Primera documentació: 17/08/1991
Tipus |
manlleu de l’italià
|
Contextos |
En quin dels setze wàters de la finca dels Boyer s’amaga el paparazzi —nan o contorsionista— que obtindrà la fotografia més cobdiciada? [Diari de Barcelona, 17/08/1991]
|
Una piscina que tots hem vist en fotografies dels anys setanta, amb artistes, toreros, monarques, ducs, magnats i tota mena de paparazzis. [Sàpiens, 1/08/2021]
|
|
Observacions | El substantiu paparazzi és un manlleu de l’italià que designa un ‘fotògraf de premsa especialitzat a empaitar persones famoses per obtenir-ne fotografies sensacionalistes’, tal com el defineix el GDLC. Des del punt de vista morfològic, el cas de paparazzi és interessant perquè en italià és la forma plural de paparazzo (forma que es documenta amb molt poca freqüència en català), però en català (i en altres llengües) s’ha reanalitzat el plural italià com si fos singular i quan es fa referència al plural s’afegeix la -s final que caracteritza el plural en català.
L’origen d’aquest nom es troba a la pel·lícula La dolce vita de Federico Fellini (1920-1993), on el personatge que protagonitza Marcello Mastroianni, el periodista de premsa rosa Marcello Rubini, rep l’apel·latiu afectuós de paparazzo ‘mosquit’. Segons Fellini, que canviava de versió sovint a propòsit de l’origen del nom, era perquè era el motiu que es donava als nens que parlaven d’una manera atropellada i que interrompien els altres. En italià, el nom de paparazzo de seguida es va fer servir per designar els reporters gràfics, especialment amb persones públiques de l’escena social i actes publicitaris, i està tan integrat en la llengua que també ha donat lloc a altres paraules que també es documenten al diccionari, com el verb format per conversió paparazzare ‘fer fotos, especialment de persones famoses en moments de la seva vida privada’ o el substantiu format per sufixació paparazzata ‘servei fotogràfic escandalós’. |