hoverboard m

Primera documentació: 25/06/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Primer va ser el flyboard, bàsicament un motor de moto aquàtica als peus que permet gravitar gràcies a l’impuls de l’aigua a pressió; ara han tret una versió en forma d’skate, el hoverboard, amb el qual es pot anar cap endavant en línia recta sense haver de capbussar-se i emergir. [Time Out Barcelona, 19/08/2015]
Les autoritats dels Estats Units han ordenat aquest dimecres la retirada de 500.000 hoverboards, una espècie de monopatí elèctric amb dues rodes grans, pel risc d’incendi o explosió pel sobreescalfament de la bateria. [El Periódico, 6/07/2016]
Observacions Un hoverboard és un vehicle elèctric similar a un patinet, amb dues rodes petites però sense manillar, que es fa avançar o retrocedir desplaçant el pes del cos, sense moure els peus. L’origen de l’aparell i del mot hoverboard el trobem per primer cop en l’obra The Hole in the Zero (1967), de l’escriptor nord-americà de ciència-ficció Michael Kennedy Joseph. Malgrat això, va ser popularitzat arran de l’estrena de la trilogia de pel·lícules Back to the Future, dirigides per Robert Zemeckis i protagonitzades per Michael J. Fox i Cristopher Lloyd. A la novel·la i les pel·lícules, però, el hoverboard és una mena de patinet sense rodes que s’aixeca uns centímetres del terra (hover en anglès significa ‘planar’ o ‘volar per sobre d’alguna cosa’).

El Termcat proposa la denominació en català plataforma elèctrica per evitar el conflicte d’usar el nom d’una marca registrada com a genèric. En anglès també existeix aquest debat: l’Oxford English Dictionary recull la forma hoverboard però la circumscriu a l’objecte que apareix a Back to the Future; els detractors d’aquesta forma proposen el terme self-balancing scooter, força estès.

mode avió m

mode avioPrimera documentació: 19/02/2013

Tipus composició
Contextos El mode avió permet utilitzar el dispositiu sense connexió wi-fi ni mòbil. [El Periódico, 13/11/2013]
Per a Armayones, cal que a l’estiu ens posem en mode avió, és a dir, que agafem més distància amb la tecnologia. [Ara, 20/07/2016]
Observacions El compost mode avió fa referència a una configuració disponible a gairebé tots els telèfons mòbils actuals que permet desconnectar totes les transmissions i les radiofreqüències, incloent trucades, la connexió wifi i les dades mòbils. El nom es va popularitzar i estendre arran de les recomanacions i prohibicions d’algunes aerolínies a tenir els telèfons mòbils activats durant els vols.

Les implicacions reals d’un telèfon mòbil amb totes les transmissions i característiques habilitades en els sistemes de seguretat, comunicació i navegació d’un avió són, encara, objecte de debat i, malauradament, de llegendes urbanes. D’altra banda, el mode avió que n’ha derivat ha adoptat un sentit metafòric, que trobem al segon context, amb el qual es fa referència a un estat de desconnexió amb el mòbil o altres dispositius electrònics per tal de gaudir de certa tranquil·litat.

fintech m

Primera documentació: 24/04/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Mac Parish també destaca que Barcelona davant Madrid, és una gran capital bancària, té moltes possibilitats de convertir-se en una capital especialitzada en finançament alternatiu de les noves tecnologies, el que se’n diu fintech, perquè ha detectat que hi ha molt dinamisme en aquest sector i que el seu grup, present a tot Europa, aposta per Barcelona. [La Vanguardia, 24/04/2015]
La presència de la dona en càrrecs directius continua sent una assignatura pendent en sectors emergents com ara el fintech, on els llocs ocupats per dones és del 9%. [Avui, 8/03/2016]
Observacions Fintech és una paraula molt nova. En català no la documentem fins a l’any 2015, però és que en anglès, que és la llengua d’on prové, no es documenta tampoc abans del 2009. A partir de finance i technology, en anglès es va formar l’acrònim fintech per fer referència als serveis o empreses del sector financer que aprofiten les tecnologies més modernes per crear productes innovadors. Empreses com PayPal, Square, Stripe o Funding Circle són els primers exemples d’uns nous serveis per a la transferència de diners, compra i venda de títols financers, inversions o préstecs que estan revolucionant la banca tradicional.

flop m

Primera documentació: 25/03/1996

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos La velocitat de càlcul es mesura amb la unitat anomenada flop, que és el nombre d’operacions que poden fer per segon. [El Temps, 25/03/1996]
El criteri més utilitzat és la capacitat de càlcul, que es mesura en flops (de l’anglès floating point operations, operacions de coma flotant). [La Vanguardia, 17/07/2016]
Observacions Un flop és la unitat de mesura per a la velocitat a què duen a terme les operacions els superordinadors. El neologisme és en origen la siglació del sintagma anglès floating point operation per second ‘operacions de coma flotant per segon’, segons el Termcat; per tant, la s no correspon a la forma plural, sinó a una part del sintagma. Això no obstant, l’Oxford English Dictionary recull tant les formes flop com flops, i especifica que l’última fa referència concreta a la unitat per mesurar la velocitat de processament de dades, tot i que els dos usos se solapen.

Segons la quantitat de dades que pot processar per segon, de l’hiperònim flop se’n desprenen els hipònims megaflop, gigaflop, teraflop o petaflop, entre d’altres. Segons això, un megaflop equival a un milió d’operacions de coma flotant per segon; per la seva banda, un petaflop arriba als mil bilions d’operacions per segon (1015).

superordinador m

Primera documentació: 22/06/1994

Tipus prefixació
Contextos En uns altres àmbits, com en la indústria de l’automòbil o en la meteorologia, s’utilitzen més aviat els superordinadors, que solen realitzar tasques que requereixen més rapidesa i potència. [El Temps, 28/11/1994]
Teníem un paladí que ens hi va fer creure: Gari Kaspàrov, el geni dels escacs, que aquell any va disputar un matx a sis partides contra un superordinador muntat per IBM, amb el següent nom de guerra: Deep Blue. [La Vanguardia, 4/03/2017]
Observacions El neologisme superordinador, format per derivació mitjançant el prefix super-, fa referència a un tipus concret d’ordinador capaç de dur a terme operacions a velocitats molt superiors a les màquines comunes. Segons la velocitat a què un superordinador duu a terme les operacions, podem parlar de megaflops, gigaflops, teraflops o petaflops. El novembre de 2016, la llista dels superordinadors més ràpids del món l’encapçalava el Sunway TaihuLight, que es troba a la ciutat xinesa de Wuxi. Aquest superordinador pot assolir velocitats de càlculs de fins a 93 petaflops, una xifra encara no superada.

L’aparició del primer superordinador se situa a la dècada dels anys 60 (tot i que l’Oxford English Dictionary en recull una primera referència l’any 1949). Es considera que Atlas va ser el primer superordinador de la història, desenvolupat a la Universitat de Manchester el 1962. Aleshores, aquesta mena de tecnologia s’utilitzava per a càlculs climatològics i investigacions aerodinàmiques. Els últims anys són habituals simulacions a nivell molecular per observar, entre d’altres, plegaments proteics i com això pot afectar malalties com l’alzhèimer.