Primera documentació: 21/05/2007
Tipus | composició |
Contextos |
I en aquesta prova de càsting un imagina aquest moment màgic de l’efecte mirall, quan un director que busca el seu àlter ego troba en el rostre de l’altre la seva pròpia projecció. [La Vanguardia, 31/12/2014]
|
Gurt atribueix a l’acte d’escriure un efecte mirall que esdevé terapèutic: “Deixes de pensar en la concreció del que et passa a tu i trasllades el cap a un altre món que no deixa de ser el teu món. És com si et veiessis a tu des de fora”. [BTV, 26/07/2021]
|
|
Observacions | La percepció que tenim del món i de les relacions humanes és un reflex del nostre interior. Aquesta interpretació de la realitat, que en psicologia es coneix amb el compost efecte mirall, es pot produir per diversos motius: el primer s’esdevé quan els altres ens reflecteixen allò que no volem acceptar de nosaltres mateixos (per exemple, criticar el lideratge de l’altre quan som nosaltres els qui tenim comportaments similars). El segon té lloc quan l’altra persona ens reflecteix allò contrari del que creiem ser, és a dir, quan ens trobem amb persones o situacions que ens descriuen contràriament allò que som. I el tercer es dona quan tenim unes expectatives internes sobre els altres o del món que ens envolta, i aquesta idealització ens produeix una decepció perquè no encaixa amb la imatge mental que ens havíem construït.
Si bé el psicoanalista francès Jacques Lacan (1901-1981) es va interessar per la formació de l’autoconeixement i va teoritzar sobre el fet que els infants són capaços de reconèixer-se en el mirall, els agrada la seva imatge i això els genera benestar, no va ser fins al 1961 quan el psicòleg Urie Bronfenbrenner (1917-2005), especialitzat en psicologia del desenvolupament, va definir i anomenar el concepte de l’efecte mirall, basant-se en un estudi en què analitzava l’autoimatge positiva i l’heteroimatge negativa entre soviètics i estatunidencs. Va poder observar que, quan hi ha dos grups humans contraposats —com era el seu cas d’estudi—, els membres de cadascun tendeixen a percebre’s a si mateixos amb les característiques de l’altre grup invertides. |