topo m

Primera documentació: 18/04/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	A Barberà, el color local es limita, generalment, als topos dels vestits de les senyores i l’olor dels vins de totes les copes. [Diari de Barcelona, 18/04/1991]
	De fet, si vol podrà entrar a la capital francesa amb el mallot groc per sobre del blanc amb topos vermells, ja que després de triomfar a Luz-Ardiden també s’ha enfilat a dalt de tot de la general de la muntanya. [Ara, 15/07/2021]
Observacions	La paraula topo fa referència a un motiu decoratiu format per cercles distribuïts de manera regular. Es tracta d’un element distintiu en el món del disseny i de la moda, i que es pot trobar en una àmplia varietat de peces decoratives i de roba. Els topos poden variar en color, mida i distribució. En aquest ús, topo no està relacionat amb el verb topar, sinó que prové del castellà: al DLE hi figura amb el significat de ‘dibuix amb forma de rodoneta en una tela, un paper o una altra superfície’. En català, no es recull a cap dels diccionaris principals i, de fet, al DNV es recull aquest substantiu com a sinònim de monyo ‘lligat de cabells de forma arredonida que se subjecta amb ganxets al tos, o bé darrere o als costats del cap’. Pel que fa al castellà, no hi ha un origen clar de la paraula, tot i que la similitud estètica entre l’estampat de llunes i els caus dels talps (topo, en castellà) fa pensar que aquest en podria ser l’origen. En català, però, es recorre a altres paraules, com lluna, pic o piquet. En funció de la mida dels topos, doncs, podem optar per una paraula o una altra.

ISSN: 2938-5059

mamarratxo mamarratxa m i f i adj

Primera documentació: 30/03/2023

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	“És clar que és una condemna alta. Fa uns dies el Petit Nicolás va ser condemnat a 4 anys de presó per fer el mamarratxo i el fantasma i no he sentit que el tribunal hagi promogut l’indult”, ha sostingut Carrizosa, que ha insistit que Borràs no és mereixedora d’un indult. [Europa Press, 30/03/2023]
	Dragó era la mena de mamarratxo capaç de dir qualsevol bestiesa només per aconseguir que es fixessin en ell. Res més. Irrellevant com a escriptor, ho tenia tot guanyat davant d’una audiència (la massa inculta, però també les elits suposadament cultes i fins i tot refinades) que confon la saviesa amb la pedanteria i la credibilitat amb l’arrogància, o amb la cara dura, o amb la combinació de totes dues coses. [Ara, 11/04/2023]
Observacions	Als diccionaris de vegades es prenen decisions que els usuaris no entenem. Més enllà de les paraules que no hi apareixen, és més sorprenent que es decideixi suprimir entrades. Això és el que va passar amb el substantiu masculí mamarratxo i el derivat mamarratxada, que es van eliminar del diccionari a l’actualització del maig de 2022, tot i que són paraules que apareixien al Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932), al Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll (1926-1962) —que el documenta en l’obra d’Emili Vilanova (1840-1905)—, però també al Gran diccionari de la llengua catalana o el Diccionari normatiu valencià, on apareix, a més, amb la forma femenina. Els significats que recullen aquests dos diccionaris són coincidents: ‘persona que no pot ser presa seriosament per la seva falta de formalitat’, ‘persona malgirbada’ i ‘cosa mal feta’. Tot i que és una paraula que ja es documenta d’antic, torna a ser un neologisme lexicogràfic des del punt de vista del DIEC2.

ISSN: 2938-5059

farragós -osa adj

Primera documentació: 7/11/1994

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Una fita cultural que va fer aigües l’endemà mateix, quan els espectadors del Teatre Principal van engaltar tres hores farragoses a càrrec de Les alegres casades de Windsor, una adaptació de Shakespeare […]. [El Temps, 7/11/1994]
	El primer és que els capítols són curts (altra vegada, bona idea pel metro), i el ritme de la història i l’escriptura de Rodoreda fan continuar llegint i llegint sense que la lectura es faci farragosa. [Núvol, 8/08/2022]
Observacions	En llatí, farrāgo denominava la mescla de cereals que s’utilitzaven per al farratge, i de la mescla, per ampliació semàntica també designava el conjunt de coses desordenades i de poc valor. Com a cultisme, fárrago existeix en castellà amb aquest últim significat i a partir del qual s’ha creat l’adjectiu corresponent farragoso -a, amb el sentit de ‘confús, caòtic, inintel·ligible’, que és el que també usem en català aplicat sobretot a obres, autors i estils literaris quan resulten pesats i confusos per l’excés de coses o idees supèrflues o desordenades, com ja recull el GDLC.

ISSN: 2938-5059

polvoró m

Primera documentació: 28/12/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	El crit de guerra d’aquestes festes, tanmateix, podria ser “Volem llibres de luxe a les paneres!” o “Menys polvorons i més llibrassos!”. [Avui, 28/12/1991]
	Als seus aparadors, també hi ha torrons, panettones i polvorons acabats d’arribar. [El País, 3/11/2022]
Observacions	Aquest manlleu del castellà designa una mena de pastís petit que s’elabora amb farina, sagí o mantega, i sucre, que es desfà en pols quan es mossega (al capdavall, en espanyol, polvorón prové de pólvora ‘partícules a les quals queda reduïda una cosa sòlida’). El seu origen es remunta al segle xvi al municipi sevillà d’Estepa. Es conserva encara un document de venda signat per l’orde de Santiago l’any 1559 en el qual s’esmenten aquests dolços. Al segle xix, una dona andalusa emprenedora anomenada Filomena Micaela Ruiz, i coneguda com a “La Colchona”, va iniciar la comercialització de mantegades el 1855, aprofitant que el seu marit era transportista i així poder obtenir benefici de la mantega que sobrava de la matança. L’èxit que va tenir va fer que el 1870 obrís un obrador específic per atendre tota la demanda que tenia. A partir de llavors, des d’Andalusia es va anar estenent per tot l’Estat i aviat va esdevenir una menja dolça típica de Nadal, juntament amb els torrons i els confits.

gorro m

Primera documentació: 21/04/2006

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Una de les marques amb més oferta és WKK, una firma dedicada al disseny de gorres i gorros, amb un ampli assortiment de possibilitats per adornar i abrigar el cap. [El Periódico, 4/10/2006]
	Molts veïns que anaven a primera hora pel carrer anaven ben abrigats, amb gorro i bufanda per evitar l’ambient gèlid. [Diari de Girona, 14/01/2021]
Observacions	Tot i que l’Observatori de Neologia documenta gorro amb una freqüència elevada des de fa dues dècades, aquesta unitat encara no ha trobat el seu lloc al diccionari normatiu, on se segueixen proposant alternatives com gorra (‘lligadura de tela, pell o punt sense ales ni copa, generalment amb visera’) o casquet (‘lligadura de tela, de cuir, etc., rodona sense ales ni visera’). La primera proposta remet inevitablement a una peça que té visera, tot i que a la definició s’esmenta que no sempre és així; la segona té un ús força baix, sobretot en la llengua col·loquial, i remet, inevitablement, al mític casquet volador de la sèrie japonesa Doraemon. A més, són diversos els recursos documentals que ja han inclòs aquest manlleu del castellà com a part del seu lemari, com ara l’ésAdir o el Diccionari normatiu valencià.