dramèdia f

dramèdia.jpgPrimera documentació: 30/08/2004

Tipus acronímia
Contextos De moda —una dramèdia, segons els seus responsables― gira al voltant de les situacions que desencadenen els treballadors i els clients d’una boutique, repartides en 22 episodis d’una hora de durada. [El Periódico, 30/04/2008]
La dramèdia Transparent se centra en Maura Pfefferman, una dona transsexual que decideix viure plenament la seva identitat femenina. [Ara, 25/08/2017]
Observacions A mitjans del segle xx, es van començar a emetre sitcoms a la televisió, és a dir, comèdies en les quals les històries començaven i acabaven en un mateix capítol, i per tant no hi havia cap evolució dels personatges ni s’alterava l’statu quo dels protagonistes. Això, però, va canviar quan va arribar un tipus de comèdia que es caracteritzava per tenir una línia argumental sòlida que arrossegava les situacions còmiques i mostrava una evolució dels seus personatges. A partir d’aquí, es va començar a utilitzar el terme dramèdia o comèdia dramàtica (totes dues formes acceptades pel Termcat) per referir-se a aquest nou gènere cinematogràfic o de televisió —sobretot sèries— que combina de manera equilibrada escenes humorístiques i escenes dramàtiques. Algunes de les dramèdies nord-americanes que van tenir més èxit van ser Room 222 (1969-1974), M*A*S*H (1972-1983) o Eight is Enough (1977-1981).

Tot i que dramèdia sigui una adaptació de l’anglès dramedy, aquest substantiu és un acrònim format a partir de drama i comèdia, seguint el model del mot tragicomèdia, un dels tres gèneres teatrals clàssics, juntament amb la comèdia i la tragèdia.

Anuncis

costat fosc m

Primera documentació: 13/03/2007

Tipus sintagmació
Contextos ETA s’ha convertit en el costat fosc de la força de Rodríguez Zapatero; el procés de pau ha passat de ser l’objecte de desig del president a convertir-se en el seu factor de debilitat. [El Periódico, 13/03/2007]
Quines propostes? Per exemple: defensar els interessos nacionals i administrar el costat fosc de la globalització (Mark Leonard i Carlo Bastasin). [La Vanguardia, 8/04/2017]
Observacions Aquest sintagma té l’origen en la saga de cinema Star Wars (La guerra de les galàxies), concebuda pel cineasta George Lucas, en la qual un dels elements principals és la força, un camp d’energia metafísic i omnipresent creat per totes les coses que existeixen i que impregna i manté unida la galàxia. Els cavallers de l’orde jedi hi creuen fermament i la fan servir per a habilitats diverses, com la telecinesi, el control mental o l’amplificació de capacitats físiques. Tanmateix, la força té un costat fosc, on es troben les emocions negatives (o “fosques”), com la por, la maldat, la ira, l’odi o la venjança.

Veiem, doncs, com costat fosc ha passat a formar part de l’imaginari col·lectiu i s’utilitza per designar fora de les pantalles la part negativa d’algun aspecte.

macguffin m

Primera documentació: 6/04/1997

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos L’insubstancial macguffin de la història (uns diners amagats i unes armes) funciona aleshores només com una excusa per desplegar un repertori de mirades i de gestos […]. [Avui, 6/04/1997]
I és que aquesta és la principal força motriu d’un film que parteix d’un macguffin boig que es descobreix als primers minuts (assassinats i canibalisme) per mostrar la tradicional lluita de classes marxista des d’una òptica estranya, hilarant, i el que és més important, gens maniquea: aquí rep tothom. [Butxaca, 1/04/2017]
Observacions Alfred Hitchcock (1899-1980) és potser un dels directors de cinema més coneguts i més prolífics de la història: va realitzar més de cinquanta llargmetratges, alguns dels quals han esdevingut grans clàssics, com Rebeca (1940), Jo confesso (1953), La finestra indiscreta (1954), Psicosi (1960), o Els ocells (1963). Hitchcock és el responsable d’haver popularitzat el terme macguffin, que havia encunyat el guionista anglès Angus MacPhail (1903-1962), per referir-se a un element (objecte, acció, factor, etc.) de l’estructura dramàtica d’una pel·lícula en què aquest element es presenta inicialment com a excusa argumental que sembla que tingui una importància cabdal per a la història, però que en realitat és totalment irrellevant. El macguffin, doncs, serveix per captar l’atenció de l’espectador ràpidament i donar pas a la trama real. Alfred Hitchcock va afirmar sobre el macguffin que “en les històries de lladres sempre és un collaret i en les d’espies sempre són els documents, tot i que intentem ser una mica més originals”. Així, per exemple, a Perseguit per la mort (1959) el macguffin és el personatge de George Kaplan, l’espia inexistent amb qui confonen el personatge que encarna Cary Grant i que el porta a un estat de confusió permanent.

 

pel·li f

pel·liPrimera documentació: 29/03/1989

Tipus abreviació
Contextos Just al moment que John Wayne està a punt de desafiar el dolent de la pel·li a un duel al bell mig del carrer principal del poble sona el telèfon. [Nou Diari, 3/06/1993]
Una de les darreres pel·lis que vaig fer va ser Los miércoles no existen. [País km0 (La Xarxa), 11/08/2017]
Observacions Al principi de la tasca de buidatge de l’Observatori de Neologia aquesta paraula està recollida poques vegades, perquè l’escurçament de pel·lícula es considerava restringida a àmbits col·loquials i familiars. Tanmateix, cap a finals dels anys 90 ja comença a aparèixer a la premsa de forma generalitzada, fet que indica que ha perdut la connotació d’ús col·loquial exclusiu i ha esdevingut una paraula d’ús general.

doblador dobladora mf

Primera documentació: 16/10/1995

Tipus sufixació
Contextos Ramón Langa és un doblador de cinema que ha deixat la seva veu, entre d’altres estrelles, a Bruce Willis. [Avui, 16/10/1995]
I un doblador de veus és aquell que regala la seva veu a un altre, un altre de real, que té un altre cos, un altre rostre. [La Vanguardia, 15/10/2016]
Observacions Alguns dels significats que figuren als diccionaris del verb doblar són ‘proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua’ i ‘substituir amb la pròpia veu (la veu d’un actor d’una pel·lícula)’. Així doncs, la persona que s’encarrega de doblar a les pel·lícules la veu original dels intèrprets o la veu en off és l’actor o actriu de doblatge, que ja recull el DIEC dins l’entrada d’actor. Tanmateix, l’Observatori ha recollit el substantiu sinonímic doblador dobladora, format a partir de doblar al qual s’ha afegit el sufix -dor, habitual en la formació de professions com ara corredor, esquilador o segador.