brimo f

Primera documentació: 3/02/2019

Tipus	acronímia
Contextos	En tot cas, quan la protesta s’instal·la en una dinàmica de joves violents encaputxats contra brimos, ja sabem com acabarà, aquí i arreu. [Ara, 19/10/2019]
	L’accelerament d’avenços sobre canvis en el model policial, la suposada moratòria en l’ús del foam i retirar la brimo dels desnonaments han passat a un pla més secundari. [La Vanguardia, 15/03/2021]
Observacions	En l’argot policial, s’utilitza sovint l’acrònim brimo —del sintagma brigada mòbil— per referir-se a l’Àrea de Brigada Mòbil (ABM) dels Mossos d’Esquadra. Aquesta unitat policial dona suport a d’altres organismes en el manteniment de l’ordre públic en grans concentracions de persones i en actes esportius, en tasques preventives dins d’operatius preventius extraordinaris, en calamitats o catàstrofes públiques i, en general, en totes aquelles activitats de seguretat ciutadana que es determini, com poden ser controls antiterroristes. La història de la brimo es remunta al setembre de 1992, just després de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aleshores a la unitat se li van cedir unes primeres competències que consistien en la vigilància d’edificis institucionals. Més endavant, es van encarregar, d’una banda, dels dispositius de seguretat ciutadana a diferents localitats i, de l’altra, dels de protecció de la Casa Reial quan algun dels seus membres visitava Catalunya. A partir del 2013, aquesta brigada experimenta una reestructuració completa, es crea una unitat operativa i una altra de tècnica, i s’activa una estructura pròpia de formació continuada. Actualment la brimo compta amb més de 450 agents arreu del territori.

ISSN: 2938-5059

metavers m

Primera documentació: 18/10/2021

Tipus	acronímia
Contextos	Enmig d’una nova crisi reputacional, Mark Zuckerberg ha anunciat la futura contractació de 10.000 persones a Europa per impulsar l’anomenat metavers, una mena d’internet dins d’internet, però exclusivament centrat en la realitat virtual. [Ara, 18/10/2021]
	Tot i que encara no disposem d’un aparell d’aquestes característiques, sí que podem submergir-nos en l’univers oníric de l’artista gràcies a la potent experiència de l’Ideal, un metavers col·lectiu de dotze minuts on els espectadors ens convertim en avatars (personatges virtuals) […]. [Sàpiens, 1/02/2023]
Observacions	La paraula metavers és l’acrònim format pel prefix meta- i la truncació de la paraula univers, de la qual es pren l’última síl·laba, i amb el qual es designa una xarxa interconnectada d’entorns immersius i socials en plataformes multiusuari, gràcies a la convergència de tecnologies, com la realitat virtual i la realitat augmentada, que permeten interaccions multisensorials en entorns virtuals, objectes digitals i persones. Al metavers, les persones interactuen i intercanvien experiències virtuals mitjançant l’ús d’avatars, que es vinculen a un univers virtual persistent, de manera que encara que no hi hagi usuaris connectats el sistema segueix funcionant. Aquesta paraula la va crear l’escriptor estatunidenc Neal Stephenson a l’obra de 1992 Snow Crash, en la qual mescla mems i virus amb la mitologia sumèria, i recrea un univers consensuat basat en el nostre. El mateix autor explica que se’l va inventar perquè els termes existents com realitat virtual li semblaven massa imprecisos per al que ell volia expressar. Anys més tard, el 2003, l’empresa Linden Lab va presentar Second Life, un món de realitat virtual en 3D, que és el cas de metavers més exitós fins ara, en el qual els usuaris interactuen, juguen i fins i tot fan negocis. Més enllà de la virtualitat estricta, però, el metavers té també aplicació en l’ensenyament, per tal com possibilita, per exemple, participar en laboratoris a partir de pràctiques immersives, visitar museus o altres aprenentatges experimentals d’arquitectura o enginyeria.

