poliamor m

poliamorPrimera documentació: 30/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Encara que en conec que saben perfectament que el company o companya els fa el salt i ho dissimulen, no expressen mai el seu “ple consentiment” davant de l’altre: això no deu ser poliamor. [El Periódico, 30/09/2008]
Es diferencia de l’intercanvi de parelles o ‘swinging’ en el fet que el poliamor contempla relacions amoroses entre les parts i no se cenyeix només al sexe. [El Periódico, 2/01/2016]
Observacions Les relacions personals són molt diverses i complexes i el cas de poliamor n’és un exemple: així com el model convencional de relació amorosa es basa en la parella, el poliamor, neologisme format amb el prefix d’origen grec poli- ‘molts’, designa les relacions amoroses i duradores amb més d’una persona de manera simultània, amb el coneixement i el consentiment de totes les persones que hi estan involucrades. El poliamor es veu com una alternativa a la monogàmia, especialment pel que fa a la fidelitat sexual, però s’allunya també de la poligàmia, la pràctica en què una persona està casada amb més d’un individu simultàniament. Al mateix temps, es diferencia dels diferents tipus de relacions obertes, com ara el swinging, perquè el poliamor no se centra tant en l’activitat sexual, sinó que busca una connexió emocional.

hipersexualització f

hipersexualitzacioPrimera documentació: 10/05/2013

Tipus prefixació
Contextos Aquest model de feminitat ha passat de la submissió a la hipersexualització, i és en aquest punt —segons les profesores— que es construeix una “feminitat narcisista en què el sentit de l’autoexigència i la disciplina resulten fonamentals: ser sexi, agradar-se sent sexi i estar sempre disposades a ser-ho”. [Diari de Girona, 11/02/2015]
Un curiós cafè amb dones on vam poder gaudir del coneixement i la saviesa de dones de diferents esferes (del món dels esports, de la cooperació, de la política…) i també una conversa en torn a la hipersexualització de les dones en el panorama mediàtic titulada «Símptoma de Grey» oferida per l’IMAS. [Sportulis, 1/06/2015]
Observacions El prefix hiper- significa ‘excés, certa mesura’, i aquesta connotació negativa és molt clara a hipersexualització, paraula que fa referència a l’erotització forçada o precoç dels infants amb l’objectiu de recrear una imatge adulta en un cos petit o que encara no s’ha desenvolupat. La difusió d’imatges que segueixen aquesta línia a través de revistes o anuncis s’ha vist molt criticada pel fet d’exercir pressió estètica sobre els nens i nenes tot promovent ideals sexistes de bellesa, aparença i seducció. Aquest fenomen, que s’ha accelerat durant els últims anys, es diu que pot causar greus conseqüències sobre la futura igualtat de gènere, ja que els infants i adolescents són més susceptibles a adoptar valors promoguts pels mitjans. És vist com a hipersexualització, per exemple, el fet de maquillar exageradament nenes petites, posar-los talons i fer-los adoptar posicions seductores.

hiperconnectivitat f

hiperconnectivitatPrimera documentació: 11/01/2012

Tipus prefixació
Contextos L’autor proposa remeis no només per a executius estressats, sinó també per a nens, adolescents i adults que pateixen la “maledicció del món modern” de la hiperconnectivitat. [El Periódico, 29/07/2013]
Com podrem decidir el nostre destí, individual o col·lectiu, enmig de la hiperconnectivitat i la distribució multinivell i dispersa (o mal concentrada) del poder que implica la globalització. [Ara, 7/11/2015]
Observacions En el mot hiperconnectivitat el prefix hiper-, amb el significat d’’ultra mesura’, s’adjunta a connectivitat, que fa referència a la ‘capacitat d’establir contacte amb un component de maquinari o de programari, abans de produir-se una comunicació’ (GDLC). Així doncs, en aquest neologisme s’intensifica aquesta capacitat de connexió, en el sentit que es produeix de forma múltiple i continuada, i amb molt més grau del que es donava anteriorment.

Avui a través de diferents dispositius, com mòbils, tauletes i ordinadors, podem estar connectats des de qualsevol indret des que ens llevem fins que ens en anem a dormir; per tant, estem connectats en tot moment. Per començar, utilitzem diferents funcionalitats del telèfon mòbil, com el despertador, llegim els diaris en format digital per posar-nos el dia, escoltem música a través d’alguna aplicació, consultem els horaris de pas del transport públic i també cerquem el camí per arribar a un lloc que no coneixem, entre molts altres usos.

epigenoma m

epigenomaPrimera documentació: 2/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Ha afegit que una vegada descoberts aquests epigenomes es podria explicar per què unes cèl·lules amb el mateix genoma tenen aspectes diferents i es diferencien en un teixit o un altre, cosa que estaria relacionada amb les cèl·lules mare. [El Periódico, 9/02/2009]
Fent un símil, si el genoma humà són les lletres (els gens) amb què s’escriu el llibre de la vida d’un ésser humà, l’epigenoma són els accents, les majúscules i altres elements ortogràfics que donen sentit i fan que cada cèl·lula interpreti de manera diferent aquesta informació. [Ara, 3/02/2016]
Observacions Gràcies al Projecte Genoma Humà, l’any 2000 es va donar a conèixer a tota la comunitat científica el mapa del genoma, és a dir, la col·lecció completa d’ADN pròpia del conjunt de cromosomes de l’ésser humà. En aquell moment, els científics sabien que la informació genètica s’incloïa en els gens, però encara desconeixien la funció de la resta de components bioquímics del genoma. Des de fa uns anys, els investigadors s’han adonat que aquests elements bioquímics, que formen l’epigenoma i que en un primer moment es creia que eren insignificants, tenen un paper fonamental perquè els gens es puguin expressar.

El 1942 el biòleg Conrad H. Waddington va encunyar el terme epigenètica per referir-se a la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris que no comporten una modificació de l’ADN, on es troba el material de la informació genètica. D’aquesta manera, utilitzant el mateix prefix grec, epi- ‘sobre’, es va formar la paraula epigenoma, que designa els elements que regulen els nostres gens i actuen sobre el genoma, és a dir, sobre el contingut genètic d’una cèl·lula o un virus.

postindustrial adj

postindustrialPrimera documentació: 3/01/1989

Tipus prefixació
Contextos La pel·lícula, un thriller futurista, és considerada una obra mestra del gènere quant a l’ambientació i la fascinació de les seves atmosferes postindustrials. [Diari de Barcelona, 9/11/1990]
Sens dubte, els canvis són absolutament indispensables: la societat postindustrial i la cultura digital exigeixen una renovació de les institucions democràtiques si no volem que morin. [Ara, 1/11/2015]
Observacions El DIEC2 ja recull la forma preindustrial, que significa ‘anterior a la revolució industrial’. Així doncs, si tenim present que el prefix post- vol dir ‘després de’, en aquest cas l’adjectiu postindustrial fa referència a allò que ve ‘després de la revolució industrial’.

Aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori. Amb els contextos, però, s’ha detectat que apareix sobretot formant un sintagma amb el substantiu societat per designar una societat tecnològica que es caracteritza pel predomini del sector terciari, l’augment de la instrucció professional i el poder creixent dels mitjans de comunicació. Els valors d’aquesta societat són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més dependents de la qualitat de vida, com la salut, la seguretat o el medi ambient.