ecoturisme m

ecoturismePrimera documentació: 22/05/1998

Tipus composició culta
Contextos El turisme de qualitat s’identifica, més aviat, amb turisme sostenible; no ha d’equivaler necessàriament a l’ecoturisme, si s’han d’explotar igual que a la costa. [El Temps, 22/05/1998]
Amb la voluntat de fomentar l’ecoturisme vinculat al projecte, s’organitzaran diferents cursos per a agents turístics i guies locals sobre la situació de l’ós al Pirineu per incorporar-lo en la promoció de la zona. [La Vanguardia, 2/03/2016]
Observacions El substantiu ecoturisme és un compost culte construït amb la forma prefixada eco- ‘medi’ i el substantiu turisme, amb el qual també s’han format altres compostos com agroturisme, enoturisme o necroturisme. Aquest terme fa referència a l’activitat turística que té com a objectiu visitar àrees naturals per gaudir-ne, apreciar-ne i estudiar-ne els atractius naturals o qualsevol manifestació cultural que s’hi pugui trobar, sense destorbar-les, de manera que se’n promou així la conservació i el respecte a l’equilibri del medi ambient.

Aquest moviment va aparèixer a finals de la dècada de 1980, i pocs anys més tard es va crear la Societat Internacional d’Ecoturisme (TIES per les sigles en anglès). L’ONU va declarar el 2002 l’Any Internacional de l’Ecoturisme i va reconèixer que aquest turisme «anima les comunitats locals i indígenes dels països en què es practica i els turistes a preservar i respectar el patrimoni natural i cultural». Països com Kenya, Costa Rica o Madagascar es beneficien d’aquest turisme que els aporta una part important dels ingressos de les divises provinents del sector turístic i, fins i tot en alguns casos, de l’economia del país.

El Termcat també proposa el sintagma turisme ecològic, però l’Observatori no n’ha documentat cap ocurrència a la base de dades.

Anuncis

orgànic -a adj

Primera documentació: 27/07/2008

Tipus semàntic
Contextos A partir de l’1 de gener del 2010, cap restaurant podrà usar greixos trans a Califòrnia, l’estat on va néixer el moviment d’aposta pel menjar orgànic als Estats Units i on el menjar escombraries ja estava vetat als menjadors escolars. [El Periódico, 27/07/2008]
Quan fem clotxes, no hi ha deixalles, perquè tot és orgànic. [País km0 (La Xarxa), 8/07/2016]
Observacions Algunes de les definicions que figuren al DIEC2 de l’adjectiu orgànic -a són ‘relatiu o pertanyent a un òrgan o a un sistema d’òrgans’ i ‘relatiu als éssers organitzats’. Orgànic -a és un neologisme semàntic que s’utilitza tant per fer referència a l’aliment que procedeix de l’agricultura o la ramaderia ecològiques i que ha estat elaborat només amb determinats additius alimentaris, com per designar ‘el producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació’ (Termcat).

L’adjectiu orgànic -a s’utilitza sovint com a sinònim d’ecològic -a i biològic -a. De fet, quan es parla d’agricultura ecològica o biològica, sintagma que ja apareix al GDLC, ens referim a l’agricultura que no s’obté segons els mètodes agrícoles moderns, en què s’utilitzen adobs químics i tractaments fitosanitaris. En aquest sentit, doncs, l’adjectiu està connotat positivament respecte a l’impacte del medi ambient i a la salut de les persones.

