birdwatching m

Primera documentació: 5/04/2010

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	En el birdwatching que tan ens va recomanar el Sr. Huguet al XXV aniversari de l’ACAV (Associació Catalana d’Agències de Viatge). [Avui, 5/04/2010]
	Si voleu veure aus de ben a prop, el més recomanable és fer birdwatching al delta del Llobregat, un guiatge ornitològic focalitzat en l’observació de les espècies d’ocells més significatives de la zona. [Time Out, 1/02/2018]
Observacions	En anglès, birdwatching és un compost que significa, literalment, ‘observació d’ocells’, que és la denominació catalana que proposa el Termcat (juntament amb el sinònim observació d’aus) i que designa l’‘activitat que consisteix a detectar i identificar els ocells en el seu hàbitat natural i a observar-ne el comportament, amb finalitat recreativa o d’investigació’. Normalment, les èpoques més actives per a l’observació d’ocells són la primavera i la tardor, ja que coincideixen amb la migració i això afavoreix poder observar un nombre més alt d’espècies. Es tracta d’una activitat molt tranquil·la i relaxant per realitzar a l’aire lliure, que requereix discreció i paciència (i una mica de sort) per tal de no destorbar els ocells mentre busquen aliment i poder-los observar de prop. A Catalunya, els parcs naturals són punts immillorables per fer birdwatching, com el de l’Alt Pirineu, on es poden observar trencalossos o àguiles daurades, el dels Aiguamolls de l’Empordà, amb presència de rascletons, falcons cama-rojos i diversos passeriformes, o el del Delta de l’Ebre, especialment interessant perquè hi conflueixen aigües marines, fluvials i subterrànies, que el fan punt de trobada d’espècies molt diverses, com les gavines corses, els flamencs o els capons reials.

shinrin yoku / shinrin-yoku / shinrinyoku m

Primera documentació: 24/10/2014

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Els shinrinyoku o banys de bosc (petits recorreguts per boscos centenaris) ja tenen més de dos milions de seguidors fidels al Japó. [Avui, 3/11/2014]
	Actualment s’estima que entre un i dos milions de japonesos practiquen el shinrin-yoku de manera habitual en alguns dels diversos itineraris forestals que hi ha al país, que estan justament pensats per fer-hi aquesta pràctica i que estan certificats per l’Agència Forestal del Japó. [Ara, 28/10/2017]
Observacions	L’Organització Mundial de la Salut ha catalogat l’estrès com l’epidèmia del segle xxi, contra el qual s’esmercen centenars de milers de milions cada any. Al Japó, des de 1982, l’Agència Forestal del Japó va iniciar la pràctica del shinrin-yoku (森林浴, literalment ‘bany de bosc’ o ‘bany forestal’) com una manera de revaloritzar els boscos del país, però també de canalitzar la demanda de contacte amb la natura d’una població urbana que viu sotmesa a nivells intensos de competitivitat i estrès. Grosso modo, consisteix en unes dues hores de passeig relaxat pel bosc combinat amb exercicis de respiració dirigits per monitors. Els diversos estudis científics que s’han dut a terme avalen els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica en la salut humana, i hi ha immunòlegs que recomanen acostar el bosc a casa introduint-hi plantes com falgueres o troncs del Brasil, que purifiquen l’aire, així com l’ús d’olis essencials de cedre, tuia o avet siberià, que ajuden a combatre l’estrès i l’ansietat. La forma que trobem documentada en els mitjans impresos és encara vacil·lant i tant la trobem escrita en dues paraules com en una de sola, tot i que la variant amb guionet s’està imposant com la més freqüent.

