orgànic -a adj

Primera documentació: 27/07/2008

Tipus semàntic
Contextos A partir de l’1 de gener del 2010, cap restaurant podrà usar greixos trans a Califòrnia, l’estat on va néixer el moviment d’aposta pel menjar orgànic als Estats Units i on el menjar escombraries ja estava vetat als menjadors escolars. [El Periódico, 27/07/2008]
Quan fem clotxes, no hi ha deixalles, perquè tot és orgànic. [País km0 (La Xarxa), 8/07/2016]
Observacions Algunes de les definicions que figuren al DIEC2 de l’adjectiu orgànic -a són ‘relatiu o pertanyent a un òrgan o a un sistema d’òrgans’ i ‘relatiu als éssers organitzats’. Orgànic -a és un neologisme semàntic que s’utilitza tant per fer referència a l’aliment que procedeix de l’agricultura o la ramaderia ecològiques i que ha estat elaborat només amb determinats additius alimentaris, com per designar ‘el producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació’ (Termcat).

L’adjectiu orgànic -a s’utilitza sovint com a sinònim d’ecològic -a i biològic -a. De fet, quan es parla d’agricultura ecològica o biològica, sintagma que ja apareix al GDLC, ens referim a l’agricultura que no s’obté segons els mètodes agrícoles moderns, en què s’utilitzen adobs químics i tractaments fitosanitaris. En aquest sentit, doncs, l’adjectiu està connotat positivament respecte a l’impacte del medi ambient i a la salut de les persones.

punt verd m

Primera documentació: 14/02/2008

Tipus sintagmació
Contextos El manual de gestió de residus inclou mesures com la instal·lació d’un punt verd per a l’activitat pròpia del museu i la derivada del lloguer d’espais, a més d’una proposta de reducció del 10% en el consum d’energia a través d’una empresa de gestió. [Ara, 18/07/2011]
Amb aquests dos objectius l’Ajuntament de Barcelona emprèn una nova campanya en el marc de la qual posarà a disposició dels barcelonins 200.000 recipients retornables per recollir l’oli utilitzat a través del centenar de punts verds que hi ha distribuïts per la ciutat (de zona, de barri i mòbils). [El Periódico, 30/09/2014]
Observacions Segons la pàgina de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, els punts verds contribueixen a ‘millorar el procés de reciclatge i ajuden a preservar el medi ambient’, i ‘serveixen per desfer-nos dels residus que no podem llençar als contenidors que trobem al carrer’: els grisos (rebuig), els marrons (matèria orgànica), els verds (vidre), els blaus (paper i cartró) i els grocs (plàstic, brics i llaunes). Això vol dir que hi podem portar residus com ara roba i calçat, cartutxos de tinta, olis de cuina, pneumàtics, aerosols, pintura, fluorescents i bombetes o càpsules monodosi de cafè, entre molts d’altres. N’hi ha de diferents tipus, segons les dimensions i la localització: els punts verds de zona, de grans dimensions i situats a la perifèria; els de barri, més petits i situats dins de les ciutats; els mòbils, camions estacionats en diferents llocs amb horaris fixos; i el punt verd mòbil escolar, que té una funció educativa.

Tot i que els diccionaris de referència de moment només recullen l’accepció de verd com a ‘militants o simpatitzants dels partits ecologistes’, en aquest sintagma l’adjectiu té un significat més general i menys polític, que ja troben en l’entrada de green de l’Oxford English Dictionary: ‘dit d’un producte, servei, etc., dissenyat o produït de tal manera que redueix els danys a l’entorn, o que opera amb aquest funcionament’.

sonoreductor -a adj

Primera documentació: 1/06/2001

Tipus composició culta
Contextos L’Ajuntament ha previst que a finals de l’any vinent s’hagin renovat 654.000 metres quadrats de la xarxa viària bàsica de la metròpoli amb asfalt sonoreductor. [Barcelona Informació, 1/06/2001]
En un comunicat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha detallat que les obres s’han programat en col·laboració amb el Consell Comarcal del Barcelonès i suposaran la renovació de 40.000 metres quadrats de capa de ferm sonoreductor, així com la pintura de la senyalització horitzontal en aproximadament sis quilòmetres. [El Periódico, 21/07/2015]
Observacions El Termcat recull el terme sintagmàtic asfalt sonoreductor amb la definició ‘asfalt porós que permet l’absorció de l’energia acústica generada pel pas dels vehicles’. A l’Observatori, però, hem recollit que l’adjectiu sonoreductor -a, format amb el formant llatí prefixat sono- (de sŏnus ‘so’), apareix combinat amb altres substantius, alguns molt relacionats amb asfalt, com paviment o ferm, i d’altres força allunyats, com auriculars o pantalles.

eco adj

Primera documentació: 1/10/2001

Tipus abreviació
Contextos Per als brioixos utilitzen ous convencionals (els ecològics encara són massa cars), i també canyella o vainilla no eco. [TROC, 1/10/2001]
Som el que mengem i l’auge del moviment eco arriba com un buf d’aire fresc a canviar un panorama amb força paradoxes: moltes de les fruites i verdures que es venen no han tocat mai la terra o rebut un raig de sol directe […]. [DiR Emotions, 1/09/2011]
Observacions El neologisme eco, d’ús habitual en els textos divulgatius d’àmbit general de to informal i desenfadat, és una abreviació de l’adjectiu ecològic que, tal com indica el Termcat, referit a un producte, una tècnica o un procés, vol dir que l’element en qüestió té un impacte gens o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

La legislació europea estableix l’adjectiu biològic (i l’abreviació bio) com a sinònim d’ecològic (i d’eco) en totes les llengües de la Unió, malgrat que el seu significat (‘que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu’ (Termcat)) només coincideixi parcialment.

No obstant això, en els textos catalans, s’observa una predominança de l’ús de l’adjectiu ecològic amb referència a ‘un menjar o aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris’ (Termcat).

canvi climàtic m

Primera documentació: 1/03/2005

Tipus sintagmació
Contextos S’hi denuncien les polítiques energètiques triomfalistes i poc sensibles a amenaces reals com el canvi climàtic o l’escalfament global. [La Veu del Carrer, 1/03/2005]
Qualsevol esment a tot el que faci referència a l’escalfament global o a la redundant expressió canvi climàtic obre diàlegs crispats. [Ara, 9/04/2014]
Observacions El sintagma canvi climàtic designa la ‘variació lenta de les característiques climàtiques d’un indret al llarg del temps’ (Termcat). El canvi climàtic es manifesta en tots els paràmetres meteorològics: temperatura, pressió atmosfèrica, precipitacions, nuvolositat, etc., i pot ser produït per causes naturals o bé com a conseqüència d’activitats humanes, com l’efecte d’hivernacle. El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (adoptat a Nova York el 1992) usa el terme per referir-se només al canvi provocat per l’activitat humana i que altera la composició de l’atmosfera mundial. Tot i els esforços de prevenció que es van voler aplicar, actualment es considera que el canvi climàtic ja és inevitable, per la qual cosa no només no s’han de deixar de fer accions preventives, sinó que també s’han d’incloure ja accions per adaptar-se a les noves condicions climàtiques, de manera que els ecosistemes s’hi adaptin de manera natural i es garanteixi, així, que no amenaci la producció d’aliments i que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.