reduflació f

Primera documentació: 14/01/2019

Tipus	acronímia
Contextos	Encara que l’aparició del cartró de nou ous cridi l’atenció, aquest fenomen —per al qual els mitjans anglosaxons van encunyar el terme reduflació— no és una cosa excepcional aquí. [La Vanguardia, 14/01/2019]
	El resultat serà una pujada de preus de tots els productes molt elevada durant el mes de gener i mesos successius, pujada que segueix a la que ja es venia veient en l’últim trimestre de l’any passat. I la que no es veia, modificant el contingut dels productes a la baixa, un fenomen que es diu reduflació. [El Periódico, 12/01/2022]
Observacions	L’any 2009 l’empresa Mars va decidir reduir la mida de les seves famoses barretes de xocolata, passant així dels 62,5 grams als 58 sense variar-ne el preu. Des d’aleshores, amb la finalitat d’abaratir els costos i incrementar el benefici moltes altres empreses han optat per la reduflació, és a dir, l’‘acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda, sovint un producte alimentari o un producte de neteja, sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció’ (Termcat). Aquest terme està format per acronímia a partir de reduir i inflació, que sorgeix com a calc de l’anglès shrinkflation, creat a partir de shrink ‘reduir’ i inflation ‘inflació’.

fantaterror m

Primera documentació: 21/07/1998

Tipus	acronímia
Contextos	Paul Naschy, nascut Jacinto Molina (Madrid, 1934), ha estat el primer actor i director que a Espanya s’ha dedicat en cos i ànima al cine de terror, al fantàstic, el gènere que ell ha anomenat fantaterror. [Avui, 21/07/1998]
	Durant la transició va estar en tota mena de produccions: des de vehicles al servei de Rocío Dúrcal, com La novicia rebelde (1971), fins a cintes de culte del fantaterror estatal, com La venganza de la momia (1973). [La Vanguardia, 18/07/2021]
Observacions	El fantaterror és un gènere cinematogràfic que combina aspectes del cinema fantàstic i el de terror, com es desprèn d’aquesta denominació formada per acronímia, ja que al mot terror s’hi ha adjuntat prèviament el fragment inicial del mot fanta(sia). Aquesta denominació fa referència a les pel·lícules d’aquest gènere, produïdes en territori espanyol durant la dècada dels anys 60 i 70 del segle xx. De fet, la primera obra cinematogràfica que es considera pròpia del fantaterror és Gritos de la noche (1962), dirigida per Jesús Franco. Tot i que, actualment, algunes d’aquestes obres es consideren pel·lícules de culte en l’àmbit internacional i nacional, en general, aquest tipus de produccions no van ser ben rebudes pel públic i la crítica de l’època. Quant als realitzadors d’aquesta filmografia, es considera que alguns dels màxims exponents del fantaterror, a més de l’esmentat Franco, van ser Paul Naschy o Chicho Ibáñez Serrador, entre d’altres.

artivista m i f i adj

Primera documentació: 2/04/2004

Tipus	acronímia
Contextos	Barcelona no és precisament un centre de producció artivista, però en canvi sí que és una plataforma per a la difusió del gènere. [El Periódico, 2/04/2004]
	Des de llavors, s’identifica com a artivista, és a dir, aquell que posa el coneixement artístic al servei d’una causa social. [Ara, 9/02/2020]
Observacions	Artivista és un mot format per acronímia a partir dels mots art i activista. D’aquesta manera, els artivistes no només creuen en la capacitat de l’art per commoure i connectar (com tots els artistes) sinó que utilitzen l’art per pressionar l’agenda política mitjançant accions artístiques que solen tenir lloc en espais urbans. De vegades, els artivistes són perseguits perquè, amb aquest objectiu de reivindicació social i política, fan malbé propietats públiques o d’altres persones. Un dels màxims representants de l’artivisme és Banksy, un artista de qui es desconeix la identitat real (Banksy és un pseudònim), nascut al Regne Unit probablement l’any 1974. Banksy ha pintat grafits que s’han fet molt famosos en parets de Londres, Los Angeles i altres ciutats del món, però també ha pintat quadres que ha penjat sense autorització en diversos museus com la Tate Modern de Londres, el Museum of Modern Art de Nova York o el Louvre de París.

glocal adj

Primera documentació: 25/11/2004

Tipus	acronímia
Contextos	Com veiem, aquesta problemàtica és absolutament glocal, és a dir, local i global alhora i d’abast mundial, i no pas ja únicament un problema de determinats grups minoritaris. [Avui, 25/11/2004]
	Avui l’eficiència dels sistemes locals complexos, glocals, ja no és un tema subjectiu i continuen emergint noves escales territorials cada vegada més petites, més eficients i amb més possibilitats de superar la indesitjable dialèctica economia/ecologia. [Ara, 12/08/2021]
Observacions	L’adjectiu glocal és un acrònim calcat de l’anglès format per la combinació dels adjectius global i local, i designa allò ‘que té característiques o fa referència a factors tant globals com locals’, tal com el defineix l’Oxford English Dictionary. Hi ha una frase en anglès, atribuïda al sociòleg escocès Patrick Geddes de principis de segle xx, que reuneix aquest concepte: “Think global, act local” (‘Pensa globalment, actua localment’). Ara bé, també es pensa que prové de glocalització, substantiu que va encunyar el sociòleg estatunidenc Roland Robertson en un article publicat a finals dels anys vuitanta a la revista Harvard Business Review, tot i que l’origen del concepte s’atribueix al terme japonès dochakuka (土着化), que vol dir ‘qui viu de la seva pròpia terra’ i que, en l’àmbit dels negocis, fa referència a l’aplicació local d’estratègies globals.

permagel m

Primera documentació: 26/01/2009

Tipus	acronímia
Contextos	L’estudi, que s’ha publicat a la revista Nature, conclou que l’augment de temperatures està desglaçant el permagel (nom del sòl congelat gairebé permanentment) durant més temps a l’estiu i a més profunditat, de manera que s’activen els dipòsits de carboni orgànic i s’accelera també el canvi climàtic. [Ara, 30/08/2012]
	Poca gent sap que el permagel s’està desfent i deixant anar tones de gas metà, que juntament amb les altes temperatures provoca incendis imparables. [El Periódico, 15/06/2020]
Observacions	La paraula permagel s’ha construït a partir dels mots permanent i gel, i imita la formació per acronímia de l’anglès permafrost, que uneix permanent i frost ‘gelada’. De fet, en contextos especialitzats de l’àmbit de la geologia es tendeix a utilitzar el manlleu anglès directament, perquè és conegut internacionalment. El permagel es defineix com la ‘capa de sòl, incloent-hi el gel o la matèria orgànica que pot contenir, que es manté a una temperatura igual o inferior als 0 °C durant un mínim de dos anys consecutius’ (Termcat). Es pot trobar en zones com Alaska, Groenlàndia, Rússia o el Tibet, i el gruix que pot arribar a tenir és variable: des de pocs centímetres fins a centenars de metres. La irrupció d’aquest terme de la geologia en la llengua general ha estat causada per la preocupació creixent de la societat pel canvi climàtic: l’escalfament global provoca el desglaç del permagel. A causa d’això, ja s’han començat a constatar canvis en el paisatge, el sòl i l’ecosistema de les zones on el permagel s’està desfent. A més, existeix una conseqüència encara més greu d’aquesta situació: quan el gel es desglaça, s’alliberen a l’atmosfera grans quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle, sobretot carboni i metà, que havien estat emmagatzemades al permagel durant milers d’anys. Aquests gasos, al seu torn, poden accelerar encara més el canvi climàtic. És un peix que es mossega la cua.