dolce far niente m

dolce-far-nientePrimera documentació: 23/01/1995

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Si li ho hagués permès la llei, segur que hauria esbatanat el portal del carrer, disposat a atendre la possible clientela. Hom no concebia el dolce far niente. [Avui, 23/01/1995]
No té cap sentit un pacte a l’estil alemany entre el PP i el PSOE, com proposa, entre d’altres, Felipe González des del seu dolce far niente aconseguit gràcies a les portes giratòries. [El País, 9/02/2016]
Observacions El manlleu dolce far niente, literalment ‘dolç no fer res’, al·ludeix a la indolència i la ganduleria, enteses no tant com a caràcter natural, sinó més aviat com a opció vital i com a font de felicitat i satisfacció. L’expressió té l’origen en l’època romana, però és imprecís. Hi ha qui sosté que procedeix de Plini el Jove (61-113), en la seva Epístola IX; per a altres la paternitat de l’expressió podria correspondre a l’obra De oratore de Ciceró (106 aC-43 aC), i també s’afirma que el seu origen podria estar en l’obra Agricola de Tàcit (ca. 55- ca. 116) on va escriure inertia dulcedo ‘dolça inèrcia’. Tanmateix, la frase constitueix una manera brillant per explicar el dolç plaer de l’ociositat.

ecoturisme m

ecoturismePrimera documentació: 22/05/1998

Tipus composició culta
Contextos El turisme de qualitat s’identifica, més aviat, amb turisme sostenible; no ha d’equivaler necessàriament a l’ecoturisme, si s’han d’explotar igual que a la costa. [El Temps, 22/05/1998]
Amb la voluntat de fomentar l’ecoturisme vinculat al projecte, s’organitzaran diferents cursos per a agents turístics i guies locals sobre la situació de l’ós al Pirineu per incorporar-lo en la promoció de la zona. [La Vanguardia, 2/03/2016]
Observacions El substantiu ecoturisme és un compost culte construït amb la forma prefixada eco- ‘medi’ i el substantiu turisme, amb el qual també s’han format altres compostos com agroturisme, enoturisme o necroturisme. Aquest terme fa referència a l’activitat turística que té com a objectiu visitar àrees naturals per gaudir-ne, apreciar-ne i estudiar-ne els atractius naturals o qualsevol manifestació cultural que s’hi pugui trobar, sense destorbar-les, de manera que se’n promou així la conservació i el respecte a l’equilibri del medi ambient.

Aquest moviment va aparèixer a finals de la dècada de 1980, i pocs anys més tard es va crear la Societat Internacional d’Ecoturisme (TIES per les sigles en anglès). L’ONU va declarar el 2002 l’Any Internacional de l’Ecoturisme i va reconèixer que aquest turisme «anima les comunitats locals i indígenes dels països en què es practica i els turistes a preservar i respectar el patrimoni natural i cultural». Països com Kenya, Costa Rica o Madagascar es beneficien d’aquest turisme que els aporta una part important dels ingressos de les divises provinents del sector turístic i, fins i tot en alguns casos, de l’economia del país.

El Termcat també proposa el sintagma turisme ecològic, però l’Observatori no n’ha documentat cap ocurrència a la base de dades.

vaporetto m

vaporettoPrimera documentació: 27/07/1998

Tipus manlleu de l’italià
Contextos La Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, concretament el seu Allegretto, s’identifica amb les boiroses imatges del vaporetto que arriba al port de Venècia de matinada, a principis d’aquest segle, i en què viatja l’atribolat compositor. [El Periódico, 1/02/1999]
Pujar al vaporetto per anar a la plaça de Sant Marc és el millor viatge que podem fer per iniciar-nos en el catàleg de les meravelles de Venècia. [Ara, 17/04/2016]
Observacions El vaporetto és un tipus d’embarcació típica de Venècia que s’utilitza com a mitjà de transport públic. Aquesta ciutat italiana està construïda sobre un arxipèlag de 118 illes i disposa d’un entramat de canals navegables, per la qual cosa el transport marítim substitueix qualsevol altre mitjà de transport. El vaporetto només circula pels canals amples, mentre que pels estrets se solen utilitzar les góndoles per als turistes.

Malgrat que avui en dia aquesta embarcació funciona amb motors dièsel, el primer vaporetto construït l’any 1881, anomenat Regina Margherita, funcionava amb vapor; d’aquí prové el nom en italià, format pel substantiu vapore, que significa ‘nau de vapor’, al qual s’ha afegit el sufix diminutiu -etto, que dota el nom d’un matís afectiu.

capri adj i m pl

capriPrimera documentació: 24/03/2004

Tipus semàntic
Contextos Una altra peça que marcarà la moda és els pantalons capri en dues versions, una, més informal, i l’altra, de línia elegant. [El Periódico, 24/03/2004]
Si el que ens va és el retro, res millor que faldilles de vol per sobre dels turmells o pantalons estrets tipus capri. [Ara, 22/08/2015]
Observacions Els pantalons capri són un tipus de pantalons llargs i bastant ajustats, de cintura més alta que la natural, i rematats més amunt dels turmells, que queden a la vista. Tot i que els solen portar més les dones, a principis del segle xxi també s’han fet populars entre els homes.

L’any 1948 la dissenyadora Sonja de Lennart va crear aquests pantalons com a part d’una col·lecció anomenada Capri, amb el mateix nom de l’illa italiana on estiuejava la família de l’estilista. Ràpidament altres modistes, entre els quals va destacar Emilio Pucci, van copiar el model. Aquests pantalons es van convertir en un article de moda indispensable, sobretot entre les noies joves, perquè moltes actrius de cine del moment com Audrey Hepburn, Grace Kelly o Sophia Loren els portaven.

bloody mary m

bloody-maryPrimera documentació: 25/11/1990

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Si la nit de dissabte ha estat moguda i la ressaca es fa sentir, res com un bloody mary per agafar el to. [Diari de Barcelona, 25/11/1990]
Una sèrie de productes frescos i hidratants que combinen perfectament amb “una sopeta freda de tomàquet” que “estaria molt bé, a més a més, si es pot tunejar amb una mica de tequila o vodka per als que volen fer un bloody mary entre onada i onada”. [Ara, 18/07/2016]
Observacions Un bloody mary és un còctel de fama internacional fet a partir de suc de tomàquet i vodka, encara que també s’hi solen afegir quantitats petites de suc de llima o llimona, tabasco i salsa Worcestershire. El nom d’aquest còctel prové del sobrenom que tenia la reina Maria I d’Anglaterra, també coneguda com Maria Tudor (1516-1558). Els protestants anglesos la van anomenar The Bloody Mary ‘Maria la Sagnant’, perquè en els sis anys de regnat va anul·lar les reformes religioses que el seu pare, Enric VIII, havia instaurat i va condemnar 300 líders religiosos a morir a la foguera. El fet, però, que aquest còctel s’anomeni així no té relació directa amb aquesta reina sanguinària, sinó que és més aviat fruit d’una casualitat. Pel que sembla, va ser l’any 1921 quan per primer cop Fernand Petiot, creador del famós còctel, va servir aquesta beguda a dos clients de l’establiment que regentava a París, i ells van suggerir-li que posés el sobrenom de la reina Maria Tudor al combinat a causa del color vermell i el gust intens.