hiperconnectivitat f

hiperconnectivitatPrimera documentació: 11/01/2012

Tipus prefixació
Contextos L’autor proposa remeis no només per a executius estressats, sinó també per a nens, adolescents i adults que pateixen la “maledicció del món modern” de la hiperconnectivitat. [El Periódico, 29/07/2013]
Com podrem decidir el nostre destí, individual o col·lectiu, enmig de la hiperconnectivitat i la distribució multinivell i dispersa (o mal concentrada) del poder que implica la globalització. [Ara, 7/11/2015]
Observacions En el mot hiperconnectivitat el prefix hiper-, amb el significat d’’ultra mesura’, s’adjunta a connectivitat, que fa referència a la ‘capacitat d’establir contacte amb un component de maquinari o de programari, abans de produir-se una comunicació’ (GDLC). Així doncs, en aquest neologisme s’intensifica aquesta capacitat de connexió, en el sentit que es produeix de forma múltiple i continuada, i amb molt més grau del que es donava anteriorment.

Avui a través de diferents dispositius, com mòbils, tauletes i ordinadors, podem estar connectats des de qualsevol indret des que ens llevem fins que ens en anem a dormir; per tant, estem connectats en tot moment. Per començar, utilitzem diferents funcionalitats del telèfon mòbil, com el despertador, llegim els diaris en format digital per posar-nos el dia, escoltem música a través d’alguna aplicació, consultem els horaris de pas del transport públic i també cerquem el camí per arribar a un lloc que no coneixem, entre molts altres usos.

epigenoma m

epigenomaPrimera documentació: 2/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Ha afegit que una vegada descoberts aquests epigenomes es podria explicar per què unes cèl·lules amb el mateix genoma tenen aspectes diferents i es diferencien en un teixit o un altre, cosa que estaria relacionada amb les cèl·lules mare. [El Periódico, 9/02/2009]
Fent un símil, si el genoma humà són les lletres (els gens) amb què s’escriu el llibre de la vida d’un ésser humà, l’epigenoma són els accents, les majúscules i altres elements ortogràfics que donen sentit i fan que cada cèl·lula interpreti de manera diferent aquesta informació. [Ara, 3/02/2016]
Observacions Gràcies al Projecte Genoma Humà, l’any 2000 es va donar a conèixer a tota la comunitat científica el mapa del genoma, és a dir, la col·lecció completa d’ADN pròpia del conjunt de cromosomes de l’ésser humà. En aquell moment, els científics sabien que la informació genètica s’incloïa en els gens, però encara desconeixien la funció de la resta de components bioquímics del genoma. Des de fa uns anys, els investigadors s’han adonat que aquests elements bioquímics, que formen l’epigenoma i que en un primer moment es creia que eren insignificants, tenen un paper fonamental perquè els gens es puguin expressar.

El 1942 el biòleg Conrad H. Waddington va encunyar el terme epigenètica per referir-se a la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris que no comporten una modificació de l’ADN, on es troba el material de la informació genètica. D’aquesta manera, utilitzant el mateix prefix grec, epi- ‘sobre’, es va formar la paraula epigenoma, que designa els elements que regulen els nostres gens i actuen sobre el genoma, és a dir, sobre el contingut genètic d’una cèl·lula o un virus.

postindustrial adj

postindustrialPrimera documentació: 3/01/1989

Tipus prefixació
Contextos La pel·lícula, un thriller futurista, és considerada una obra mestra del gènere quant a l’ambientació i la fascinació de les seves atmosferes postindustrials. [Diari de Barcelona, 9/11/1990]
Sens dubte, els canvis són absolutament indispensables: la societat postindustrial i la cultura digital exigeixen una renovació de les institucions democràtiques si no volem que morin. [Ara, 1/11/2015]
Observacions El DIEC2 ja recull la forma preindustrial, que significa ‘anterior a la revolució industrial’. Així doncs, si tenim present que el prefix post- vol dir ‘després de’, en aquest cas l’adjectiu postindustrial fa referència a allò que ve ‘després de la revolució industrial’.

Aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori. Amb els contextos, però, s’ha detectat que apareix sobretot formant un sintagma amb el substantiu societat per designar una societat tecnològica que es caracteritza pel predomini del sector terciari, l’augment de la instrucció professional i el poder creixent dels mitjans de comunicació. Els valors d’aquesta societat són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més dependents de la qualitat de vida, com la salut, la seguretat o el medi ambient.

antiarrugues adj

Primera documentació: 8/09/1994

Tipus prefixació
Contextos Ana Rosa Quintana és una altra bellesa de la mateixa edat i ara comercialitzarà el que diu que és el secret de la seva juventut, una línia de cremes antiarrugues que li han fabricat els catalans Puig i que promociona per la tele ella mateixa. [Avui, 22/05/2005]
Quan el que s’està acordant afectarà uns 800 milions de consumidors a un costat i l’altre de l’Atlàntic en qüestions que van des de la seguretat dels automòbils fins a la composició de la crema antiarrugues o la carn amb hormones, tota informació és poca.  [El Periódico, 3/05/2016]
Observacions El prefix de negació anti-, que ja hem vist com a formant d’altres substantius com ara anticrisi o antigripal, s’ajunta en aquest cas a arrugues per formar, com en els altres dos casos, un adjectiu. En aquest cas, el prefix pren el valor de ‘defensa, protecció’ (DIEC2), és a dir, que fa referència a un producte o element que prevé o combat l’aparició d’arrugues, tal com defineix el DRAE, que ja inclou aquest adjectiu.

monotema m

Primera documentació: 26/03/1989

Tipus prefixació
Contextos Madrid es converteix en el centre de la vida col·lectiva i quasi personal de molta gent com un monotema. [El Temps, 20/03/1995]
Es veia venir d’una hora lluny que la polèmica racial seria el tema de la gala, però no el monotema. [Ara, 1/03/2016]
Observacions En català ja comptem amb l’adjectiu monotemàtica ‘que fa referència a un únic tema, que tracta constantment del mateix tema’ (GDLC), però des del 1989 l’Observatori de Neologia ha recollit ocurrències del substantiu monotema. A partir del prefix d’origen grec mono– ‘un, un de sol’ i del substantiu tema es forma una paraula que, com podem veure als contextos, s’utilitza amb un sentit negatiu i de crítica, segurament pel caràcter repetitiu que adopta una cosa de la qual es parla contínuament. El DRAE ja inclou aquest substantiu amb el significat de ‘tema únic’ i hi afegeix una nota per marcar que es pot utilitzar en sentit despectiu.