candau m

candauPrimera documentació: 2/01/2005

Tipus manlleu del castellà
Contextos Els joves que assistien al concert es van trobar atrapats a l’interior del recinte, on estaven envoltats pel foc i el núvol tòxic causat per la combustió de materials plàstics, ja que les portes d’emergència estaven tancades amb candaus i filferro. [Avui, 2/01/2005]
Tampoc han donat esperances per a una abstenció, però al PP compten que aquest últim candau es pugui obrir en temps de pròrroga, en l’últim minut, ja que els dos partits s’han compromès públicament a no forçar unes terceres eleccions generals. [El Periódico, 28/06/2016]
Observacions En català, cadenat és el substantiu que designa el ‘pany portàtil que consisteix en una caixa metàl·lica que porta una peça en forma de U invertida que es tanca per pressió un cop ha passat pel forat de dues anelles fixades a la porta o a l’objecte que es vol tancar’ (Diccionari de llengua catalana manual de Vox). Però al costat d’aquest nom, trobem també la forma candau, que és una adaptació del castellà candado i que comença a aparèixer en els mitjans, tot i el filtre de correcció pel qual evidentment passen els textos que s’hi publiquen. El diccionari de Vox (2015) és l’únic diccionari que admet la forma candau, tot i que amb l’advertiment que només és adequat per a la llengua col·loquial.

nòria f

Primera documentació: 1/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos Les Fires de Girona eren el teatret de titelles de Didó, els autos de xoc, la nòria i un elenc heterogeni de barraques. [Punt Diari, 1/11/1997]
El Tibidabo sempre ha tingut una nòria, que forma part de la foto que tots en tenim. [País km0 (La Xarxa), 9/09/2016]
Observacions En català, per designar l’atracció de fira consistent en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada tenim el sintagma roda de fira o bé sínia. Tanmateix, aquestes formes conviuen amb la forma manllevada del castellà noria, adaptada al català com a paraula esdrúixola.

La primera nòria es va construir per a l’Exposició Universal de Chicago de 1893 i feia 75 m d’altura, menys de la meitat de la més gran del món actualment, que és la Singapore Flyer, de 165 m, tot i que les més famoses són la nòria coneguda com a London Eye de Londres o la del Wurstelprater de Viena.

A Barcelona, la nòria del parc d’atraccions del Tibidabo, que és el parc d’atraccions més antic d’Espanya i el segon més antic d’Europa, rep el nom de Giradabo (acrònim de girar i Tibidabo), triat per votació popular, amb unes vistes privilegiades sobre la ciutat a 500 m d’altura. La nòria fa 20 m de diàmetre i té 16 góndoles, cadascuna d’un color diferent, que constitueixen una mena d’arc de Sant Martí circular. De nit s’il·lumina de color blau, com a símbol de l’aliança amb Unicef, per la protecció dels drets de la infància.

coco m

Primera documentació: 29/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veritable coco de la vida política francesa en general, l’extrema dreta ha aconseguit fer de Perpinyà un dels seus principals laboratoris d’assaig. [Avui, 24/03/1989]
En un temps en què d’esprémer el cervell en diuen despectivament menjar-se el coco. [Diari de Barcelona, 29/01/1989]
L’equip blaugrana, que va ser el primer a aparellar-se, va esquivar els cocos com Bayern de Munic i Milan. [Segre, 19/12/2009]
Observacions A partir de la fruita coco, que és relativament esfèrica i molt dura, des de fa dècades trobem usos de coco per referir-nos al cap, part de l’anatomia humana també esfèrica i dura. Per una metonímia habitual i coneguda, el coco significa moltes vegades el cervell (i d’aquí ve la locució menjar-se el coco, que hem pres del castellà) i quan diem que algú és un coco volem dir que és una persona molt llesta. Però de vegades trobem coco utilitzat encara amb un significat diferent, també pres del castellà i exemplificat en l’últim context, que és l’ésser imaginari que fa por i que en català anomenem papu.

pringar v tr i v intr

Primera documentació: 2/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos Et lleves, un dia qualsevol, i veus que una cosa emblanquinada ho està pringant tot. [Diari de Barcelona, 2/03/1993]
Els monitors sempre acabem pringant i rebem bastant en la guerra de coixins. [País km0 (La Xarxa), 11/07/2016]
Observacions Segons el DRAE, el verb pringar té un origen incert, tot i que està clarament relacionat amb el substantiu pringue, entès com el greix que deixa anar el porc o, simplement, com a brutícia o porqueria enganxosa. Tot i que tots els sentits que té aquesta paraula en castellà són negatius, n’hi ha de més literals i de més metafòrics: en el cas dels primers, que trobem al primer context, pringar és una manera col·loquial de dir embrutar amb greix o substàncies olioses que taquen. En el cas dels segons, però, i que trobem al segon context, el significat del verb s’amplia i el seu règim canvia de transitiu a intransitiu per denominar les situacions en què algú s’endú la pitjor part d’alguna cosa. El DRAE recull que originàriament són situacions en què s’ha de treballar molt o més del que ho fan altres, en feines que no són agradables o que no es volen fer. D’aquí ve que un pringat sigui una manera despectiva de referir-se a algú que es deixa enganyar de manera que acaba fent coses que no vol fer ningú, que comporten molt d’esforç i que no l’afavoreixen de cap manera.

mono -a adj

Primera documentació: 8/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos És una pel·li molt mona. O, més ben dit, és una pel·li que s’escarrassa molt a ser molt mona. De vegades ho aconsegueix: conté tantes ocurrències que, gairebé per estadística, algunes acaben sent efectives. [Ara, 5/06/2015]
Estem arribant a un punt que això semblen les pel·lícules espanyolades dels 70 en què sortia tota una colla d’homes grans, vells, lletjos, verds, babosos, que agafen la noia guapa, ben mona, allà al mig. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Mono -a és un adjectiu manllevat del castellà que s’utilitza per qualificar una persona o cosa d’aspecte agradable i que es considera bufona, graciosa o delicada. Amb aquest mateix sentit el DIEC2 ja recull el substantiu monada, però tot i això sembla que el castellanisme està més estès en el llenguatge col·loquial català. Segons l’ésAdir, mono -a és admissible en espais informals i habitual sobretot en els diàlegs.

La paraula mono prové de l’àrab andalusí maymún, que en els dialectes de l’àrab modern es feia servir per referir-se al mico, l’animal (‘mono’ en castellà). El significat de ‘bufó’ i ‘graciós’ devia venir d’aquest primat, ja que en certa manera els seus gestos (en castellà, ‘monerías’) se solen considerar graciosos. El Diccionari català-valencià-balear ja recull aquest adjectiu del qual especifica que “s’ha pres modernament del castellà”, i el documenta a les darreries del segle xix (1879-1885), amb el mateix significat.