punt verd m

Primera documentació: 14/02/2008

Tipus sintagmació
Contextos El manual de gestió de residus inclou mesures com la instal·lació d’un punt verd per a l’activitat pròpia del museu i la derivada del lloguer d’espais, a més d’una proposta de reducció del 10% en el consum d’energia a través d’una empresa de gestió. [Ara, 18/07/2011]
Amb aquests dos objectius l’Ajuntament de Barcelona emprèn una nova campanya en el marc de la qual posarà a disposició dels barcelonins 200.000 recipients retornables per recollir l’oli utilitzat a través del centenar de punts verds que hi ha distribuïts per la ciutat (de zona, de barri i mòbils). [El Periódico, 30/09/2014]
Observacions Segons la pàgina de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, els punts verds contribueixen a ‘millorar el procés de reciclatge i ajuden a preservar el medi ambient’, i ‘serveixen per desfer-nos dels residus que no podem llençar als contenidors que trobem al carrer’: els grisos (rebuig), els marrons (matèria orgànica), els verds (vidre), els blaus (paper i cartró) i els grocs (plàstic, brics i llaunes). Això vol dir que hi podem portar residus com ara roba i calçat, cartutxos de tinta, olis de cuina, pneumàtics, aerosols, pintura, fluorescents i bombetes o càpsules monodosi de cafè, entre molts d’altres. N’hi ha de diferents tipus, segons les dimensions i la localització: els punts verds de zona, de grans dimensions i situats a la perifèria; els de barri, més petits i situats dins de les ciutats; els mòbils, camions estacionats en diferents llocs amb horaris fixos; i el punt verd mòbil escolar, que té una funció educativa.

Tot i que els diccionaris de referència de moment només recullen l’accepció de verd com a ‘militants o simpatitzants dels partits ecologistes’, en aquest sintagma l’adjectiu té un significat més general i menys polític, que ja troben en l’entrada de green de l’Oxford English Dictionary: ‘dit d’un producte, servei, etc., dissenyat o produït de tal manera que redueix els danys a l’entorn, o que opera amb aquest funcionament’.

sonoreductor -a adj

Primera documentació: 1/06/2001

Tipus composició culta
Contextos L’Ajuntament ha previst que a finals de l’any vinent s’hagin renovat 654.000 metres quadrats de la xarxa viària bàsica de la metròpoli amb asfalt sonoreductor. [Barcelona Informació, 1/06/2001]
En un comunicat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha detallat que les obres s’han programat en col·laboració amb el Consell Comarcal del Barcelonès i suposaran la renovació de 40.000 metres quadrats de capa de ferm sonoreductor, així com la pintura de la senyalització horitzontal en aproximadament sis quilòmetres. [El Periódico, 21/07/2015]
Observacions El Termcat recull el terme sintagmàtic asfalt sonoreductor amb la definició ‘asfalt porós que permet l’absorció de l’energia acústica generada pel pas dels vehicles’. A l’Observatori, però, hem recollit que l’adjectiu sonoreductor -a, format amb el formant llatí prefixat sono- (de sŏnus ‘so’), apareix combinat amb altres substantius, alguns molt relacionats amb asfalt, com paviment o ferm, i d’altres força allunyats, com auriculars o pantalles.

eco adj

Primera documentació: 1/10/2001

Tipus abreviació
Contextos Per als brioixos utilitzen ous convencionals (els ecològics encara són massa cars), i també canyella o vainilla no eco. [TROC, 1/10/2001]
Som el que mengem i l’auge del moviment eco arriba com un buf d’aire fresc a canviar un panorama amb força paradoxes: moltes de les fruites i verdures que es venen no han tocat mai la terra o rebut un raig de sol directe […]. [DiR Emotions, 1/09/2011]
Observacions El neologisme eco, d’ús habitual en els textos divulgatius d’àmbit general de to informal i desenfadat, és una abreviació de l’adjectiu ecològic que, tal com indica el Termcat, referit a un producte, una tècnica o un procés, vol dir que l’element en qüestió té un impacte gens o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

La legislació europea estableix l’adjectiu biològic (i l’abreviació bio) com a sinònim d’ecològic (i d’eco) en totes les llengües de la Unió, malgrat que el seu significat (‘que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu’ (Termcat)) només coincideixi parcialment.

No obstant això, en els textos catalans, s’observa una predominança de l’ús de l’adjectiu ecològic amb referència a ‘un menjar o aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris’ (Termcat).