ISSN: 2938-5059

temacle m

Primera documentació: 24/05/2021

Tipus	acronímia
Contextos	Gràcies a ell, molta gent va escoltar per primer cop, potser perquè a casa no havia sonat gaire, aquest temacle de David Bowie dels anys setanta. [Catalunya Ràdio, 24/05/2021]
	S’aixeca la part final del teló —si, ara tornarem al fet que hi havia teló— i sonen les primeres notes del temacle del mes, el “Coti x coti” dels Tyets, estirats com la Britney Spears al terra de l’escenari, calçant unes espardenyes de set vetes i cantant amb la naturalitat que caracteritza el duet de Mataró. [Enderrock, 1/04/2023]
Observacions	El mot temacle va aparèixer en català fa pocs anys, principalment en ràdios musicals que necessitaven una alternativa al castellà temazo per designar un tema musical de molt d’èxit o de molta qualitat. Es poden documentar alternatives com temarro i tros de tema, però sembla que en l’àmbit musical s’està imposant temacle. Pel que fa a l’etimologia, el Viccionari de la Viquipèdia proposa que en aquest mot no hi intervé cap sufix, sinó que és un acrònim de tema i espectacle. Se non è vero è ben trovato.

ISSN: 2938-5059

postfaci m

Primera documentació: 12/06/1997

Tipus	acronímia
Contextos	Cap sumari, cap text preliminar, cap postfaci no orienten el lector. [Avui, 12/06/1997]
	Aquests apunts de viatge, oportunament traduïts per Joan Ferrarons i Club Editor, són un exemple de la filosofia de l’ocasió que Anders va practicar, com diu Stefania Fantauzzi al postfaci, per poder ampliar i dramatitzar els seus objectes de reflexió. [Sàpiens, 1/04/2023]
Observacions	En una obra, com per exemple una novel·la, el postfaci és al final, quan ja s’ha acabat la història, i no s’ha de confondre amb l’epíleg, que sí que és un capítol de l’obra, encara que el que s’hi sol tractar és el que va passar als personatges poc o molt temps després, o s’hi pot deixar un cliffhanger del llibre següent, per generar interès en el lector. El postfaci, en canvi, no forma part de l’obra i, igual que el prefaci, no necessàriament està escrit per l’autor o l’autora de l’obra.

ISSN: 2938-5059

triquini m

Primera documentació: 11/09/2003

Tipus	acronímia
Contextos	Va ser la principal atracció d’una desfilada massa llarga que proclama l’imperi del triquini (un biquini que uneix amb una tira les dues peces) i que es va marcar una línia en cuir per a banyistes dures. [El Periódico, 11/09/2003]
	Pel que fa a tendències, hi ha un clar vencedor: el banyador desbanca el biquini i rivalitza amb el triquini, que recupera força. [Ara, 27/10/2021]
Observacions	El 1964 el dissenyador Rudi Gernreich va crear el monoquini, el primer banyador femení amb topless que constava només d’una part inferior curta i ajustada i de dues tires fines. Pocs anys més tard, va aparèixer al mercat un altre banyador inventat per Gernreich que es va anomenar triquini (l’Oxford English Dictionary recull la primera ocurrència d’aquest neologisme el 1967). Es tracta d’un biquini amb una peça d’unió entre les calces i els sostenidors. Ben aviat, el triquini va fer furor a les platges europees i alguns símbols sexuals de l’època com Ursula Andress o Brigitte Bardot el van començar a dur. Tal com explica David Prieto García-Seco en un article sobre falses segmentacions, arran del fals tall etimològic del mot biquini s’ha produït una reinterpretació semàntica del segment -quini, com si es tractés d’un lexema amb el sentit de ‘banyador’, com ocorre també amb burquini, acrònim de burca i biquini. En el cas que ens ocupa, el substantiu triquini està format a partir de biquini, substituint bi- com si es tractés del format llatí i signifiqués ‘dos’, per tri- ‘tres’, segurament intentant establir una relació amb les tres parts d’aquesta peça de bany: la part superior, la inferior i la tira de tela que uneix totes dues.