cebiche m

cebichePrimera documentació: 10/10/2008

Tipus manlleu del castellà
Contextos La gent ja comença a saber diferenciar cebiche de tiradito, o què coi és el arroz chaufa, i en mengen en salons amples i de disseny, com el Cebiche 103 o The Market. [Time Out, 10/10/2008]
Per descomptat, al Mandarin trobarem la versió de cubs tendres, fulles de coriandre i ají limo picat que defineix el cebiche creat per Acurio. [La Vanguardia, 22/04/2016]
Observacions El cebiche (o ceviche, tal com recull també el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española) és un plat propi d’alguns països d’Amèrica Llatina com ara el Perú, Xile o Mèxic, fet a base de peix o marisc cru tallat a trossos petits i preparat en un adob, generalment de suc de llimona o llima, ceba picada, sal i xili. Té variants diverses segons el país: a Equador en lloc de xili s’hi posa mostassa i en d’altres se sol afegir també coriandre o salsa de tomàquet.

La grafia en català vacil·la entre la be alta i la ve baixa, tot i que hem recollit molts més contextos amb be alta. El Termcat encara no el recull, però sí que recull un parell de casos de plats concrets a l’aplicació Plats a la carta en què apareix amb be. En tots els casos, però, es manté la grafia original castellana i no hem documentat, ara per ara, cap cas d’adaptació del dígraf -ch- a -tx-.

panettone m

panettonePrimera documentació: 14/11/1999

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Per aquestes dates també apareixen els deliciosos panettone i pan d’oro, dolços típics del Nadal italià. [El Periódico, 14/11/1999]
M’expliquen que per Nadal, a trenta-sis graus de temperatura, molts mengen rostit, torrons i panettone i es posen al cap el barret de llana del Pare Noel, amb borla i tot. [Avui, 15/02/2015]
Observacions El panettone és un pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger, que s’elabora amb farina, llevat, ous, mantega, sucre, panses i fruita confitada, i té forma de cúpula. En milanès s’anomena panetùn o panetton, i d’aquí en deriva el seu nom. Aquesta mena de pa dolç es consumeix especialment per Nadal i Cap d’Any.

Hi ha moltes llegendes sobre la creació del panettone, però la més famosa és la que assegura que un jove aristòcrata del segle xvi que treballava per a la cort del duc Lluís el Moro, anomenat Antonio, es va enamorar de la filla d’un pastisser de Milà. Per demostrar el seu amor, es va fer passar per aprenent de pastisser i es va inventar un pa ensucrat amb forma de cúpula. Aquest dolç va tenir tant d’èxit que el pare de la promesa va decidir posar-li per nom ‘pane de Toni’, que amb els segles es convertiria en panettone.

mojito m

mojitoPrimera documentació: 28/04/1992

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veure preparar un mojito al Caribbean és un plaer des del moment en què la flaire de les fulles de menta omple tot el local. [Diari de Barcelona, 28/04/1992]
Sorbet de mojito, brioix amb gelat de vainilla i pastís de formatge amb sopeta de maduixa. [Time Out, 2/10/2015]
Observacions El mojito és un ‘còctel d’origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita’ (Termcat).

L’origen dels mojitos es remunta al segle xvi, quan el corsari Silvio Suárez Díaz en va fer una primera versió amb aiguardent, sucre, llimona, menta i altres herbes amb finalitats curatives, ja que la presència de la llimona ajudava a lluitar contra l’escorbut. Al segle xix, la producció de rom ja era més refinada i va substituir l’aiguardent original. Se sol considerar que la comercialització del mojito va començar a la Bodeguita del Medio, al carrer Empedrado de l’Havana, que ha rebut molts visitants il·lustres, com Salvador Allende, Pablo Neruda o Ernest Hemingway, el qual va deixar escrita en una de les parets del local “My mojito in La Bodeguita. My daiquiri in El Floridita”.

guacamole m

guacamolePrimera documentació: 5/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos Clients que entren i surten a prendre tequila, parelles que degusten el guacamole i la carn adobada o colles que aprofiten el temps entre converses i glops de còctels Margarita. [Diari de Barcelona, 5/03/1993]
The New York Times va publicar dimecres passat una recepta de guacamole, entre els ingredients de la qual n’apareixia un que va omplir d’estranyesa molts dels seus lectors, ja que s’apartava de l’ortodòxia d’aquesta popular salsa, tan típica de la gastronomia mexicana. [La Vanguardia, 2/07/2015]
Observacions El guacamole és una sala més o menys espessa que es prepara amb una base d’alvocat a la qual s’afegeix ceba, tomàquet, xili verd i altres espècies, i que és típica de Mèxic i de l’Amèrica Central. En la cuina mexicana, s’utilitza bàsicament com a salsa picant per acompanyar tot tipus de tacos, tortas i guisats; en canvi, en la colombiana, acompanya la carn rostida típica de les regions del país. A més, el guacamole és beneficiós per a la salut cardiovascular, ja que té un alt valor energètic en greixos monoinsaturats, antioxidants i vitamina E.

Aquest neologisme prové de la paraula ahuacatlmolli del nàhuatl, una llengua indígena de Mèxic, i al seu torn és la suma de dues paraules: ahuacatl ‘alvocat’ i molli ‘salsa’.

gastrobotànic gastrobotànica m i fadj

gastrobotànicPrimera documentació: 12/02/2011

Tipus composició culta
Contextos Santiago Orts, horticultor i xef gastrobotànic del restaurant Rodrigo de la Calle (Elx), servirà les millors hortalisses. [El Periódico, 12/02/2011]
Entre els ponents que van prendre part en el congrés, que pretén ser bianual, hi havia Lidia Varbanova, professora de la John Molson School of Business de la Concordia University del Canadà, i Evarist March, director de Naturalwalks, que va parlar de l’experiència del projecte Terra Animada, que impulsa en qualitat de gastrobotànic d’El Celler de Can Roca. [Ara, 2/06/2016]
Observacions La cuina és un dels àmbits que ha experimentat més canvis en les últimes dècades: de la nouvelle cuisine a les esferificacions, la cuina professional s’ha convertit sovint en un laboratori on s’experimenta amb tècniques i productes que fins fa poc temps eren insòlits. En aquest context, la gastrobotànica, compost culte format per gastro– (truncació de gastronomia) i botànica, és una disciplina recent que s’ocupa de l’ús de les plantes silvestres o cultivades per aplicar-lo a l’elaboració dels plats (ja sigui en la cuina natural o en l’alta gastronomia), i els especialistes que s’hi dediquen són els gastrobotànics. Així, plantes que fins fa poc es consideraven males herbes o espècies invasores, com les agrelles, les nyàmeres, les figues de moro o les flors de la ravenissa blanca, s’han integrat en molts plats de restaurants de renom mundial.