síndrome de Diògenes f

síndrome de diògenesPrimera documentació: 27/10/2005

Tipus sintagmació
Contextos
Agents de la Policia Local de Tordera i dels Mossos d’Esquadra busquen una dona que pateix la síndrome de Diògenes i que està desapareguda des de fa sis dies. [El Periódico, 4/08/2008]
La protagonista és la seva filla, Liv, una nena el pare de la qual pateix, entre moltes coses més, la síndrome de Diògenes i la mare, un trastorn alimentari que l’ha fet engreixar-se tant que ja no pot ni moure’s del llit. [La Vanguardia, 9/01/2021]
Observacions La síndrome de Diògenes és un ‘trastorn del comportament que afecta persones que viuen soles i es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari de la persona afectada a la seva llar, acompanyat en molts casos d’acumulació de diners i deixalles i d’una actitud paranoide’ (Termcat). Habitualment, se sol presentar en persones grans que presenten patologies psiquiàtriques prèvies, com trastorns de la personalitat, psicosis o demència.

L’any 1960 es va dur a terme el primer estudi científic d’aquest trastorn i el 1975 se li va posar el nom d’un estrambòtic filòsof grec, Diògenes de Sinope (c. 400 aC – c. 323 aC), al qual també anomenaven Diògenes el Cínic. Diògenes va adoptar i promulgar fins a l’extrem la independència de les necessitats materials i els ideals de privació: portava sempre a sobre el que per a ell era absolutament imprescindible. La vinculació del comportament auster del filòsof amb aquest trastorn no és del tot encertada des d’un punt de vista històric, ja que, si bé coincideix en part amb la consciència de les persones que pateixen aquesta síndrome —que creuen que tot el que guarden els és o els serà útil en algun moment de la seva vida—, l’acumulació de qualsevol deixalla és el contrari del que predicava Diògenes, que vivia en una bota i envoltat de gossos.

burnout / burn out m

burnoutPrimera documentació: 15/11/1994

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
La sentència destaca que el burn out és “un tipus característic d’estrès que es dóna en treballadors que realitzen la seva feina en contacte amb altres persones com professors, personal sanitari i treballadors socials”, entre altres. [Diari de Balears, 29/01/2003]
Per això, i a causa de les condicions laborals, en molts casos precàries, si ja abans de la pandèmia tres de cada deu metges confessava patir la síndrome de burnout o del treballador cremat, una forma d’estrès que es cronifica i provoca esgotament mental, amb la pandèmia el percentatge s’ha multiplicat. [Diari de Girona, 9/05/2021]
Observacions El manlleu de l’anglès burnout (que també es documenta, amb molta menys freqüència, amb les formes burn out o burn-out) designa una síndrome que en català es coneix amb el nom de síndrome d’esgotament professional o síndrome del cremat. Es tracta d’una ‘síndrome originada com a resposta a una situació d’estrès emocional crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal’ (Termcat).

En aquest sentit, hi ha diferents estudis que han posat de manifest que la pandèmia del coronavirus va provocar un augment dels casos de burnout entre els professionals del sector sanitari. La sensació d’incertesa i impotència davant d’una malaltia nova i, per tant, desconeguda, a més d’altament contagiosa i amb conseqüències greus o molts greus per a una part de la població, sumada a la sobrecàrrega de feina, amb el consegüent cansament acumulat i, per tant, esgotament, va tenir conseqüències en la salut mental i física de metges, infermers i altres treballadors del sector, ja que van haver d’actuar en primera línia en uns moments molt difícils i complexos per a tota la societat. Per aquest motiu, durant el període més dur de la pandèmia els ciutadans espanyols van adoptar la iniciativa de sortir cada dia a les 20 h als balcons i finestres de casa seva per aplaudir i reconèixer i agrair la tasca d’aquests professionals.

sobreprotegir v tr

sobreprotegirPrimera documentació: 6/04/1995

Tipus prefixació
Contextos
Aquesta novel·la és simplement una arma específicament dissenyada per justificar els pares que sobreprotegeixen els fills. [El Temps, 6/04/1995]
Jo soc profe de secundària i dic males herbes. Hi ha algun problema ètic en dir males herbes? I també dic negre i cap alumne s’ofèn o molesta perquè saben que no soc racista i que no té cap connotació negativa. Estem infantilitzant i sobreprotegint a tot drap. [Twitter, 3/06/2021]
Observacions El prefix sobre- té diversos significats i en el cas de sobreprotegir significa ‘excés’, de manera que el significat d’aquest neologisme lexicogràfic és ‘protegir en excés (a algú), especialment en detriment de l’autonomia de la persona’ (DNV). A l’Observatori, el verb sobreprotegir es documenta des de fa gairebé trenta anys de manera regular i freqüent, i gairebé sempre per fer referència a la protecció excessiva dels fills. De vegades s’utilitza metafòricament i és l’Estat (o el Govern) qui sobreprotegeix, però per defecte s’aplica a aquells que han de protegir i no sobreprotegir: els pares i les mares.

