foteta adj i m i f

Primera documentació: 19/05/1994

Tipus	sufixació
Contextos	—I els amics i amigues què et diuen? —Bé. Una mica fotetes. A la classe em diuen: “No se’t pot tocar perquè ets la reina”. [El Punt Diari, 19/05/1994]
	La vida de politertulià ja deu ser prou dura perquè, a sobre, vingui un foteta com en Cristian Segura a tocar el que no sona. [El País, 26/01/2015]
	Tot i la dispersió en els temes i les intencions, hi domina un caràcter festiu i amable, també foteta, que és alhora un reflex de la disbauxa que combinava aquella Barcelona preolímpica. [Núvol, 24/02/2023]
Observacions	El verb fotre és un verb que té l’origen en el llatí vulgar fŭttĕre, que al seu torn prové del llatí clàssic fŭtŭĕre ‘copular’, i que es documenta des del segle xiii, als Usatges de Barcelona, amb el mateix significat. Actualment, però, s’usa sobretot amb el significat de ‘fer’, ‘prendre, robar’ o ‘molestar’, tot i que només en contextos col·loquials. Una de les accepcions que té el verb, usat pronominalment, és el de ‘riure’s, burlar-se d’algú’, a partir del qual, amb el sufix -eta, que serveix per crear noms agentius, especialment quan es tracta de males accions o poc recomanables, com es veu a espieta o burleta, i que en l’actualitat és improductiu, s’ha creat el substantiu i l’adjectiu foteta per designar la persona inclinada a riure’s de la gent, burler.

ISSN: 2938-5059

sincronicitat f

Primera documentació: 12/07/2008

Tipus	sufixació
Contextos	Considerat per la revista Time com un de les 100 personatges més influents del segle xx, el nord-americà Deepak Chopra culminarà aquesta primera edició del festival amb una xerrada sobre el món de la consciència i els mecanismes que regeixen la intuïció, la creativitat i la sincronicitat, facilitant-ne l’aplicació en la nostra vida diària (Auditori del Fòrum. De 18.00 a 21.00 hores). [El Periódico, 12/07/2008]
	Aquestes sincronicitats que ens proporciona la història ens succeeixen sovint amb les temàtiques que abordem a la revista. [Sàpiens, 1/01/2023]
Observacions	El psiquiatre i psicòleg suís Carl Gustav Jung (1875-1961) va definir la sincronicitat en la seva obra de 1952 Naturerklärung und Psyche (que es va traduir per primer cop en castellà el 1964 sota el títol de La interpretación de la naturaleza y la psique: la sincronicidad como un principio de conexión acausal). Segons Jung, la sincronicitat és la coincidència temporal de dos o més esdeveniments vinculats pel contingut significatiu, però sense relació causal entre si, i el diferenciava de sincronisme, que considerava la mera simultaneïtat de dos esdeveniments. L’existència de vinculacions acausals es va provar amb els experiments científics del botànic estatunidenc Joseph Banks Rhine (1895-1980), que va fer amb cartes creades ad hoc (amb cinc pals: cercle, creu, ones, quadrat i estrella) per evitar els naips estàndard, sobre els quals les persones podien tenir preferències, i amb els quals es podia superar la probabilitat estadística i es mostrava que ni la distància, la força o el temps no afecta els resultats de l’experiment, i per tant no hi havia una relació de causa i efecte, sinó simplement una coincidència temporal.

