbit català: “diria que a la meva generació la tendència ha culminat en una desaparició gairebé absoluta del sexe en l’escriptura masculina; o almenys d’un sexe despullat que no causi una vergonya aliena intolerable”. [Núvol, 14/11/2023]
Observacions	La vergonya és un sentiment de deshonor humiliant, tal com la defineix el DIEC2, i el que és més comú és sentir-la pròpia, per accions que ha comès un mateix o per actituds que s’han tingut envers una situació. Ara bé, quan aquest sentiment se sent per alguna cosa o persona externa llavors ho expressem amb el sintagma vergonya aliena. Aquesta mena de sentiment d’humiliació que sentim en la nostra pell per alguna cosa que no hem fet nosaltres es pot donar en dos casos: d’una banda, quan algú del nostre voltant fa alguna cosa vergonyosa. En aquest cas, no hi ha cap relació entre la persona que pateix el sentiment i la persona que el provoca. Simplement, presenciar l’esdeveniment fa esclatar el sentiment. De l’altra banda, la vergonya aliena apareix quan sentim que formem part d’un grup o que la persona que realitza l’acció vergonyosa ens representa d’alguna manera, tot i que en molts casos no hi ha cap relació ni connexió amb la persona que ens la produeix. Aquesta darrera sensació sovint ocorre en àmbits com la política (com en el primer context), ja que els partits i els polítics representen ideologies compartides o no per la ciutadania. Per això, quan un polític fa una acció que humilia el grup que representa és normal que els simpatitzants sentin vergonya aliena.

ISSN: 2938-5059

roguelike adj

Primera documentació: 1/09/2022

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Altres obres, com Rez, Sayonara Wild Hearts o Crypt of the NecroDancer consisteixen a impregnar de ritme la fórmula d’altres gèneres —els matamarcians, l’acció plataformera o el rol roguelike, respectivament—. [Time Out Barcelona, 1/09/2022]
	Aquest joc ha estat en desenvolupament durant gairebé tres anys i el resultat és un títol per a mòbils que fa virar la saga Mighty cap als roguelike (jocs que no guarden el progrés i tornes al principi cada vegada que mors) i on l’objectiu és derrotar tants monstres com sigui possible. [Regió 7, 23/02/2023]
Observacions	Els jocs de rol van sorgir durant la dècada dels setanta del segle xx i estaven fortament influïts per la literatura i les novel·les fantàstiques, en concret de J. R. R. Tolkien (1892-1973) amb El hòbbit i El senyor dels anells. Un dels més populars de l’època i que més va revolucionar la societat jove va ser Dungeons & Dragons [‘Masmorres i dracs’], també conegut com a D&D. En aquest joc, a cada jugador se li assigna un personatge i emprèn aventures en què ha de superar diferents nivells i derrotar monstres i dracs fins arribar al monstre final. Cada personatge té la seva funció dins la història i per això es coneix com un joc de rol. Amb l’aparició de les videoconsoles portàtils als anys setanta i vuitanta els videojocs es van portar a les llars i això va transformar el tipus de videojocs que es van popularitzar. Com era d’esperar, els jocs de rol també es van adaptar al nou format. És així com va néixer el videojoc Rogue (1980), inspirat en les característiques dels jocs de taula basats en masmorres: moviments per torns, diversos nivells per superar, mort irreversible dels jugadors, etc. Aquest joc es basa en la versió analògica de D&D i per això comparteixen moltes característiques. La paraula roguelike que significa literament ‘semblant al Rogue’ fa referència a tots els videojocs de rol posteriors al Rogue de 1980 que s’hi inspiren i que s’hi assemblen. Amb el temps s’ha lexicalitzat de manera que fa referència a qualsevol videojoc de rol en què els jugadors tenen el paper d’un heroi i han de superar obstacles, explorar masmorres i laberints diversos per tal d’aconseguir premis i tresors, a través de la resolució de trencaclosques.

ISSN: 2938-5059

cúspide f

Primera documentació: 31/07/2022

Tipus	semàntic
Contextos	Amb instants ara de delicadesa extrema, ara d’encant experimental, la cantant i compositora va enlluernar d’entrada amb Plumita, per seguit entre altres al·lusions amb Som somiat, Ensumo l’abril, una impactant Sound of silence a la cúspide de l’estructura, o Siga el baile. [La Vanguardia, 31/07/2022]
	Somnis de l’aficionat blaugrana que ara ja han arribat a la cúspide de les seves carreres i que no han donat el rendiment esperat. [Nació Digital, 31/01/2024]
Observacions	El diccionari recull cúspide amb els significats de ‘part superior d’una cosa acabada en punta’ i ‘vèrtex’, però no en recull el sentit metafòric que pot fer referència, d’una banda, al punt més alt, entès com el grau màxim al qual es pot arribar en alguna cosa, com una carrera professional, tal com es veu en el segon context, i, de l’altra, al punt de perfecció màxima en un gènere determinat, com s’observa en el primer exemple.

ISSN: 2938-5059

preestrena f

Primera documentació: 15/11/2000

Tipus	prefixació
Contextos	El cine Truffaut de Girona s’inaugurarà divendres amb la preestrena de la pel·lícula Así es la vida d’Arturo Ripstein i la projecció de tràilers de François Truffaut. [Europa Press, 15/11/2000]
	Pel que fa a l’àmbit familiar, la temporada inclou Hola, ràbia! de la companyia gironina La Banda amb la col·laboració de Playmodes i la preestrena de Tumbalafusta, un espectacle de Xavier Bobés, Pau Matas i la companyia La Ruta 40, que convida els més petits a jugar amb els objectes. [Diari de Girona, 23/01/2024]
Observacions	Una de les accepcions d’estrena que recull el DIEC2 fa referència a la ‘primera representació, execució o projecció públiques d’una obra teatral, musical o cinematogràfica’. Tanmateix, molts espectacles teatrals i cinematogràfics ofereixen passis o representacions completes durant un o més dies, de vegades amb públic restringit, abans de la presentació oficial. Aquest significat d’anterioritat és el que aporta el prefix pre-. Aquest substantiu apareix recollit en la majoria d’obres lexicogràfiques en català, com el Gran diccionari de la llengua catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana o el Diccionari normatiu valencià.

ISSN: 2938-5059

aliat aliada m i f

Primera documentació: 14/10/2000

Tipus	lexicalització
Contextos	Al llarg de la sessió, els diputats serbis van ratificar la dimissió del primer ministre serbi, Mirko Marjanovic, un aliat de Slobodan Milosevic i del seu gabinet. [Europa Press, 24/10/2000]
	L’experiència del pilot català el converteixen en un aliat perfecte per millorar la moto i per què no? Superar Ducati. [El Nacional, 1/01/2024]
Observacions	El substantiu aliat aliada és una lexicalització del verb aliar i pot tenir diversos significats. En primer lloc, tal com el defineix el GDLC, usat com a adjectiu, fa referència a ‘unit per una aliança’ de qualsevol índole. En segon lloc, en masculí plural té una significació bèl·lica, ja que fa referència a la denominació genèrica donada als països que van lluitar contra Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia en la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial. Actualment, però, tot i que se segueix trobant usat en l’àmbit polític, ha abandonat la connotació bèl·lica, i s’ha estès a molts altres àmbits especialment per designar les associacions entre persones que s’uneixen per assolir un mateix fi.

ISSN: 2938-5059