caixa niu f

Primera documentació: 1/02/2002

Tipus	composició
Contextos	L’exposició mostra menjadores i caixes-niu adequades a les necessitats d’aquestes espècies i explica el que podem fer per ajudar els ocells a viure millor en el medi urbà. [Tot Claror, 1/02/2002]
	Arribem a dalt de tot esbufegant, i quan obrim la porta de la gran caixa niu la femella de la parella de falcons ens mira amb cara de pocs amics. [Ara, 1/04/2018]
Observacions	Una caixa niu (també documentat amb guionet) és una caixa construïda per tal que els ocells, però també altres animals com papallones, vespes o ratpenats, hi ponguin els ous, els covin i criïn els petits, com si es tractés d’un niu natural. Col·locades a llocs elevats, aquestes caixes solen estar fetes de fusta per protegir ous i cries dels possibles atacs de depredadors, però alhora poden ajudar a mantenir la població d’una espècie en particular en una zona determinada. A principis del segle xix, el naturista i explorador britànic Charles Waterton (1782-1865) va idear la caixa niu per protegir la vida de les aus, especialment les aquàtiques, i per això en va començar a instal·lar a casa seva. La seva idea ha arribat fins avui i ornitòlegs i conservacionistes en fan ús quan ho consideren pertinent.

flygskam m

Primera documentació: 9/06/2019

Tipus	manlleu del suec
Contextos	Suècia posa de moda el terme flygskam (vergonya de volar) i les estadístiques ja reflecteixen una caiguda de passatgers. [El Periódico,  9/06/2019]
	Estiu: ara que tots ens n’anem a algun lloc, hauríem de pensar que no cal agafar un avió. Que hem de moure’ns amb mitjans menys contaminants, segons aquella moda sueca anomenada flygskam. [Ara, 7/07/2019]
Observacions	Vergonya de volar, aquesta és la traducció al català del manlleu del suec flygskam. I per què, vergonya? Perquè s’enlaira un avió a cada segon, un avió que emet 285 grams de CO2 per km, i molts dels trajectes que fan els avions es poden fer en tren, que emet 14 grams de CO2 per km. Per això, el flygskam té un mot germà, el tagskryt, l’orgull d’anar en tren. Aquest moviment va començar l’any 2008 quan la sueca Maja Rosén va deixar d’anar en avió per raons ambientals, però va ser l’activista Greta Thunberg qui el va popularitzar a partir del 2015. I l’impacte en països com Suècia i Alemanya ha estat important i es parla de baixades de vols interns superiors al 10 %.

birdwatching m

Primera documentació: 5/04/2010

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	En el birdwatching que tan ens va recomanar el Sr. Huguet al XXV aniversari de l’ACAV (Associació Catalana d’Agències de Viatge). [Avui, 5/04/2010]
	Si voleu veure aus de ben a prop, el més recomanable és fer birdwatching al delta del Llobregat, un guiatge ornitològic focalitzat en l’observació de les espècies d’ocells més significatives de la zona. [Time Out Barcelona, 1/02/2018]
Observacions	En anglès, birdwatching és un compost que significa, literalment, ‘observació d’ocells’, que és la denominació catalana que proposa el Termcat (juntament amb el sinònim observació d’aus) i que designa l’‘activitat que consisteix a detectar i identificar els ocells en el seu hàbitat natural i a observar-ne el comportament, amb finalitat recreativa o d’investigació’. Normalment, les èpoques més actives per a l’observació d’ocells són la primavera i la tardor, ja que coincideixen amb la migració i això afavoreix poder observar un nombre més alt d’espècies. Es tracta d’una activitat molt tranquil·la i relaxant per realitzar a l’aire lliure, que requereix discreció i paciència (i una mica de sort) per tal de no destorbar els ocells mentre busquen aliment i poder-los observar de prop. A Catalunya, els parcs naturals són punts immillorables per fer birdwatching, com el de l’Alt Pirineu, on es poden observar trencalossos o àguiles daurades, el dels Aiguamolls de l’Empordà, amb presència de rascletons, falcons cama-rojos i diversos passeriformes, o el del Delta de l’Ebre, especialment interessant perquè hi conflueixen aigües marines, fluvials i subterrànies, que el fan punt de trobada d’espècies molt diverses, com les gavines corses, els flamencs o els capons reials.

shinrin yoku / shinrin-yoku / shinrinyoku m

Primera documentació: 24/10/2014

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Els shinrinyoku o banys de bosc (petits recorreguts per boscos centenaris) ja tenen més de dos milions de seguidors fidels al Japó. [Avui, 3/11/2014]
	Actualment s’estima que entre un i dos milions de japonesos practiquen el shinrin-yoku de manera habitual en alguns dels diversos itineraris forestals que hi ha al país, que estan justament pensats per fer-hi aquesta pràctica i que estan certificats per l’Agència Forestal del Japó. [Ara, 28/10/2017]
Observacions	L’Organització Mundial de la Salut ha catalogat l’estrès com l’epidèmia del segle xxi, contra el qual s’esmercen centenars de milers de milions cada any. Al Japó, des de 1982, l’Agència Forestal del Japó va iniciar la pràctica del shinrin-yoku (森林浴, literalment ‘bany de bosc’ o ‘bany forestal’) com una manera de revaloritzar els boscos del país, però també de canalitzar la demanda de contacte amb la natura d’una població urbana que viu sotmesa a nivells intensos de competitivitat i estrès. Grosso modo, consisteix en unes dues hores de passeig relaxat pel bosc combinat amb exercicis de respiració dirigits per monitors. Els diversos estudis científics que s’han dut a terme avalen els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica en la salut humana, i hi ha immunòlegs que recomanen acostar el bosc a casa introduint-hi plantes com falgueres o troncs del Brasil, que purifiquen l’aire, així com l’ús d’olis essencials de cedre, tuia o avet siberià, que ajuden a combatre l’estrès i l’ansietat. La forma que trobem documentada en els mitjans impresos és encara vacil·lant i tant la trobem escrita en dues paraules com en una de sola, tot i que la variant amb guionet s’està imposant com la més freqüent.

ciutat vertical f

Primera documentació: 2/11/2009

Tipus	sintagmació
Contextos	Jo també defenso la ciutat vertical, aquella d’edificis alts envoltats de verd, i com que són alts, no necessitem tant de terreny, i com que és més compacta, tot és més a prop. [Avui, 2/11/2009]
	Era una veritable ciutat vertical que pretenia complir l’ideal d’espai que engloba tots els serveis bàsics per allotjar uns 1.600 habitants. [Ara, 18/07/2016]
Observacions	Amb l’augment de la població i l’engrandiment de noves zones urbanes, han anat disminuint els espais verds que permeten reduir l’impacte ambiental en aquestes àrees metropolitanes. Des de fa molt pocs anys, ha aparegut un nou concepte de ciutat anomenat ciutat vertical, que consta d’estructures edificatòries que inclouen totes les funciones urbanes relacionades amb la vida quotidiana (habitatges, centres comercials, parcs, etc.) en alçària. A més, la ciutat vertical pot actuar com a pulmó mitjançant un sistema energètic allotjat a la façana d’aquests gratacels. Tot i que és una realitat força incipient, diversos arquitectes creuen que en un futur la construcció de les ciutats verticals podria superar els 1.000 metres d’alçària i hi podrien arribar a viure fins a 100.000 persones.