fandom m

Primera documentació: 29/07/2004

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Més enllà d’Andrzej Sapkowski i la seva saga sobre el bruixot Geralt de Rivia, vaixell insígnia de l’editorial, García Prado ha aplicat la seva experiència en el fandom per obrir dues línies igualment oportunes en el seu jove catàleg. [El Periódico, 29/07/2004]
Ara bé, si sou part del seu fandom gegantí, la tornada als escenaris dels irlandesos —no tocaven a Barcelona des del 2006, amb aquells dos concerts al Camp Nou— és un esdeveniment, no només per l’espera, sinó pel concepte renovat amb què Bono i companyia presentaran el disc Songs of innocence (2014) amb alguns clàssics primigenis. [Time Out Barcelona, 2/10/2015]
Observacions El manlleu fandom s’ha format en anglès a partir del substantiu fan, abreviació de fanàtic i terme ja acceptat en català com a ‘afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’una persona, especialment d’un cantant, artista, etc’ (GDLC), i la partícula –dom, utilitzada originàriament per marcar un estat o un terreny (com a kingdom ‘regne’) però convertida actualment en un sufix viu que forma, entre d’altres, derivats per fer referència a dominis o regnes en sentit figurat. Així doncs, un fandom és un domini dels fans dedicat a un llibre, una pel·lícula, una sèrie, un grup de música, un fenomen, etc.; en definitiva, una comunitat on tots els seguidors d’un mateix element posen en comú les seves experiències i les seves creacions (fanart, fanfiction, cosplay, etc.), i on fins i tot poden arribar a desenvolupar un argot que els és propi.

Els primers casos d’aquest fenomen cultural es van donar a principis del segle xx en el món del beisbol, però l’auge va arribar amb la ciència ficció i sèries com Star Trek. Avui dia les xarxes socials proporcionen nous canals de comunicació per als membres d’un fandom, i n’hi ha que són usades majoritàriament amb aquest propòsit, com ara Tumblr o Reddit.

spaghetti western m

best-spaghetti-westernsPrimera documentació: 31/03/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Respon a la previsible transformació dels patrons d’un spaghetti western en un film de capa i espasa reforçat pels encants d’Úrsula Andress. [Avui, 31/03/1989]
Seqüela de la cinta més potable i reeixida de Bud Spencer i Terence Hill, que va inaugurar un corrent còmic dins de l’spaghetti western que va generar un bon grapat d’imitacions. [La Vanguardia, 19/02/2014]
Observacions Es coneixen com a spaghetti western aquelles pel·lícules de baix pressupost ambientades a l’oest dels Estats Units al segle xix, dirigides sovint per directors italians i protagonitzades, sobretot, per actors italians, espanyols i estatunidencs. En anglès, també se les coneix com a Italian Western i Macaroni Western (la darrera sobretot al Japó).

L’època daurada dels spaghetti western va ser aproximadament a la dècada dels anys 60, moment en què el periodista Alfonso Sánchez va encunyar el terme (segons l’actor espanyol Aldo Sambrell). Als Estats Units es va popularitzar l’ús d’aquesta denominació pel fet que una gran part dels directors i productors de les pel·lícules eren italians, i perquè la majoria dels rodatges es van dur a terme entre Cinecittà (Roma) i Almeria.

Alguns dels spaghetti western clàssics més coneguts són Per un grapat de dòlars (1964) i El bo, el lleig i el dolent (1966), de Sergio Leone, un dels directors italians més reconeguts, protagonitzades per Clint Eastwood i amb la banda sonora d’Ennio Morricone. Els últims anys, un dels directors que ha tornat a posar-los de moda, però amb el seu toc personal, ha estat Quentin Tarantino, amb pel·lícules com Django desencadenat (2012) i The Hateful Eight (2015), que, tot i que no són spaghetti western prototípics, sí que en contenen elements característics.

