kriptonita f

Primera documentació: 6/11/1995

Tipus sufixació
Contextos És per això que els successius guionistes de DC han explotat el recurs de la kriptonita, un mineral de Kripton que és l’única cosa que pot fer minar les forces de Superman. [El Temps, 2/02/1998]
Aquests 10 centímetres de més poden passar inadvertits per a molts, però són kriptonita per a les superdones i superhomes amb cadira de rodes, amb caminador, amb bastó, amb crosses o amb cotxets de nadó. [La Vanguardia, 26/02/2017]
Observacions La formació de kriptonita (en anglès, kryptonite), segueix la pauta de formació dels noms d’espècies minerals, que prenen el sufix d’origen grec -ita, com a antracita, clorita, hialita, etc., i que modernament s’utilitza per expressar el color, l’estructura, els caràcters físics, o bé per relacionar-lo amb el nom d’una població o el descobridor, com a humboldtita, labradorita o calcita.

Tanmateix, la kriptonita no és real, sinó que és un mineral radioactiu fictici originari dels còmics de Superman, el personatge de còmic creat per Jerry Siegel i Joe Shuster el 1933, les aventures del qual van aparèixer per primera vegada el juny de 1938. Superman, que és l’alter ego de Clark Kent però que al seu planeta d’origen es deia Kal-El, té poders sobrenaturals que inclouen, entre d’altres, el vol, la superforça o la invulnerabilitat. L’única substància a la qual és vulnerable és la kriptonita verda, un residu mineral de Kriptó, que ha esdevingut un material radioactiu. Si Superman s’hi exposa, li queden anul·lats els poders i l’immobilitza, i una exposició perllongada el podria matar.

Més enllà, però, del món fictici del còmic, kriptonita s’usa també de manera figurada, com es pot veure en el segon exemple, per designar alguna cosa que pot debilitar o danyar una persona. No deixa de ser, doncs, una versió més moderna del mite d’Aquil·les i el seu dèbil taló.

Anuncis

identitari -ària adj

Primera documentació: 9/03/1996

Tipus sufixació
Contextos Les visions merament autoritàries mai són una solució, sinó que encara accentuen el que són problemes socials i identitaris més amplis. [Avui, 16/01/1999]
Encara que en el debat polític adquireixen formes identitàries i culturals, els seus arguments són bàsicament econòmics. [La Vanguardia, 3/05/2017]
Observacions En català, el sufix ­-ari -ària s’adjunta generalment a adjectius derivats de noms abstractes acabats en -itat, provinent del llatí -tas -tatis. Aquesta relació complementària entre substantius en -itat i adjectius en -ari -ària la trobem a humanitari -ària ‘que s’interessa pel bé de la humanitat’, sanitari ­-ària ‘relatiu o pertanyent a la sanitat’ i en el neologisme identitari -ària ‘relatiu o pertanyent a la identitat personal o comunitària’.

Tot i que aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda, la seva freqüència a la base de dades de l’Observatori augmenta considerablement a partir del 2011, arran de les mobilitzacions multitudinàries de to independentista que es van celebrar a Catalunya.

ludificació f

[ File # csp8096896, License # 2684663 ] Licensed through http://www.canstockphoto.com in accordance with the End User License Agreement (http://www.canstockphoto.com/legal.php) (c) Can Stock Photo Inc. / laks

Primera documentació: 5/10/2013

Tipus sufixació
Contextos L’ús de les mecàniques i les tècniques del joc en un context no propi del joc —allò que s’ha anomenat gamificació o ludificació— s’ha convertit en una de les tendències de futur més potents. [Avui, 5/10/2013]
Li agrada molt i no se li escapen les possibilitats que per a la marca de la seva empresa li poden brindar eines com la realitat virtual, el videomapping, la realitat augmentada o la ludificació, per citar-ne algunes, però també es qüestiona i molt com fusionar totes aquestes tecnologies amb els seus productes. [El Periódico, 27/09/2016]
Observacions La idea d’introduir estructures de joc en les activitats més banals per fer-les més atractives no és pas nova. En l’àmbit de la psicologia, s’entén per ludificació les estratègies consistents a utilitzar la mecànica del joc que tenen com a objectiu orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com ara crear un vincle emocional amb els usuaris, incentivar un canvi de conducta o transmetre un missatge. Això no obstant, aquest concepte va néixer en el món empresarial i, gràcies a la tecnologia, s’ha convertit en un fenomen en auge que s’ha anat expandint en altres camps com l’educació, la recerca o el món laboral.

L’any 2003 es va utilitzar per primera vegada el terme anglès gamification, que prové de game ‘joc’. De manera anàloga, en català i en les altres llengües romàniques s’ha creat i s’ha estès l’ús de la paraula ludificació, formada sobre l’adjectiu lúdic -a, que prové del llatí ludus ‘joc’.

judicialitzar v tr

Primera documentació: 30/11/1994

Tipus sufixació
Contextos Els mitjans de comunicació i els jutges dicten cada cop més els calendaris institucionals i obliguen els polítics a modificar els discurs […]. La política es judicialitza i es mediatitza a tots els nivells. [Avui, 30/11/1994]
Per tant, no s’ha de judicialitzar la política, però tampoc no s’ha de polititzar la justícia. [La Vanguardia, 28/02/2017]
Observacions Tot i que aquest verb es documenta des de mitjans dels anys 90 del segle xx, la seva freqüència a la base de dades de l’Observatori augmenta considerablement a partir de 2013. Amb el verb judicialitzar, format per sufixació, doncs, es designa l’acció de portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra via, generalment política, però que demana que les dues parts implicades estiguin disposades a asseure’s a parlar i arribar a un acord.

tunejar v tr

Primera documentació: 2/07/2004

Tipus sufixació
Contextos El Barcelona Tuning Show serà una oportunitat per descobrir i admirar els millors vehicles tunejats en el saló mes important d’Espanya. [El Periódico, 31/10/2007]
Recomanat per a qui ja tingui altres serveis i vulgui acabar de tunejar el seu cartipàs televisiu pagant un suplement realment baix. [Ara, 15/12/2016]
Observacions El mot tunejar s’ha format a partir del verb anglès to tune ‘afinar’ ‘ajustar’, al qual en català s’ha afegit el sufix verbalitzador –ejar. Aquest verb es fa servir especialment en l’àmbit automobilístic amb el significat de ‘modificar l’aspecte o les característiques tècniques d’un vehicle amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari’ (Cercaterm). Com podem veure, però, també es fa servir en altres contextos amb el mateix sentit d’adaptar o personalitzar alguna cosa.

La moda d’aquest fenomen ha impulsat que des de ja fa uns anys a Barcelona se celebri una fira dedicada a aquest sector de l’automoció, el Barcelona Tuning Show, un esdeveniment que també té lloc en altres ciutats del món.