cinema mut m

Primera documentació: 27/11/1998

Tipus sintagmació
Contextos Antonio Banderas és, de moment, l’últim exemplar d’una llarga nissaga de justiciers amb antifaç en què hi ha hagut de tot, des de rutilants estrelles del cinema mut fins a còmics mexicans de segona divisió. [El Periódico, 27/11/1998]
El 17 de gener del 1978 un home que parla acceleradament, com un actor de pel·lícula de cinema mut, rep els primers aplaudiments. [Ara, 23/03/2017]
Observacions La història del cinema comença el 1895, quan els germans Lumière van projectar la sortida dels obrers d’una fàbrica de Lió. De seguida, l’invent de les imatges en moviment va tenir una gran acollida i a la primera pel·lícula d’Alice Guy (1873-1968), La fada de les cols (1896), la van seguir moltes d’altres. Així, Georges Méliès (1861-1938) va incloure avenços tècnics i narratius que van ser determinants per al desenvolupament del cinema, com a la pel·lícula Viatge a la lluna (1902). Després Erich von Stroheim (1885-1957), Charles Chaplin (1889-1977) o Buster Keaton (1895-1966) van popularitzar definitivament el que ara coneixem com a setè art, nascut sense paraules i denominat, per aquest motiu, cinema mut.

Fins que no es va projectar El cantant de jazz (1927) d’Alan Crosland, el cinema no incorporava so sincronitzat (especialment diàlegs) i consistia únicament en imatges, que sovint presentaven problemes amb la velocitat de la reproducció (accelerada), que s’acompanyaven amb la música en directe d’un piano (tot i que en algunes ciutats grans hi havia orquestres senceres). Sovint, entre algunes escenes, en aquestes pel·lícules s’afegien subtítols o cartells per aclarir la situació o mostrar fragments de diàleg.

L’arribada del so al cinema va arraconar les pel·lícules mudes, però recentment diversos cineastes han homenatjat el cinema mut, com Michel Hazanavicius amb The Artist (2011) o Pablo Berger amb Blancanieves (2012).

Anuncis

kriptonita f

Primera documentació: 6/11/1995

Tipus sufixació
Contextos És per això que els successius guionistes de DC han explotat el recurs de la kriptonita, un mineral de Kripton que és l’única cosa que pot fer minar les forces de Superman. [El Temps, 2/02/1998]
Aquests 10 centímetres de més poden passar inadvertits per a molts, però són kriptonita per a les superdones i superhomes amb cadira de rodes, amb caminador, amb bastó, amb crosses o amb cotxets de nadó. [La Vanguardia, 26/02/2017]
Observacions La formació de kriptonita (en anglès, kryptonite), segueix la pauta de formació dels noms d’espècies minerals, que prenen el sufix d’origen grec -ita, com a antracita, clorita, hialita, etc., i que modernament s’utilitza per expressar el color, l’estructura, els caràcters físics, o bé per relacionar-lo amb el nom d’una població o el descobridor, com a humboldtita, labradorita o calcita.

Tanmateix, la kriptonita no és real, sinó que és un mineral radioactiu fictici originari dels còmics de Superman, el personatge de còmic creat per Jerry Siegel i Joe Shuster el 1933, les aventures del qual van aparèixer per primera vegada el juny de 1938. Superman, que és l’alter ego de Clark Kent però que al seu planeta d’origen es deia Kal-El, té poders sobrenaturals que inclouen, entre d’altres, el vol, la superforça o la invulnerabilitat. L’única substància a la qual és vulnerable és la kriptonita verda, un residu mineral de Kriptó, que ha esdevingut un material radioactiu. Si Superman s’hi exposa, li queden anul·lats els poders i l’immobilitza, i una exposició perllongada el podria matar.

Més enllà, però, del món fictici del còmic, kriptonita s’usa també de manera figurada, com es pot veure en el segon exemple, per designar alguna cosa que pot debilitar o danyar una persona. No deixa de ser, doncs, una versió més moderna del mite d’Aquil·les i el seu dèbil taló.

