pel·li f

pel·liPrimera documentació: 29/03/1989

Tipus abreviació
Contextos Just al moment que John Wayne està a punt de desafiar el dolent de la pel·li a un duel al bell mig del carrer principal del poble sona el telèfon. [Nou Diari, 3/06/1993]
Una de les darreres pel·lis que vaig fer va ser Los miércoles no existen. [País km0 (La Xarxa), 11/08/2017]
Observacions Al principi de la tasca de buidatge de l’Observatori de Neologia aquesta paraula està recollida poques vegades, perquè l’escurçament de pel·lícula es considerava restringida a àmbits col·loquials i familiars. Tanmateix, cap a finals dels anys 90 ja comença a aparèixer a la premsa de forma generalitzada, fet que indica que ha perdut la connotació d’ús col·loquial exclusiu i ha esdevingut una paraula d’ús general.
Anuncis

doblador dobladora mf

Primera documentació: 16/10/1995

Tipus sufixació
Contextos Ramón Langa és un doblador de cinema que ha deixat la seva veu, entre d’altres estrelles, a Bruce Willis. [Avui, 16/10/1995]
I un doblador de veus és aquell que regala la seva veu a un altre, un altre de real, que té un altre cos, un altre rostre. [La Vanguardia, 15/10/2016]
Observacions Alguns dels significats que figuren als diccionaris del verb doblar són ‘proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua’ i ‘substituir amb la pròpia veu (la veu d’un actor d’una pel·lícula)’. Així doncs, la persona que s’encarrega de doblar a les pel·lícules la veu original dels intèrprets o la veu en off és l’actor o actriu de doblatge, que ja recull el DIEC dins l’entrada d’actor. Tanmateix, l’Observatori ha recollit el substantiu sinonímic doblador dobladora, format a partir de doblar al qual s’ha afegit el sufix -dor, habitual en la formació de professions com ara corredor, esquilador o segador.

croma m

Primera documentació: 21/09/1994

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Quant a l’ambientació dels gags i els esquetxos, el programa seguirà fent servir els efectes del croma, una pantalla llisa on se superposen altres imatges. [Avui, 21/09/1994]
Els responsables de la ficció han volgut utilitzar més exteriors i menys cromes en el rodatge dels nous episodis per evitar les crítiques que van rebre durant la primer temporada sobre un ús excessiu d’aquesta tècnica audiovisual. [Ara, 3/11/2016]
Observacions El substantiu croma és una adaptació gràfica de l’anglès chroma (key), que alhora prové del grec χρῶμα ‘color’. El croma és un mecanisme tècnic audiovisual molt arrelat en el món del cinema, la televisió i la fotografia que permet incrustar una imatge alternativa en una filmació o una fotografia amb un fons d’un color determinat mitjançant una tècnica digital. Tradicionalment, el croma s’ha associat amb un fons verd, tot i que també se sol fer servir el blau; la raó principal d’aquesta tria de colors és que tots dos són gairebé inexistents al cos humà natural i, per tant, es pot extreure la imatge desitjada d’una forma més neta. Es fa servir per ambientar o alterar localitzacions, mostrar gràfics en pantalla (utilitzat, sobretot, en els espais meteorològics televisius) o per ocultar objectes.

Per evitar el manlleu, el Termcat proposa el neologisme semàntic incrustació, que expressa de forma transparent el procés a què realment se sotmeten les imatges tractades amb aquesta tècnica, però a l’Observatori no n’hem detectat cap ús.

cinema mut m

Primera documentació: 27/11/1998

Tipus sintagmació
Contextos Antonio Banderas és, de moment, l’últim exemplar d’una llarga nissaga de justiciers amb antifaç en què hi ha hagut de tot, des de rutilants estrelles del cinema mut fins a còmics mexicans de segona divisió. [El Periódico, 27/11/1998]
El 17 de gener del 1978 un home que parla acceleradament, com un actor de pel·lícula de cinema mut, rep els primers aplaudiments. [Ara, 23/03/2017]
Observacions La història del cinema comença el 1895, quan els germans Lumière van projectar la sortida dels obrers d’una fàbrica de Lió. De seguida, l’invent de les imatges en moviment va tenir una gran acollida i a la primera pel·lícula d’Alice Guy (1873-1968), La fada de les cols (1896), la van seguir moltes d’altres. Així, Georges Méliès (1861-1938) va incloure avenços tècnics i narratius que van ser determinants per al desenvolupament del cinema, com a la pel·lícula Viatge a la lluna (1902). Després Erich von Stroheim (1885-1957), Charles Chaplin (1889-1977) o Buster Keaton (1895-1966) van popularitzar definitivament el que ara coneixem com a setè art, nascut sense paraules i denominat, per aquest motiu, cinema mut.

Fins que no es va projectar El cantant de jazz (1927) d’Alan Crosland, el cinema no incorporava so sincronitzat (especialment diàlegs) i consistia únicament en imatges, que sovint presentaven problemes amb la velocitat de la reproducció (accelerada), que s’acompanyaven amb la música en directe d’un piano (tot i que en algunes ciutats grans hi havia orquestres senceres). Sovint, entre algunes escenes, en aquestes pel·lícules s’afegien subtítols o cartells per aclarir la situació o mostrar fragments de diàleg.

L’arribada del so al cinema va arraconar les pel·lícules mudes, però recentment diversos cineastes han homenatjat el cinema mut, com Michel Hazanavicius amb The Artist (2011) o Pablo Berger amb Blancanieves (2012).

kriptonita f

Primera documentació: 6/11/1995

Tipus sufixació
Contextos És per això que els successius guionistes de DC han explotat el recurs de la kriptonita, un mineral de Kripton que és l’única cosa que pot fer minar les forces de Superman. [El Temps, 2/02/1998]
Aquests 10 centímetres de més poden passar inadvertits per a molts, però són kriptonita per a les superdones i superhomes amb cadira de rodes, amb caminador, amb bastó, amb crosses o amb cotxets de nadó. [La Vanguardia, 26/02/2017]
Observacions La formació de kriptonita (en anglès, kryptonite), segueix la pauta de formació dels noms d’espècies minerals, que prenen el sufix d’origen grec -ita, com a antracita, clorita, hialita, etc., i que modernament s’utilitza per expressar el color, l’estructura, els caràcters físics, o bé per relacionar-lo amb el nom d’una població o el descobridor, com a humboldtita, labradorita o calcita.

Tanmateix, la kriptonita no és real, sinó que és un mineral radioactiu fictici originari dels còmics de Superman, el personatge de còmic creat per Jerry Siegel i Joe Shuster el 1933, les aventures del qual van aparèixer per primera vegada el juny de 1938. Superman, que és l’alter ego de Clark Kent però que al seu planeta d’origen es deia Kal-El, té poders sobrenaturals que inclouen, entre d’altres, el vol, la superforça o la invulnerabilitat. L’única substància a la qual és vulnerable és la kriptonita verda, un residu mineral de Kriptó, que ha esdevingut un material radioactiu. Si Superman s’hi exposa, li queden anul·lats els poders i l’immobilitza, i una exposició perllongada el podria matar.

Més enllà, però, del món fictici del còmic, kriptonita s’usa també de manera figurada, com es pot veure en el segon exemple, per designar alguna cosa que pot debilitar o danyar una persona. No deixa de ser, doncs, una versió més moderna del mite d’Aquil·les i el seu dèbil taló.