síndrome de la impostora f

síndrome de la impostoraPrimera documentació: 18/07/2020

Tipus sintagmació
Contextos
A més, també reflexionen sobre com, sovint, es senten petites, com quan eren nenes, insignificants i amb por, patint el que s’anomena la síndrome de la impostora. [Avui, 18/07/2020]
En aquest punt apareix a la conversa l’anomenada síndrome de la impostora: sentir-se permanentment qüestionada perquè ets una dona i alhora adonar-se com sovint les mateixes dones acaben assumint aquesta mirada “perquè l’entorn te n’acaba convencent”. [Betevé, 27/07/2021]
Observacions La síndrome de l’impostor fa referència a un problema psicològic pel qual les persones que el pateixen tenen dificultats per reconèixer els mèrits que han assolit, especialment en l’àmbit professional i intel·lectual. Consegüentment, se senten unes impostores i viuen amb el neguit que algú descobreixi que no disposen de les qualitats necessàries per fer-se càrrec de les responsabilitats que tenen assignades, sobretot en l’espai públic o laboral.

Aquest terme va néixer el 1978 arran de les investigacions de dues psicòlogues clíniques estatunidenques, Pauline Clance i Suzanne Imes, que van observar aquest fenomen entre un grup de dones amb èxit acadèmic i professional. Per aquest motiu, més recentment ha sorgit la variant síndrome de la impostora, promoguda pel col·lectiu feminista i també perquè les dades apunten que aquesta síndrome es més comuna entre el gènere femení que el masculí. Aquest fet sembla que podria estar motivat per l’escassetat o falta de referents femenins, i per la manca d’expectatives que la societat té, en general, envers la dona. Algunes cares conegudes han fet un pas endavant per visibilitzar aquest problema, ja que elles mateixes l’han patit, han estat Angela Merkel, excancellera d’Alemanya, Michelle Obama, advocada i exprimera dama dels Estats Units, l’escriptora Margaret Atwood o les actrius Kate Winslet i Emma Watson, entre d’altres.

Encara que les persones que pateixen aquesta síndrome també poden tenir ansietat o depressió, la síndrome de l’impostor no es reconeix oficialment com una malaltia mental. Es tracta, però, d’un tema que ha donat lloc a nombroses publicacions especialitzades i de divulgació, com ara el llibre El síndrome de la impostora (2021), d’Elizabeth Cadoche i Anne de Montarlot.

poltergeist m

poltergeistPrimera documentació: 3/06/1993

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Qüestions com l’ocultisme, els esperits burletes o els poltergeist, les vidències i l’esoterisme tindran cabuda en aquesta nova proposta. [Nou Diari, 3/06/1993]
Uns anys després, el seu pare, que es dedica a la caça de poltergeists, desapareix i decideixen la seva cerca. [La Vanguardia, 19/05/2020]
Observacions En alemany, Poltergeist és un compost que significa ‘fantasma sorollós’ (de Geist ‘fantasma’ i poltern ‘fer soroll’) i designa un fenomen paranormal que consisteix en el moviment, desplaçament i levitació d’objectes, juntament amb cops, sons i altres fenòmens inexplicables, produïts, suposadament per alguna entitat o energia imperceptible. Aquesta paraula es fa servir popularment per designar els esdeveniments violents que ocorren en llocs pretesament encantats i que no s’ajusten a la normalitat física, i que la parapsicologia atribueix a fantasmes o entitats associades a persones mortes. Tanmateix, els científics els atribueixen al frau o a la interpretació sobrenatural de fenòmens que es poden explicar amb principis físics, com l’electricitat estàtica, els camps electromagnètics, els ultrasons o l’aire ionitzat.

El nom poltergeist es va popularitzar arran de la pel·lícula de terror homònima, dirigida per Tobe Hooper el 1982, en la qual una família pateix una sèrie de successos inquietants dins de la casa on viu.