hiperventilar v intr

Primera documentació: 31/12/2014

Tipus prefixació
Contextos O gestiona la sanció subratllant el patrimoni de la Masia amb creativitat i coratge o es resigna a la inèrcia del victimisme hiperventilat, a la ruleta del resultadisme, a l’oportunisme electoralista i als interessos d’un mercat i d’una justícia futbolística cada vegada més desautoritzats per donar lliçons. [La Vanguardia, 31/12/2014]
Es podria haver sigut més “honest” i “explicar-se les coses”, ha opinat Mauri, que ha rebutjat els retrets de “traïdor, covard o hiperventilat” que s’han dirigit entre actors independentistes. [Ara, 9/03/2018]
Observacions El verb hiperventilar està format pel prefix hiper-, que significa ‘sobre’, ‘ultra mesura’ (DIEC2) i el verb ventilar, que té el sentit de ‘fer circular l’aire’. En castellà, el DRAE ja registra el verb hiperventilar amb el sentit d’’augmentar en excés la freqüència i la intensitat respiratòria’. A més, s’indica que també s’utilitza com a verb intransitiu. Efectivament, la hiperventilació és un terme de l’àmbit de les ciències de la salut que pot ser signe de diverses patologies i que provoca una reducció de la tensió de diòxid de carboni (Cercaterm).

Com es pot observar en els contextos, s’acostuma a utilitzar la forma de participi (hiperventilat -ada), però no el verb conjugat. Per aquest motiu, quan col·loquialment s’indica que algú hiperventila o està hiperventilat, el propòsit consisteix a destacar que no actua de forma assenyada. D’una manera no literal, es fa referència als símptomes de la hiperventilació, com ara la pèrdua de consciència o també l’agitació, vertigen i tremolor. Per tant, l’ús del verb hiperventilar en un context col·loquial presenta connotacions pejoratives. En aquest sentit, arran del procés d’independència de Catalunya, ha augmentat l’ús del significat metafòric d’hiperventilar per fer referència als partidaris de l’independentisme.

 

Anuncis

superaliment m

Primera documentació: 1/06/2012

Tipus prefixació
Contextos Aquests s’elaboren de manera creativa, barrejant fruites, llets vegetals, llavors, superaliments (productes amb propietats extra com són, per exemple, les baies de goji), però, sobretot, verdures que, com l’api o la col, tenen virtuts diürètiques i nutritives, són pobres en calories i no contenen l’elevat grau de sucre de les fruites. [El Periódico, 14/02/2015]
Com que no en teníem prou amb els aliments a seques, la nostra societat hiperbòlica va inaugurar la moda dels superaliments, tan cofoia en la seva multiculturalitat gurmet, oblidant que allò era un primer pas per trastocar-ne la sostenibilitat. [La Vanguardia, 12/06/2017]
Observacions Segons el Termcat, un superaliment és un ‘aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar’. Entre aquests aliments trobem, per exemple, els nabius, la xia i altres superfruits, que se suposa que contenen molts nutrients i antioxidants. El problema és que hi ha organitzacions, com ara el Consell Europeu d’Informació sobre l’Alimentació (EUFIC), i nombrosos dietistes i científics especialitats en nutrició que defensen que aquest terme és una estratègia de màrqueting i que no compta amb cap suport científic que demostri que aquests aliments realment són beneficiosos o que poden ajudar a millorar algunes malalties com el càncer.

Tot i que l’Observatori de Neologia no va recollir cap ocurrència de superaliment fins al 2012, ja feia anys que se’n parlava, sobretot en el context d’Europa. Després que comencés a aparèixer aquest tipus d’aliments, el 2007 la Unió Europea va establir que no es permetria presentar i comercialitzar un producte com a superaliment si abans no es demostrava científicament que resultava beneficiós per a la salut.

postveritat f

Primera documentació: 17/11/2016

Tipus prefixació
Contextos Si allò és una veritat o una postveritat, la realitat vista a través de les llàgrimes que ens ho fan tot més borrós. [Ara, 17/11/2016]
La postveritat supera sempre la realitat inclús fins a confondre-la. [La Vanguardia, 18/04/2017
Observacions Postveritat és el neologisme format per prefixació que ha resultat en català de la traducció literal del mot post-truth de l’anglès. El caràcter neològic d’aquest mot és molt clar perquè va aparèixer a la premsa l’any 2016; justament aquell any va ser escollit paraula de l’any per a l’Oxford English Dictionary, just després del Brexit de Gran Bretanya i de la victòria de Donald Trump als EUA. Convé subratllar que postveritat no és una paraula amb un significat tan neutre com el que es desprendria de l’adjunció del prefix post– al mot veritat: la RAE, que ja l’ha incorporat al seu diccionari, defineix posverdad com ‘distorsión deliberada de una realidad, que manipula creencias y emociones con el fin de influir en la opinión pública y en actitudes sociales’.

 

no-ficció f

Primera documentació: 15/05/1992

Tipus prefixació
Contextos Es podria dir que la producció de la factoria Espinàs es mou actualment en tres línies: els articles, els llibres de no-ficció i el revival. [Diari de Barcelona, 15/05/1992]
És possible que Osborne no cregui en els llibres de viatges, un dels grans vessants clàssics de la literatura de no-ficció, però el seu és excel∙lent. [La Vanguardia, 27/05/2017]
Observacions Cada setmana se solen publicar a les pàgines de cultura dels diaris la llista dels llibres més venuts. En el nostre context, s’ofereixen llistes tant per a la llengua catalana com castellana, que s’organitzen al voltant del paràmetre de si es tracta d’obres de ficció, i doncs, són invencions literàries, o bé obres de no-ficció, que amb la presència del prefix no– indica la condició contrària al substantiu que precedeix. Sota l’etiqueta de no-ficció, doncs, s’inclouen gèneres com biografies o memòries, assajos, tractats d’història i de filosofia, o reculls de premsa.

La presència del guionet en les paraules prefixades amb no- es deu al fet que es tracta d’una paraula fortament lexicalitzada, que correspon a un concepte ben fixat, tal com explica l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2017).

anticapitalista m i fadj

Primera documentació: 20/05/1991

Tipus prefixació
Contextos El meridionalisme anticapitalista i demagog cultiva mites: el sud ingenu i honest, ha estat depredat pels àvids nordistes. [Avui, 20/05/1991]
Els anticapitalistes de Podem no fan cas a Iglesias i recolzen el referèndum unilateral. [El Periódico de Catalunya, 12/06/2017]
Observacions Anticapitalista és, usat com a nom o com a adjectiu, el que s’oposa al capitalisme, és a dir, al sistema econòmic que es basa en la propietat privada i la llibertat de mercat. L’anticapitalisme cobreix un conjunt d’ideologies concretes, totes acostades al socialisme. A Catalunya es poden considerar anticapitalistes els partits EUiA i la CUP. Tant anticapitalista com anticapitalisme són paraules que no surten al diccionari tot i que tenen una freqüència d’ús molt alta i estan del tot estabilitzats en l’ús.