ISSN: 2938-5059

bookishness f

Primera documentació: 25/07/2001

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els fake books de Burciaga són una manifestació més de bookishness o addicció als llibres, un nínxol de mercat i una subcultura que la professora associada d’Anglès i Literatura Comparada de la Universitat Estatal de San Diego Jessica Pressman descriu en un llibre publicat a l’abril. [El País, 25/07/2021]
	Entre ells, Pron esmenta l’apologia de la lectura veloç, d’acord amb oferir volums curts pel creixent analfabetisme funcional, o la bookishness, tendència consistent a apostar per la lectura no per afició, sinó per postureig. [El País, 29/07/2022]
Observacions	El manlleu de l’anglès bookishness és un substantiu que designa una aproximació a la literatura en plena era digital. En un context d’exhibició a les xarxes socials en què es mostren prestatgeries amb llibres falsos, però també coixins amb cobertes de llibres famosos, etc., la bookishness és una mena d’identitat i una estratègia estètica que inclou des de la decoració fins a l’escriptura experimental, i esdevé una perspectiva fetitxista de la lectura. Tal com es mostra al primer context, influencers com la francesa Maddy Burciaga, amb més de 2,4 milions de seguidors, va publicitar unes capses que imitaven llibres de luxe per 19,99 euros (dues unitats), amb la particularitat que més enllà de decorar l’habitació no serveixen per a res, perquè no tenen pàgines. Així s’ofereix una versió de persona que té llibres (perquè continuen sent un valor positiu) però sense necessitat de comprar-los realment i, per descomptat, sense llegir-los. Per combatre aquesta afició aparent als llibres, les xarxes també s’usen per promoure la lectura real entre els més joves, a través d’estratègies dissenyades per algunes editorials i a través de booktubers.

ISSN: 2938-5059

club de lectura m

Primera documentació: 11/05/2016

Tipus	sintagmació
Contextos	Com cada segon dimecres de mes, el Corte Inglés del Portal de l’Àngel organitza un club de lectura conduït per l’escriptor i crític Ricard Ruiz. [El Periódico, 11/05/2016]
	Per mi la biblioteca pública del 2023 ha de ser comunitat per afavorir la participació activa del ciutadà, dins de la societat, per això les nostres activitats són molt diverses: xerrades, clubs de lectura, exposicions, tallers, contacontes, conferències, un programa de ràdio… [La Vanguardia, 25/02/2023]
Observacions	Amb el sintagma club de lectura es designa un grup de persones que es reuneixen amb regularitat per comentar i debatre un llibre que han llegit. Aquesta activitat té els seus orígens a l’època clàssica i l’edat mitjana, on es feien lectures per a les persones que no sabien llegir. Ja a finals de l’època moderna, era famós el club presidit per Suzanne Curchod (1737-1794), anomenat Académie des Eaux, al qual assistien personalitats com els compiladors de l’Encyclopédie Denis Diderot i Jean le Rond d’Alembert, i en el qual es comentaven i debatien les últimes novetats literàries europees. Ja en l’època contemporània tenien lloc tertúlies literàries en els cafès europeus (Le Procope a París, el Florian a Venècia) i a inicis del segle xx van començar les tertúlies al Café Gijón de Madrid o als Quatre Gats de Barcelona. Tal com els coneixem ara, però, els clubs de lectura són una idea del professor del professor d’Amherst i Columbia John Erskine (1879-1951), el qual, a la dècada de 1920 va proposar-se acostar els grans clàssics als estudiants a partir de la interacció entre alumnes i ell, com a dinamitzador de les trobades. A la dècada de 1990 va ser quan es va donar un creixement significatiu d’aquests clubs fins a l’actualitat, en què s’han diversificat, n’hi ha de temàtics (per gèneres, llengües, etc.) i fins i tot s’han popularitzat els virtuals amb la pandèmia de la covid.

ISSN: 2938-5059

recapacitar v intr

Primera documentació: 8/12/1992

Tipus	prefixació
Contextos	El director general d’Ibèria, Ángel Mullor, va mostrar-se esperançat que avui sigui el dia de l’acord i espera que els pilots “hagin recapacitat al veure el que ens caurà a sobre en cas de conflicte”. [Avui, 2/06/1999]
	Va estar a punt de deixar-la fora del disc Born in the USA, però Steve Van Zandt el va fer recapacitar en l’últim moment. [Ara, 29/04/2023]
Observacions	El verb capacitar significa ‘habilitar, posar (algú) en estat de fer alguna cosa’ (DIEC2), per la qual cosa la presència del prefix re- implicaria repetició (com a reformular) o bé intensificació (com a repentinar). Tanmateix, en aquest cas el significat que té recapacitar s’allunya del significat prototípic de la base i no és transparent, ja que, com recull el GDLC, significa ‘reflexionar amb deteniment sobre alguna cosa, especialment sobre els propis actes o decisions’.

ISSN: 2938-5059