pringar v tr i v intr

Primera documentació: 2/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos Et lleves, un dia qualsevol, i veus que una cosa emblanquinada ho està pringant tot. [Diari de Barcelona, 2/03/1993]
Els monitors sempre acabem pringant i rebem bastant en la guerra de coixins. [País km0 (La Xarxa), 11/07/2016]
Observacions Segons el DRAE, el verb pringar té un origen incert, tot i que està clarament relacionat amb el substantiu pringue, entès com el greix que deixa anar el porc o, simplement, com a brutícia o porqueria enganxosa. Tot i que tots els sentits que té aquesta paraula en castellà són negatius, n’hi ha de més literals i de més metafòrics: en el cas dels primers, que trobem al primer context, pringar és una manera col·loquial de dir embrutar amb greix o substàncies olioses que taquen. En el cas dels segons, però, i que trobem al segon context, el significat del verb s’amplia i el seu règim canvia de transitiu a intransitiu per denominar les situacions en què algú s’endú la pitjor part d’alguna cosa. El DRAE recull que originàriament són situacions en què s’ha de treballar molt o més del que ho fan altres, en feines que no són agradables o que no es volen fer. D’aquí ve que un pringat sigui una manera despectiva de referir-se a algú que es deixa enganyar de manera que acaba fent coses que no vol fer ningú, que comporten molt d’esforç i que no l’afavoreixen de cap manera.

mono -a adj

Primera documentació: 8/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos És una pel·li molt mona. O, més ben dit, és una pel·li que s’escarrassa molt a ser molt mona. De vegades ho aconsegueix: conté tantes ocurrències que, gairebé per estadística, algunes acaben sent efectives. [Ara, 5/06/2015]
Estem arribant a un punt que això semblen les pel·lícules espanyolades dels 70 en què sortia tota una colla d’homes grans, vells, lletjos, verds, babosos, que agafen la noia guapa, ben mona, allà al mig. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Mono -a és un adjectiu manllevat del castellà que s’utilitza per qualificar una persona o cosa d’aspecte agradable i que es considera bufona, graciosa o delicada. Amb aquest mateix sentit el DIEC2 ja recull el substantiu monada, però tot i això sembla que el castellanisme està més estès en el llenguatge col·loquial català. Segons l’ésAdir, mono -a és admissible en espais informals i habitual sobretot en els diàlegs.

La paraula mono prové de l’àrab andalusí maymún, que en els dialectes de l’àrab modern es feia servir per referir-se al mico, l’animal (‘mono’ en castellà). El significat de ‘bufó’ i ‘graciós’ devia venir d’aquest primat, ja que en certa manera els seus gestos (en castellà, ‘monerías’) se solen considerar graciosos. El Diccionari català-valencià-balear ja recull aquest adjectiu del qual especifica que “s’ha pres modernament del castellà”, i el documenta a les darreries del segle xix (1879-1885), amb el mateix significat.

cebiche m

cebichePrimera documentació: 10/10/2008

Tipus manlleu del castellà
Contextos La gent ja comença a saber diferenciar cebiche de tiradito, o què coi és el arroz chaufa, i en mengen en salons amples i de disseny, com el Cebiche 103 o The Market. [Time Out, 10/10/2008]
Per descomptat, al Mandarin trobarem la versió de cubs tendres, fulles de coriandre i ají limo picat que defineix el cebiche creat per Acurio. [La Vanguardia, 22/04/2016]
Observacions El cebiche (o ceviche, tal com recull també el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española) és un plat propi d’alguns països d’Amèrica Llatina com ara el Perú, Xile o Mèxic, fet a base de peix o marisc cru tallat a trossos petits i preparat en un adob, generalment de suc de llimona o llima, ceba picada, sal i xili. Té variants diverses segons el país: a Equador en lloc de xili s’hi posa mostassa i en d’altres se sol afegir també coriandre o salsa de tomàquet.

La grafia en català vacil·la entre la be alta i la ve baixa, tot i que hem recollit molts més contextos amb be alta. El Termcat encara no el recull, però sí que recull un parell de casos de plats concrets a l’aplicació Plats a la carta en què apareix amb be. En tots els casos, però, es manté la grafia original castellana i no hem documentat, ara per ara, cap cas d’adaptació del dígraf -ch- a -tx-.

despotricar v intr

Primera documentació: 16/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos El ministre Arenas va advertir que això s’ha de debatre al consell fiscal de les 17 autonomies, on de fet sempre té majoria el Govern. I Almunia va despotricar contra aquests anuncis precipitats. [El Periódico, 16/11/1997]
Tebas va despotricar dels futbolistes del Barça, sobretot de Neymar pel seu comportament després del gol de Messi a València. [El País, 28/10/2016]
Observacions El verb despotricar està format pel substantiu en castellà potrico (diminutiu de potro), que fa referència al cavall que té menys de tres anys, pel prefix privatiu des- i la flexió de primera conjugació -ar.

El significat original d’aquest manlleu té a veure amb el salt tan particular d’aquest animal. Així doncs, el fet de saltar com un poltre contra algú dona sentit a l’acció de criticar i parlar sense consideració ni manies, proferint insults contra algú o alguna cosa. Com ja recull el DRAE, aquest verb es limita al registre col·loquial. En català, en canvi, aquest ús també s’ha estès als mitjans escrits, malgrat que el català disposa d’equivalents com malparlar o dir fàstics.

purpurina f

purpurinaPrimera documentació: 18/12/2014

Tipus manlleu del castellà
Contextos El 28 de desembre, el recolliment nadalenc es transformarà en una explosió de purpurina i perfilador d’ulls per celebrar la darrera festa de l’any de ¡Que trabaje Rita!, una de les vetllades gais heterofriendly amb més èxit. [Time Out Barcelona, 18/12/2014]
Si Hillary Clinton és la candidata demòcrata, haurà d’humanitzar la campanya electoral per donar-li contingut, baixar al carrer i convèncer molts hipnotitzats per la purpurina que la vida real és una altra cosa i no es poden menjar crispetes cada dia. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions La purpurina és una pols formada per partícules d’un to brillant i metàl·lic que s’utilitza tant en decoració i art, com en maquillatge, perquè té un to irisat. En concret, en l’àmbit de les arts escèniques s’utilitza aquest nom per parlar de la ‘pols de bronze o d’altres metalls que s’aplica barrejada amb la pintura al tremp o amb altres adhesius per a daurar o platejar els decorats’ (Termcat). Aquesta unitat s’ha introduït al català a través del castellà, en què ja es troba registrat als diccionaris per fer referència tant a aquest tipus de pols metal·litzada com a la pintura brillant que s’ha preparat amb aquesta base. Tanmateix, com veiem en els contextos documentats, també es fa servir amb un sentit figurat per fer referència al glamur d’una situació no quotidiana, és a dir, marcada per la parafernàlia.