antitaurí -ina adj i mf

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus prefixació
Contextos El debat sobre l’entrada dels nens a les curses de braus no és un debat sobre la corrida, encara que és indiscutible que el liderem clarament els antitaurins. [Avui, 8/04/1999]
El més raonable no és ni prohibir ni fomentar, els toros estan ben protegits, creu Torres, que rebutja tant que la identitat espanyola sigui taurina com que la identitat catalana sigui antitaurina. [Ara, 13/02/2013]
Observacions El mot antitaurí està format pel prefix anti-, que denota oposició al sentit de l’adjectiu al qual s’adjunta, tauríina, que fa referència al toro o bou. En aquest cas, però, no s’expressa oposició a l’animal, sinó als actes que en fan ús, com ara les corrides de toros o els correbous. Així doncs, aquest mot s’utilitza per mostrar oposició a la pràctica de la tauromàquia i afavorir els drets dels animals, ja que aquests actes atempten contra la seva integritat física. En aquest sentit, fa referència tant al col·lectiu de persones (els antitaurins) com a les iniciatives o actes d’aquest tipus (trobada antitaurina).

Les crítiques a aquest tipus d’espectacles o actes festius s’oposen a la visió que les concep com a tradicions arrelades a la cultura espanyola. Tot i així, en algunes comunitats autònomes aquestes pràctiques s’han prohibit, com ara a les Canàries. A Catalunya, en canvi, s’han prohibit les corrides, però no altres actes amb bous. D’altra banda, en altres comunitats aquests actes s’han declarat bé d’interès cultural o patrimoni immaterial de la humanitat, com ara a la comunitat de Madrid o a la de Castella i Lleó.

A Espanya hi ha un partit polític que es va fundar amb el principi antitaurí com a bandera. Es tracta del Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA), fundat el 2003 amb el nom original de Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal, però que va canviar la denominació per l’actual el 2011.

infumable adj

Primera documentació: 19/03/1989

Tipus prefixació
Contextos En una paraula, a Stone li ha faltat poc per transmutar Alexandre el Gran en un directiu del Fòrum de les Cultures: un tema de Carlinhos Brown afegit a la infumable banda sonora de Vangelis i ja ho tenia. [Avui, 21/01/2005]
En la meva ignorància, em pensava que el gènere havia mort amb ‘Harlequín’, i ‘Deseo’, i tots aquells llibres infumables espanyols que llegien les nostres parentes alliberades el 1981, però els compradors de llibres sexi es compten avui per milers. S’han quedat sense wifi? [La Vanguardia, 17/12/2016]
Observacions L’adjectiu infumable s’ha format a partir del verb fumar, amb l’adjunció del sufix –ble per formar l’adjectiu fumable i després s’ha prefixat amb el prefix de negació in-. Tot i que en català aquestes dues formes adjectives no apareixen als diccionaris de referència, el DRAE sí que les recull per al castellà, i per a infumable distingeix entre dos significats. D’una banda, el sentit literal, que fa referència al tabac dolent, ja sigui per la qualitat o perquè hi ha hagut algun defecte en l’elaboració. De l’altra, el sentit més nou, que ja no té res a veure amb fumar i que s’utilitza per fer referència col·loquialment a alguna cosa inacceptable, de mala qualitat, que no es pot aprofitar de cap manera.

desestructurar v tr

Primera documentació: 10/01/1991

Tipus prefixació
Contextos La premsa ho sap, quan s’esforça a desestructurar un article riu en diversos riuets i rierols el curs dels quals és més fàcil de seguir. [Avui, 10/01/1991]
La seva necessitat d’escriure prové de l’excepcional normalitat de la seva vida en una família blanca i desestructurada de classe treballadora als estats d’Ohio i Kentucky. [Ara, 10/10/2016]
Observacions En entrades anteriors de la Neolosfera (descatalogar, desacomplexar, desmarcar-se, desestressar) hem vist que, tal com indiquen els diccionaris de referència, el prefix des-, del llatí dis-, pot prendre diferents significats. En aquest cas, precedeix el verb estructurar, ‘donar a alguna cosa una estructura determinada’ (GDLC), per marcar la privació d’allò que articula alguna cosa. En el primer context, el verb té un sentit general en què pren el sentit de fer perdre allò que dona equilibri o sentit a alguna cosa, però en el segon apareix juntament amb el substantiu família per formar un sintagma que l’Observatori de Neologia ha recollit amb molta freqüència: família desestructurada. En aquest tipus de famílies, també anomenades disfuncionals, es donen comportaments que s’escapen del que seria normal o bo per als seus membres, com ara conflictes, abusos o violència, la qual cosa els impedeix assumir els rols que els correspondria a la família.

poliamor m

poliamorPrimera documentació: 30/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Encara que en conec que saben perfectament que el company o companya els fa el salt i ho dissimulen, no expressen mai el seu “ple consentiment” davant de l’altre: això no deu ser poliamor. [El Periódico, 30/09/2008]
Es diferencia de l’intercanvi de parelles o ‘swinging’ en el fet que el poliamor contempla relacions amoroses entre les parts i no se cenyeix només al sexe. [El Periódico, 2/01/2016]
Observacions Les relacions personals són molt diverses i complexes i el cas de poliamor n’és un exemple: així com el model convencional de relació amorosa es basa en la parella, el poliamor, neologisme format amb el prefix d’origen grec poli- ‘molts’, designa les relacions amoroses i duradores amb més d’una persona de manera simultània, amb el coneixement i el consentiment de totes les persones que hi estan involucrades. El poliamor es veu com una alternativa a la monogàmia, especialment pel que fa a la fidelitat sexual, però s’allunya també de la poligàmia, la pràctica en què una persona està casada amb més d’un individu simultàniament. Al mateix temps, es diferencia dels diferents tipus de relacions obertes, com ara el swinging, perquè el poliamor no se centra tant en l’activitat sexual, sinó que busca una connexió emocional.

hipersexualització f

hipersexualitzacioPrimera documentació: 10/05/2013

Tipus prefixació
Contextos Aquest model de feminitat ha passat de la submissió a la hipersexualització, i és en aquest punt —segons les profesores— que es construeix una “feminitat narcisista en què el sentit de l’autoexigència i la disciplina resulten fonamentals: ser sexi, agradar-se sent sexi i estar sempre disposades a ser-ho”. [Diari de Girona, 11/02/2015]
Un curiós cafè amb dones on vam poder gaudir del coneixement i la saviesa de dones de diferents esferes (del món dels esports, de la cooperació, de la política…) i també una conversa en torn a la hipersexualització de les dones en el panorama mediàtic titulada «Símptoma de Grey» oferida per l’IMAS. [Sportulis, 1/06/2015]
Observacions El prefix hiper- significa ‘excés, certa mesura’, i aquesta connotació negativa és molt clara a hipersexualització, paraula que fa referència a l’erotització forçada o precoç dels infants amb l’objectiu de recrear una imatge adulta en un cos petit o que encara no s’ha desenvolupat. La difusió d’imatges que segueixen aquesta línia a través de revistes o anuncis s’ha vist molt criticada pel fet d’exercir pressió estètica sobre els nens i nenes tot promovent ideals sexistes de bellesa, aparença i seducció. Aquest fenomen, que s’ha accelerat durant els últims anys, es diu que pot causar greus conseqüències sobre la futura igualtat de gènere, ja que els infants i adolescents són més susceptibles a adoptar valors promoguts pels mitjans. És vist com a hipersexualització, per exemple, el fet de maquillar exageradament nenes petites, posar-los talons i fer-los adoptar posicions seductores.