estatueta f

estatuetaPrimera documentació: 31/03/1997

Tipus lexicalització
Contextos L’ara davanter madridista també va repetir el 1997 (Inter) i el 2002 (Madrid), sent fins ara el jugador amb més estatuetes FIFA juntament amb Zinédine Zidane (1998 i 2000 a la Juve i 2003 al Madrid). [Avui, 1/12/2005]
Haggis, guionista de Million Dollar Baby —film que li va reportar la seva primera candidatura a l’Oscar—, va debutar com a director amb aquest drama que va guanyar tres estatuetes: pel·lícula, guió i muntatge. [Ara, 14/02/2015]
Observacions Per definició una estàtua representa una persona o un animal, i si és de mida petita, doncs és una estatueta. Aquest diminutiu s’ha lexicalitzat per fer referència de manera general al premi material que s’entrega als guanyadors de certàmens o cerimònies de premis. És possible que l’ús d’aquest neologisme es comencés a generalitzar per fer referència als Oscars, ja que es tracta d’una estatueta amb forma d’home, però avui dia s’utilitza per fer referència a altres premis de formes molt diverses, com ara una pilota (FIFA Pilota d’Or), un bust de Goya (Premis Goya), una careta (Premis BAFTA), una palma (Festival de Cannes) o un ós (Berlinale).

remake m

Primera documentació: 1/01/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos No és estrany, ja que Nunca digas nunca jamás és un remake actualitzat d’aquella aventura també protagonitzada per Connery 20 anys enrere. [Diari de Barcelona, 6/01/1989]
El director ha passat de ser l’enfant terrible del cinema independent (Sexe, mentides i cintes de vídeo) a convertir-se en una vaca sagrada del Hollywood actual, que aprofita el seu estatus per alternar projectes amb pretensions com el remake de Solaris o el díptic sobre el Che amb divertiments com Indomable. [Ara, 2/03/2012]
Observacions Un remake, que en anglès és, literalment, una nominalització de refer, consisteix a fer una nova versió  (proposta del Termcat per al català, tot i que també accepta en manlleu com a sinònim complementari) d’una obra o pel·lícula amb diferents directors, actors, etc. El cinema nord-americà és especialista a fer remakes: d’una banda, de pel·lícules antigues produïdes al seu país que consideren que cal modernitzar, com ara Psicosi (1960 i 1998), El planeta dels simis (1968 i 2001) o Desafiament total (1990 i 2012); de l’altra, de pel·lícules originàries d’altres països i en altres llengües, que versionen per al seu públic, com ara Infiltrats (2006, original xinesa), The Ring (2002, original japonesa) o Quarantena (2008, original espanyola).

happy end m

happy endPrimera documentació: 30/01/1992

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Que la cosa es resolgui amb un happy end una mica gratuït i superficial entra dintre de les pretensions de fer un film amable i de consum familiar. [Avui, 30/01/1992]
No és una experiència còmoda, però, sí, única, veure aquesta obra, recorregut per un missatge convencional, puntuada per moments concrets de gran eficàcia còmica —les trobades amb el botiguer tartamut o l’excompany irritant—, justa amb l’equilibri entre la ridiculesa i la malenconia que encarnava Williams i rematada, en el seu amarg happy end, amb una inesperada celebració de la ira com a herència. [El País, 19/03/2015]
Observacions Tot i que presentem aquest neologisme com un manlleu, cal aclarir que es tracta d’un fals anglès, ja que el sintagma que recullen els diccionaris anglesos és happy ending, que indica el final d’una novel·la, una pel·lícula, etc., en què l’argument assoleix una resolució feliç (com ara un naixement, una recuperació de salut o una relació). Per extensió, s’aplica fora de l’àmbit literari i cinematogràfic. L’Oxford English Dictionary també en recull el significat d’‘orgasme’, adscrit a l’anglès americà, especialment el que assoleix un home després de l’estimulació sexual donada durant o després d’un massatge. Aquest últim significat no ha estat encara documentat amb aquesta forma, però sí que el trobem tant en el significat literal com la seva extensió.