esconyar v tr i v pron

Primera documentació: 19/11/2010

Tipus	prefixació
Contextos	Avui aquests ponts s’han debilitat. Són inexistents, s’han esconyat, per raons que tenen a veure amb el desenvolupament polític de l’Estat espanyol. [El Periódico, 19/11/2010]
	No fa gaire era Leo Messi el que apareixia a la premsa com a presumpte defraudador: encara sort que vam descobrir gràcies a l’eurodiputat Ramon Tremosa, ¡aquella llumenera convergent!, que tot era una vil maniobra ordida per la pèrfida hisenda espanyola per esconyar la vida a un independentista català nascut a Rosario. [El Periódico, 23/06/2013]
	Jo, sempre interessat pels assumptes escabrosos, m’he adonat que també hi falta el simpàtic verb esconyar(-se), ‘fer(-se) malbé, espatllar(-se)’. [Vilaweb, 3/02/2022]
Observacions	Les paraules que inclouen referències a termes sexuals no solen rebre gaire atenció en el diccionari acadèmic i esconyar n’és un exemple: sobre la base cony, marcada com a vulgar al DIEC2, i amb el prefix negatiu es- (que no és gens freqüent en la formació de paraules actual), s’ha construït el verb esconyar que vol dir ‘fer malbé, espatllar’, i que és un verb habitual en el registre col·loquial, que es recull a moltes fonts de referència, com el Gran diccionari de la llengua catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, el Diccionari normatiu valencià o al portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Tot i que el GDLC el marca com a paraula vulgar, les altres tres fonts en destaquen l’ús informal (ésAdir), col·loquial (DNV) o familiar (GD62).

pluriempleat pluriempleada m i f i adj

Primera documentació: 1/04/1996

Tipus	prefixació
Contextos	Es fa el pacte de govern PP-UV amb el president unionista pluriempleat: primer tinent d’alcalde, regidor de Cultura, Fires i Festes, president de la Junta Central Fallera i president de la Junta Municipal del Marítim. [El Temps, 1/04/1996]
	Marés decideix metamorfosejar-se en Juan Fanseca, un vell amic d’infància que sobreviu pluriempleat al carrer, “un murcià tort i ennegrit”. [El País, 11/04/2020]
Observacions	El DIEC2 recull el substantiu empleat empleada amb el significat de ‘persona que treballa, a sou, en un servei públic, en el comerç’, per la qual cosa si s’hi adjunta el prefix pluri- vol dir que aquesta persona treballa a més d’un lloc. Aquesta denominació, que seria la prioritzada, conviu també amb la de pluriocupat pluriocupada, que és la que recull el Termcat en forma adjectiva (treballador pluriocupat), juntament amb el nom pluriocupació ‘situació d’un treballador que treballa en dues o més empreses, o que exerceix dues o més activitats pertanyents a un mateix règim del sistema de la seguretat social’.

metamfetamina f

Primera documentació: 3/12/1990

Tipus	prefixació
Contextos	Es van detectar tres substàncies al·lucinògenes més: el PMMA, i dues varietats obtingudes a partir de la metamfetamina i la cocaïna, l’speed i l’speed ball. [Avui, 3/12/1990]
	En Bart, addicte a les metamfetamines, és tot i això l’únic que expressa el seu recel. [La Vanguardia, 19/03/2022]
Observacions	La paraula metamfetamina està formada pel prefix meta- (‘més enllà’) i el substantiu amfetamina. Així doncs, fa referència a un psicofàrmac que exerceix uns efectes estimulants sobre el sistema nerviós central majors als de l’amfetamina. La metamfetamina es va crear al Japó a principis del segle xx a partir de l’amfetamina. Inicialment, es va fer servir en medicaments descongestius i inhaladors. Actualment, però, el seu ús només és vigent per al tractament de la narcolèpsia i del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), i atès que es tracta d’una substància que pot ser altament addictiva, només es pot obtenir través de receptes mèdiques. No obstant això, existeix la distribució clandestina i il·legal. A grans trets, la metamfetamina incrementa el nivell d’activitat, la concentració, i la sensació de benestar i d’eufòria. Tanmateix, un consum excessiu o en dosis inadequades pot generar quadres psicòtics, entre altres danys físics i neurològics greus. Cal fer una observació final sobre la grafia: metamfetamina s’escriu amb una m davant de la f, que pren el so de [ɱ]. Aquesta és la lletra que sol aparèixer davant d’una f, com a samfaina, triomf o xamfrà, tot i que si la paraula comença amb el prefix en-, in- o con-, llavors s’escriu amb n, com a enfilar, infinit o confiar.

macrocuina f

Primera documentació: 15/03/1992

Tipus	prefixació
Contextos	Les desavinences entre els “artistes paellers” valencians i en “Papitu”, que s’autodefineix com un professional de la macrocuina, van iniciar-se abans de la realització de la paella. [Avui, 15/03/1992]
	Salvant les distàncies la qüestió aquesta vegada va del plaer de la taula, ara han sigut alguns residents de les Corts els que han descobert que la sortida gegant de fum que s’aixecava al carrer de Felipe de Paz era el primer pas per a una macrocuina amb almenys 40 cuines de lloguer. [El Periódico, 25/02/2021]
Observacions	Una macrocuina és el que sembla, una cuina molt gran. De fet són espais molt grans on s’agrupen empreses de restauració per elaborar menjar per repartir a domicili. Aquests espais, també coneguts com cuines fantasma o dark kitchens, tenen un impacte negatiu en el teixit comercial i de restauració local, a banda de perjudicar els veïns que, de cop, reben el soroll i els fums de molts extractors. Per això, a ciutats com Barcelona s’han hagut de regular les macrocuines i determinar on se’n poden construir.

autocomplaent adj

Primera documentació: 1/12/1990

Tipus	prefixació
Contextos	“Com TV3 no hi ha res” és una autocomplaent mirada cap enrere que revisa els programes més arquetípics de la televisió autonòmica catalana durant les sobretaules. [Diari de Barcelona, 23/09/1991]
	Tal com reflecteix el documental, els estudis de Martin es van convertir en una cosa així com el símbol de l’època més daurada (i autocomplaent) que ha viscut la indústria discogràfica, abans que l’arribada dels sistemes de gravació digital empenyés les grans companyies a reconsiderar els pressupostos que dedicava a la producció dels discos. [El Periódico, 23/09/2021]
Observacions	Així com el verb plaure té un significat neutre, ‘agradar’, el verb complaure té un matís molt més positiu, tal com es veu en la definició que proporciona el DIEC: ‘trobar en alguna cosa una completa satisfacció’. I qui es complau en alguna cosa és, lògicament, complaent. Ara bé, aquesta compleció, aplicada a un mateix, que és el que designa l’adjunció del prefix auto-, designa una persona d’unes característiques que no són tan positives, ja que passa a significar ‘satisfet amb si mateix o amb els seus assoliments, amb indulgència i poca autocrítica’.