quiniela f

Primera documentació: 6/10/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	L’únic encertant del ple al 15 de la quiniela d’aquesta setmana cobrarà 100.900.170 pessetes. [Avui, 1/12/1992]
	La seva proximitat a Fainé fa que fonts financeres l’hagin situat en els últims anys a la quiniela més exclusiva de l’economia catalana: la dels candidats a substituir l’encara president al capdavant de l’entitat més influent de Catalunya. [Ara, 11/01/2023]
Observacions	El substantiu quiniela és un manlleu del castellà que ja recullen obres com el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana o l’ésAdir, com a equivalent general de travessa ‘joc d’apostes sobre els resultats dels partits de futbol’. A l’Estat espanyol, aquest joc es remunta a l’any 1942, tot i que el sistema actual, basat a marcar amb un 1 si es creu que guanyarà l’equip local, un 2 si es creu que ho farà el visitant, o una X si es preveu un empat, es va instaurar una mica més tard, el 1948. En qualsevol cas, a més del significat literal relacionat amb el joc, també s’utilitza metafòricament, com es pot veure en el segon context, per indicar que hi ha un conjunt de persones que poden optar amb probabilitat a assumir un càrrec o una responsabilitat.

xili m

Primera documentació: 21/08/2003

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Demana dos dies de preparació i conté fins a quatre varietats de xili, sèsam, canyella, ceba, pollastre, xocolata, mantega, clau, avellanes, ceba, i anís, entre molts altres ingredients. [Avui, 21/08/2003]
	I assegura que el mamífer té bon gust de qualsevol forma que el preparis, saltejat amb xili i alfàbrega o fregit amb all i pebre blanc. [Ara, 24/01/2021]
Observacions	Segons el GDLC, el xili és una varietat de la pebrotera, oriünda de l’Amèrica Central i de Mèxic, i també rep aquest nom el fruit d’aquesta planta, semblant al bitxo i intensament picant, i la salsa picant que se’n fa, molt utilitzada en la cuina mexicana. En castellà, llengua d’on ens ha arribat aquesta paraula, chili és el nom del fruit (també ají, guindilla i altres) i la salsa, però la planta es diu chile, segons el DLE. Semblaria que l’origen d’aquests mots hauria d’estar relacionat amb el topònim Xile, però els diccionaris etimològics afirmen que no: xili ve del nàhuatl per designar el fruit i per a Xile no hi ha consens: podria venir de la paraula aimara chili, que significa ‘confins’ o del quítxua chili que vol dir ‘fred’.

movida f

Primera documentació: 13/02/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	En l’obra “també es veu com el que va ser Madrid i la seva movida han desembocat en la desolació en què la realitat fa veure les coses amb uns ulls negres del narrador conscient”. [Diari de Barcelona, 6/03/1993]
	Sol dir-se que quan l’underground barceloní tancava la seva edat d’or, a finals dels anys setanta, és quan comença la movida madrilenya, amb una estètica més punk, un apartat musical més extens, més protecció institucional i menys voluntat de transformació social. [La Vanguardia, 16/10/2021]
Observacions	En castellà, es diu que una situació o un assumpte problemàtic són una movida, però també s’utilitza aquest substantiu per designar les gresques o els saraus. Probablement per influència d’aquesta llengua, el mot català moguda ha adquirit el mateix significat. Aquest neologisme semàntic, però, conviu amb la forma espanyola, la qual utilitzem en un sentit més restringit, per referir-nos al fenomen contracultural, social i artístic nascut a Madrid els primers anys de la Transició espanyola: la movida madrilenya, que va esdevenir un símbol de la transformació social i política d’Espanya després de la mort de Franco. La música és la manifestació artística per la qual es coneix més aquest moviment. Entre moltes altres, són fruit de la movida cançons com “Escuela de calor” o “Enamorado de la moda juvenil”, de Radio Futura; “Chica de ayer”, de Nacha Pop; “Bailando”, d’Alaska y los Pegamoides, o “Salta”, de Tequila, les quals s’han convertit en autèntics himnes i referents del que va suposar. Malgrat això, la movida no va ser únicament musical: al cinema, es van començar a tractar temes censurats fins aleshores, com les drogues, el sexe o la prostitució. En són bons exemples Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980) o Laberinto de pasiones (1982), de Pedro Almodóvar, gran exponent del moviment. Per la seva banda, programes com La bola de cristal van revolucionar la televisió i van apropar l’esperit de la movida a totes les llars espanyoles. De fet, tot i que va sorgir a Madrid, durant els anys 80 el fenomen es va estendre per moltes altres ciutats de la geografia espanyola, fins a la seva fi a mitjans de la mateixa dècada.

