crudité f

cruditéPrimera documentació: 30/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos
Primer es va demanar unes crudités provençals amb garum d’anxoves i olives negres, després una amanida de tomàquets secs i formatge mozzarella amb oli d’oliva i pebre vermell i, com a plat central, una magnífica ració de raviolis d’albergínia. [Avui, 5/10/2004]
Així doncs, per a la tardor que ens espera, com que ni el futur no és al seu lloc, proposo verdures i peix, bullides i sense sal. I molt de compte amb les crudités, sempre tan desitjables com indigestes. [La Vanguardia, 21/09/2022]
Observacions El substantiu femení crudité, que sovint es fa servir en plural, és un manlleu del francès que fa referència als plats compostos de llegums i hortalisses que es consumeixen crus.

Les crudités són plats tradicionals de la cuina francesa que admeten diversos tipus de talls: en rodanxes, en juliana o en palets, per exemple. Sovint van acompanyades d’una vinagreta o algun amaniment. En els darrers anys, la popularitat de les crudités ha augmentat per l’auge del consum de salses i cremes, com ara el guacamole o l’hummus, acompanyades d’hortalisses, com la pastanaga o el cogombre, tallades en forma de palet. També s’anomenen crudités les guarnicions i els acompanyaments d’hortalisses i llegums crus.

ou poché m

ou pochéPrimera documentació: 25/04/2012

Tipus sintagmació
Contextos
Per aquest ordre, al joc dels daus el segueixen un parmentier de ceba amb ou poché, un plat basat sobretot en les formes de l’escultura corresponent; vieires amb poma de Girona i foie, fruits secs, melmelada i reducció de vinagre de Mòdena. [Avui, 25/04/2012]
Hi ha daus de formatge daurats i platejats, i l’ordre dels plats del càtering és una mica estrany, perquè els bastonets de pa amb pernil surten després de l’ou poché trufat i el melós de vedella. [La Vanguardia, 17/09/2022]
Observacions Un ou poché és un sintagma mig adaptat del francès: per una banda, el nucli és ou, però per l’altra, l’adjectiu es manté com l’original, poché (œuf poché), i que consisteix a coure un ou sense closca en aigua a una temperatura pròxima a l’ebullició, per evitar que el moviment de les bombolles barregi l’aigua amb la clara. Per això mateix, se sol afegir un rajolí de vinagre a l’aigua, perquè ajuda que la clara es coaguli abans de dissoldre’s en l’aigua, mentre es gira l’aigua amb una cullera, envoltant l’ou perquè la clara es vagi adherint al rovell fins cobrir-lo. El temps de cocció pot variar segons qui el prepara, però no se solen superar els 3-4 minuts.

Els ous poché s’utilitzen en diverses receptes, com la dels ous benedict, però també s’afegeixen a algunes sopes, com la d’all o la de ceba.

xauarma m

xauarmaPrimera documentació: 20/02/2002

Tipus
manlleu de l’àrab
Contextos
Raixid prepara entrepans de xauarma al bar que regenta, on adolescents magribins passen l’estona. [El Periódico, 20/02/2002]
Si un recorre el barri des del passeig de Joan de Borbó percebrà més l’aroma de pizza, hamburguesa, taco, xauarma i crep que d’una paella de marisc acabada de fer. [El Periódico, 12/12/2021]
Observacions El xauarma, o dóner kebab, és un plat típic del Pròxim Orient de carn marinada durant un dia amb diverses espècies, generalment de be (tot i que també se’n prepara amb pollastre o vedella), que es cou en un ast vertical giratori d’uns 60 cm d’alçada i que se serveix tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, i, per extensió, designa també el mateix entrepà, que se sol fer amb pa de pita, i que sovint s’acompanya amb amanida.

La paraula xauarma prové de l’àrab, que, al seu torn, l’ha manllevat i adaptat del turc çevirme [tʃeviɾˈme], paraula que fa referència a l’ast giratori, que és la característica definitòria de la preparació: la tècnica de cocció en un rostidor vertical i anar tallant la carn mentre es cou va aparèixer per primera vegada en l’antic Imperi otomà del segle xix, que desenvolupava la idea dels tacos mexicans que havien incorporat immigrants libanesos.

macrocuina f

macrocuinaPrimera documentació: 15/03/1992

Tipus prefixació
Contextos
Les desavinences entre els “artistes paellers” valencians i en “Papitu”, que s’autodefineix com un professional de la macrocuina, van iniciar-se abans de la realització de la paella. [Avui15/03/1992]
Salvant les distàncies la qüestió aquesta vegada va del plaer de la taula, ara han sigut alguns residents de les Corts els que han descobert que la sortida gegant de fum que s’aixecava al carrer de Felipe de Paz era el primer pas per a una macrocuina amb almenys 40 cuines de lloguer. [El Periódico, 25/02/2021]
Observacions Una macrocuina és el que sembla, una cuina molt gran. De fet són espais molt grans on s’agrupen empreses de restauració per elaborar menjar per repartir a domicili. Aquests espais, també coneguts com cuines fantasma o dark kitchens, tenen un impacte negatiu en el teixit comercial i de restauració local, a banda de perjudicar els veïns que, de cop, reben el soroll i els fums de molts extractors. Per això, a ciutats com Barcelona s’han hagut de regular les macrocuines i determinar on se’n poden construir.

teriyaki madj

teriyakiPrimera documentació: 18/12/2014

Tipus manlleu del japonès
Contextos
Un trosset del Japó s’instal·la a les Glòries amb un carregament d’hamburgueses de pollastre amb teriyaki i albergínies amb salsa de miso com la de la foto. [El Periódico, 18/12/2014]
Amb consciència (i també organització) és possible fer un menú d’estrella al teu pícnic. Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana, cita unes albergínies teriyaki per endur-se. [Ara, 5/08/2022]
Observacions El Termcat defineix el teriyaki com un ‘plat de la cuina japonesa elaborat a base de carn o peix, en què els ingredients es deixen marinar en una salsa feta amb shoyu, mirin i gingebre, i posteriorment es rosteixen i es caramel·litzen amb la mateixa salsa, a la qual s’ha afegit sucre i sake’, però en realitat el teriyaki és, més concretament, el nom de la tècnica de cocció, i per això normalment s’usa en aposició a d’altres substantius com salsa o l’ingredient al qual s’apliqui, ja sigui carn o verdura.

La denominació teriyaki està formada pel nom teri (照り), la pàtina brillant que reben els ingredients a causa del sucre, i yaki (焼き), una tècnica de cocció en què els ingredients es couen a la graella. Curiosament, tot i que internacionalment el pollastre teriyaki és molt conegut, és una adaptació originària dels Estats Units, ja que al Japó aquesta cocció se sol fer servir per al peix.