vivenda f

Primera documentació: 3/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Aquesta valoració queda justificada per la decisió de la Generalitat de no participar econòmicament en projectes com l’ampliació de la Fira de Barcelona, la construcció de vivendes a la Universitat Autònoma de Barcelona. [Diari de Barcelona, 29/12/1990]
El Codi Penal castiga, en el seu article 202, amb penes d’entre sis mesos i dos anys de presó la violació d’una vivenda o residència continuada de qualsevol persona. [El Periódico, 14/04/2017]
Observacions El mot vivenda és un manlleu adaptat del castellà vivienda i, per tant, es tracta d’un sinònim del mot habitatge per fer referència a un edifici, casa, pis o espai apte perquè hi habitin persones. La diferència entre les dues unitats és que, en català, el nom prové del verb habitar i en castellà del verb vivir ‘viure’. Per aquesta raó, aquest manlleu parteix de la forma del verb en castellà i no del verb viure, en català. Tot i així, cal tenir en compte que el mot en castellà ve del llatí vulgar vivenda ‘coses amb les quals o en les quals s’ha de viure’, que prové de vivendus ‘que ha de viure’s’ (DRAE). Pel que fa a l’ús de vivenda en català, presenta una freqüència alta i estable des de fa anys. Aquest fet es veu afavorit per l’ús que en fan alguns mitjans de comunicació en detriment de la paraula habitatge.

Amb la crisi econòmica i la bombolla immobiliària que ha viscut Espanya, aquest mot es troba amb molta freqüència a les notícies dels diaris de l’última dècada (des de 2008) en relació amb el dret a una vivenda digna, les vivendes socials o de protecció oficial, les vivendes ocupades, etc. Actualment, també es parla molt de la pujada de preus de les vivendes de lloguer, especialment a la ciutat de Barcelona. Tot i que es tracta d’un tema recurrent, en els darrers anys s’ha intensificat aquest debat a causa dels problemes relacionats amb l’habitatge.

Anuncis

pitxitxi mf

Primera documentació: 24/10/1994

Tipus manlleu del castellà
Contextos Amb 14 dianes en cinc jornades, el conjunt de Mestalla s’ha convertit en el màxim golejador de la Lliga, i el seu davanter, Juan Sánchez, en el pitxitxi. [El Periódico, 19/10/2000]
Després va rescatar una pilota entre Etxeita i Gorka per provocar penal i expulsió, va impulsar Neymar per fer el segon, va fer el tercer, el cinquè i el sisè, amb rematada de primeres després d’un control amb el pit i posterior rematada de cap. Molt més que un pitxitxi. [Ara, 18/01/2016]
Observacions Ara que ja s’han viscut les últimes jornades de la lliga de futbol, que normalment s’acaba a finals de maig, toca veure qui és el pitxitxi o màxim golejador de la temporada. El Termcat precisa que un pitxitxi ho pot ser d’un equip o d’un campionat, i especifica també l’origen d’aquesta paraula que apareix a la premsa catalana des de fa tant de temps. En la seva forma en castellà, pichichi, era el sobrenom del jugador de l’Athletic de Bilbao Rafael Moreno Aranzadi (1892-1922), que va ser un gran golejador durant els anys 1910 i 1920. A partir de la figura i el sobrenom d’aquest jugador, el diari Marca va establir el Premi Pichichi, que es va entregar per primera vegada la temporada 1952-1953 i que s’atorga al màxim golejador de la primera divisió espanyola. De fet, és a partir del nom d’aquest premi que s’ha popularitzat aquesta denominació.

pipa f

Primera documentació: 2/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos Preses de llum, gas i aigua sota el pont esperen petits quioscos que venguin pipes, flors, llaminadures, condons, diaris. En tot el recinte no hi ha ni un sol bar. I això passa a Barcelona, la ciutat dels bars per excel·lència. [El Periódico, 2/11/1997]
Els treballadors de la neteja de l’aeroport del Prat han iniciat aquest dilluns una vaga que durarà cinc dies i que omple les papereres i el terra de les terminals de papers, pipes o cacauets davant la mirada sorpresa dels turistes i viatgers. [El Periódico, 28/11/2016]
Observacions Si consultem el DIEC2, trobem que pipa és un utensili de fumar, un altre nom per al xumet, una bota de fusta petita, el nom d’un bolet o fins i tot una peça giratòria d’un motor; al GDLC també trobem una segona entrada per a pipa que és un instrument musical xinès. Enlloc no trobem, però, el significat de ‘llavor’, especialment de gira-sol, que es menja sobretot torrada, com a llaminadura. L’explicació és que es tracta d’un manlleu del castellà que no ha estat sancionat als diccionaris, tot i que el seu ús està molt estès.

estela f

Primera documentació: 24/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos A vegades, no obstant, no era possible seguir la seva estela, ja que ell anava a llocs vedats a la resta dels feligresos. [El Periódico, 24/11/1997]
Els codis del blockbuster es posen al servei d’un missatge clarament feminista, seguint l’estela de productes com Jessica Jones, i portant-la fins a les últimes conseqüències. [Time Out Barcelona, 21/06/2017]
Observacions Al DRAE, la paraula estela té diferents entrades que provenen de diferents arrels etimològiques. La que prové del llatí aestuaria ‘agitació de l’aigua’ significa, en el sentit més literal, ‘senyal o rastre d’escuma i aigua remoguda que deixa una embarcació o un altre cos en moviment al darrere seu’, i per analogia, també designa el ‘rastre que deixa a l’aire un cos en moviment’. Però encara trobem un altre sentit figurat, que és el que hem manllevat en català i el que mostren els contextos de l’Observatori: ‘rastre o empremta que deixa alguna cosa quan succeeix o algun fet’.

És important esmentar, però, que als diccionaris de llengua catalana ja apareix el mot estela, provinent del grec στήλη ‘columna, pilar’, i que fa referència al ‘monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a posar-hi una inscripció’, així com al ‘cilindre central o columna axial de la tija de les plantes, compost de feixos conductors i de parènquima’ (DIEC2).

mopa f

Primera documentació: 14/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos Si és així, és una llàstima: tot aquest esforç, tan lloable, de les administracions posat en dubte per una mopa passada a corre-cuita o per una croqueta mal fregida. [El Periódico, 14/07/2001]
Les dones de fer feines tenen horaris de bon matí, per no interferir en el ritme d’infermeria, irrompen en habitacions compartides, amb familiars que dormen al costat, i han d’entaforar la mopa en els espais buits que troben, a preu fet: hi ha moltes habitacions que esperen. [Ara, 10/03/2017]
Observacions El substantiu mopa és un manlleu del castellà, que al seu torn l’ha manllevat de l’anglès mop, adaptant-lo. Amb aquest nom es designa l’‘estri de neteja que consisteix en una post fixada horitzontalment a l’extrem d’un mànec llarg, folrada de feltre o proveïda d’un altre teixit gruixut, que es passa pel terra de les cases per netejar-lo’. El Termcat proposa el nom de tiràs (recollit als diccionaris) per evitar el manlleu, ampliació semàntica del tiràs usat en agricultura que serveix per arreplegar el gra o la palla.