lied m

Primera documentació: 14/02/1989

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos El recital inclou àries, lieds, escenes, cants i balades d’autors com Meyerbeer, Carl Loewe, la mateixa Malvina i Wagner. [Diari de Barcelona, 4/02/1993]
És un dels cicles de cançons més impressionants, en la veu plena de matisos d’un dels contratenors més destacats de l’actualitat, al costat de Francisco Poyato, un dels grans pianistes i pedagogs del lied de casa nostra. [Time Out Barcelona, 17/05/2018]
Observacions El GDLC ja recull aquest manlleu amb asterisc, que prové de l’alemany Lied ‘cançó’, i el defineix com la ‘composició vocal breu, típica dels països germànics, de text generalment estròfic, amb acompanyament musical o sense’. Tot i que va sorgir durant el classicisme a finals del segle xviii, gràcies a l’esplendor que havia experimentat la literatura alemanya dins d’aquest moviment i posteriorment en el romanticisme, el lied va adquirir notorietat i es va convertir en font d’inspiració per als compositors per musicar la poesia.

Si bé els primers lieds els van compondre Mozart i Beethoven, els compositors més eminents d’aquest gènere van ser Robert Schumann, Felix Mendelssohn i Franz Schubert. Aquest darrer va ser el compositor més prolífic i el qui va portar el lied a les cotes més elevades de genialitat. Més complexes són les composicions de Schumann de temàtica amorosa, centrades en qui seria la seva futura esposa, Clara Wieck.

La formació del plural de lied es fa a l’alemanya, és a dir, lieder, tot i que en algun cas l’Observatori ha recollit la forma desestimada lieds.

bratwurst mf

Primera documentació: 29/01/2003

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Hi ha incomptables locals i parades al carrer que elaboren aquesta meravella calòrica a base de salsitxa bratwurst tallada en trossets. [Ara, 9/12/2016]
Dues carns a escollir: krustenbraten, carn de porc d’Alemanya lleugerament fumada feta parsimoniosament durant tres hores fins a assolir una tendresa i gust excepcionals, o un excel·lent bratwurst. [Time Out Barcelona, 26/06/2018]
Observacions Les bratwursts, de l’antic alt alemany brat, que indica un tipus de carn picada, són diferents tipus de salsitxes i embotits, com les thüringer Rostbratwurst (originàries de Turíngia) o les nürnberger Rostbratwurst (que provenen de Nuremberg). És un menjar típic de la comarca alemanya de Turíngia que consisteix en unes salsitxes fetes generalment amb carn de porc, encara que en alguns casos també poden ser de carn de vedella o de bou. Solen servir-se a la planxa i amb pa amb quètxup, mostassa o alguna salsa picant, i tradicionalment s’acompanyen amb xucrut o amanida de patates. En alguns casos, però, es mengen bullides en un brou de ceba i vinagre o, fins i tot, crues. Habitualment, se serveixen com un snack que es compra i es menja al carrer.

stolperstein f

Primera documentació: 26/01/2018

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Hi ha més de 60.000 stolpersteine a Europa i avui se’n col·locaran 23 a Sabadell, en un acte organitzat pel Memorial Democràtic i l’ajuntament. [El Periódico, 26/01/2018]
“Qui vol llegir la inscripció d’una stolperstein ha d’inclinar-se davant de la víctima; ja és un homenatge”, argumenta Demnig. [La Vanguardia, 23/02/2019]
Observacions Gunter Demnig és un artista alemany nascut a Berlín el 1947 conegut arreu del món gràcies a les stolpersteine (lit. ‘pedres que fan ensopegar’), que són llambordes quadrades de 10×10 cm amb la superfície de bronze gravada amb el nom i les dates de naixement i mort, si escau (tot i que a vegades s’inclouen les dates de detenció o deportació), d’una víctima de l’extermini o la persecució nazis i que se situen davant de les antigues residències d’aquestes persones.

Com a manlleu de l’alemany, no s’ha adaptat totalment a la morfologia del català: en la llengua d’origen Stein ‘pedra’ és una paraula masculina que pluralitza amb la forma Steine. En català, tal com apareix als contextos, es manté el plural original, tot i que el gènere s’ha adaptat al de l’equivalent català i apareix sempre en femení. En canvi, sí que s’ha adaptat la grafia: tot i que en alemany, per convenció, els substantius s’escriuren sempre en majúscula, en català apareixen en minúscula, com qualsevol nom comú.

