xia f

Primera documentació: 27/09/2015

Tipus manlleu del castellà
Contextos Una de les propostes és afegir un superaliment al suc, com germinat de blat, espirulina, açaí, cànem, llinosa o xia. [El País, 30/12/2015]
Jo mateixa m’he vist comprant llavors de xia i de lli —sense saber massa bé com menjar-les— perquè ho vaig llegir en algun dels milers de blogs saludables que inunden la xarxa. [La Vanguardia, 9/08/2017]
Observacions El manlleu xia és una adaptació del castellà chía, que alhora prové del nàhuatl chia o chian, que vol dir ‘oliós’. De fet, aquesta paraula ha donat nom a l’estat mexicà de Chiapas, de chía apan que significa ‘riu de xia’.

La xia és la llavor d’una espècie de sàlvia (Salvia hispanica) originària del centre i sud de Mèxic i de Guatemala. La llavor d’aquesta planta és considerada un superaliment, ja que conté omega 3, antioxidants i fibra, ajuda a eliminar líquids i toxines, i regula la flora intestinal. A Mèxic, utilitzen les llavors de la xia, remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, i en fan una beguda refrescant.

Anuncis

intríngulis m

Primera documentació: 1/01/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos El tema —no us penseu— té el seu intríngulis. Com que obert […] és l’antònim de tancat, la cosa es complica encara més si volem esbrinar què és un català tancat. [Avui, 28/05/1998]
A les capçaleres de la premsa comarcal d’Osona trobareu tots els intríngulis dels municipis. [País km0 (La Xarxa), 26/07/2017]
Observacions Hem manllevat la paraula intríngulis del castellà, llengua en la qual intríngulis té una etimologia incerta. Alguns autors postulen que està relacionada amb la paraula intriga, que en llatí volia dir ‘embolicar’, i tot i que hi ha certa semblança és probable que sigui una paraula inventada que imita el llatí. Sigui com sigui, el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española en recull dos significats: ‘dificultat o complicació’ i ‘intenció o raó oculta que s’entreveu en una persona o una acció’. En català, trobem aquests dos significats, però també un altre de més general, ‘afer o qüestió’.

trapillo m

Primera documentació: 28/11/2013

Tipus manlleu del castellà
Contextos N’hi ha de cistelleria, d’espelmes, de bijuteria i feltre, però abunden els que utilitzen materials reciclats i treballen amb tècniques com el ganxet i el trapillo. [El Periódico, 28/11/2013]
Fes la teva creació amb trapillo. A partir d’un cabdell de tires de tela coneixerem les grans possibilitats que ofereix aquest material. [La Vanguardia, 3/01/2017]
Observacions Les labors de ganxet se solen fer amb llana (de cotó, lli, etc.) el fil de la qual pot tenir un gruix molt variable, però hi ha un altre material que també es treballa amb el ganxet, el trapillo, que originalment provenia de roba tallada a tires, sobretot llençols o samarretes velles, i que ara la indústria de la confecció comercialitza, gràcies al reciclatge dels excedents tèxtils, en forma de bobines de cinta de cotó de 0,75 cm d’ample, aproximadament.

Per al català, el Termcat proposa la denominació drapet, diminutiu lexicalitzat anàleg al castellà, però a l’Observatori no n’hem documentat encara cap ocurrència.

polla f

Primera documentació: 22/05/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”. [Ara, 9/05/2015]
Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un ‘blockbuster’ d’animació infantil, és un reguitzell d’acudits de polles. No de penis, no de cigales, no de titoles. De polles, que aquest barbarisme groller és el que es fa servir en la nomenclatura de la ‘writer’s room’. [Ara, 7/10/2016]
Observacions Les paraules que una cultura i, doncs, una llengua considera tabús se solen evitar en contextos formals i, fins i tot, col·loquials, motiu pel qual no solen aparèixer en els textos dels mitjans. Normalment, aquestes paraules estan relacionades amb la mort, les malalties i el sexe, com el cas que ens ocupa, i es recorre a metàfores diverses que depenen de les equivalències que estableixen els parlants amb els elements amb què es comparen. Així, per al membre viril, es recorre a metàfores vegetals (fava, plàtan), animals (cigala, sardina), comestibles (xurro, melindro), instruments (simbomba, flauta) per evitar esmentar explícitament el penis.

La paraula polla és un manlleu del castellà, que prové del llatí pŭllus -a -um, que volia dir ‘cria d’un ocell, especialment de la gallina’, i que designa vulgarment el penis. El diccionari de la Real Academia Española el va incloure per primer cop en l’edició de 1985, tot i que aquest significat es documenta en els corpus des de finals dels anys 70 del segle passat.

escaquejar-se v pron

Primera documentació: 4/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos El mateix ha passat al PSOE, on tothom ha procurat escaquejar-se del repte fins que han hagut d’improvisar la candidatura de Rosa Díez, una diputada autonòmica amb aspiracions que, en no trobar destí a Madrid, no s’ha pogut negar a acceptar l’oferta. [Avui, 4/04/1999]
És habitual que les Mútues intentin escaquejar-se i intentar derivar-nos al metge de capçalera, encara tractant-se la nostra patologia o lesió d’una contingència laboral. [Catalunya, 1/04/2017]
Observacions Com indica el substantiu del qual deriva, escac, l’origen d’aquest verb que hem manllevat del castellà està relacionat amb el joc dels escacs (en castellà, un altre nom per a ajedrez és escaque). En aquest joc de taula, els escacs són les caselles o quadres que formen el tauler. El primer significat del verb resultant, escaquejar, que trobem al DRAE, és, simplement, dividir en escacs. Més endavant va aparèixer un ús nou en el context militar, en què escaquejar-se era una estratègia segons la qual les unitats es dispersaven pel terreny de combat per amagar-se i aprofitar-ne millor les característiques per atacar.

A partir d’aquest últim significat s’hauria originat el valor col·loquial amb què fem servir aquest verb actualment, amb el qual expressem, com mostren els exemples, la voluntat d’escapar-se o desentendre’s d’una tasca o obligació.