upcycling m

Primera documentació: 6/12/2011

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Aquesta joiera i dissenyadora d’origen alemany a qui agrada dir que fa upcycling en lloc de recycling “perquè revalorem les peces”, s’ha trobat amb casos en què algú de gustos minimalistes li ha portat una joia barroca regalada per una persona estimada. [Avui, 6/12/2011]
Ella està especialitzada en upcycling, la tècnica de crear dissenys nous a partir de peces de roba descartades, i creu que la moda ràpida també podria aprofitar més bé els seus recursos. [El País, 29/03/2017]
Observacions Alguns productes inservibles o de poca utilitat poden donar vida a altres objectes, com ara quan un cedé es converteix en un rodal o una llauna de conserva buida en un portallapis; aquest concepte, cada cop més popular, es coneix amb el nom d’upcycling. Aquest manlleu de l’anglès designa el reciclatge que té com a objectiu transformar un producte de rebuig en un producte de més qualitat o amb un valor ambiental més elevat. Així és com ho defineix el Termcat, que, per evitar el manlleu, proposa el sintagma reciclatge de valor afegit i el mot prefixat suprareciclatge.

El 1994, l’enginyer Reiner Pilz va utilitzar per primer cop el terme upcycling quan denunciava el fet que els brics s’aixafaven i no es podien reciclar. Més endavant, l’any 2002 el dissenyador William McDonough i el químic Michael Braungart van exposar les característiques de l’ucycling al llibre Cradle to Cradle: Remaking the way we make things [‘Del bressol al bressol. Redissenyant la manera en què fem les coses’], que en l’edició impresa per North Point Press es va utilitzar paper sintètic creat a partir de resines plàstiques.

 

Anuncis

microplàstic m

Primera documentació: 14/02/2013

Tipus composició culta
Contextos La ingestió de microplàstics amenaça les tortugues marines, els mamífers marins i les aus. [La Vanguardia, 14/02/2013]
Els microplàstics són partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres de diàmetre, algunes de les quals invisibles a l’ull humà. [La Vanguardia, 3/10/2016]
Observacions Tot i que cada vegada som més conscients de la importància de preservar el medi ambient i les actuacions per protegir-lo no paren de créixer, les amenaces tampoc no ho fan. Un dels riscos sobre els quals cal estar ben alerta són els microplàstics, compost culte amb què es denominen els plàstics de mida inferior als 5 mm, però que en molts casos són invisibles a l’ull humà i són microscòpics, que provenen de la descomposició d’envasos o altres plàstics més grans o de les microesferes que es poden trobar en molts productes cosmètics, dentifricis o detergents. El problema apareix en el fet que són tan petits que les depuradores no els poden filtrar i per tant acaben en els mars i oceans (Greenpeace calcula que al voltant de 8 tones anuals), i, doncs, entren en la cadena tròfica: s’han trobat restes de microplàstics en més de 170 espècies marines, des dels musclos i les tonyines fins als verats, de manera que no només amenaça l’ecosistema marí, sinó també els humans, perquè consumeixen aquestes espècies.

De moment, a Europa no hi ha cap normativa que intenti regular la disminució de l’ús de microplàstics en els productes comercials, tot i que se’n reconeix el risc.

ecoturisme m

ecoturismePrimera documentació: 22/05/1998

Tipus composició culta
Contextos El turisme de qualitat s’identifica, més aviat, amb turisme sostenible; no ha d’equivaler necessàriament a l’ecoturisme, si s’han d’explotar igual que a la costa. [El Temps, 22/05/1998]
Amb la voluntat de fomentar l’ecoturisme vinculat al projecte, s’organitzaran diferents cursos per a agents turístics i guies locals sobre la situació de l’ós al Pirineu per incorporar-lo en la promoció de la zona. [La Vanguardia, 2/03/2016]
Observacions El substantiu ecoturisme és un compost culte construït amb la forma prefixada eco- ‘medi’ i el substantiu turisme, amb el qual també s’han format altres compostos com agroturisme, enoturisme o necroturisme. Aquest terme fa referència a l’activitat turística que té com a objectiu visitar àrees naturals per gaudir-ne, apreciar-ne i estudiar-ne els atractius naturals o qualsevol manifestació cultural que s’hi pugui trobar, sense destorbar-les, de manera que se’n promou així la conservació i el respecte a l’equilibri del medi ambient.