El nom Stolperstein no és casual: a l’Alemanya nazi hi havia una dita antisemita que es deia quan una persona ensopegava amb una pedra: “aquí s’hi ha d’enterrar un jueu”. Figuradament, però, Stolperstein també pot significar ‘problema potencial’, i en alemany el verb stolpern, a més d’‘ensopegar’, també vol dir en alguns contextos ‘descobrir per casualitat una cosa’ (über etwas stolpern, lit. ‘ensopegar sobre alguna cosa’). Així, doncs, es recorda un passat espantós amb la intenció de fer reflexionar sobre un problema greu i es fa d’una manera discreta: les stolpersteine només es veuen si s’hi passa a prop, ja que estan integrades totalment en els carrers, de manera que, segons el seu creador, representen una intrusió molt més profunda en la vida quotidiana.

L’obra de Demnig va començar a Alemanya el 1992 i des de llavors la idea s’ha anat estenent per tot Europa i actualment hi ha més de 70.000 stolpersteine repartides per 21 països, incloent-hi Espanya, cosa que les converteix en el memorial descentralitzat més gran del món.

rottweiler m i fadj

Primera documentació: 29/12/1993

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Hi ha races de gossos potencialment agressives, com ara els pitbulls, staffordshire terries o els rottweilers, i el rerefons de tot rau en l’organització d’unes baralles de gossos clandestines a les quals ningú no posa fi. [Avui, 28/01/1999]
Alguns veïns de la zona havien trucat a la policia perquè havien vist el gos, de raça rottweiler (és potencialment perillosa), rondant pel barri deslligat i amb actitud agressiva. [Ara, 11/01/2019]
Observacions Un rottweiler és una raça de gos originària d’Alemanya que es caracteritza per ser de mida mitjana a gran, amb pelatge de color negre i algunes taques d’un to marronós a la part inferior del cos, constitució musculosa, mandíbules fortes, un cap gran i morro curt. En alemany, també rep el nom de Rottweiler Metzgerhund, que literalment vol dir ‘gos de carnisser de Rottweil’, ja que Rottweiler és el gentilici de Rottweil, ciutat del sud-oest d’Alemanya (Baden-Württemberg). Aquesta denominació prové del fet que aquest tipus de gos protegia i acompanyava el ramat. Actualment, però, ja no es fa servir per a aquestes tasques, sinó que, a part de ser un animal de companyia, s’acostuma a utilitzar com a gos guardià i gos policia. Durant la Primera Guerra Mundial, per exemple, va ser usat per l’exèrcit alemany.

La primera associació de criadors de rottweilers es va crear el 1907, però no va ser fins al 1966 que es va reconèixer oficialment aquesta raça. Els seus exemplars es consideren gossos potencialment perillosos (GPP), de manera que cal sol·licitar una llicència per a la tinença d’animals d’aquesta raça i els propietaris han de complir altres requisits quan els passegen pel carrer, com ara posar-los un morrió o no portar més d’un gos per persona.

wanderlust madj

Primera documentació: 19/09/2016

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos A molts idiomes trobem paraules que descriuen conceptes per als quals nosaltres no tenim cap paraula. La que està de moda (per un anunci) és l’alemanya wanderlust, per referir-se al desig d’explorar el món. [Ara, 19/09/2016]
Les persones wanderlust són aquelles que senten passió o desig inevitable per viatjar, i això és el que sembla que li passa a l’exministre Màxim Huerta. [La Vanguardia, 27/10/2018]
Observacions En alemany, Wanderlust és un compost del verb wandern ‘caminar (especialment en espais naturals)’ i Lust ‘desig’. L’equivalent en català podria ser, doncs, caminera, com a xerrera o badallera. Tot i així, sembla que aquesta paraula comença a tenir presència en català, influït clarament per l’anglès: l’Oxford English Dictionary el documenta des de 1902 i el defineix com ‘desig àvid per vagarejar o viatjar’. En català, però, també es registra un ús adjectiu que no es documenta al diccionari anglès, com veiem en el segon context.