quarta paret f

Image result for view from the stage

Primera documentació: 29/04/1993

Tipus sintagmació
Contextos En l’escena, per tant, es fa palesa la noció de quarta paret, que converteix l’espectador en un voyeur de les penúries dels Turbin. [Diari de Barcelona, 29/04/1993]
Quan es fa l’obra, es trenca la quarta paret i els espectadors entren a l’escenari. [Horari d’Estiu (La Xarxa), 9/08/2018]
Observacions Amb el sintagma quarta paret es designa la paret imaginària que hi ha davant de l’escenari d’un teatre, tot i que també s’aplica a les pel·lícules i sèries de televisió. Aquesta paret és la que separa el que ocorre a l’escena i els espectadors, tot i que sobretot es fa servir quan aquesta paret desapareix perquè un o més personatges interactuen amb el públic.

El filòsof Denis Diderot (1713-1784) va ser el primer a formular el concepte d’un mur virtual que separava els actors i els espectadors al Discours sur la poésie dramàtique (1758), però va ser Konstantin Stanislavski (1863-1938) qui el va aplicar per primera vegada a L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov el 1904. Alguns exemples coneguts en què es trenca aquesta quarta paret són les pel·lícules Annie Hall (1977) de Woody Allen (que va convertir aquest trencament en el tema central de la pel·lícula La rosa porpra del Caire, de 1985), Deadpool (tant el còmic com les pel·lícules de 2016 i 2018), o les sèries House of Cards (2013-2018) i Fleabag (2016-2019).

oscaritzar v tr

Primera documentació: 16/07/1995

Tipus sufixació
Contextos Però no menys extraordinària és la música de La Bella i la Bèstia, i per això va semblar poca cosa la inclusió de l’oscaritzat tema principal. [Avui, 16/07/1995]
Ang Lee, l’oscaritzat director de Tigre y dragón, signa aquest thriller de ciència-ficció. [Time Out Barcelona, 3/01/2019]
Observacions La celebració de l’entrega de premis de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood va tenir lloc per primer cop el 1929. Aquesta gala per excel·lència del cinema també rep el nom de premis Oscars, ja que una secretària de l’Acadèmia, Margaret Herrick, quan va veure l’estatueta per primera vegada li va fer recordar immediatament el seu oncle Oscar. A partir d’aquest moment, es va començar a utilitzar com a referència al premi en diversos articles de premsa en els quals havia transcendit el comentari.

El nom d’aquests premis cinematogràfics, doncs, serveix com a base per al verb sufixat oscaritzar ‘entregar un premi Oscar a algú o a una pel·lícula’, tot i que a la premsa es documenta bàsicament la forma de participi (oscaritzat -ada). A més, l’Observatori ha recollit l’adjectiu oscaritzable, format a partir d’aquest verb neològic.

súper-8 m

Primera documentació: 16/06/2015

Tipus composició
Contextos Com a complement de les fotos, la mostra ofereix tres hores de material audiovisual, incloent-hi algunes peces inèdites: un remake de vint minuts d’aquell film, que el mateix Bellmunt va gravar l’any passat, titulat La rulot, així com un document de l’edició del 1978 a càrrec d’un assistent, Enric Roca, i la filmació domèstica en súper-8 que va realizar el tècnic de so del festival, Joan Solà, El campaner. [El Periódico, 16/06/2015]
Segurament aquell paradís que a Decors li va arribar en forma de records familiars, fotos i pel·lícules de súper-8 no va existir mai. [La Vanguardia, 12/05/2018]
Observacions El súper-8 (forma establerta pel Termcat) és un format cinematogràfic que fa servir una pel·lícula de 8 mm d’ample. Originàriament estava pensada per gravar vídeos domèstics, però va assolir una gran popularitat gràcies als artistes i cineastes que la van fer servir. Amb l’arribada de les cintes VHS o cintes de vídeo, van caure en desús, però avui dia es tornen a fer servir per a videoclips musicals i curtmetratges als quals es vol donar una estètica diferent. Es considera un format nostàlgic, com demostra el fet que el 2011 sortís una pel·lícula titulada Súper 8, dirigida per J. J. Abrahams i produïda per Steven Spielberg, que narra les aventures d’un grup de nens que graven una pel·lícula en aquest format.

home cinema m

Primera documentació: 11/06/2006

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos La marca japonesa ha tret al mercat, per exemple, un ordinador portàtil que inclou home cinema, DVD i televisió digital, entre altres funcions. [El Periódico, 11/06/2006]
De fet, de mica en mica ja es començava a intuir que la televisió deixaria de ser el centre de totes les mirades ben aviat i que els home cinema també anirien perdent terreny en l’univers de l’electrònica. [Ara, 17/06/2018]
Observacions El home cinema és un ‘sistema audiovisual que permet experimentar, a través de la pantalla de televisió domèstica, les sensacions visuals i sonores de les sales de cinema’ (Termcat). Tot i que la primera aparició en anglès data del 1913, realment és a partir de la dècada dels 80 i 90 quan, gràcies als cassets i als DVD, comença a tenir popularitat. A partir del 2000, aquest sistema va experimentar més canvis tecnològics, com per exemple els projectors, que són d’alta qualitat, o els sistemes de connexió, molt més avançats i capaços de reproduir a partir de punts wifi.

El Termcat proposa el sintagma cinema domèstic per evitar el manlleu, tot i que també documentem en català la forma cinema a casa.

stop motion m

Primera documentació: 13/07/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El curtmetratge d’animació guanyador al Galway Film Fleadh d’Irlanda i el LA Shorts festival d’Amèrica és un treball que combina tècniques i estils d’animació d’una manera nova i interessant, i que utilitza stop motion amb altres tècniques com el 2D i el 3D en el disseny dels personatges. [El Periódico d’Andorra, 15/01/2014]
Gairebé tan vella com el mateix cinema, la tècnica stop motion és “un mitjà d’expressió insuperable que, en un taula, pot encabir-hi tota classe de mons”, afirma Carolina López, directora de la Mostra de Cinema d’Animació de Lleida, que fins diumenge projectarà 343 pel·lícules animades entre llargs, migmetratges, films televisius i sobretot curts, que són el gruix del programa. [Ara, 21/02/2019]
Observacions L’stop motion és un manlleu de l’anglès que fa referència a la ‘tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment’ (Termcat).

Aquesta tècnica de filmació fotograma per fotograma té un llarg recorregut en la història del cinema des dels seus inicis, quan ja va ser utilitzada per Georges Méliès el 1896, i es va anar perfeccionant les dècades següents en pel·lícules com King Kong (Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsak, 1933) i que arribaria fins a Clash of the Titans [Fúria de titans] (Desmond Davis, 1981). Més recentment, la pel·lícula que va reprendre l’ús de l’stop-motion de manera exitosa és The Nightmare before Christmas [Malson abans de Nadal] (Henry Selick, 1993).

En l’actualitat, sovint es vincula a les pel·lícules d’animació amb personatges de plastilina o d’altres materials (una subcategoria de l’stop motion que es coneix com a clay animation o claymation), però no està limitada a les pel·lícules d’animació, ja que l’stop motion també és aplicable en produccions en què participen actors de carn i ossos, com a Beetlejuice (Tim Burton, 1988).