minijob m

Primera documentació: 17/12/2011

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Es parla aquests darrers dies dels minijobs, feines amb un sou de 400 euros mensuals, com a mesura eficaç per a dinamitzar el mercat laboral i combatre l’economia submergida. [La Vanguardia, 28/12/2011]
Alemanya sempre es posa de referència a pertot, però hi ha pràcticament vuit milions de treballadors amb minijobs i la meitat de la població de Berlín rep ajuts socials. [Avui, 19/07/2015]
Observacions Aquest manlleu prové del compost alemany format per la forma prefixada mini-, que significa ‘petit’, i de l’anglicisme job, que designa una feina petita, no lligada a contractes, que feien alumnes dues hores a la setmana. Tot i que, en alemany, el substantiu job és un manlleu de l’anglès i pertany al registre col·loquial, el terme minijob ha passat a formar part de la terminologia oficial de l’Arbeitsamt (borsa de treball). Així doncs, el Termcat defineix un minijob com la ‘feina a temps parcial d’un màxim de 15 hores setmanals, per una remuneració, com a molt, de 400 euros al mes, lliure d’impostos i cotitzacions’, però recomana fer servir minifeina, una adaptació al català per evitar el manlleu.

Aquestes feines, implantades sobretot en àmbits que requereixen poca qualificació, van néixer per mantenir activa l’economia el 2003 a Alemanya, on no està regulat el salari mínim interprofessional. Segons les últimes dades de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya té la taxa més elevada de joves que treballen sota aquest règim laboral, amb un 23,8 %, per davant de països com Irlanda, Itàlia o Grècia.

delicatessen f

delicatessenPrimera documentació: 15/12/1991

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Una excel·lent organització proveeix l’establiment d’una varietat enorme d’objectes a la venda: joguines, llibres, revistes, delicatessen, discos… [Diari de Barcelona, 15/12/1991]
David Antar, amo d’una botiga de delicatessen del carrer 119, va sentir com tremolava el seu edifici. [Ara, 13/03/2014]
Observacions La paraula delicatessen prové del compost alemany delikat ‘delicat’ i Essen ‘menjar’ i tant vol dir ‘aliments selectes’ com ‘establiment on es venen aliments selectes’. Els aliments que es consideren delicatessen són productes considerats d’alta gamma, exclusius, per les seves característiques especials o exotisme, o perquè s’han elaborat amb una qualitat molt alta, de xarcuteria, carnisseria o làctics.Els contextos mostren que el seu ús és invariable tant en singular (una delicatessen) com en plural (les delicatessen), així com que hi ha una petita vacil·lació quant al gènere, si bé quasi el 90 % de casos l’usen en femení. Tot i que es tracta d’un neologisme força freqüent i que fins i tot s’usa metafòricament en àmbits no gastronòmics per qualificar actuacions i composicions, entre d’altres, que es consideren delicades i delicioses, aquest manlleu no apareix en cap diccionari català.

realpolitik f

Primera documentació: 10/11/1990

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Aquesta posició secundària no ha de ser entesa com a menyspreu de les aspiracions raonables dels bàltics, sinó realpolitik. [Diari de Barcelona, 3/02/1991]
De la mateixa manera, ERC va patir una dura lliçó de realpolitik quan el 1999 La Caixa els va convèncer perquè aturessin una campanya contra els peatges a canvi de no embargar-los la seu. [Ara, 13/03/2013]
Observacions Realpolitik és un mot alemany encunyat a finals del segle xix i que significa literalment ‘política realista’. Es refereix a una manera de fer política basada sobretot en el poder i en factors materials i pràctics, i no pas tant en l’ètica o la moral, i per això se sol utilitzar amb connotacions negatives. Un exemple de realpolitik el trobem a l’obra de Maquiavel (1469-1527) El príncep, en què afirmava que un príncep, un governant, s’havia de preocupar per aconseguir el poder per aportar benefici al seu estat. L’Oxford English Dictionary i el Collins English Dictionary, entre d’altres, recullen aquesta paraula.

wessi / ossi mf

Primera documentació: 9/11/1990

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Quaranta anys de divisió han deixat senyals molt diferents en la psicologia dels Wessies (alemanys occidentals) i dels Ossies (alemanys orientals). [Avui, 9/11/1990]
Però més enllà de la cel·lofana ultramoderna que embolcalla el nou Berlín, més enllà de la iconografia kitsch de la guerra freda per a turistes, hi continua havent murs dins del mur que separen els ossi dels wessi (alemanys occidentals). [El Periódico, 7/11/1999]
Observacions Curiosament, la primera vegada que l’Observatori documenta aquestes paraules coincideix amb el primer aniversari de la caiguda del mur de Berlín i, doncs, de la fi de la Guerra Freda. Els alemanys anomenen, informalment, wessi als antics ciutadans de l’Alemanya Occidental, i ossi als de l’Alemanya Oriental. La dicotomia wessi/ossi encara és molt vigent a Alemanya (especialment a Berlín) i exiteix tot un conjunt de bromes i estereotips per als dos bàndols: segons explica un article d’El País de 1995, els ossis són uns ploramiques i els wessis, uns setciències. A més, hi ha qui considera que encara ara existeix una desigualtat entre els dos bàndols, amb una superioritat econòmica dels wessis.