pesto m

Primera documentació: 12/10/1996

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	Són plats que poden entendre’s com a primers o segons, depenent de fins a quin punt podem caure en la temptació de la pasta feta a casa, els raviolis amb pesto lleuger, els gnochi d’espinacs i formatge fresc amb sàlvia, etc. [Avui, 6/04/1997]
	Parlem de pizzes, com se sol dir al sud d’Itàlia, della mamma: gruixudes, de massa esponjosa i base cruixent i amb tots els ingredients que ens podem imaginar, sobretot, d’origen italià: mozzarella de búfala, pesto genovès, embotits de l’Emilia Romagna, gorgonzola, cansalada… [El País, 22/07/2016]
Observacions	El mot pesto és un manlleu de l’italià i prové del verb pestare, que significa ‘triturar’ o ‘picar’. Pesto, per tant, és el substantiu que se’n deriva, la picada. Segons l’Academia Barilla de cuina italiana, sembla que els primers pestos van aparèixer a la regió de Ligúria, concretament a Gènova, o almenys els reivindiquen. La recepta tradicional i més estesa és la que s’elabora picant alfàbrega, l’ingredient principal, amb sal, pinyons i all (tradicionalment, en un morter de marbre) i s’hi afegeix lentament oli d’oliva verge extra per lligar bé la mescla. Finalment, es barreja amb parmesà i amb formatge pecorino o de cabra fresc. Amb el pas del temps, la recepta original s’ha anat reinterpretant i s’han substituït alguns dels ingredients, com en el cas del pesto rosso o pesto alla trapanese, originari de Sicília, creat arran de les visites de mariners i comerciants genovesos. Aquest pesto vermell inclou tomàquets, ja siguin secs o frescos, i ametlles torrades (a més dels pinyons, o excloent-los).

sotto voce loc

Primera documentació: 16/04/1993

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	A Itàlia, sotto voce, fa molts anys que es deia que Giulio Andreotti era un home vinculat, connectat, relacionat o fins i tot integrat a la màfia. [Diari de Barcelona, 16/04/1993]
	Hi ha pressa per solucionar el dilema, però sense esperar les conclusions de la recerca molts experts reconeixen sotto voce que hi ha una probabilitat alta que les obres del museu gironí siguin falsificacions de principi de segle xx. [Avui, 14/10/2016]
Observacions	Aquesta locució de l’italià està formada per l’adverbi sotto ‘sota’ i el substantiu voce ‘veu’, i significa literalment ‘en veu baixa’. D’una banda, en el llenguatge musical, aquesta expressió es fa servir per indicar que un fragment s’ha d’interpretar a mitja veu, és a dir, amb una veu poc potent. De l’altra, tal com s’observa en els contextos, s’utilitza per indicar que alguna cosa es diu o es fa d’una manera dissimulada, gairebé en secret. En català, els diccionaris normatius recullen diferents locucions equivalents per a sotto voce com ara a sota veu i en veu baixa.

cappuccino m

Primera documentació: 6/11/1995

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	Fa quatre dies, en el temps de fer un talladet que em van cobrar a preu de cappuccino amb nata, vaig veure descanviar uns quants bitllets de cinquanta a un parell d’encorbatats que si no eren ludòpates ho seran la setmana que ve. [ULTIM, 9/05/2007]
	“S’apujaria tot: el preu del capuccino, el sou mínim i, fins i tot, els vols. No saben on s’han ficat”, assevera. [La Vanguardia, 27/06/2016]
Observacions	En italià, cappuccino (amb dues pes —que en els contextos recollits en català apareixen majoritàriament reduïdes a una— i dues ces) és una lexicalització del diminutiu de cappuccio ‘caputxa’, perquè s’associa al color de l’hàbit de l’orde dels caputxins. El cappuccino és un ‘cafè amb llet escumosa o nata batuda, sovint empolsat amb xocolata’ (GDLC). L’origen d’aquesta beguda sembla que es remunta al 1683, després de la batalla de Viena que va enfrontar la Lliga Santa amb l’Imperi otomà, quan els vienesos van començar a preparar cafè utilitzant els sacs que havien deixat els turcs i, per assuavir el gust tan fort que tenia, hi van afegir nata i mel, amb la qual cosa va aparèixer el color que recordava el de l’hàbit dels caputxins. El Termcat ha normalitzat aquest manlleu com a caputxino, d’aparició anecdòtica als mitjans i que també apareix ja al GDLC, però la forma original, tot i que sovint no segueix l’ortografia italiana, continua sent present en els usos dels mitjans.

panettone m

Primera documentació: 14/11/1999

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	Per aquestes dates també apareixen els deliciosos panettone i pan d’oro, dolços típics del Nadal italià. [El Periódico, 14/11/1999]
	M’expliquen que per Nadal, a trenta-sis graus de temperatura, molts mengen rostit, torrons i panettone i es posen al cap el barret de llana del Pare Noel, amb borla i tot. [Avui, 15/02/2015]
Observacions	El panettone és un pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger, que s’elabora amb farina, llevat, ous, mantega, sucre, panses i fruita confitada, i té forma de cúpula. En milanès s’anomena panetùn o panetton, i d’aquí en deriva el seu nom. Aquesta mena de pa dolç es consumeix especialment per Nadal i Cap d’Any. Hi ha moltes llegendes sobre la creació del panettone, però la més famosa és la que assegura que un jove aristòcrata del segle xvi que treballava per a la cort del duc Lluís el Moro, anomenat Antonio, es va enamorar de la filla d’un pastisser de Milà. Per demostrar el seu amor, es va fer passar per aprenent de pastisser i es va inventar un pa ensucrat amb forma de cúpula. Aquest dolç va tenir tant d’èxit que el pare de la promesa va decidir posar-li per nom ‘pane de Toni’, que amb els segles es convertiria en panettone.

omertà f

Primera documentació: 26/02/2002

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	La política italiana modelada per la Democràcia Cristiana estava feta, en efecte, de silenci i secret (omertà), així com de complicitat del poder públic de l’Estat (el govern) amb vells i nous poders ocults. [El Temps, 26/02/2002]
	Volen que es calmin les aigües al barri. Amb poques excepcions, regna l’omertà, el codi de silenci del crim organitzat. [Ara, 3/02/2016]
Observacions	L’omertà és la llei del silenci en el codi d’honor intern que va establir la màfia siciliana i que ha estat adoptada per altres organitzacions criminals il·legals relacionades amb la mediterraneïtat, principalment a Itàlia, Còrsega i Creta.  L’omertà consisteix en la prohibició d’informar l’autoritat sobre delictes relacionats amb aquestes organitzacions. Trencar el jurament d’omertà és castigat amb l’execució. La majoria d’estudiosos creuen que el mot prové de la variant siciliana umiltà ‘humilitat’ i així es recull en molts diccionaris de llengua com l’Oxford English Dictionary. A partir d’aquest significat i per extensió, la llei del silenci es fa servir en altres comunitats d’interessos socials, polítics o econòmics, com mostren els contextos d’ús.