adaptatiu -iva adj

Primera documentació: 11/08/2012

Tipus sufixació
Contextos En el moment adaptatiu ens enfrontem a un desafiament que no havíem vist mai amb anterioritat i per al qual no disposem de respostes. [Ara, 11/08/2012]
Malgrat el gran èxit adaptatiu que mostren per conviure dins les societats humanes i la capacitat de poder viure no només de manera solitària, sinó també en grup, tradicionalment s’ha estudiat molt més la cognició social dels gossos que la dels gats. [Ara, 22/11/2019]
Observacions L’adjectiu deverbal format per sufixació adaptatiu -iva fa referència a la ‘capacitat d’adaptació’ d’un individu o d’un mecanisme. Aquest adjectiu ha esdevingut molt present en la llengua, principalment en l’àmbit de les ciències naturals, les ciències socials i les ciències de la salut, en conceptes com ara comportament adaptatiu o aprenentatge adaptatiu. Tanmateix, ha transcendit a altres àmbits, com ara el de la tecnologia i la informàtica amb conceptes com, per exemple, algoritme adaptatiu o control adaptatiu.

ocupabilitat f

Primera documentació: 13/02/2000

Tipus sufixació
Contextos El grau d’ocupabilitat de la formació, el nivell d’inserció laboral associat en exercicis anteriors, en funció del territori del col·lectiu i l’especialitat i l’existència de pactes territorials seran punts a favor, així com la correspondència amb els nous filons d’ocupació i la programació de pràctiques en les especialitats que es considerin un element important en la inserció. [Avui, 13/02/2000]
La fundació Princesa de Girona (FPdGi) va presentar ahir la plataforma de Rescatadors de Talent, un programa que pretén promoure l’ocupabilitat dels joves, especialment dels titulats superiors, i fomentar la mobilitat laboral entre comunitats autònomes. [El Periódico, 13/05/2017]
Observacions Segons el Termcat, l’ocupabilitat és la ‘probabilitat que té un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té i això es determina per les aptituds i les actituds de la persona’. Encara que en català sigui un mot format per sufixació amb –itat a partir del verb ocupar passant per l’adjectiu ocupable, en realitat és la traducció del mot anglès employability, ja vigent als anys 80 i format per acronímia a partir de les paraules employ (‘ocupació’) i ability (‘habilitat’).

L’ocupabilitat de les persones no depèn només de les seves aptituds i actituds, ja que també hi intervenen els factors estructurals, però certament hi tenen un pes molt important les competències de la persona, que evolucionen amb el pas del temps i que s’avaluen de manera diferent en els diferents entorns laborals.

trilingüisme m

trilingüismePrimera documentació: 21/04/2003

Tipus sufixació
Contextos Per la seua banda, el secretari general dels populars valencians ha apuntat que la mesura del Consell és positiva perquè així es fomenta el trilingüisme. [Pàgina26, 17/06/2008]
Per aquesta mateixa regla de tres, no es fa estrany que, dies enrere, prengués més rellevància l’exhibició de trilingüisme de la Rosalía recollint un Grammy que no pas la importància del guardó en si. [Ara, 1/02/2020]
Observacions La paraula trilingüisme està construïda a partir de trilingüe ‘en tres llengües, que usa tres llengües’, que ja figura als diccionaris normatius, i el sufix -isme, seguint el mateix patró morfològic que altres mots semblants com plurilingüisme, multilingüisme o plurilingüisme, tots tres presents al diccionari.

El trilingüisme és l’ús alternatiu i habitual de tres llengües per part d’un mateix parlant o d’un grup social determinat. A l’escola catalana, l’any 2012 es va implementar el model de trilingüisme, establert per la llei d’educació de Catalunya (LEC), que acordava que l’alumnat havia de concloure els estudis obligatoris amb un domini de, com a mínim, tres llengües: català, castellà i una llengua estrangera, sovint l’anglès. Uns anys més tard, la polèmica sobre aquest model educatiu ressorgia perquè Ciutadans posava en qüestió la immersió lingüística i proposava que, a les aules, el català i el castellà s’ensenyessin en igualtat de condicions, al costat de la llengua vehicular que, segons la seva proposta, seria l’anglès.

extractivisme m

Primera documentació: 22/11/2014

Tipus sufixació
Contextos L’entitat es manifesta preocupada també pel que qualifica de falta d’ètica d’alguns científics i tècnics “amb mitges veritats”. “Aquestes creen falses esperances d’un progrés econòmic basat en l’extractivisme que difícilment arribarà”, indiquen. [Avui, 22/11/2014]
Tal com escriu Patricia Manrique al llibre Feminismos a la contra, els moviments feministes a Amèrica Llatina han contribuït a la reactivació de la lluita contra l’extractivisme al continent. [El Periódico, 27/08/2019]
Observacions Aquest neologisme està compost per l’adjectiu extractiu –iva ‘que té per objecte l’extracció de productes’ (DIEC2) i el sufix -isme. L’extractivisme designa el model de desenvolupament econòmic basat en l’explotació intensiva dels recursos naturals del país, generalment destinats a l’exportació. Alguns dels recursos que s’obtenen a través de l’extracció són l’or, la fusta o el petroli. Aquest model econòmic s’ha popularitzat en molts països d’Amèrica Llatina, però cada cop és més notable en d’altres regions. Ara bé, hi ha molts partidaris en contra d’aquest model per les conseqüències negatives en termes ambientals, ja que provoca esgotament del sòl, desforestació, disminució de la biodiversitat, contaminació de l’aigua, etc. Pel que fa a les implicacions polítiques i socials, molt sovint té lloc una desigualtat distributiva de la riquesa, així com violacions de drets humans o condicions laborals insegures.

transversalitat f

transversalitatPrimera documentació: 21/08/1997

Tipus sufixació
Contextos Parlem de transversalitat política, d’una línia política recta que travessa els espais dibuixats convencionalment, però molt sovint ens deixem pel camí quin és l’eix d’aquesta transversalitat. [Avui, 21/07/1998]
En aquest sentit la BSM, escola de màsters i postgraus, s’ofereix a la UPF com un camp de proves a la innovació amb una transversalitat profundament humanista i la convicció que el professional ha de comprendre el món contemporani. [La Vanguardia, 11/02/2019]
Observacions El substantiu transversalitat està format a partir de l’adjectiu transversal, ‘que va en una direcció, que travessa una direcció donada’ (GDLC), i el sufix -itat que atorga el significat de ‘qualitat de’.

En els últims anys, aquest neologisme ha tingut una gran presència en textos sobre política per designar qualsevol idea, concepte o proposta allunyada de la categorització política tradicional d’esquerra-dreta i atorgar-li un caràcter inclusiu i innovador. En l’àmbit educatiu, s’utilitza aquest mot per referir-se al contingut que al·ludeix a àrees del coneixement relacionades amb els valors socials i la convivència.