edamame m

Primera documentació: 21/06/2017

Tipus manlleu del japonès
Contextos Les beines de soja (edamame) venen en dues versions, la normal i la picant, saborosíssima. [Time Out Barcelona, 21/06/2017]
Per si fos poc, la desfilada de tapes i plats asiàtics a prova de coberts és també marcial: edamame, aletes amb salsa coreana, pollastre fregit ultracruixent, musclos al curri verd… [El Periódico, 13/11/2019]
Observacions L’edamame (枝豆 lit. ‘fesol de branca’) és un ‘plat típic de la gastronomia oriental, especialment la japonesa, que consisteix en beines de soja verdes bullides en sal’ (Termcat). La referència més antiga d’aquest plat es remunta al 1275, en una nota escrita per un monjo que agraeix a un parroquià l’edamame que havia deixat al temple.

Amb edamame tant es fa referència a la preparació culinària com a les beines de soja tendres recollides amb el peduncle, i és molt comú al Japó, la Xina, Taiwan, Corea i Hawaii.

callos m pl

callosPrimera documentació: 10/12/2002

Tipus manlleu del castellà
Contextos La truita de patates i els callos són algunes de les especialitats d’aquest restaurant de cuina casolana de qualitat a preus assequibles. [Teatre BCN, 1/03/2003]
El pernil tallat a ganivet de Can Barça, els humils ganchitos del Nou Sardenya de l’Europa i els callos de Cornellà-El Prat, plat que agrada als xinesos i corria en abundància. [La Vanguardia, 11/02/2019]
Observacions Els callos són un dels plats típics de la cuina madrilenya. S’elaboren a partir de menuts, és a dir, vísceres de vedella, tot i que també s’utilitzen altres parts, com les peülles i el morro, que es cuinen lentament amb pebre, salsa de tomàquet, all i espècies, com el llorer, la nou moscada, la farigola i el romaní. Un cop cuit, la gelatina de la carn forma un tot homogeni i relativament dens. Normalment s’acompanyen de xoriço i de botifarra, i se serveixen en una cassoleta de fang ben calents.

És una recepta laboriosa i un plat molt gustós, però que té una gran aportació calòrica i de greix. Als bars i restaurants, tot i que poden constituir un plat únic, sovint se serveixen com a tapes.

desgraciat m

Primera documentació: 3/08/2011

Tipus conversió
Contextos El cafè “sol” ve de les Espanyes i aquí, de tota la vida mai ha calgut especificar com vols “un cafè”. I si el prefereixes amb una mica de llet, demanes un tallat; amb llet, “un cafè amb llet” i si descafeïnat i amb llet descremada i sacarina, doncs, un desgraciat. [Avui, 3/08/2011]
Millor que no entrem en el món dels licors amb el cafè, que ens portaria molt lluny… Carajillo, perfumat, rebentat, cafè amb gotes o cigaló, cafè irlandès (cafè, nata i whisky), trifàsic (cafè, llet i licor) o desgraciat. [Ara, 20/02/2018]
Observacions Com és sabut, el cafè és molt més que una simple beguda. La llista de varietats de cafès és molt extensa, i n’és una petita mostra els tipus que inclouen els principals diccionaris: cafè amb llet, cafè llarg, cafè descafeïnat, cafè irlandès, cafè trencat (o tallat), cafè americà, moca, cigaló, perfumat, rebentat, etc. N’hi ha d’altres, però, que encara no recullen els diccionaris, com el cappuccino, el trifàsic o el que s’ha presentat en els contextos anteriors, el desgraciat, que és un cafè descafeïnat, amb llet descremada i sacarina. El motiu pel qual se’l denomina desgraciat té a veure amb la poca qualitat que la gent associa als elements que es fan servir per preparar-lo: el cafè descafeïnat, la llet desnatada i la sacarina, un edulcorant que afegit al cafè fa que perdi el sabor natural i no es pugui gaudir.

tatin f

Primera documentació: 14/06/1999

Tipus manlleu del francès
Contextos Entre les carns, el melós de porc amb tatin d’albergínies, castanyes i codony; l’hamburguesa de vedella al formatge rocafort amb patata vidre; i les costelles de xai amb alls caramel·litzats i menta, entre altres plats. [El Periódico, 2/03/2006]
Els formatges van fallar inexplicablement, la tatin va resultar immenjable, el gelat insípid i els petit fours i xocolates no tenien cap encant. [La Vanguardia, 10/02/2018]
Observacions Stéphanie Tatin i Caroline Tatin eren dues germanes que regentaven un hotel en el municipi francès de Lamotte-Beuvron. Sembla que un dia de l’any 1889 van deixar coure massa les pomes del pastís que preparaven i, per no haver de llençar-les, van posar-hi pasta al damunt, ho van posar al forn i ho van servir un cop girat. Amb aquest accident es va crear la tatin, tan coneguda avui dia, i tan senzilla de preparar. La tatin s’ha fet tan popular arreu del món que, com s’observa en els exemples, ha passat a ser un concepte més genèric per referir-se al tipus de preparació, que ja no necessàriament ha de ser amb pomes sinó que pot fer-se amb altres aliments.

sidreria f

Primera documentació: 10/03/2008

Tipus sufixació
Contextos L’altre enclavament gastronòmic és la taverna basca i sidreria Sagardi, decorada a l’estil rústic, a l’interior d’un edifici del segle xiv pròxim a l’església de Santa Maria del Mar. [El Periódico, 26/05/2008]
Per escriure això, m’he posat música del gran pianista català de jazz Tete Montoliu i m’he servit una copa d’un excel·lent patxaran casolà que vaig comprar a la sidreria Aldaiondo, a Murugarren, població navarresa propera a la serra d’Urbasa i a vuit quilòmetres. [Diari de Balears, 17/11/2018]
Observacions La sidra és una beguda alcohòlica que s’elabora a partir de la fermentació del most de poma i que és molt preuada a diverses zones de la nostra geografia, principalment al País Basc i Astúries, on hi ha una llarga tradició tant de l’elaboració com del consum de la sidra, que es remunta al segle xi. En molts indrets d’aquestes dues regions, originàriament la sidreria era el lloc en el qual la gent dels voltants anava a degustar i comprar aquesta beguda. Era costum, doncs, portar-hi menjar per no beure amb l’estómac buit, però amb el pas del temps la tradició va funcionar d’allò més bé i les sidreries es van anar convertint en el que coneixem avui dia, restaurants on es ven i es consumeix sidra com a especialitat, com ocorre també amb les vermuteries.