tunejar v tr

Primera documentació: 2/07/2004

Tipus sufixació
Contextos El Barcelona Tuning Show serà una oportunitat per descobrir i admirar els millors vehicles tunejats en el saló mes important d’Espanya. [El Periódico, 31/10/2007]
Recomanat per a qui ja tingui altres serveis i vulgui acabar de tunejar el seu cartipàs televisiu pagant un suplement realment baix. [Ara, 15/12/2016]
Observacions El mot tunejar s’ha format a partir del verb anglès to tune ‘afinar’ ‘ajustar’, al qual en català s’ha afegit el sufix verbalitzador –ejar. Aquest verb es fa servir especialment en l’àmbit automobilístic amb el significat de ‘modificar l’aspecte o les característiques tècniques d’un vehicle amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari’ (Cercaterm). Com podem veure, però, també es fa servir en altres contextos amb el mateix sentit d’adaptar o personalitzar alguna cosa.

La moda d’aquest fenomen ha impulsat que des de ja fa uns anys a Barcelona se celebri una fira dedicada a aquest sector de l’automoció, el Barcelona Tuning Show, un esdeveniment que també té lloc en altres ciutats del món.

patumaire m i fadj

Primera documentació: 3/07/1995

Tipus sufixació
Contextos En ‘Titot’, amb una punta d’humor patumaire, em responia que a Berga, quan algú havia mamat més del compte, li dien que tenia els ulls vermells com un titot. [El Temps, 3/07/1995]
Hi ha gent que no vol trencar el dogma patumaire de fer sortir la Patum fora del dia de Corpus. [País km0 (La Xarxa), 2/09/2016]
Observacions Patumaire és qui va a la Patum, festa tradicional que se celebra a Berga per Corpus Christi des de fa més de 500 anys i declarada per la Unesco “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat” el 2005. El mot patum és una onomatopeia del tabal que presideix la plaça de Sant Pere mentre dura la festa amb un toc de dos temps: el primer, dèbil (pa) i el segon, fort (tum). A aquesta onomatopeia s’hi afegeix el sufix –aire, que sol utilitzar-se per formar noms d’oficis tradicionals com ara puntaire o terrissaire. Tot i que tots els assistens a la Patum són patumaires, cada any l’Ajuntament de Berga atorga els títols de patumaire i patumaire d’honor a aquelles persones que s’han implicat en la festa de manera especial.

La Patum té una durada de cinc dies (de dimecres a diumenge) i integra un conjunt d’escenificacions i balls que van néixer com a cristianitzacions d’elements pagans preexistents. Entre les comparses que integren la Patum hi ha els Turcs i Cavallets (que representen la lluita entre turcs i cristians), les Maces i els Àngels (que simbolitzen la lluita entre el bé i el mal), les Guites (un dels elements més primitius de la Patum i que menys ha canviat amb el temps), els Nans Vells i els Nans Nous, els Gegants, els Plens (un espectacle de foc) i un dels elements més representatius de l’imaginari català, l’Àliga.

invisibilitzar v tr

invisibilitzarPrimera documentació: 24/01/1997

Tipus sufixació
Contextos Però no ens enganyem: fins que no disposem dels mateixos aparells d’Estat que són els que poden naturalitzar una realitat nacional, i en definitiva invisibilitzar-la mai podrem viure en la tranquil·litat d’esperit nacional. [Avui, 24/01/1997]
Respecte a com utilitzar la jubilació, la gent gran se sent invisibilitzada per la societat i per les empreses, que semblen desconèixer o no posar atenció en les seves preferències de consum o les seves necessitats de serveis de salut, lleure i cultura. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions El verb invisibilitzar està format per l’adjectiu invisible, que figura als diccionaris juntament amb invisibilitat, i el sufix -itzar. De la mateixa manera que els usos més recents de visibilitzar, unitat neològica i antònim d’invisibilitzar, fan referència als casos en què se solen fer visibles fets socials no tangibles dels quals no ens sentim prou satisfets, aquest nou verb significa ‘fer invisible alguna cosa, especialment minimitzar la importància de persones o col·lectius de la societat’. En aquest sentit, alguns processos en els quals es produeix aquesta invisibilització estan relacionats amb la voluntat d’imposar la superioritat d’un grup social sobre un altre, com ara el masclisme, l’homofòbia, el racisme o l’eurocentrisme.

trolejar v tr

Primera documentació: 31/03/2013

Tipus sufixació
Contextos Per mi l’essència és trolejar (emprenyar, molestar) de manera elegant per mostrar la veritat que ens amaguen tant governs com corporacions. [Ara, 31/03/2013]
Una altra tendència a la xarxa és trolejar (derivat de la paraula trol), cosa que no és altra que intervenir en fòrums d’internet amb la intenció de generar polèmica. [Ara, 20/03/2016]
Observacions Trolejar és un verb format per sufixació sobre el substantiu trol, que el Termcat defineix com ‘persona que publica missatges o apunts provocatius a les xarxes socials’. Prové de l’anglès internet troll o senzillament troll, a partir del qual també s’ha acabat formant el verb to troll, tots dos recollits a l’Oxford English Dictionary.

Aquest és un neologisme molt present en les converses actuals, però sobretot en les dels nascuts en l’època digital. El periodista Eduard Voltas la va definir com ‘tocar els pebrots digitalment’ al programa La Tribu de Catalunya Ràdio l’11 de desembre del 2015. Tal com aquest mateix periodista va explicar, al verb se li pot atribuir tant un significat positiu, quan estar fet amb bona intenció, gràcia i humor, com un de negatiu, quan està fet amb mala intenció i ganes de fer mal, burla o escarni.

grafiter grafitera mf

Primera documentació: 24/01/1997

Tipus sufixació
Contextos Un milió de multa a un grafiter del metro. [El Punt Diari, 24/01/1997]
La Policia Nacional ha detingut a Madrid dos grafiters com a presumptes autors de 46 delictes de danys —per valor de 270.000 euros— en les instal·lacions de Renfe. [El Periódico, 3/04/2014]
Observacions El grafiter és la persona que fa grafitis, aquelles pintades (de textos, dibuixos o firmes) que se solen fer sobre una paret o altra superfície en llocs públics, normalment urbans, i sovint sense autorització. Tot i que es van popularitzar als anys 70 amb la cultura hip-hop, els romans ja feien grafitis amb consignes polítiques, insults o declaracions d’amor. I és que la paraula graffiti és, en italià, la forma plural del graffito, procedent del llatí scariphare, ‘incidir amb l’estilet’ (scariphus), tal com antigament feien els romans quan escrivien en taules o parets.