cappuccino m

cappuccinoPrimera documentació: 6/11/1995

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Fa quatre dies, en el temps de fer un talladet que em van cobrar a preu de cappuccino amb nata, vaig veure descanviar uns quants bitllets de cinquanta a un parell d’encorbatats que si no eren ludòpates ho seran la setmana que ve. [ULTIM, 9/05/2007]
“S’apujaria tot: el preu del capuccino, el sou mínim i, fins i tot, els vols. No saben on s’han ficat”, assevera. [La Vanguardia, 27/06/2016]
Observacions En italià, cappuccino (amb dues pes —que en els contextos recollits en català apareixen majoritàriament reduïdes a una— i dues ces) és una lexicalització del diminutiu de cappuccio ‘caputxa’, perquè s’associa al color de l’hàbit de l’orde dels caputxins.

El cappuccino és un ‘cafè amb llet escumosa o nata batuda, sovint empolsat amb xocolata’ (GDLC). L’origen d’aquesta beguda sembla que es remunta al 1683, després de la batalla de Viena que va enfrontar la Lliga Santa amb l’Imperi otomà, quan els vienesos van començar a preparar cafè utilitzant els sacs que havien deixat els turcs i, per assuavir el gust tan fort que tenia, hi van afegir nata i mel, amb la qual cosa va aparèixer el color que recordava el de l’hàbit dels caputxins.

El Termcat ha normalitzat aquest manlleu com a caputxino, d’aparició anecdòtica als mitjans i que també apareix ja al GDLC, però la forma original, tot i que sovint no segueix l’ortografia italiana, continua sent present en els usos dels mitjans.

panettone m

panettonePrimera documentació: 14/11/1999

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Per aquestes dates també apareixen els deliciosos panettone i pan d’oro, dolços típics del Nadal italià. [El Periódico, 14/11/1999]
M’expliquen que per Nadal, a trenta-sis graus de temperatura, molts mengen rostit, torrons i panettone i es posen al cap el barret de llana del Pare Noel, amb borla i tot. [Avui, 15/02/2015]
Observacions El panettone és un pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger, que s’elabora amb farina, llevat, ous, mantega, sucre, panses i fruita confitada, i té forma de cúpula. En milanès s’anomena panetùn o panetton, i d’aquí en deriva el seu nom. Aquesta mena de pa dolç es consumeix especialment per Nadal i Cap d’Any.

Hi ha moltes llegendes sobre la creació del panettone, però la més famosa és la que assegura que un jove aristòcrata del segle xvi que treballava per a la cort del duc Lluís el Moro, anomenat Antonio, es va enamorar de la filla d’un pastisser de Milà. Per demostrar el seu amor, es va fer passar per aprenent de pastisser i es va inventar un pa ensucrat amb forma de cúpula. Aquest dolç va tenir tant d’èxit que el pare de la promesa va decidir posar-li per nom ‘pane de Toni’, que amb els segles es convertiria en panettone.

omertà f

omertaPrimera documentació: 26/02/2002

Tipus manlleu de l’italià
Contextos La política italiana modelada per la Democràcia Cristiana estava feta, en efecte, de silenci i secret (omertà), així com de complicitat del poder públic de l’Estat (el govern) amb vells i nous poders ocults. [El Temps, 26/02/2002]
Volen que es calmin les aigües al barri. Amb poques excepcions, regna l’omertà, el codi de silenci del crim organitzat. [Ara, 3/02/2016]
Observacions L’omertà és la llei del silenci en el codi d’honor intern que va establir la màfia siciliana i que ha estat adoptada per altres organitzacions criminals il·legals relacionades amb la mediterraneïtat, principalment a Itàlia, Còrsega i Creta.  L’omertà consisteix en la prohibició d’informar l’autoritat sobre delictes relacionats amb aquestes organitzacions. Trencar el jurament d’omertà és castigat amb l’execució.

La majoria d’estudiosos creuen que el mot prové de la variant siciliana umiltà ‘humilitat’ i així es recull en molts diccionaris de llengua com l’Oxford English Dictionary. A partir d’aquest significat i per extensió, la llei del silenci es fa servir en altres comunitats d’interessos socials, polítics o econòmics, com mostren els contextos d’ús.

vendetta f

Primera documentació: 3/05/1993

Tipus manlleu de l’italià
Contextos La columna vertebral del conjunt […] està formada pel lliure australià Ned Zelic […] i el lateral dret Stefan Reuter, que pot tenir la seva vendetta personal amb el Juventus en aquesta final. [Nou Diari, 3/05/1993]
Margallo no va fer cas de les crides i va tirar de vendetta contra Montoro, el mateix que dies abans li havia deixat anar que era víctima de la seva pròpia “arrogància intel·lectual”. [El Periódico, 7/10/2015]
Observacions A Itàlia, especialment a Còrsega i a la zona sud, una vendetta és una disputa o baralla que s’origina entre dues famílies i que pot perdurar per generacions. Per extensió, el manlleu s’utilitza en llengües com l’anglès, el castellà o el català per fer referència tant a aquest tipus de conflictes com a la voluntat de revenjar-se d’algú a títol personal en resposta a una ofensa que s’hagi rebut.

L’equivalent català de la paraula italiana vendetta és venjança. En aquest cas, doncs, no es tracta d’un manlleu que s’utilitzi perquè no hi ha una paraula pròpia per designar el substantiu en qüestió, sinó amb una voluntat estilística clara, ja que l’ús del manlleu crida més l’atenció que no la paraula catalana perquè remet a les disputes entre famílies mafioses italianes, que solen ser molt violentes.

trattoria f

Antica-TrattoriaPrimera documentació: 16/12/1996

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Una parella de germans, Flavio, un jove homosexual i molt intel·ligent i Nina, a la qual tothom anomenava “Bambola”, hereten una trattoria de la seva mare. [Punt Diari, 16/12/1996]
Barreja de trattories i pizzeries, la cuina italiana a la nostra ciutat continua en auge i sobreviu amb habilitat a la crisi del sector. [La Vanguardia, 21/02/2015]
Observacions El sector de la restauració italiana al nostre país està molt arrelada i té una gran acceptació; tanmateix, aquí de vegades el nom dels locals (trattoria, ristorante, osteria, etc.) s’utilitzen de manera indistinta sense diferenciar-los, mentre que en italià s’ocupen de tipus de menjars diferents. Així, la trattoria que ens ocupa ara designa originalment un tipus d’establiment de restauració que disposa de cuina i servei de menjador, sobretot de tipus popular, que ofereix menjar i beguda que se serveixen en el mateix local. La cuina que s’ofereix a les trattorie sol ser menjar de qualitat característic de la zona en què estan situades (cuina de quilòmetre zero). Un dels atractius d’aquest tipus d’establiments són els preus assequibles, acompanyats d’un servei i decoració que no són especialment sofisticats, però amb una qualitat i quantitat de menjar que sovint són excel·lents.

La trattoria originàriament ocupava la posició intermèdia pel que fa la qualitat del menjar i el preu que tenia; per sota hi havia l’osteria, on el menjar era de baixa qualitat però barat, i per sobre, el ristorante, un espai a les grans ciutats reservat en els seus orígens a personalitats o gent adinerada com banquers o polítics.