movida f

Primera documentació: 13/02/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	En l’obra “també es veu com el que va ser Madrid i la seva movida han desembocat en la desolació en què la realitat fa veure les coses amb uns ulls negres del narrador conscient”. [Diari de Barcelona, 6/03/1993]
	Sol dir-se que quan l’underground barceloní tancava la seva edat d’or, a finals dels anys setanta, és quan comença la movida madrilenya, amb una estètica més punk, un apartat musical més extens, més protecció institucional i menys voluntat de transformació social. [La Vanguardia, 16/10/2021]
Observacions	En castellà, es diu que una situació o un assumpte problemàtic són una movida, però també s’utilitza aquest substantiu per designar les gresques o els saraus. Probablement per influència d’aquesta llengua, el mot català moguda ha adquirit el mateix significat. Aquest neologisme semàntic, però, conviu amb la forma espanyola, la qual utilitzem en un sentit més restringit, per referir-nos al fenomen contracultural, social i artístic nascut a Madrid els primers anys de la Transició espanyola: la movida madrilenya, que va esdevenir un símbol de la transformació social i política d’Espanya després de la mort de Franco. La música és la manifestació artística per la qual es coneix més aquest moviment. Entre moltes altres, són fruit de la movida cançons com “Escuela de calor” o “Enamorado de la moda juvenil”, de Radio Futura; “Chica de ayer”, de Nacha Pop; “Bailando”, d’Alaska y los Pegamoides, o “Salta”, de Tequila, les quals s’han convertit en autèntics himnes i referents del que va suposar. Malgrat això, la movida no va ser únicament musical: al cinema, es van començar a tractar temes censurats fins aleshores, com les drogues, el sexe o la prostitució. En són bons exemples Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980) o Laberinto de pasiones (1982), de Pedro Almodóvar, gran exponent del moviment. Per la seva banda, programes com La bola de cristal van revolucionar la televisió i van apropar l’esperit de la movida a totes les llars espanyoles. De fet, tot i que va sorgir a Madrid, durant els anys 80 el fenomen es va estendre per moltes altres ciutats de la geografia espanyola, fins a la seva fi a mitjans de la mateixa dècada.

saeta f

Primera documentació: 27/03/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Les processons tradicionals andaluses, amb passos barroquíssims i confraries encaputxades, van acompanyades per saetes. [Avui, 27/03/1989]
	La confraria tenia previst inicialment el cant de saetes en aquest espai públic, però finalment no ho ha pogut fer per no complir amb les normes decretades per la pandèmia. [El Periódico, 3/04/2021]
Observacions	En llatí sagitta, que va evolucionar a saeta en castellà, vol dir ‘fletxa’. Aquest n’era el sentit originari, però amb el pas del temps aquesta paraula ha anat perdent aquest significat per donar-ne pas a un altre que és el més estès avui dia i és el que fa referència al ‘cant flamenc de caràcter religiós, constituït per una sèrie d’estrofes de quatre o cinc versos octosíl·labs, sense acompanyament instrumental’. Les saetes són, doncs, jaculatòries que es canten durant el pas de les imatges de les processons de Setmana Santa, a qui van dedicades. Aquesta tradició està molt arrelada especialment a Andalusia, però també a Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia.

guerracivilista adj

Primera documentació: 16/03/2000

Tipus	sufixació
Contextos	Aquest fet i l’atemptat frustrat contra el ministre de Joventut i Esport, Faisal Karamé, han estat esdeveniments que han accentuat el clima guerracivilista que es viu al Líban. [El Triangle, 8/02/2013]
	El llenguatge guerracivilista s’ha apoderat també de la cambra amb la intervenció de Vox, però tant Unides Podem com el PSOE li han recollit el guant i han evocat tant els fronts de la República com les dictadures feixistes i les lluites de la Guerra Civil. [Ara, 3/06/2020]
Observacions	El mot guerracivilista té una formació peculiar, ja que s’adjunta un sufix (-ista) a un sintagma (guerra civil), de manera que la unitat que en origen estava constituïda per dues paraules esdevé una única paraula sufixada. Així, l’adjectiu guerracivilista s’utilitza per fer referència a la guerra civil. En el nostre context, se sol identificar inequívocament amb la guerra que va tenir lloc entre 1936 i 1939, com es pot veure en el segon context, que és, de fet, l’ús majoritari que es recull en la premsa catalana. Ara bé, la mateixa paraula també es pot referir a altres guerres civils d’arreu del món, com es pot observar en el primer context.

antifranquista adj i m i f

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus	prefixació
Contextos	És un monàrquic professional, un antifranquista que va participar al contuberni de Munic, que fins i tot va ser empresonat durant la dictadura. [Diari de Barcelona, 10/03/1991]
	Aire que sintonitzava amb un ampli moviment polític i social de caràcter antifranquista que lluitava per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals. [Ara, 3/02/2019]
Observacions	Els diccionaris contenen molts derivats de noms propis: ja en el Diccionari general de la llengua catalana (1932) Pompeu Fabra hi va incorporar darwinisme, kantisme i budisme, wagnerià -ana, cartesià -ana o hertzià -ana, que s’han ampliat molt més amb les dues edicions del DIEC, que incorporen franquisme com a ‘règim polític dictatorial implantat pel general Francisco Franco a l’Estat espanyol com a resultat de la guerra de 1936-1939’ i franquista, com a adjectiu relacional, però també com a substantiu i adjectiu que designa els partidaris del franquisme. D’aquest significat s’ha format, amb el prefix anti-, el seu antònim, que designa els contraris al règim.

carpetovetònic -a adj i m i f

Primera documentació: 25/04/2010

Tipus	composició culta
Contextos	Els carpetovetònics, sense distinció de color polític, objectaran a la proposta final que no és constitucional. [Avui, 25/04/2010]
	Però sembla que l’esquerra espanyola està condemnada a no ser capaç de plantejar una alternativa sòlida i creïble a la concepció unitarista i nacionalista que té la dreta carpetovetònica sobre Espanya. [Ara, 5/06/2018]
Observacions	Segons el Diccionario de la lengua española de la Real Academia, carpetovetònic -a és l’adjectiu referit als carpetans i vetons, pobles celtes establerts a les zones que actualment ocupen les comunitats de Madrid i Castella-la Manxa. Tanmateix, també s’usa en sentit despectiu, com a allò ‘considerat característic de l’Espanya profunda davant qualsevol influx forà’. El sentit que trobem usat a la premsa actual va en la línia d’aquest segon sentit i es parla de mentalitat i actituds carpetovetòniques, majoritàriament (però no necessàriament) associats als partits de dretes i al discurs d’alguns mitjans de comunicació espanyols.