despotricar v intr

Primera documentació: 16/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos El ministre Arenas va advertir que això s’ha de debatre al consell fiscal de les 17 autonomies, on de fet sempre té majoria el Govern. I Almunia va despotricar contra aquests anuncis precipitats. [El Periódico, 16/11/1997]
Tebas va despotricar dels futbolistes del Barça, sobretot de Neymar pel seu comportament després del gol de Messi a València. [El País, 28/10/2016]
Observacions El verb despotricar està format pel substantiu en castellà potrico (diminutiu de potro), que fa referència al cavall que té menys de tres anys, pel prefix privatiu des- i la flexió de primera conjugació -ar.

El significat original d’aquest manlleu té a veure amb el salt tan particular d’aquest animal. Així doncs, el fet de saltar com un poltre contra algú dona sentit a l’acció de criticar i parlar sense consideració ni manies, proferint insults contra algú o alguna cosa. Com ja recull el DRAE, aquest verb es limita al registre col·loquial. En català, en canvi, aquest ús també s’ha estès als mitjans escrits, malgrat que el català disposa d’equivalents com malparlar o dir fàstics.

purpurina f

purpurinaPrimera documentació: 18/12/2014

Tipus manlleu del castellà
Contextos El 28 de desembre, el recolliment nadalenc es transformarà en una explosió de purpurina i perfilador d’ulls per celebrar la darrera festa de l’any de ¡Que trabaje Rita!, una de les vetllades gais heterofriendly amb més èxit. [Time Out Barcelona, 18/12/2014]
Si Hillary Clinton és la candidata demòcrata, haurà d’humanitzar la campanya electoral per donar-li contingut, baixar al carrer i convèncer molts hipnotitzats per la purpurina que la vida real és una altra cosa i no es poden menjar crispetes cada dia. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions La purpurina és una pols formada per partícules d’un to brillant i metàl·lic que s’utilitza tant en decoració i art, com en maquillatge, perquè té un to irisat. En concret, en l’àmbit de les arts escèniques s’utilitza aquest nom per parlar de la ‘pols de bronze o d’altres metalls que s’aplica barrejada amb la pintura al tremp o amb altres adhesius per a daurar o platejar els decorats’ (Termcat). Aquesta unitat s’ha introduït al català a través del castellà, en què ja es troba registrat als diccionaris per fer referència tant a aquest tipus de pols metal·litzada com a la pintura brillant que s’ha preparat amb aquesta base. Tanmateix, com veiem en els contextos documentats, també es fa servir amb un sentit figurat per fer referència al glamur d’una situació no quotidiana, és a dir, marcada per la parafernàlia.

badulaque m

badulaquePrimera documentació: 10/10/2008

Tipus manlleu del castellà
Contextos El marroquí Alí treballa al badulaque del seu pare. [La Vanguardia, 10/10/2008]
Així, mentre les grans cadenes de supermercats i hipermercats veien com l’afluència de clients a les grans superfícies s’anava reduint, els nuclis urbans han anat rellevant els petits locals tancats amb les botigues de conveniència, sovint anomenats badulaques. [Ara, 8/06/2016]
Observacions Aquest manlleu del castellà designa les botigues, normalment regentades per paquistanesos o indis, que venen molts productes i molt diversos en espais relativament petits. El significat que recull el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española té poc a veure amb un establiment, ja que tant pot voler dir ‘afait que s’utilitzava antigament’, ‘samfaina’ o ‘persona nècia i inconsistent’. Tot i que és difícil explicar que hi hagi hagut cap procés metafòric, hi ha articles que relacionen el significat nou amb la varietat d’ingredients que componen l’afait i la samfaina, ja que aquesta varietat de productes caracteritza els badulaques.

En qualsevol cas, el que sí que sembla que és clar és que la difusió d’aquest significat es deu a la traducció de la sèrie Els Simpsons, creada per Matt Groening, en què el primer traductor a l’espanyol va triar la paraula badulaque per a la botiga d’Apu (que en l’original es diu Kwik-E-Markt). Els Simpsons, sèrie de dibuixos animats que satiritza de manera irreverent la societat estatunidenca a través del dia a dia d’una família de classe mitjana, s’emet des de 1989 i segueix tenint milions de seguidors, per la qual cosa és probable que continuem trobant aparicions d’aquesta paraula durant molt més temps.

tonto -a adj i mf

Primera documentació: 6/02/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Flash FM es dirigeix a un públic mitjà i això significa que la gent no és tonta i vol estar informada, però d’una manera concreta. [Diari de Barcelona, 22/02/1993]
No dono l’alineació, però no és per cap secretisme tonto, es va disculpar el tècnic, entregat en elogis al rival que es creua, una vegada més, en la seva ruta. [El Periódico, 13/06/2014]
Observacions L’Observatori de Neologia ha recollit ocurrències de l’adjectiu tonto -a des de l’inici de la seva activitat, però l’únic recurs lingüístic que l’inclou és l’ésAdir, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que tot i així marca que l’ús és restringit. Segons el Diccionari català-valencià-balear, aquest castellanisme es registra en la nostra llengua des del segle xvii i apunta com a origen etimològic que probablement es tracta d’un ‘mot de formació expressiva que indica la condició d’estupidesa per mitjà de la repetició de sons pròpia del qui no sap parlar bé’. En català trobem aquesta paraula en la majoria de sentits en què es pot fer servir en la seva llengua originària, el castellà: persona sense enteniment o raó, propi d’una persona tonta, dit d’una persona que és pesada o molesta, o una cosa que no té sentit ni raó de ser. De fet, fem servir també altres derivats de la paraula, com ara tonteria o tontejar, però es tracta de castellanismes sense sort que el diccionari encara no recull. Sigui com sigui, el català ja compta amb adjectius amb el mateix valor, com ara ximple, beneita, babaua, tanoca, totxoa, o pallúsussa.

mojito m

mojitoPrimera documentació: 28/04/1992

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veure preparar un mojito al Caribbean és un plaer des del moment en què la flaire de les fulles de menta omple tot el local. [Diari de Barcelona, 28/04/1992]
Sorbet de mojito, brioix amb gelat de vainilla i pastís de formatge amb sopeta de maduixa. [Time Out, 2/10/2015]
Observacions El mojito és un ‘còctel d’origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita’ (Termcat).

L’origen dels mojitos es remunta al segle xvi, quan el corsari Silvio Suárez Díaz en va fer una primera versió amb aiguardent, sucre, llimona, menta i altres herbes amb finalitats curatives, ja que la presència de la llimona ajudava a lluitar contra l’escorbut. Al segle xix, la producció de rom ja era més refinada i va substituir l’aiguardent original. Se sol considerar que la comercialització del mojito va començar a la Bodeguita del Medio, al carrer Empedrado de l’Havana, que ha rebut molts visitants il·lustres, com Salvador Allende, Pablo Neruda o Ernest Hemingway, el qual va deixar escrita en una de les parets del local “My mojito in La Bodeguita. My daiquiri in El Floridita”.