llapis de memòria m / pen drive m

Primera documentació: 6/10/2005

Tipus sintagmació / manlleu de l’anglès
Contextos El conseller d’Economia, Antoni Castells, va entregar el projecte pressupostari per al 2006 al titular del Parlament, Ernest Benach, en un petit llapis de memòria. [El Periódico, 10/11/2005]
Un altre, un pen drive, es va lliurar la setmana passada al jutjat després d’haver-li aparegut a un cap policial mentre “endreçava calaixos”. [La Vanguardia, 17/02/2017]
Observacions Un llapis de memòria o pen drive és un dispositiu portàtil de dimensions reduïdes que permet emmagatzemar i transportar dades i transferir-les d’un ordinador a un altre. La creació d’aquest producte s’atribueix a l’enginyer israelià Dov Moran, que el 1995 en va dissenyar el prototip inicial i va crear les primeres unitats per a l’empresa M-System. Tot i l’avenç informàtic, el llapis de memòria va tardar uns anys a popularitzar-se; a partir del 2000 va guanyar força adeptes quan les companyies Trek Technology i IBM van començar a comercialitzar aquesta memòria, que es van convertir en el sistema d’emmagatzematge de dades informàtiques més utilitzat, deixant enrere els disquets tradicionals i els cedés.

Per evitar el manlleu de l’anglès, el Termcat proposa, a més del sintagma llapis de memòria, diferents variants denominatives, com ara clauer de memòria o memòria USB.

Anuncis

hashtag m

Primera documentació: 28/11/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Un dels hashtags de la jornada serà #28N. [Ara, 28/11/2010]
Per alguna cosa totes les peces porten hashtag, per portar la sang al riu de Twitter, per molt que la revista s’imprimeixi en cartoné del bo. [La Vanguardia, 1/07/2017]
Observacions El Termcat va normalitzar el mot etiqueta per referir-se al hashtag, mot que ve de l’anglès (format per hash ‘coixinet’ i tag ‘etiqueta’). Concretament és un seguit de caràcters alfanumèrics precedit pel símbol del coixinet (#) que constitueixen una cadena de metadades que són identificades tant pel sistema (que les classifica) com per l’usuari (que a partir dels hashtags pot recuperar informació concreta a la qual s’hagin aplicat). Els hashtags estan formats per una paraula, un sintagma o una frase sense espais, que es col·loca dins o al final d’un missatge, i tant poden ser merament descriptius (#montjuic, #vacances2017, #moda) com expressar una valoració o un estat d’ànim (#ilovebarcelona, #delicious).

Tot i que existeix des de fa més anys, és a partir del 2007, després de l’aparició de Twitter, que es va començar a utilitzar mundialment, i a partir del 2010, amb l’arribada d’Instagram, va adquirir la màxima popularitat. El fet que altres usuaris puguin trobar les publicacions a partir dels hashtags fa que la tendència general sigui escriure’ls en anglès, ja que així els autors de les fotografies i dels posts s’asseguren que arribaran a un públic més ampli i que potser podran aconseguir seguidors.

 

polaroid fadj

Primera documentació: 26/10/1990

Tipus semàntic
Contextos Si hagués tingut una d’aquelles polaroids encara hauria pogut fer una fotografia de la pantalla. [Avui, 24/05/1992]
D’aquella relació queden un grapat de fascinants polaroids en blanc i negre i poc més, perquè quan van trencar, el pintor va obligar la cantant que li tornés els quadres que li havia regalat i els va cobrir de pintura negra. [La Vanguardia, 4/03/2017]
Observacions Polaroid és el nom d’una empresa estatunidenca, fundada per Edwin H. Land (1909-1991) el 1937, que es dedica a la fabricació i distribució de càmeres i pel·lícules fotogràfiques, i que va revolucionar el món de la fotografia el 1947 amb una càmera que revelava i positivava la imatge en només 60 segons, la Land 95, que es va començar a comercialitzar un any després. L’any 1963 va introduir la pel·lícula en color, i als anys setanta va comercialitzar el model OneStep Land, que va ser un èxit de vendes total, tant dels models de càmeres de fotografies instantànies com convencionals.

Amb el nou segle, la irrupció de la fotografia digital va fer entrar en declivi l’empresa, que va ressorgir el 2012 incorporant la nova tecnologia però mantenint la impressió instantània, tot i que no ha recuperat l’èxit que havia assolit. De tota manera, el nom polaroid ha esdevingut el nom genèric per referir-se a les fotografies instantànies.

 

codi QR m

Primera documentació: 23/11/2008

Tipus composició
Contextos Els codis QR tenen forma quadrada i es poden llegir des de diferents posicions. [El Periódico, 23/11/2008]
L’Ajuntament posa codis QR als camions i dispositius GPS als carretons per controlar l’activitat. [La Vanguardia, 26/04/2017]
Observacions Els codis QR són un sistema, de codi obert, d’emmagatzemar informació que consta d’una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint i especialment per la càmera fotogràfica d’un telèfon mòbil (podeu fer una prova escanejant amb el mòbil el codi QR que il·lustra aquesta entrada). La sigla QR prové de l’anglès quick response ‘resposta ràpida’, perquè en llegir el codi envia immediatament a una pàgina web, un correu electrònic, etc., cosa que estalvia a l’usuari haver d’introduir manualment una adreça determinada.

Aquest sistema va ser creat el 1994 per l’empresa automobilística japonesa Denso Wave per controlar els recanvis de l’àrea de fabricació de vehicles, però actualment té usos molt diversos, tant en publicitat en revistes i anuncis, com incorporant codis QR en les targetes de visita o com a manifestacions artístiques de pop-art.

A més de codi QR, el Termcat recull com a sinònims complementaris les denominacions codi bidimensional, codi de barres bidimensional, codi de barres en 2D i codi en 2D.

croma m

Primera documentació: 21/09/1994

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Quant a l’ambientació dels gags i els esquetxos, el programa seguirà fent servir els efectes del croma, una pantalla llisa on se superposen altres imatges. [Avui, 21/09/1994]
Els responsables de la ficció han volgut utilitzar més exteriors i menys cromes en el rodatge dels nous episodis per evitar les crítiques que van rebre durant la primer temporada sobre un ús excessiu d’aquesta tècnica audiovisual. [Ara, 3/11/2016]
Observacions El substantiu croma és una adaptació gràfica de l’anglès chroma (key), que alhora prové del grec χρῶμα ‘color’. El croma és un mecanisme tècnic audiovisual molt arrelat en el món del cinema, la televisió i la fotografia que permet incrustar una imatge alternativa en una filmació o una fotografia amb un fons d’un color determinat mitjançant una tècnica digital. Tradicionalment, el croma s’ha associat amb un fons verd, tot i que també se sol fer servir el blau; la raó principal d’aquesta tria de colors és que tots dos són gairebé inexistents al cos humà natural i, per tant, es pot extreure la imatge desitjada d’una forma més neta. Es fa servir per ambientar o alterar localitzacions, mostrar gràfics en pantalla (utilitzat, sobretot, en els espais meteorològics televisius) o per ocultar objectes.

Per evitar el manlleu, el Termcat proposa el neologisme semàntic incrustació, que expressa de forma transparent el procés a què realment se sotmeten les imatges tractades amb aquesta tècnica, però a l’Observatori no n’hem detectat cap ús.