pa de pita m

Primera documentació: 1/04/2002

Tipus	sintagmació
Contextos	Podem trobar des d’establiments de l’entrepà de xoriç de tota la vida fins als döner kebap de pollastre o xai fets amb pa de pita i acompanyats amb enciam, pastanaga i ceba. [Avui, 16/04/2009]
	El xauarma fa referència a la carn i també a l’entrepà que es fa amb pa de pita. [Ara, 28/04/2023]
Observacions	El pa de pita apareix definit al Termcat com a ‘pa de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s’obre com una butxaca i pot omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient’. Tanmateix, no hi ha consens sobre el seu origen, que s’atribueix tant a l’Antic Egipte com a Grècia o a l’Índia. Es tracta d’un aliment molt versàtil que, a causa de l’expansió geogràfica que ha experimentat les darreres dècades, s’ha anat adaptant a la gastronomia de cada cultura. Tot i això, tradicionalment el pa de pita sol servir-se per esmorzar o com a entrant acompanyat d’hummus. Aquest sintagma està format pels substantius pa i pita, units per la preposició de. Etimològicament, la paraula pita sorgeix del mot grec πίτα, que fa referència al pa o al pastís. En algunes ocasions, aquesta forma sintagmàtica també es recull abreviada únicament com a pita.

hot dog m

Primera documentació: 26/08/1991

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Viscofán es beneficia de l’augment del consum al mercat nord-americà, al qual subministra per a la producció dels seus hot dogs. [Avui, 5/07/1998]
	A més, tastarem el hot dog pallarès i altres delícies amb ingredients de la terra. [Time Out Barcelona, 1/07/2021]
Observacions	Un hot dog és un entrepà de salsitxa de Frankfurt, acompanyada generalment de quètxup i mostassa. El Termcat recull la denominació descriptiva entrepà de salsitxa de Frankfurt (o simplement l’adaptació del topònim frànkfurt). El 1852, el gremi de carnissers de Frankfurt va crear aquesta salsitxa a la qual se li va donar el gentilici de la ciutat: Frankfurter. Posteriorment, es va exportar als Estats Units, on es va convertir en un aliment habitual de la classe treballadora. Però qui realment es va encarregar de popularitzar el hot dog a la societat estatunidenca va ser Harry Stevens, un venedor d’entrepans i refrescos novaiorquès. Cap a l’any 1906, Stevens, que havia obtingut llicència exclusiva per vendre menjar preparat durant la celebració dels partits de futbol americà i de beisbol a Nova York, va posar-li el nom de dachhundsauage ‘salsitxa de gos salsitxa’. El 1913, la Cambra de Comerç de Coney Island li va prohibir fer servir aquest terme que ell mateix havia inventat, perquè s’hi podia inferir que les salsitxes estaven fetes amb la carn d’aquest gos i no que tenien la forma del gos salsitxa. Sembla, doncs, que el nom actual es deu al caricaturista Thomas Aloysius Dorgan (aka Tad), el qual, mentre assistia a un partit de beisbol, es va fixar en el venedor de hot dogs, va dissenyar un primer esbós del producte i hi va escriure Get your hot dog (lit. ‘demani el seu gos calent’), jugant amb la ironia del dibuix que acompanya la frase. La difusió de l’anunci de Tad Dorgan va tenir tanta acollida entre el públic que es va generalitzar el nom d’aquest embotit alemany convertit en un dels plats més coneguts de la cuina nord-americana.

negroni m

Primera documentació: 26/09/2009

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	En canvi, té una catedral presidida pels dos Plinis, dos paganassos, que fan goig, i sobretot vista des del cafè de davant amb un negroni ben servit. [El Periódico, 26/09/2009]
	S’hi van deixar anar grans frases a la presentació, fins i tot abans dels negroni amb què es va obsequiar els presents. [Avui, 16/04/2022]
Observacions	Un negroni és un còctel d’origen italià, que es prepara amb una part de vermut negre, una de Campari (aperitiu alcohòlic refrescant de gust amarg i color vermell intens) i una de ginebra. Les tres parts han de ser exactament iguals, ja que una variació en les proporcions podria fer que fos massa fort o massa dolç. Aquest còctel és un dels més famosos arreu del món i el va crear el 1919 Fosco Scarselli, bàrman del cafè Cassoni de Florència, quan el comte Camillo Negroni li va demanar que substituís la soda del seu còctel americà habitual per una ginebra. La recepta original se servia amb una rodanxa de taronja a la vora del got, que ha de ser baix i ample, tot i que també s’hi sol col·locar una pela de llimona tallada en espiral dins. El negroni té una variant més suau en la qual se substitueix la ginebra per cava (o prosecco) que es coneix amb el nom de negroni sbagliato, que significa literalment ‘negroni equivocat’. El còctel es prepara en el mateix got i porta glaçons o gel tallat, però no picat o molt, perquè no es pot aigualir. Per això és important que les begudes se serveixin ja fredes perquè així el gel no es desfà ràpidament. Des de 2013 la revista Imbibe organitza, juntament amb el Grup Campari, la Negroni Week, un esdeveniment solidari que celebra el naixement d’un còctel que es considera un dels millors de la història, la recaptació del qual es destina a projectes solidaris de tot el món.

torrada de Santa Teresa f

Primera documentació: 14/03/2015

Tipus	sintagmació
Contextos	En l’apartat de les postres, la crema casolana és excel·lent i la torrada de Santa Teresa casolana és perfecta, si bé es podria controlar una mica més la quantitat de xocolata que decora el plat. [La Vanguardia, 14/03/2015]
	Les postres: torrada de santa Teresa, pa amb oli i xocolata i pastís de formatge amb sorpresa. [La Vanguardia, 1/01/2022]
Observacions	Les torrades de Santa Teresa (també documentat amb l’adjectiu santa en minúscula) són les famoses torrijas, unes de les postres per excel·lència de Setmana Santa, encara que també es poden menjar en qualsevol època de l’any. Aquest plat típic de Quaresma, que alguns mengen per esmorzar i no com a postres, consisteix en una ‘llesca de pa xopa de llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre o mel pel damunt’ (GDLC). El Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana, que ja incorpora aquest sintagma, també recull la variant torradeta de Santa Teresa. Pel que fa a l’origen d’aquest dolç, segons el que explica el crític gastronòmic Jaume Fàbrega en el llibre La cuina de 1714: història i receptes (2014), aquestes postres eren típiques de convents i abadies, de manera que és probable que les fes la mateixa santa Teresa de Jesús (1515-1582), fundadora de les carmelites descalces, per a les altres monges del monestir.

tofu m

Primera documentació: 21/03/2002

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Destaquen les diverses elaboracions del tofu i els espaguetis a la marinera (amb algues). [El Periódico, 21/03/2002]
	Vaig baixar immediatament i em vaig emportar tofu, llet de soja i el que quedava. Per sort vaig trobar menjar per al meu gat, que serà suficient durant dos mesos. [El Periódico, 26/04/2022]
Observacions	El tofu és un menjar d’origen oriental, una pasta vegetal que s’obté de la coagulació de la llet de soja. El nom de tofu ve del japonès 豆腐 ‘mongeta fermentada’, que, al seu torn, prové del xinès, que és on es va originar, cap al segle ii aC. El tofu es basa en el valor nutritiu de la proteïna de la soja, que és molt rica en ferro i té molt poc greix, i és un ingredient molt comú en la cuina asiàtica en general. Si es cuina amb alguna espècia, el tofu n’adquireix el gust, cosa que el converteix en un bon ingredient per a sopes i guisats.