escaleta f

Primera documentació: 7/09/2008

Tipus semàntic
Contextos Estàs fent l’escaleta del TN migdia i ¡patam!, una notícia et trenca el programa. [El Periódico, 7/09/2008]
A La Sexta noche, dissabte a la nit, van haver de corregir l’escaleta del programa a cuita-corrents arran de l’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP. [Ara, 10/01/2016]
Observacions La paraula escaleta és un diminutiu lexicalitzat d’escala, que ja té entrada al DIEC2 amb el significat de ‘bastiment que sosté el sedàs de cerndre’. Ara és habitual, però, trobar-la usada en contextos ben diferents, ja que es refereix al text escrit que es fa servir com a pauta de seguiment en la realització de pel·lícules o programes de televisió o ràdio. Es diferencia d’un guió pel fet de descriure l’acció de cada escena de manera molt breu i d’indicar-ne l’ordre cronològic, en lloc  de presentar el contingut amb tots els diàlegs i detalls. La seva funció, per tant, és presentar per escrit i de manera esquemàtica el desenvolupament global d’una seqüència d’escenes, a fi de facilitar la posterior posada en escena. A més, l’escaleta també és molt útil com a punt de partida per a l’elaboració d’un guió.

blockbuster m

Primera documentació: 17/11/1992

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Hi ha la decisió de la productora d’avançar l’estrena per a abans de Nadal, i sobretot avançar-la a la de dos blockbusters que sortiran al mercat aviat: Malcolm X i Solo en casa II. [Avui, 17/11/1992]
La petita producció (de 15 milions de dòlars) competia en aquesta categoria amb un blockbuster com la nova entrega de Star wars (de 200 milions). [El Periódico, 1/03/2016]
Observacions En anglès, blockbuster significa literalment ‘que fa explotar el barri’ i feia referència a les peces teatrals que assolien un èxit important i que portaven a la ruïna les altres obres de teatre del moment. A partir d’aquí es va començar a utilitzar per designar els films més exitosos de la gran pantalla. Segons molts crítics, es considera que el western Duel in the Sun (1946), del director King Vidor, és el primer blockbuster perquè és el més taquiller de tots els temps i va recaptar més de 20 milions de dòlars.

Els diccionaris en català recullen la forma superproducció, que designa una ‘pel·lícula que requereix un cost extraordinàriament elevat pels mitjans de producció utilitzats, les exigències de l’argument i la categoria dels artistes que hi intervenen’ (GDLC), però un blockbuster es caracteritza, a més, per ser un gran èxit de taquilla. En aquest sentit, doncs, es consideren blockbusters les pel·lícules dels contextos anteriors, així com d’altres de ben conegudes com Ben-hur (1959), Parc Juràssic (1993), Titanic (1997), El senyor dels anells (2001-2003), Avatar (2009) o Star Wars: El despertar de la força (2015), entre d’altres. Les primeres ocurrències recollides per l’Observatori de Neologia coincideixen casualment amb l’arribada a Espanya de la cadena de videoclubs Blockbuster, que gaudia d’una gran popularitat als Estats Units

fandom m

Primera documentació: 29/07/2004

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Més enllà d’Andrzej Sapkowski i la seva saga sobre el bruixot Geralt de Rivia, vaixell insígnia de l’editorial, García Prado ha aplicat la seva experiència en el fandom per obrir dues línies igualment oportunes en el seu jove catàleg. [El Periódico, 29/07/2004]
Ara bé, si sou part del seu fandom gegantí, la tornada als escenaris dels irlandesos —no tocaven a Barcelona des del 2006, amb aquells dos concerts al Camp Nou— és un esdeveniment, no només per l’espera, sinó pel concepte renovat amb què Bono i companyia presentaran el disc Songs of innocence (2014) amb alguns clàssics primigenis. [Time Out Barcelona, 2/10/2015]
Observacions El manlleu fandom s’ha format en anglès a partir del substantiu fan, abreviació de fanàtic i terme ja acceptat en català com a ‘afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’una persona, especialment d’un cantant, artista, etc’ (GDLC), i la partícula –dom, utilitzada originàriament per marcar un estat o un terreny (com a kingdom ‘regne’) però convertida actualment en un sufix viu que forma, entre d’altres, derivats per fer referència a dominis o regnes en sentit figurat. Així doncs, un fandom és un domini dels fans dedicat a un llibre, una pel·lícula, una sèrie, un grup de música, un fenomen, etc.; en definitiva, una comunitat on tots els seguidors d’un mateix element posen en comú les seves experiències i les seves creacions (fanart, fanfiction, cosplay, etc.), i on fins i tot poden arribar a desenvolupar un argot que els és propi.

Els primers casos d’aquest fenomen cultural es van donar a principis del segle xx en el món del beisbol, però l’auge va arribar amb la ciència ficció i sèries com Star Trek. Avui dia les xarxes socials proporcionen nous canals de comunicació per als membres d’un fandom, i n’hi ha que són usades majoritàriament amb aquest propòsit, com ara Tumblr o Reddit.