pinya colada f

Primera documentació: 9/08/2016

Tipus sintagmació
Contextos El coco loco bàsicament és una pinya colada per menjar. [País km0 (La Xarxa), 9/08/2016]
Al Mextizo aprendràs a fer un cebiche de peix de llotja amb llagostins i mango, sopes de tinga amb pollastre i crema fresca i unes postres de pinya colada. [Time Out Barcelona, 4/05/2017]
Observacions La pinya colada (‘presa, quallada’) és un còctel dolç que es prepara amb rom blanc, crema o llet de coco i suc de pinya, i se serveix amb glaçons o gel picat. L’origen d’aquesta beguda es troba a Puerto Rico, on el 1954 un cambrer de l’hotel Hilton Caribe la va preparar al bar de la platja fent servir una crema de coco que acabava de sortir al mercat. La invenció se la disputa amb un altre cambrer que treballava al restaurant Barrachina i que diu que la va crear el 1963.

Sigui quin sigui l’origen específic de la beguda, el 1978 Puerto Rico la va convertir en la beguda nacional del país. I, un any després, la popularitat de la pinya colada es va estendre a tot el món, gràcies principalment a la cançó “Escape (The Piña Colada Song)” de Rupert Holmes, que va sortir el 1979 i es va convertir en un èxit internacional.

Anuncis

clara f

Primera documentació: 10/07/2008

Tipus semàntic
Contextos Bé, de fet no m’agraden les rosses ni les morenes, ni les clares, ni les sense, ni les 0,0. [Ara, 23/09/2011]
Però també sap que no hi guanyaria res en explicar que la clara del xiringuito és de barril i no es prepara a peu de platja, sinó en un polígon industrial del Prat de Llobregat. [La Vanguardia, 9/03/2015]
Observacions Segons el Termcat, tant la clara com el xampú i el xopet fan referència a una mescla de cervesa amb llimonada. La diferència entre unes formes i les altres és sobretot geogràfica: el xopet es veu a les Illes Balears, el xampú, cap al sud de Catalunya, i la clara, al centre i al nord. I això és només en territori català, ja que a Madrid, per exemple, si no especifiquem que volem la clara amb llimona, la faran amb gasosa.

En un context ja més internacional, tenim shandy al Regne Unit i radler ‘ciclista’ (abreviatura de radlermass ‘el litre del ciclista’a Alemanya, que és on va néixer aquesta beguda. Sembla ser que el 1922 el propietari d’un bar on paraven molts ciclistes un dia es va adonar que no tenia prou cervesa per a tothom. Per solucionar-ho, va barrejar la que li quedava amb llimonada i la va oferir als seus clients, que van quedar entusiasmats. 

stracciatella f

Primera documentació: 25/10/2008

Tipus manlleu de l’italià
Contextos I s’ha diversificat, perquè abans quedava implícit que un gelat era de vainilla, i després van venir els gelats de xocolata, maduixa, avellana, nata, pistatxo, la stracciatella… [El Periódico, 25/10/2008]
Els gelats que tenen més sortida són les xocolates: la stracciatella, la xocolata amb cookies… [País km 0 (La Xarxa), 2/08/2016]
Observacions La stracciatella és un gelat inventat i produït per primera vegada a Itàlia el 1961, a Bèrgam, a la pastisseria i gelateria La Marianna d’Enrico Panattoni, el qual, després de diversos intents, va crear una crema blanquíssima amb trossets irregulars de xocolata negra. El nom està basat en el d’una sopa anomenada stracciatella alla romana, a la qual, quan està ben calenta, s’afegeix un ou, que, en coagular-se, recorda les “escates” de la xocolata negra.

arròs negre m

Primera documentació: 2/11/2006

Tipus sintagmació
Contextos Del risotto amb bolets a l’arròs negre amb sèpia, passant per la sopa de llenties i ordi, l’arròs amb llet de soja gratinat, el cuscús amb marisc, la paella de fruites o les delícies de tofu i blat de moro, els lectors aprendran a fer meravelles amb els cereals. [El Periódico, 2/11/2006]
Entre la desena de receptes que s’hi proposen, destaquen algunes preparacions clàssiques com l’arròs negre o la paella de verdures, i algunes d’innovadores, com la de foie amb arròs bomba del Delta o la de vieires amb caviar a l’aroma de kaffir. [Ara, 19/07/2017]
Observacions L’arròs és el segon cereal més produït a tot el món, després del blat, cosa que el converteix en un dels aliments bàsics en moltes cultures culinàries. Concretament, l’arròs negre és un plat que es menja en diverses zones del Mediterrani, especialment a les costes catalana i valenciana, on se sol servir acompanyat d’allioli, però també a Itàlia (on es coneix amb el nom de riso nero). El color negre que caracteritza aquest plat es deu a la incorporació de la tinta de la sípia (o d’algun altre cefalòpode, com el calamar), que s’afegeix al fumet. A Palafrugell (Baix Empordà), però, el color de l’arròs negre s’aconsegueix amb el sofregit de la ceba, que se sotmet a una cocció molt lenta i llarga, fins que s’arriba a reduir quasi fins al 90 %.

tzatziki m

Primera documentació: 19/04/2005

Tipus manlleu del grec
Contextos Mengem sota unes moreres plats típics: albergínia, tzatziki, farcells d’espinacs, formatge feta a dojo i un vi retsinat que ens refresca el migdia. [Avui, 19/04/2005]
La carta ofereix platets (estranyament anomenats tapes) i plats principals. Impecable el tzatziki (iogurt cremós, cogombre) i fantàstica la melitzanosalata a base d’abundant albergínia rostida i pebrot vermell. [La Vanguardia, 14/07/2017]
Observacions El tzatziki és un aperitiu típic de la gastronomia grega, turca i persa, que consisteix en un preparat amb iogurt, cogombre i all, al qual s’afegeixen, també, pebre negre, suc de llimona i oli d’oliva. A més, es pot utilitzar com a salsa per acompanyar amanides o plats de carn o peix, com el suvlaki o el gyros.

Aquest mot és un manlleu que prové del grec τζατζίκι, que s’ha pres, alhora, del turc cacik. És una salsa amb història, ja que els historiadors apunten que va aparèixer al segle v aC, a l’antiga Grècia. El trobem sobretot en el mezze, que és una mena de plat variat típic, que sovint s’acompanya d’una beguda alcohòlica típica, el raki.