grafiter grafitera mf

Primera documentació: 24/01/1997

Tipus sufixació
Contextos Un milió de multa a un grafiter del metro. [El Punt Diari, 24/01/1997]
La Policia Nacional ha detingut a Madrid dos grafiters com a presumptes autors de 46 delictes de danys —per valor de 270.000 euros— en les instal·lacions de Renfe. [El Periódico, 3/04/2014]
Observacions El grafiter és la persona que fa grafitis, aquelles pintades (de textos, dibuixos o firmes) que se solen fer sobre una paret o altra superfície en llocs públics, normalment urbans, i sovint sense autorització. Tot i que es van popularitzar als anys 70 amb la cultura hip-hop, els romans ja feien grafitis amb consignes polítiques, insults o declaracions d’amor. I és que la paraula graffiti és, en italià, la forma plural del graffito, procedent del llatí scariphare, ‘incidir amb l’estilet’ (scariphus), tal com antigament feien els romans quan escrivien en taules o parets.

japonisme m

japonisme2Primera documentació: 13/09/2012

Tipus sufixació
Contextos Tancarà la temporada una exposició sobre la influència del japonisme en l’art català al tombant del segle xix, amb Ricard Bru com a comissari. [Avui, 13/09/2012]
Va rebre influències del Modernisme nòrdic, de l’art africà, dels descobriments arqueològics a l’antic Egipte, de l’orientalisme i del japonisme. [Ara, 23/02/2016]
Observacions La fascinació pel Japó i l’art japonès que van tenir molts pintors impressionistes a mitjan segle xix i que va continuar fins als cubistes del segle xx és la base d’aquest neologisme lexicogràfic. De fet, la primera vegada que es va utilitzar aquesta paraula va ser en francès el 1872, a l’obra L’art français, de Jules Claretie (1840-1913). Deu anys abans, l’art i l’artesania del Japó havien estat una de les atraccions principals de l’Exposició Universal de Londres.

El japonisme va començar com una moda de col·leccionar peces d’art, especialment d’estampes (que incloïen les de shunga), i va acabar influint fortament alguns artistes, interessats per l’asimetria i la irregularitat de l’art japonès, com l’absència de perspectiva, la llibertat de composició de les figures o les àrees planes de colors vibrants, entre d’altres, que trencaven amb els cànons academicistes occidentals. A més, el japonisme també va influir altres arts, com la música, amb les òperes The Mikado, de W. S. Gilbert i Arthur Sullivan, estrenada el 1885, o Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, estrenada el 1904.

Aquest interès pel Japó i la seva cultura torna a ser molt viu, tot i que en aquest cas ja no se centra tant en l’art, sinó en altres àmbits com ara la gastronomia (sushi, tempura), el lleure (amigurumi, origami, sudoku, manga) o la salut (shiatsu).

efusivitat f

Primera documentació: 6/12/1997

Tipus sufixació
Contextos Tot i la poca efusivitat habitual del públic de divendres i el fet que l’obra s’acaba en pianíssim, l’èxit va ser rotund. [Avui, 6/12/1997]
Francisco Nicolás va considerar que el seu pas per la casa de Guadalix havia sigut positiu, ja que li ha permès comprovar que ha de controlar molt més la seva efusivitat. [El Periódico, 23/01/2016]
Observacions El substantiu efusivitat està format a partir de l’adjectiu efusiu -iva, relatiu a la ‘manifestació càlida dels sentiments afectuosos’ (GDLC), al qual s’hi adjunta el sufix -itat ‘qualitat de’ (GDLC). Així doncs, es tracta d’un nom abstracte per fer referència a l’expressió d’afectivitat i calidesa en la comunicació verbal i gestual, un concepte per al qual el català té efusió. En castellà, aquesta unitat ja es troba recollida al DRAE amb la definició ‘manera afectuosa i cordial de mostrar els bons sentiments als altres’, la qual es diferencia d’efusión perquè es refereix específicament a la manera en què s’expressen els sentiments.

mixtificar v tr

Primera documentació: 25/11/2009

Tipus sufixació
Contextos Hi havia manis parasitàries: com que érem tan pocs, s’aprofitaven diades com el 23 d’abril per mixtificar-nos perversament entre els passejants i engruixir la mani amb la tieta Angelines, reconvertida sense saber-ho en agent separatista. [Ara, 8/09/2012]
Tot allò que es digui gurmet o premium i hagi sigut escrit sobre negre mereix una preventiva desconfiança. Obrint-nos pas pel llenguatge mixtificat a la recerca d’ingredients nets, sense guarniments. [El Periódico, 22/04/2016]
Observacions El sufix verbalitzador –ificar no és gaire freqüent per formar verbs en català, perquè imposa restriccions fortes als noms i adjectius als quals s’adjunta, que han de ser d’arrel llatina. Així és en aquest cas: mixt és un adjectiu que prové del llatí mixtus -a -um, participi del verb miscēre ‘mesclar’, que és el significat que pren també el verb català, tal com es veu en els contextos en què es destaca la barreja que esdevé alguna cosa.

En castellà, el DRAE incorpora mixtificar com a variant formal de mistificar, amb el significat d’‘enganyar, falsejar’. Tanmateix, en català els dos verbs tenen valors diferents d’acord amb la seva etimologia: mixtificar, de mixt, i mistificar, de místic

victimitzar v tr

Primera documentació: 3/11/1997

Tipus sufixació
Contextos És un matrimoni incestuós del poder religiós amb el poder dominant que exclou i victimitza milions de persones. [El Temps, 3/11/1997]
Només el 5 % de totes les persones del planeta retenen el poder del món; la resta, el 95 %, hem de ser valents i actuar, no deixar-nos manipular i victimitzar pels interessos i l’ambició desmesurada i malalta d’aquest 5 %. [La Vanguardia, 17/02/2016]
Observacions El verb victimitzar està format mitjançant sufixació sobre el substantiu víctima, al qual s’ha adjuntat el sufix -itzar, que és el més productiu, actualment, per formar verbs en català.

Aquest verb, doncs, apareix per la necessitat d’expressar el fet que alguna persona o animal es converteix en víctima. Els diccionaris de llengua catalana no recullen encara aquest verb, tot i que sí que es documenta al DRAE. L’Oxford English Dictionary, per altra banda, no en recull la primera ocurrència fins l’any 1830.