burundanga f

burundangaPrimera documentació: 17/11/2008

Tipus
manlleu del castellà
Contextos
Els responsables del Clínic van prendre la decisió de buscar aquesta substància, també coneguda com a droga de la voluntat o burundanga, fa pocs mesos. [El País, 17/11/2008]
S’intueix que li donaren burundanga, un tipus de droga que desapareix de la sang poques hores després de la seva ingesta i que anul·la la voluntat i aplaca els records. [Diari de Balears, 19/06/2020]
Observacions L’escopolamina és un compost orgànic que s’extreu de determinades plantes i que té efectes sedants. Per les seves propietats, s’utilitza en medicina, entre d’altres, per tractar les nàusees o els espasmes. De fet, fins i tot es feia servir per combatre el parkinson. Tot i això, aquesta substància és més coneguda per l’ús que en fan els delinqüents que volen robar o agredir sexualment les víctimes, ja que, consumida per via oral, les deixa sense voluntat i els provoca una amnèsia total durant hores, de manera que són incapaces de resistir-se a la voluntat dels seus agressors o recordar res.

Tot i que el nom científic és escopolamina o hioscina, aquesta droga es denomina popularment burundanga a Amèrica Llatina i Espanya. Per la seva banda, el català també ha manllevat aquesta forma per al·ludir-hi. Aquest mot és una variant utilitzada al Carib i a Colòmbia de borondanga, que, al seu torn, prové de morondanga, format pel substantiu morondo ‘pelat’ i el sufix despectiu -anga. Així doncs, amb aquest manlleu es fa referència l’efecte més evident d’aquesta droga: que deixa la ment en blanc.

àcid hialurònic m

àcid hialurònicPrimera documentació: 1/12/2009

Tipus sintagmació
Contextos
Tractaments com la toxina botulínica; la redensificació facial: un injectable que combina hidratants com l’arginina i l’àcid hialurònic; més antioxidants, com el glutatió, i complexos dermoestructurants per restaurar la qualitat de la pell… [Avui, 17/07/2006]
Us diré una veritat tan gran com una casa de pagès: que és que anar de festival rejoveneix la pell. Deixa’t estar d’àcid hialurònic i de botox, Roger. S’ha d’anar més a festivals. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 5/07/2021]
Observacions
El Termcat ofereix una definició especialitzada d’àcid hialurònic extreta del Diccionari de biologia cel·lular: ‘glicoproteïna majoritària de la substància intercel·lular del teixit connectiu’. Tot i que el primer ús que se li va donar va ser com a succedani de la clara d’ou en pastisseria, el seu àmbit d’ús més general és el clínic, en què s’usa per a cirurgies oculars i per tractar l’osteoartritis del genoll. Un altre ús molt establert, que és el que domina als contextos recollits per l’Observatori, és en la cosmètica, en què s’usa en productes per a la cura de la pell i com a tractament estètic injectable. A diferència del botox, que també s’injecta i que paralitza els músculs, l’àcid hialurònic forma part del nostre organisme i el que fa és hidratar zones concretes per endarrerir l’aparició d’arrugues i suavitzar-les.

gas pebre m

gas pebrePrimera documentació: 14/12/2005

Tipus composició
Contextos “M’han ruixat amb gas pebre diverses vegades, al cos i als ulls. També m’han pegat al cap”, va dir un dels afectats, el famós legislador marxista de Hong Kong Kwok-hung, anomenat Cabells Llargs. [El Periódico, 14/12/2005]
Interrogat per Pina “si algun membre del cos armat va usar gas pebre contra veïns amb mans alçades”, el coronel Gozalo ho va negar i es va ofendre, tot assegurant que no està en l’equipament de la Guàrdia Civil aquest material. [Avui, 8/03/2021]
Observacions El gas pebre és un compost químic que conté una substància anomenada capsaïcina que es troba en el pebre vermell, i d’aquí li ve el nom. Es comercialitza en forma d’esprai, sobretot per a dones com a article de defensa personal, conegut com esprai antiviolador, però també els fan servir els cossos de policia antiavalots. El gas pebre té un efecte irritant i provoca que s’hagin de tancar els ulls, dificultat per respirar, picor al nas i tos. Tot i que es considera una arma no letal, en casos extrems pot provocar la mort.

parabens m pl

parabensPrimera documentació: 13/02/2000

Tipus acronímia
Contextos Un nou estudi fet al Regne Unit alerta que algunes substàncies que es fan servir en desodorants i altres cosmètics es poden acumular dins del cos, tal com demostra el fet que els científics trobessin restes d’uns conservants anomenats parabens en mostres de tumors de mama de vint dones. [Avui, 17/01/2004]
Aquesta marca catalana impulsada per tres enginyers químics té més de 280.000 seguidors a Instagram i ha revolucionat el mercat de la cosmètica en només tres anys oferint productes naturals i aptes per a vegans, sense parabens, ni sulfats, ni petroli. [Ara, 18/06/2019]
Observacions Els parabens (èsters de l’àcid parahidrobenzoic) són compostos químics usats com a additius conservants en la indústria cosmètica, farmacèutica i alimentària. A la Unió Europea, els parabens més freqüents tenen codis específics (E214, E215, E216, E217, E218 i E219) i els trobem en molts productes que consumim. Les investigacions més recents indiquen que els parabens aplicats per via tòpica són més perillosos que els que es consumeixen per via oral perquè el metabolisme del cos humà pot eliminar els segons però els primers són difícils de sintetitzar. De fet, com podem veure en el primer context, el consum tòpic de parabens s’associa al càncer de mama i per això s’aconsella fer servir productes de cosmètica que no en portin.

viscoelàstic -a adj

viscoelàsticPrimera documentació: 1/02/2004

Tipus composició híbrida
Contextos Es tracta d’un desenvolupament que té uns nivells d’amortiment, gràcies a les seves propietats viscoelàstiques, molt elevats en un marge de temperatures extraordinari: de ‒30 ºC a 90 ºC. [AIQS News, 1/02/2004]
Altres invents derivats de l’activitat aeroespacial que encara fem servir són, per exemple, els coixins o matalassos viscoelàstics que mantenen la forma de la mà quan els premem. [Ara, 18/07/2019]
Observacions Al GDLC figura viscoelasticitat, format a partir de l’element truncat visco- (que prové de viscositat), i el diccionari defineix com la ‘propietat dels materials que presenten viscositat i elasticitat simultàniament i que poden dissipar i alhora emmagatzemar energia mecànica de deformació’. En canvi, no hi trobem l’adjectiu viscoelàstic -a, que apareix especialment en textos relacionats amb la decoració i la llar, i que se sol aplicar a matalassos i coixins. Que un material sigui viscoelàstic vol dir que, després d’exercir una pressió sobre la superfície, l’objecte recupera gradualment la forma original, i això fa que sigui molt ergonòmic, disminueixi les tensions musculars i nervioses i reguli la temperatura corporal.

El material viscoelàstic es va desenvolupar per primer cop als anys seixanta al Centre d’Investigació Ames de la NASA per alleugerir la pressió exercida per la força de la gravetat experimentada pels astronautes durant l’enlairament. Això no obstant, l’aplicació en el sector del descans es produeix a partir dels anys noranta, on es comença a fer servir bàsicament en hospitals.