sextorsió f

Primera documentació: 10/02/2015

Tipus	acronímia
Contextos	Dos de cada 10 adolescents espanyols admeten haver tingut algun problema a internet, com l’assetjament per part d’amics o de la parella i la sextorsió com a conseqüència de l’intercanvi de fotos compromeses, segons es desprèn d’un estudi realitzat per la Fundació Alia2 entre més de 1.000 adolescents. [El Periódico, 10/02/2015]
	Per exemple, consumir contingut no apte per a la seva edat, el cyberbullying, la sextorsió (xantatge basat en l’amenaça de difondre imatges íntimes a les xarxes), entre altres. [El Periódico, 1/05/2018]
Observacions	El Termcat proposa la forma extorsió sexual per a la sextorsió, aquest nou delicte aparegut a l’era digital i que es defineix com el ‘xantatge que es fa a algú amb l’amenaça de publicar a la xarxa imatges o vídeos on la víctima apareix despullada o fent alguna activitat sexual’; sovint són fotos o vídeos que la víctima havia compartit amb la persona que ara li fa el xantatge. Segons dades recents de Catalunya, dos de cada deu adolescents han patit formes greus o lleus d’aquest tipus d’extorsió de la qual es va començar a parlar en el nostre entorn mediàtic a principis de l’any 2015 però que als EUA ja estava tipificat i penat fa més de deu anys.

jurismàtica f

Primera documentació: 20/11/2018

Tipus	acronímia
Contextos	El professor de Dret de la UB, Jordi Manyà, va fer una introducció a dues noves disciplines del món del Dret, la jurismàtica i la legística, que aborden les relacions entre el Dret i la Intel·ligència Artificial. [El Triangle, 20/11/2018]
	La jurismàtica és la nova branca del dret que estudia les responsabilitats legals de les noves tecnologies. [El Món a RAC1 (RAC1), 3/01/2019]
Observacions	El substantiu femení jurismàtica és un acrònim format a partir de jurisprudència i informàtica. Es tracta d’una branca nova del dret que s’encarrega de l’aplicació dels coneixements informàtics en el dret per tal que l’execució de les lleis en general sigui més eficient i dinàmica. El que es pretén amb la jurismàtica és, per tant, substituir l’activitat rutinària humana en les feines de localització i recuperació d’informació i automatitzar els processos legals. Aquesta branca del dret, que va néixer fa poques dècades amb l’auge de la informàtica, també se la coneix com a informació jurídica, i generalment se sol dividir en tres àrees: la de gestió, la de documentació i la de decisió. Més recentment, però, segons el que ha documentat l’Observatori amb el darrer exemple, sembla que ha adquirit un altre significat, i és que seria una disciplina nova que té per objecte les responsabilitats legals de les noves tecnologies.

sexili m

Primera documentació: 21/03/2014

Tipus	acronímia
Contextos	“Si les estadístiques diuen que hi ha un 5 % d’homosexuals, en molts pobles només hi ha 4 gais”, explica el Leo, un activista de Brot Bord que viu en un poblet de la Garrotxa, i això fa que no puguin viure amb naturalitat la seva sexualitat i acabin emigrant (el sexili, en diuen) a una gran ciutat buscant l’anonimat i més possibilitats de relació. [Ara, 21/03/2014]
	Entre d’altres, es parlarà de la monogàmia més enllà dels amors, també d’urbanisme i com determina les nostres formes relacionals, de sexili i desterritorialització dels amors, de criances, de corporalitat del desig, de salut i dret al propi cos i a la pròpia sexualitat, etc. [Time Out Barcelona, 8/11/2019]
Observacions	En ple segle xxi, encara hi ha països en què l’homosexualitat està castigada amb presó o fins i tot amb pena de mort. En d’altres que sí que és legal, la majoria de les persones de la comunitat LGTBI no poden viure en condicions òptimes, sense patir discriminació o alguna agressió homòfoba i trànsfoba. Tot i que la persecució per raons de gènere i orientació sexual no és un fet recent, l’any 1997 el sociòleg Manolo Guzmán va encunyar el neologisme sexili (acrònim format per sexe i exili) per denominar el fenomen pel qual una persona del col·lectiu LGTBI es veu obligada a marxar del seu lloc de residència a un altre per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual o identitat de gènere. Les àrees metropolitanes amb una alta densitat demogràfica són els llocs principals als quals acostumen a migrar les persones LGTBI perquè el nivell d’acceptació i inclusió social els garanteix viure de manera més digna.

extimitat f

Primera documentació: 15/04/1996

Tipus	acronímia
Contextos	Hi ha qui, per definir la tendència a exhibir de manera pública vida, sentiments i emocions, ha començat a utilitzar el terme extimitat, un neologisme psicoanalític proposat per Lacan que segur que tindrà llarga vida mediàtica. [El Periódico, 14/03/2009]
	L’extimitat no suposa la desaparició del pudor, ans al contrari, perquè només ensenyem el que ens afavoreix més. [Ara, 17/08/2019]
Observacions	Devem al psiquiatre i psicoanalista francès Jacques Lacan (1901-1981) l’acrònim extimitat, format per intimitat i exteriorització, i que ell va utilitzar en contraposició a intimitat, fent una reanàlisi de l’inici de la paraula com si fos el prefix in- que, per tant, es pot oposar a ex- (com a incloure-excloure). Lacan el feia servir per il·lustrar com el que veiem fora de l’entorn íntim pot arribar a conformar la nostra manera de pensar i, doncs, construir la nostra personalitat a partir de l’exterior. Més recentment, però, amb l’auge de les xarxes socials, s’ha començat a parlar d’extimitat amb un altre sentit: a les xarxes es comparteixen molts aspectes personals, íntims, com a forma de reconeixement social, però que precisament per compartir-los i difondre’ls a la xarxa perden el valor d’íntim. Així, diversos autors consideren que la intimitat ha perdut el caràcter preuat que tenia en els segles xix i xx, perquè ha canviat la manera com ens construïm com a subjectes i com ens definim, que pren com a mesura el que es decideix ensenyar.

horeca f

Primera documentació: 10/03/2008

Tipus	acronímia
Contextos	Fira considera que el denominat canal horeca (hostaleria, restauració i càtering) és una de les locomotores de la mostra, i per això ha reubicat el saló Restaurama del recinte de Gran Via al de Montjuïc. [El Periódico, 10/03/2008]
	Tenim una particularitat respecte a la resta d’empreses de sector: el 70 % del volum de facturació ens prové del canal horeca (hostaleria i restauració), mentre que tan sols un 30 % ens arriba a través dels supermercats. [Ara, 21/05/2017]
Observacions	A diferència d’altres acrònims en què es poden reconèixer de manera prou clara els mots que els componen, com ara electrolinera, infoxicació o preqüela, el substantiu horeca agafa només les primeres lletres (i en dos dels casos ni tan sols la primera síl·laba) dels tres constituents que el formen: hosteleria, restauració i cafeteria. Aquesta composició comporta, per tant, que sigui una paraula poc transparent i que, quan apareix en premsa, normalment vagi acompanyada d’una especificació dels termes que la formen. Aquesta explicació a vegades és errònia, com es pot veure al primer context, en què la síl·laba ca s’atribueix a càtering. Aquesta associació a tres bandes va néixer als Països Baixos i s’ha anat estenent pel món, ja que agrupa un dels sectors que ha crescut més en els últims anys però que alhora es caracteritza per oferir contractes temporals, mals horaris i salaris baixos. Pel que fa al gènere d’aquest substantiu, és difícil de determinar, ja que en la majoria de contextos apareix en aposició acompanyant noms com ara canal o sector.