gulasch m

Primera documentació: 21/11/2004

Tipus manlleu de l’hongarès
Contextos Tanmateix, el restaurador barceloní se’n va sortir, del repte, amb un excel·lent menú en què ressaltaven un saborós farcellet de gulasch, l’estofat centreeuropeu d’origen hongarès […] i una magnífica recreació de les típiques postres de músic, el plat més kafkià dels que es van servir. [Avui, 21/11/2004]
Cada vegada que he estat a casa seva m’hi he trobat com a la meva, malgrat el seu interès obsessiu per fer que m’omplissin la copa o em servissin més gulasch. [Ara, 3/03/2016]
Observacions El gulasch (grafia presa directament de l’alemany) és un plat típic de la gastronomia hongaresa, llengua en la qual s’escriu gulyás ‘bover’, que s’elabora amb carn de vedella o bou, cebes, pebrot i pebre vermell estofats, i que se sol acompanyar amb patates o la pasta coneguda com a Spätzle (lit. ‘pardalet’). Encara que l’origen sigui hongarès, és un plat molt popular a altres països d’Europa central (Eslovènia, Eslovàquia, Txèquia) o dels Balcans.

Tot i que el gulasch es considera una menja casolana i senzilla, ja que la seva elaboració no és gaire exigent, malgrat que la cocció de la carn és lenta i llarga, també se serveix en molts restaurants.

 

Anuncis

trifàsic m

Primera documentació: 7/08/1998

Tipus conversió
Contextos Però un vent que bufa més que el d’un eixugacabells poden retornar-nos en pocs segons a l’edat de pedra, quan el tapall era el màxim exponent de la civilització (hem deixat enrere el quaternari per instal·lar-nos al trifàsic, que és el cafè amb llet i conyac, una manera molt agra d’existir). [El Periódico, 7/08/1998]
De vostè depèn en part, senyor conseller, que això es compleixi o bé que continuem amb tradicions més nostres com el carajillo o el trifàsic. [Ara, 18/07/2012]
Observacions L’adjectiu trifàsic -a és un dels casos paradigmàtics, juntament amb avitaminosi, del fenomen de la parasíntesi, pel qual s’adjunten simultàniament un prefix (tri-) i un sufix (-ic) a un lexema (fase), sense que existeixin a la llengua els parells trifase ni fàsic. Aquest adjectiu apareix al DIEC2, definit com allò ‘que té tres fases’ o ‘que produeix o utilitza un corrent trifàsic’, però tal com es veu en els contextos, s’ha produït una conversió sintàctica, és a dir, d’un adjectiu ha passat a un substantiu. Alhora, ha experimentat un canvi de sentit i fa referència al cafè amb una mica de llet i unes gotes de licor, normalment d’aiguardent.

emplatar v tr

Primera documentació: 21/11/2007

Tipus prefixació
Contextos Per a la decoració, es prepara gel d’aiguardent de coco per emulsió amb un polsim de xantana, que té la propietat de no alterar els sabors i proporciona una textura diferent al producte. Ara ja es pot emplatar. [El Periódico d’Andorra, 9/03/2008]
Els nens tenien vint minuts per emplatar, sense ajuda dels pares, el que havien cuinat a casa. [Ara, 12/08/2016]
Observacions Els diccionaris catalans recullen el verb escudellar, conversió d’escudella ‘vas de terrissa’, amb el significat de ‘distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-lo en les escudelles o plats’ (GDLC), que, com veiem, és específic de les menges líquides. Per a les sòlides, s’ha creat el verb emplatar, format amb el prefix en– adjuntat a plat, amb el significat de ‘disposar un menjar ja acabat de fer a la platera amb què s’ha de servir o directament al plat’ (Termcat). Per a aquest mateix sentit, el Termcat també recull el verb muntar.

slow food m

Primera documentació: 14/10/1996

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El pare de la criatura és Stefano Bonilli, un creatiu carismàtic que, fa uns anys, quan la filosofia nord-americana del menjar ràpid, conegut com a fast food, va envair tots els racons d’Europa, es va treure de la màniga l’slow food: menjar a poc a poc i bé. [El Periódico, 28/09/2003]
A Cardedeu està creixent el concepte de l’slow food, amb productes de qualitat i que es puguin comprar a menys de 100 quilòmetres de distància. [País km0 (La Xarxa), 11/08/2016]
Observacions La lentitud acostuma a ser un ingredient bàsic en la qualitat de l’acte de menjar. Això és el que promou el corrent slow food, un manlleu de l’anglès que està format per l’adjectiu slow ‘lent’ i el substantiu food ‘menjar’.

Aquest concepte, que va néixer el 1986 a Itàlia de la mà del gastrònom Carlo Petrini, és una rèplica del fast food, el menjar ràpid, que s’ha anat estenent arreu del món. El moviment slow food o menjar lent s’organitza en locals anomenats convivium, els membres dels quals es proposen col·laborar en la recuperació dels productes de quilòmetre zero i preservar el patrimoni alimentari local, així com promoure la riquesa de la cuina tradicional com una primera fase cap a la reintroducció d’unes formes de vida més saludables. Avui en dia aquesta associació, el símbol de la qual és un cargol, està present en 160 països i compta amb més de 100.000 socis.

Com a alternativa al manlleu, el Termcat proposa el compost culte ecogastronomia, que no ha acabat de fer fortuna entre els experts culinaris d’aquest moviment, ni tampoc en els mitjans, ja que l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

 

bloody mary m

bloody-maryPrimera documentació: 25/11/1990

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Si la nit de dissabte ha estat moguda i la ressaca es fa sentir, res com un bloody mary per agafar el to. [Diari de Barcelona, 25/11/1990]
Una sèrie de productes frescos i hidratants que combinen perfectament amb “una sopeta freda de tomàquet” que “estaria molt bé, a més a més, si es pot tunejar amb una mica de tequila o vodka per als que volen fer un bloody mary entre onada i onada”. [Ara, 18/07/2016]
Observacions Un bloody mary és un còctel de fama internacional fet a partir de suc de tomàquet i vodka, encara que també s’hi solen afegir quantitats petites de suc de llima o llimona, tabasco i salsa Worcestershire. El nom d’aquest còctel prové del sobrenom que tenia la reina Maria I d’Anglaterra, també coneguda com Maria Tudor (1516-1558). Els protestants anglesos la van anomenar The Bloody Mary ‘Maria la Sagnant’, perquè en els sis anys de regnat va anul·lar les reformes religioses que el seu pare, Enric VIII, havia instaurat i va condemnar 300 líders religiosos a morir a la foguera. El fet, però, que aquest còctel s’anomeni així no té relació directa amb aquesta reina sanguinària, sinó que és més aviat fruit d’una casualitat. Pel que sembla, va ser l’any 1921 quan per primer cop Fernand Petiot, creador del famós còctel, va servir aquesta beguda a dos clients de l’establiment que regentava a París, i ells van suggerir-li que posés el sobrenom de la reina Maria Tudor al combinat a causa del color vermell i el gust intens.