efusivitat f

Primera documentació: 6/12/1997

Tipus sufixació
Contextos Tot i la poca efusivitat habitual del públic de divendres i el fet que l’obra s’acaba en pianíssim, l’èxit va ser rotund. [Avui, 6/12/1997]
Francisco Nicolás va considerar que el seu pas per la casa de Guadalix havia sigut positiu, ja que li ha permès comprovar que ha de controlar molt més la seva efusivitat. [El Periódico, 23/01/2016]
Observacions El substantiu efusivitat està format a partir de l’adjectiu efusiu -iva, relatiu a la ‘manifestació càlida dels sentiments afectuosos’ (GDLC), al qual s’hi adjunta el sufix -itat ‘qualitat de’ (GDLC). Així doncs, es tracta d’un nom abstracte per fer referència a l’expressió d’afectivitat i calidesa en la comunicació verbal i gestual, un concepte per al qual el català té efusió. En castellà, aquesta unitat ja es troba recollida al DRAE amb la definició ‘manera afectuosa i cordial de mostrar els bons sentiments als altres’, la qual es diferencia d’efusión perquè es refereix específicament a la manera en què s’expressen els sentiments.

mixtificar v tr

Primera documentació: 25/11/2009

Tipus sufixació
Contextos Hi havia manis parasitàries: com que érem tan pocs, s’aprofitaven diades com el 23 d’abril per mixtificar-nos perversament entre els passejants i engruixir la mani amb la tieta Angelines, reconvertida sense saber-ho en agent separatista. [Ara, 8/09/2012]
Tot allò que es digui gurmet o premium i hagi sigut escrit sobre negre mereix una preventiva desconfiança. Obrint-nos pas pel llenguatge mixtificat a la recerca d’ingredients nets, sense guarniments. [El Periódico, 22/04/2016]
Observacions El sufix verbalitzador –ificar no és gaire freqüent per formar verbs en català, perquè imposa restriccions fortes als noms i adjectius als quals s’adjunta, que han de ser d’arrel llatina. Així és en aquest cas: mixt és un adjectiu que prové del llatí mixtus -a -um, participi del verb miscēre ‘mesclar’, que és el significat que pren també el verb català, tal com es veu en els contextos en què es destaca la barreja que esdevé alguna cosa.

En castellà, el DRAE incorpora mixtificar com a variant formal de mistificar, amb el significat d’‘enganyar, falsejar’. Tanmateix, en català els dos verbs tenen valors diferents d’acord amb la seva etimologia: mixtificar, de mixt, i mistificar, de místic

victimitzar v tr

Primera documentació: 3/11/1997

Tipus sufixació
Contextos És un matrimoni incestuós del poder religiós amb el poder dominant que exclou i victimitza milions de persones. [El Temps, 3/11/1997]
Només el 5 % de totes les persones del planeta retenen el poder del món; la resta, el 95 %, hem de ser valents i actuar, no deixar-nos manipular i victimitzar pels interessos i l’ambició desmesurada i malalta d’aquest 5 %. [La Vanguardia, 17/02/2016]
Observacions El verb victimitzar està format mitjançant sufixació sobre el substantiu víctima, al qual s’ha adjuntat el sufix -itzar, que és el més productiu, actualment, per formar verbs en català.

Aquest verb, doncs, apareix per la necessitat d’expressar el fet que alguna persona o animal es converteix en víctima. Els diccionaris de llengua catalana no recullen encara aquest verb, tot i que sí que es documenta al DRAE. L’Oxford English Dictionary, per altra banda, no en recull la primera ocurrència fins l’any 1830.

xarlataneria f

xarlataneriaPrimera documentació: 29/01/2003

Tipus sufixació
Contextos Ens hem avesat a uns representants públics que no han après cap norma de la bona oratòria, però sí de la pitjor xarlataneria. [Ara, 18/03/2013]
El jove mort era estudiant universitari de física, cosa que demostra que la xarlataneria de les teràpies miraculoses pot enganyar fins i tot persones amb un nivell educatiu alt, perquè amb freqüència es presenten amb falses proves científiques. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions La paraula xarlataneria deriva del substantiu xarlatà xarlatana, que, al seu torn, és un manlleu adaptat de l’italià, amb el qual es designa una persona que es dedica a la venda ambulant i que procura atreure la curiositat dels passants, per vendre’ls algun producte medicinal o cosmètic, lloant-ne els beneficis, el preu, etc. Tanmateix, sovint es tracta de placebos sense efectes reals, motiu pel qual un altre dels significats que té xarlatà és el de ‘persona que explota la credulitat pública’.

La característica de loquacitat no continguda dels xarlatans és la que es pren per formar el substantiu xarlataneria, que s’aplica per designar els discursos verbosos buits de contingut.

intercanviador m

Primera documentació: 6/08/1997

Tipus sufixació
Contextos L’empresa pública GISA ha adjudicat les obres de l’intercanviador de Quatre Camins, a Sant Vicenç dels Horts, una de les peces clau de la línia de Ferrocarrils coneguda com el metro del Baix Llobregat. [El Periódico, 17/05/2001]
En el cas de la Barceloneta, amb el nou model, Pla de Palau esdevé un intercanviador entre línies d’altes prestacions, línies convencionals i L4 de metro. [La Vanguardia, 1/03/2016]
Observacions La paraula intercanviador està formada a partir del verb transitiu intercanviar i el sufix -dor que s’adjunta a verbs per designar llocs (menjador) o objectes d’acció (penjador, assecador). El Termcat recull el sintagma intercanviador d’eixos amb la definició ‘instal·lació ferroviària que fa augmentar o disminuir l’ample d’eixos per mitjà de la separació o collament de les rodes de cada eix al pas dels vehicles’. A banda de la instal·lació, també pot designar el lloc d’articulació en què es facilita la correspondència entre els diferents mitjans de transport connectats entre si: autobús, tramvia, metro, bus, etc. Segons les dades de l’Observatori, no és a partir del 2009 fins que no es comencen a recollir amb més freqüència la majoria dels contextos d’aquest neologisme.