Aquest moviment va aparèixer a finals de la dècada de 1980, i pocs anys més tard es va crear la Societat Internacional d’Ecoturisme (TIES per les sigles en anglès). L’ONU va declarar el 2002 l’Any Internacional de l’Ecoturisme i va reconèixer que aquest turisme «anima les comunitats locals i indígenes dels països en què es practica i els turistes a preservar i respectar el patrimoni natural i cultural». Països com Kenya, Costa Rica o Madagascar es beneficien d’aquest turisme que els aporta una part important dels ingressos de les divises provinents del sector turístic i, fins i tot en alguns casos, de l’economia del país.

El Termcat també proposa el sintagma turisme ecològic, però l’Observatori no n’ha documentat cap ocurrència a la base de dades.

orgànic -a adj

Primera documentació: 27/07/2008

Tipus semàntic
Contextos A partir de l’1 de gener del 2010, cap restaurant podrà usar greixos trans a Califòrnia, l’estat on va néixer el moviment d’aposta pel menjar orgànic als Estats Units i on el menjar escombraries ja estava vetat als menjadors escolars. [El Periódico, 27/07/2008]
Quan fem clotxes, no hi ha deixalles, perquè tot és orgànic. [País km0 (La Xarxa), 8/07/2016]
Observacions Algunes de les definicions que figuren al DIEC2 de l’adjectiu orgànic -a són ‘relatiu o pertanyent a un òrgan o a un sistema d’òrgans’ i ‘relatiu als éssers organitzats’. Orgànic -a és un neologisme semàntic que s’utilitza tant per fer referència a l’aliment que procedeix de l’agricultura o la ramaderia ecològiques i que ha estat elaborat només amb determinats additius alimentaris, com per designar ‘el producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació’ (Termcat).

L’adjectiu orgànic -a s’utilitza sovint com a sinònim d’ecològic -a i biològic -a. De fet, quan es parla d’agricultura ecològica o biològica, sintagma que ja apareix al GDLC, ens referim a l’agricultura que no s’obté segons els mètodes agrícoles moderns, en què s’utilitzen adobs químics i tractaments fitosanitaris. En aquest sentit, doncs, l’adjectiu està connotat positivament respecte a l’impacte del medi ambient i a la salut de les persones.

punt verd m

Primera documentació: 14/02/2008

Tipus sintagmació
Contextos El manual de gestió de residus inclou mesures com la instal·lació d’un punt verd per a l’activitat pròpia del museu i la derivada del lloguer d’espais, a més d’una proposta de reducció del 10% en el consum d’energia a través d’una empresa de gestió. [Ara, 18/07/2011]
Amb aquests dos objectius l’Ajuntament de Barcelona emprèn una nova campanya en el marc de la qual posarà a disposició dels barcelonins 200.000 recipients retornables per recollir l’oli utilitzat a través del centenar de punts verds que hi ha distribuïts per la ciutat (de zona, de barri i mòbils). [El Periódico, 30/09/2014]
Observacions Segons la pàgina de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, els punts verds contribueixen a ‘millorar el procés de reciclatge i ajuden a preservar el medi ambient’, i ‘serveixen per desfer-nos dels residus que no podem llençar als contenidors que trobem al carrer’: els grisos (rebuig), els marrons (matèria orgànica), els verds (vidre), els blaus (paper i cartró) i els grocs (plàstic, brics i llaunes). Això vol dir que hi podem portar residus com ara roba i calçat, cartutxos de tinta, olis de cuina, pneumàtics, aerosols, pintura, fluorescents i bombetes o càpsules monodosi de cafè, entre molts d’altres. N’hi ha de diferents tipus, segons les dimensions i la localització: els punts verds de zona, de grans dimensions i situats a la perifèria; els de barri, més petits i situats dins de les ciutats; els mòbils, camions estacionats en diferents llocs amb horaris fixos; i el punt verd mòbil escolar, que té una funció educativa.

Tot i que els diccionaris de referència de moment només recullen l’accepció de verd com a ‘militants o simpatitzants dels partits ecologistes’, en aquest sintagma l’adjectiu té un significat més general i menys polític, que ja troben en l’entrada de green de l’Oxford English Dictionary: ‘dit d’un producte, servei, etc., dissenyat o produït de tal manera que redueix els danys a l’entorn, o que opera amb aquest funcionament’.