blitz m

Primera documentació: 24/04/2016

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	Els fantasmes no existeixen, però al metro de Londres, d’haver-n’hi, n’hi ha. Des del de Winston Churchill fins als de víctimes de la pesta bubònica, del blitz alemany a la Segona Guerra Mundial i d’actors del West End assassinats. [La Vanguardia, 24/04/2016]
	Londres, Churchill, el blitz, formen un moment fundacional del món on vivim, i una epopeia sobre la qual no ens cansem de tornar. [La Vanguardia, 5/04/2021]
Observacions	En alemany, Blitz vol dir ‘llampec’ i forma part del compost Blitzkrieg ‘guerra llampec’, amb el qual es designa una tàctica militar que en el període d’entreguerres van desenvolupar diversos països, però que sobretot és conegut per l’adaptació que en va fer l’Exèrcit alemany i que va implementar durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que l’origen del compost és alemany, la denominació es va difondre des de l’anglès, per fer referència a una operació militar de gran violència, que posa l’èmfasi en la sorpresa i el caràcter sobtat, la velocitat i la concentració, especialment un atac aeri. De fet, la primera ocurrència que recull l’Oxford English Dictionary és un titular del diari Daily Express del 9 de setembre de 1940: “Blitz bombing of London goes on all night” (‘el bombardeig llampec de Londres dura tota la nit’). El blitz va ser un canvi d’estratègia de Hitler: davant les dificultats que trobava a destruir la Royal Air Force (RAF), juntament amb Hermann Göring, comandant de la Luftwaffe, van orientar l’atac cap a un bombardeig sistemàtic i sostingut d’objectius civils. El blitz va començar el 7 de setembre de 1940 i es va allargar fins al 21 de maig de 1941, període durant el qual Londres va ser bombardejada 71 vegades, Birmingham, Liverpool i Plymouth 8 vegades, Bristol 6, etc. Aquests atacs van destruir més d’un milió de cases i es calcula que prop de 40.000 persones van morir-hi, la meitat de les quals a Londres. Tot i aquest setge, els britànics van resistir i van poder reorientar la indústria de guerra, que va impedir que l’exèrcit nazi es pogués imposar.

bildungsroman m

Primera documentació: 5/09/2018

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	Un llibre on Conroy és Conroy, sense espai per a àlter egos; un llibre que, sense vulnerar els límits del gènere, pot disfrutar-se com un extraordinari bildungsroman, i també com la prova de foc d’algú que vol demostrar-se a si mateix que serà un escriptor de raça. [El Periódico, 5/09/2018]
	És així com Lahuerta construeix el seu bildungsroman amb un text ple d’incorreccions lingüístiques, és a dir, perfectament adequat a la història que conta. [Ara, 10/03/2021]
Observacions	En alemany, es coneix com a bildungsroman un tipus de novel·la que se centra en l’evolució del protagonista mitjançant el viatge, les aventures o el pas del temps. En l’obra, el personatge principal comença sent un infant innocent, però els esdeveniments el fan madurar i forjar la seva personalitat, que esdevé el nucli de la narrativa. El 1819 el filòleg alemany Johann Carl Simonn Morgensten va encunyar aquest terme per designar aquest gènere literari, la producció del qual va experimentar un fort auge durant la Il·lustració. Moltes de les grans novel·les del segle xix i xx, sense ser estrictament bildungsromans, comparteixen alguna de les característiques del gènere. Són el cas de Solitud (1904) de Víctor Català, A la recerca del temps perdut (1913-1927) de Marcel Proust, La muntanya màgica (1924) de Thomas Mann, Nada (1945) de Carmen Laforet, o El vigilant en el camp de sègol (1951) de J. D. Salinger. En català, també podem anomenar el bildungsroman (Bildung pren aquí el sentit de ‘formació, educació’) novel·la d’aprenentatge o novel·la de formació, formes que el Termcat proposa a més del manlleu.

poltergeist m

Primera documentació: 3/06/1993

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	Qüestions com l’ocultisme, els esperits burletes o els poltergeist, les vidències i l’esoterisme tindran cabuda en aquesta nova proposta. [Nou Diari, 3/06/1993]
	Uns anys després, el seu pare, que es dedica a la caça de poltergeists, desapareix i decideixen la seva cerca. [La Vanguardia, 19/05/2020]
Observacions	En alemany, Poltergeist és un compost que significa ‘fantasma sorollós’ (de Geist ‘fantasma’ i poltern ‘fer soroll’) i designa un fenomen paranormal que consisteix en el moviment, desplaçament i levitació d’objectes, juntament amb cops, sons i altres fenòmens inexplicables, produïts, suposadament per alguna entitat o energia imperceptible. Aquesta paraula es fa servir popularment per designar els esdeveniments violents que ocorren en llocs pretesament encantats i que no s’ajusten a la normalitat física, i que la parapsicologia atribueix a fantasmes o entitats associades a persones mortes. Tanmateix, els científics els atribueixen al frau o a la interpretació sobrenatural de fenòmens que es poden explicar amb principis físics, com l’electricitat estàtica, els camps electromagnètics, els ultrasons o l’aire ionitzat. El nom poltergeist es va popularitzar arran de la pel·lícula de terror homònima, dirigida per Tobe Hooper el 1982, en la qual una família pateix una sèrie de successos inquietants dins de la casa on viu.

gastarbeiter gastarbeiterin m i f

Primera documentació: 21/02/1999

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	És sabut que, quan l’exèrcit alemany ocupava territoris on vivien descendents d’alemanys, els incorporava senzillament a les seves files, mentre que als treballadors estrangers instal·lats a Alemanya se’ls ha considerat tradicionalment com a gastarbeiter, treballadors hostes. [Avui, 21/02/1999]
	Sovint, en el guió dels programes informatius de torn, una referència a la impossibilitat, total o parcial, de viure de tot allò que la vida del camp havia ofert, durant segles i segles, als que no tenien el coratge de tocar el dos i convertir-se en gastarbeiter. [Avui, 21/08/2019]
Observacions	Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya s’esforçava a reconstruir-se després de la desfeta. Als anys cinquanta, l’anomenat miracle alemany va assolir la plena ocupació, però amb la gran expansió que tenien els sectors de la siderúrgia, la indústria automobilística, la mineria i l’urbanisme (amb la reconstrucció de ciutats i edificis), hi havia necessitat de mà d’obra. En aquest context, el 1955 el govern alemany va engegar un programa de captació de treballadors —quasi tots homes— d’altres països europeus, amb acords bilaterals de contractació. A aquests treballadors els van denominar gastarbeiter (literalment ‘treballador convidat’), denominació que als anys setanta va començar a considerar-se problemàtica i eufemística, i va anar sent substituïda per la d’ausländische Arbeitnehmer (‘treballador estranger’) i, més endavant, per Arbeitmigrant (‘migrant treballador’).

currywurst m

Primera documentació: 5/07/2014

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	S’acompanyarà l’assaig especial amb currywurst. [Del Camp, 5/07/2014]
	En definitiva, un univers de propostes captivadores més enllà de Norman Foster, currywursts i Nefertiti. [La Vanguardia, 17/01/2020]
Observacions	El currywurst és un plat ràpid de la cuina alemanya que consisteix en una salsitxa, bullida o rostida, que se serveix tallada en diferents trossos amb patates, acompanyada de quètxup o salsa de tomàquet i curri en pols, d’aquí el seu nom. De vegades, però, també se serveix acompanyada d’un panet típic, el Brötchen. Se sol vendre sobretot en fires i mercats, però també en diferents paradetes de menjar ràpid que es poden trobar al carrer.