jurismàtica f

Primera documentació: 20/11/2018

Tipus acronímia
Contextos El professor de Dret de la UB, Jordi Manyà, va fer una introducció a dues noves disciplines del món del Dret, la jurismàtica i la legística, que aborden les relacions entre el Dret i la Intel·ligència Artificial. [El Triangle, 20/11/2018]
La jurismàtica és la nova branca del dret que estudia les responsabilitats legals de les noves tecnologies. [El Món a RAC1 (RAC1), 3/01/2019]
Observacions El substantiu femení jurismàtica és un acrònim format a partir de jurisprudència i informàtica. Es tracta d’una branca nova del dret que s’encarrega de l’aplicació dels coneixements informàtics en el dret per tal que l’execució de les lleis en general sigui més eficient i dinàmica. El que es pretén amb la jurismàtica és, per tant, substituir l’activitat rutinària humana en les feines de localització i recuperació d’informació i automatitzar els processos legals. Aquesta branca del dret, que va néixer fa poques dècades amb l’auge de la informàtica, també se la coneix com a informació jurídica, i generalment se sol dividir en tres àrees: la de gestió, la de documentació i la de decisió.

Més recentment, però, segons el que ha documentat l’Observatori amb el darrer exemple, sembla que ha adquirit un altre significat, i és que seria una disciplina nova que té per objecte les responsabilitats legals de les noves tecnologies.

sexili m

sexiliPrimera documentació: 21/03/2014

Tipus acronímia
Contextos “Si les estadístiques diuen que hi ha un 5 % d’homosexuals, en molts pobles només hi ha 4 gais”, explica el Leo, un activista de Brot Bord que viu en un poblet de la Garrotxa, i això fa que no puguin viure amb naturalitat la seva sexualitat i acabin emigrant (el sexili, en diuen) a una gran ciutat buscant l’anonimat i més possibilitats de relació. [Ara, 21/03/2014]
Entre d’altres, es parlarà de la monogàmia més enllà dels amors, també d’urbanisme i com determina les nostres formes relacionals, de sexili i desterritorialització dels amors, de criances, de corporalitat del desig, de salut i dret al propi cos i a la pròpia sexualitat, etc. [Time Out Barcelona, 8/11/2019]
Observacions En ple segle xxi, encara hi ha països en què l’homosexualitat està castigada amb presó o fins i tot amb pena de mort. En d’altres que sí que és legal, la majoria de les persones de la comunitat LGTBI no poden viure en condicions òptimes, sense patir discriminació o alguna agressió homòfoba i trànsfoba.

Tot i que la persecució per raons de gènere i orientació sexual no és un fet recent, l’any 1997 el sociòleg Manolo Guzmán va encunyar el neologisme sexili (acrònim format per sexe i exili) per denominar el fenomen pel qual una persona del col·lectiu LGTBI es veu obligada a marxar del seu lloc de residència a un altre per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual o identitat de gènere. Les àrees metropolitanes amb una alta densitat demogràfica són els llocs principals als quals acostumen a migrar les persones LGTBI perquè el nivell d’acceptació i inclusió social els garanteix viure de manera més digna.

extimitat f

Primera documentació: 15/04/1996

Tipus acronímia
Contextos Hi ha qui, per definir la tendència a exhibir de manera pública vida, sentiments i emocions, ha començat a utilitzar el terme extimitat, un neologisme psicoanalític proposat per Lacan que segur que tindrà llarga vida mediàtica. [El Periódico, 14/03/2009]
L’extimitat no suposa la desaparició del pudor, ans al contrari, perquè només ensenyem el que ens afavoreix més. [Ara, 17/08/2019]
Observacions Devem al psiquiatre i psicoanalista francès Jacques Lacan (1901-1981) l’acrònim extimitat, format per intimitat i exteriorització, i que ell va utilitzar en contraposició a intimitat, fent una reanàlisi de l’inici de la paraula com si fos el prefix in- que, per tant, es pot oposar a ex- (com a incloure-excloure). Lacan el feia servir per il·lustrar com el que veiem fora de l’entorn íntim pot arribar a conformar la nostra manera de pensar i, doncs, construir la nostra personalitat a partir de l’exterior.

Més recentment, però, amb l’auge de les xarxes socials, s’ha començat a parlar d’extimitat amb un altre sentit: a les xarxes es comparteixen molts aspectes personals, íntims, com a forma de reconeixement social, però que precisament per compartir-los i difondre’ls a la xarxa perden el valor d’íntim. Així, diversos autors consideren que la intimitat ha perdut el caràcter preuat que tenia en els segles xix i xx, perquè ha canviat la manera com ens construïm com a subjectes i com ens definim, que pren com a mesura el que es decideix ensenyar.

horeca f

Primera documentació: 10/03/2008

Tipus acronímia
Contextos Fira considera que el denominat canal horeca (hostaleria, restauració i càtering) és una de les locomotores de la mostra, i per això ha reubicat el saló Restaurama del recinte de Gran Via al de Montjuïc. [El Periódico, 10/03/2008]
Tenim una particularitat respecte a la resta d’empreses de sector: el 70 % del volum de facturació ens prové del canal horeca (hostaleria i restauració), mentre que tan sols un 30 % ens arriba a través dels supermercats. [Ara, 21/05/2017]
Observacions A diferència d’altres acrònims en què es poden reconèixer de manera prou clara els mots que els componen, com ara electrolinera, infoxicació o preqüela, el substantiu horeca agafa només les primeres lletres (i en dos dels casos ni tan sols la primera síl·laba) dels tres constituents que el formen: hosteleria, restauració i cafeteria. Aquesta composició comporta, per tant, que sigui una paraula poc transparent i que, quan apareix en premsa, normalment vagi acompanyada d’una especificació dels termes que la formen. Aquesta explicació a vegades és errònia, com es pot veure al primer context, en què la síl·laba ca s’atribueix a càtering. Aquesta associació a tres bandes va néixer als Països Baixos i s’ha anat estenent pel món, ja que agrupa un dels sectors que ha crescut més en els últims anys però que alhora es caracteritza per oferir contractes temporals, mals horaris i salaris baixos.

Pel que fa al gènere d’aquest substantiu, és difícil de determinar, ja que en la majoria de contextos apareix en aposició acompanyant noms com ara canal o sector.

immediàtic -a adj

Primera documentació: 8/06/2007

Tipus acronímia
Contextos Atzarós ofici, la política: quan actues en consciència et massacren, i per contra t’omplen d’elogis quan aparques els teus principis. Tan amarrats viuen molts dels nostres líders al fet immediàtic —estrambòtic mot que defineix l’efectisme curtterminista, súbdit de la dictadura audiovisual—, que no reparen en la pugna ideològica, només en la batalla de la imatge. [El Periódico, 8/06/2007]
“Avui dia la informació és immediàtica”. Més raó que una santa. Perquè, d’una banda, tot ha de ser immediat (ara, ja, de seguida), des del lliurament de la comanda feta a Amazon fins a la proclamació de la República (i la pertinent suspensió). I de l’altra, ha de ser mediàtic: si no es publica en xarxa no existeix. [Vilaweb, 9/01/2018]
Observacions L’adjectiu neològic immediàtic està format per acronímia a partir dels adjectius immediat i mediàtic. En l’àmbit periodístic, immediàtic fa referència a la difusió pràcticament instantània d’una notícia gràcies a internet i les xarxes socials, recursos que han creat la possibilitat i la necessitat d’accelerar els processos de divulgació i consum d’informació.