escrache m

Primera documentació: 19/08/2003

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Gallardón també va rebre dimecres un escrache a casa seva, a Madrid, que va derivar en incident a l’impedir un vigilant de seguretat que s’acostessin al portal els activistes que anaven a entregar-li uns sobres. [El Periódico, 23/03/2013]
	La sala contenciosa del TSJC ha prohibit l’escrache que es fa cada setmana davant de casa de l’alcalde de Mollet del Vallès i ordena traslladar la protesta a un altre lloc. [La Vanguardia, 28/01/2022]
Observacions	Durant la dècada dels noranta del segle passat a l’Argentina es van produir diverses manifestacions contra persones que havien donat suport a la dictadura militar uns anys abans. Molts dels manifestants es presentaven als domicilis dels processats pels delictes comesos durant aquest període conegut com a Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) i que després van ser posats en llibertat. És en aquest context polític i social que es va començar a fer servir aquest terme i a difondre a través dels mitjans de comunicació dels diferents països hispanoparlants. Així doncs, per escrache s’entén aquella acció de protesta ciutadana davant del domicili particular o laboral d’algú, generalment de l’àmbit de la política o de l’Administració, amb l’objectiu de denunciar públicament la seva responsabilitat en un problema social. A Espanya, aquest manlleu va tenir una forta repercussió arran de les protestes organitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el 2013, any en què fins i tot va ser escollida paraula de l’any per la Fundéu RAE. Ben aviat, però, a la polèmica generada per aquest tipus d’accions —que va impulsar reformes legals per regular aquestes manifestacions—, se n’hi va sumar una altra sobre l’ús del terme, que per a alguns representants polítics no era més que un eufemisme per designar el que consideraven un autèntic «assetjament amb mètodes violents». Pel que fa a l’origen, podria provenir tant de l’italià schiacciare ‘aixafar, esclafar, pressionar’, del genovès scracâ ‘escopir’, com de l’anglès to scratch ‘esgarrapar’. D’acord amb el Termcat, en català no hi ha cap equivalent directe d’aquesta forma, però es pot recórrer a formes descriptives com ara assetjament públic, pressió pública o escarni. També són habituals els verbs assetjar, assenyalar i escarnir.

burundanga f

Primera documentació: 17/11/2008

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Els responsables del Clínic van prendre la decisió de buscar aquesta substància, també coneguda com a droga de la voluntat o burundanga, fa pocs mesos. [El País, 17/11/2008]
	S’intueix que li donaren burundanga, un tipus de droga que desapareix de la sang poques hores després de la seva ingesta i que anul·la la voluntat i aplaca els records. [Diari de Balears, 19/06/2020]
Observacions	L’escopolamina és un compost orgànic que s’extreu de determinades plantes i que té efectes sedants. Per les seves propietats, s’utilitza en medicina, entre d’altres, per tractar les nàusees o els espasmes. De fet, fins i tot es feia servir per combatre el parkinson. Tot i això, aquesta substància és més coneguda per l’ús que en fan els delinqüents que volen robar o agredir sexualment les víctimes, ja que, consumida per via oral, les deixa sense voluntat i els provoca una amnèsia total durant hores, de manera que són incapaces de resistir-se a la voluntat dels seus agressors o recordar res. Tot i que el nom científic és escopolamina o hioscina, aquesta droga es denomina popularment burundanga a Amèrica Llatina i Espanya. Per la seva banda, el català també ha manllevat aquesta forma per al·ludir-hi. Aquest mot és una variant utilitzada al Carib i a Colòmbia de borondanga, que, al seu torn, prové de morondanga, format pel substantiu morondo ‘pelat’ i el sufix despectiu -anga. Així doncs, amb aquest manlleu es fa referència l’efecte més evident d’aquesta droga: que deixa la ment en blanc.