mojo m

mojoPrimera documentació: 27/10/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos A Casa Fernández, ho diu Caco Senante, es mengen unes papas arrugás importants, sobretot pel bon ús del comí que perfuma els mojos. [Avui, 27/10/1997]
Entrants refrescants com l’amanida de cogombre (en diferents textures), iogurt i salsa Hoisin, i el verat adobat amb coliflor, ceps i alga codium integren una carta en què destaquen suggeriments amb gustoses combinacions, com ara les anxoves amb mató d’ametlles (es podria prescindir de l’oli de tòfona), la deliciosa crema de bou de mar amb alvocats i ous de truita, les navalles a la meunière o el moll amb cuscús de blat de moro i mojo verd. [La Vanguardia, 7/09/2019]
Observacions El mojo és la paraula castellana que designa una salsa picant típica de les illes Canàries que acompanya alguns menjars. En les receptes de mojo hi ha pebre, bitxo, pebrot, all, sal, comí o coriandre, oli, julivert, aigua, safrà i tomàquet. Segons el tipus de pebrot, els mojos poden ser verds o vermells (amb pebre vermell). Tanmateix, no hi ha una recepta única per preparar-lo i cada família té la seva pròpia elaboració, amb quantitats d’ingredients que varien respecte de les altres.

El mojo, que juntament amb la polenta torrada, és un ingredient essencial de la cuina canària, s’utilitza per condimentar qualsevol menjar, especialment les patates (en el plat conegut com papas arrugadas), tot i que, en general, el mojo verd se sol utilitzar més per al peix, i el mojo vermell (conegut, a més, per la cançó homònima de 1982 de Caco Senante com a Mojo picón), per a les carns.

suggerència f

suggerènciaPrimera documentació: 8/03/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos I si Carmen resulta tan universal és, en part, per la multiplicitat de suggerències que el seu tema proposa, i que permet d’apropar-s’hi amb estils ben diferents. [Avui, 8/03/1989]
Carn a pes i xarcuteria són la suggerència de Solomillo, la nova proposta de l’Hotel Alexandra per a amants de la carn. [Ara, 25/10/2016]
Observacions Des del punt de vista morfològic, suggerència és una paraula ben construïda, de la mateixa manera que ho són divergència o exigència, noms deverbals acabats en -ncia formats a partir de verbs de la tercera conjugació (divergir i exigir, respectivament). En canvi, no és normativa perquè el que recullen únicament els diccionaris catalans és suggeriment definit com ‘acció de suggerir; cosa suggerida’. Tal com vèiem amb l’adjectiu suggerent, la forma normativa del qual és suggeridor -a, per influència del castellà els parlants l’hem acabat incorporant en el nostre lèxic i conviu plenament al costat de suggeriment.

cana f

Primera documentació: 24/11/2010

Tipus manlleu del castellà
Contextos “Una senyora em va dir que em tenyeixo i li vaig demostrar que no, i no ho faré quan em surtin més canes”, diu l’home que les diputades van triar com el més sexy del Congrés. [Avui, 24/11/2010]
Escolteu les seves històries encara que us semblin d’un altre món perquè tenen saviesa amagada, acaroneu les seves canes i resseguiu les seves arrugues perquè són testimoni d’una vida amb alts i baixos. [Time Out Barcelona, 14/02/2019]
Observacions Amb el pas dels anys, els cabells poden perdre pigmentació, de manera que es van tornant grisos o blancs, i poden aparèixer en zones específiques o bé a tot el cap. Aquesta decoloració dels cabells es deu a la pèrdua de melanina, que és la que en determina el color (així com també el de la pell i l’iris dels ulls dels mamífers). En català, el cabell que ha perdut el color rep el nom de cabell blanc, sintagma transparent que conviu amb el manlleu del castellà cana, que és més sintètic.

callos m pl

callosPrimera documentació: 10/12/2002

Tipus manlleu del castellà
Contextos La truita de patates i els callos són algunes de les especialitats d’aquest restaurant de cuina casolana de qualitat a preus assequibles. [Teatre BCN, 1/03/2003]
El pernil tallat a ganivet de Can Barça, els humils ganchitos del Nou Sardenya de l’Europa i els callos de Cornellà-El Prat, plat que agrada als xinesos i corria en abundància. [La Vanguardia, 11/02/2019]
Observacions Els callos són un dels plats típics de la cuina madrilenya. S’elaboren a partir de menuts, és a dir, vísceres de vedella, tot i que també s’utilitzen altres parts, com les peülles i el morro, que es cuinen lentament amb pebre, salsa de tomàquet, all i espècies, com el llorer, la nou moscada, la farigola i el romaní. Un cop cuit, la gelatina de la carn forma un tot homogeni i relativament dens. Normalment s’acompanyen de xoriço i de botifarra, i se serveixen en una cassoleta de fang ben calents.

És una recepta laboriosa i un plat molt gustós, però que té una gran aportació calòrica i de greix. Als bars i restaurants, tot i que poden constituir un plat únic, sovint se serveixen com a tapes.

caradura mf

Primera documentació: 26/04/1998

Tipus manlleu del castellà
Contextos Hi havia algunes pancartes […] en castellà (“Lladres, assassins, canalles, caradures i pocavergonyes barcelonins”). [Avui, 26/04/1998]
Devia ser un caradura prometedor qui va dir que “les paraules se les emporta el vent”. [El Periódico, 10/04/2018]
Observacions En català, per designar la persona pocavergonya i descarada tenim les expressions tenir (o ser un) penques, barra o galtes, a les quals se suma el compost del castellà (que també es pot escriure separat) caradura. Tot i que és una denominació innecessària en català, segueix un patró de composició freqüent, nom + adjectiu, que fa que molts parlants no identifiquin aquesta combinació com a aliena a la llengua, que registra altres compostos descriptius formats sobre el substantiu cara com caraalegre, caraample, carallarg, carapigat o cara-xuclat.