ciutat vertical f

Primera documentació: 2/11/2009

Tipus	sintagmació
Contextos	Jo també defenso la ciutat vertical, aquella d’edificis alts envoltats de verd, i com que són alts, no necessitem tant de terreny, i com que és més compacta, tot és més a prop. [Avui, 2/11/2009]
	Era una veritable ciutat vertical que pretenia complir l’ideal d’espai que engloba tots els serveis bàsics per allotjar uns 1.600 habitants. [Ara, 18/07/2016]
Observacions	Amb l’augment de la població i l’engrandiment de noves zones urbanes, han anat disminuint els espais verds que permeten reduir l’impacte ambiental en aquestes àrees metropolitanes. Des de fa molt pocs anys, ha aparegut un nou concepte de ciutat anomenat ciutat vertical, que consta d’estructures edificatòries que inclouen totes les funciones urbanes relacionades amb la vida quotidiana (habitatges, centres comercials, parcs, etc.) en alçària. A més, la ciutat vertical pot actuar com a pulmó mitjançant un sistema energètic allotjat a la façana d’aquests gratacels. Tot i que és una realitat força incipient, diversos arquitectes creuen que en un futur la construcció de les ciutats verticals podria superar els 1.000 metres d’alçària i hi podrien arribar a viure fins a 100.000 persones.

pulmó m

Primera documentació: 13/03/1989

Tipus	semàntic
Contextos	Amb el projecte del parc del Migdia, que integrarà la muntanya de Montjuïc a la ciutat, Barcelona passarà a tenir una zona verda equiparable a Collserola, el pulmó més gran de la gran Barcelona. [Diari de Barcelona, 13/03/1989]
	No només per l’estil que li ha imprès al pulmó de la ciutat (l’eix Castellana–Colón) servint deliciosos sandvitxos de créixens —és únic el seu pa de motllo esponjós i a la vegada consistent— amb una amabilitat relaxada, aliena al soroll de la vida, sinó perquè forma part de la història íntima de la ciutat. [La Vanguardia, 18/03/2017]
Observacions	Els pulmons són els òrgans que fem servir per respirar, i amb aquesta idea fa anys que el significat d’aquesta paraula s’ha ampliat per fer referència als espais verds que permeten que una ciutat “respiri”, és a dir, els espais verds que contraresten mínimament els efectes de la contaminació de diòxid de carboni causada pels cotxes i altres vehicles. La contaminació és un dels temes contra els quals es lluita el 5 de juny, el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’Organització de les Nacions Unides des del 1974. Aquesta celebració serveix per incentivar la consciència i les accions per la protecció del món en què vivim, pel que fa a problemes com l’efecte dels microplàstics en la contaminació marina, l’escalfament global, la sobrepoblació o el consum sostenible. Cada any es tria un tema diferent i un país amfitrió des del qual es promouen les accions de manera activa: aquest any el país és l’Índia i el tema és la contaminació per plàstics, com s’explica a la pàgina web d’aquesta iniciativa de l’ONU.

upcycling m

Primera documentació: 6/12/2011

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Aquesta joiera i dissenyadora d’origen alemany a qui agrada dir que fa upcycling en lloc de recycling “perquè revalorem les peces”, s’ha trobat amb casos en què algú de gustos minimalistes li ha portat una joia barroca regalada per una persona estimada. [Avui, 6/12/2011]
	Ella està especialitzada en upcycling, la tècnica de crear dissenys nous a partir de peces de roba descartades, i creu que la moda ràpida també podria aprofitar més bé els seus recursos. [El País, 29/03/2017]
Observacions	Alguns productes inservibles o de poca utilitat poden donar vida a altres objectes, com ara quan un cedé es converteix en un rodal o una llauna de conserva buida en un portallapis; aquest concepte, cada cop més popular, es coneix amb el nom d’upcycling. Aquest manlleu de l’anglès designa el reciclatge que té com a objectiu transformar un producte de rebuig en un producte de més qualitat o amb un valor ambiental més elevat. Així és com ho defineix el Termcat, que, per evitar el manlleu, proposa el sintagma reciclatge de valor afegit i el mot prefixat suprareciclatge. El 1994, l’enginyer Reiner Pilz va utilitzar per primer cop el terme upcycling quan denunciava el fet que els brics s’aixafaven i no es podien reciclar. Més endavant, l’any 2002 el dissenyador William McDonough i el químic Michael Braungart van exposar les característiques de l’ucycling al llibre Cradle to Cradle: Remaking the way we make things [‘Del bressol al bressol. Redissenyant la manera en què fem les coses’], que en l’edició impresa per North Point Press es va utilitzar paper sintètic creat a partir de resines plàstiques.