submissió química f

submissió químicaPrimera documentació: 5/06/2022

Tipus sintagmació
Contextos
En tenim un exemple recent amb la iniciativa de repartir taps per a les begudes per evitar agressions sexuals per submissió química. [Ara, 5/06/2022]
A la nit i a la matinada és quan es concentren les víctimes potencials d’atacs per submissió química —quan l’agressor droga la víctima, normalment afegint una substància a la beguda, per anul·lar la seva voluntat— i vulnerabilitat química —quan algú se n’aprofita—. [Ara, 9/07/2022]
Observacions El sintagma submissió química fa referència a l’acte delictiu que es produeix sobre una persona que està sota els efectes de substàncies psicoactives o alcohol administrades sense consentiment que deixen la víctima en un estat inconscient o semiconscient, de manera que no és capaç de detectar la situació de perill o de defensar-se davant l’agressió. Generalment, es tracta d’un delicte que atempta contra la llibertat sexual i que afecta, sobretot, dones joves. Els perpetradors d’aquestes agressions solen ser oportunistes i motivats únicament pel desig sexual, i els especialistes coincideixen en el fet que solen tenir una probabilitat molt alta de reincidir. En definitiva, es tracta d’un delicte de violència sexual contra les dones.

Parlem de submissió química oportunista quan la víctima ha consumit alcohol o altres substàncies de forma voluntària i l’assaltant no participa en la intoxicació, però aprofita l’estat de la víctima per cometre l’acte delictiu. També es pot donar el cas que l’assaltant administra substàncies a la víctima, sense el seu coneixement, amb la finalitat d’intoxicar-la, per tal d’anul·lar la capacitat de reacció i abusar-ne.

pis social m

pis socialPrimera documentació: 3/03/2011

Tipus sintagmació
Contextos
Se sustenta en el principi que el capital públic i privat tenen una participació equitativa a l’hora de finançar les promocions de pisos socials. [Avui, 3/03/2011]
La Raquel, el Cristian i els seus tres fills, de 10 i 3 anys i 12 mesos, són una de les cinc famílies que des de fa una setmana viuen en un pis social a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, que la cooperativa Sostre Cívic ha aconseguit rescatar del mercat especulatiu immobiliari. [Avui, 7/06/2021]
Observacions En la majoria de casos, els períodes de crisi econòmica comporten que una part de la població, empobrida, no pugui pagar una llar on viure. Davant d’aquesta situació, una de les solucions aplicades arreu del món són els pisos socials. Aquests habitatges, que són propietat pública o bé d’organitzacions sense ànim de lucre, es lloguen o es venen a uns preus inferiors als del mercat immobiliari, d’acord amb la capacitat econòmica de les persones amb pocs recursos interessades.

Actualment, els Països Baixos, Àustria i Dinamarca són els països de la Unió Europea amb més pisos socials. Espanya, en canvi, se situa a la cua de la llista, motiu pel qual cal fomentar la inversió pública en aquest tipus d’habitatges que asseguren una llar digna per a tothom.

A banda del sintagma pis social, aquest tipus de propietats també reben el nom d’habitatge social, denominació que ja recull el Termcat.

movida f

Miguel Trillo, Rock-Ola Club, Madrid 1982, Sapin

Primera documentació: 13/02/1989

Tipus
manlleu del castellà
Contextos
En l’obra “també es veu com el que va ser Madrid i la seva movida han desembocat en la desolació en què la realitat fa veure les coses amb uns ulls negres del narrador conscient”. [Diari de Barcelona, 6/03/1993]
Sol dir-se que quan l’underground barceloní tancava la seva edat d’or, a finals dels anys setanta, és quan comença la movida madrilenya, amb una estètica més punk, un apartat musical més extens, més protecció institucional i menys voluntat de transformació social. [La Vanguardia, 16/10/2021]
Observacions En castellà, es diu que una situació o un assumpte problemàtic són una movida, però també s’utilitza aquest substantiu per designar les gresques o els saraus. Probablement per influència d’aquesta llengua, el mot català moguda ha adquirit el mateix significat. Aquest neologisme semàntic, però, conviu amb la forma espanyola, la qual utilitzem en un sentit més restringit, per referir-nos al fenomen contracultural, social i artístic nascut a Madrid els primers anys de la Transició espanyola: la movida madrilenya, que va esdevenir un símbol de la transformació social i política d’Espanya després de la mort de Franco.

La música és la manifestació artística per la qual es coneix més aquest moviment. Entre moltes altres, són fruit de la movida cançons com “Escuela de calor” o “Enamorado de la moda juvenil”, de Radio Futura; “Chica de ayer”, de Nacha Pop; “Bailando”, d’Alaska y los Pegamoides, o “Salta”, de Tequila, les quals s’han convertit en autèntics himnes i referents del que va suposar.

Malgrat això, la movida no va ser únicament musical: al cinema, es van començar a tractar temes censurats fins aleshores, com les drogues, el sexe o la prostitució. En són bons exemples Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980) o Laberinto de pasiones (1982), de Pedro Almodóvar, gran exponent del moviment. Per la seva banda, programes com La bola de cristal van revolucionar la televisió i van apropar l’esperit de la movida a totes les llars espanyoles. De fet, tot i que va sorgir a Madrid, durant els anys 80 el fenomen es va estendre per moltes altres ciutats de la geografia espanyola, fins a la seva fi a mitjans de la mateixa dècada.

habitacional adj

habitacionalPrimera documentació: 21/02/2007

Tipus sufixació
Contextos
No pot ser que el llenguatge sosteniblement correcte que ens envaeix hagi aconseguit convertir els transvasaments en “captacions puntuals” o bé en “aportacions de recursos hídrics”, que els barracons escolars siguin “mòduls prefabricats”, els pisos de 30 metres quadrats “solucions habitacionals”, les suspensions de pagaments “processos concursals”, les famílies “unitats de convivència” o la castració química una “supressió hormonal reversible”. [Avui, 21/04/2008]
La regidora d’Habitatge, Annabel Moya, va destacar que la construcció d’aquests habitatges permetrà destinar-los a «col·lectius d’especial protecció o d’emergència habitacional», com persones grans, famílies vulnerables o joves. [Diari de Girona, 3/10/2021]
Observacions El mot habitacional és un adjectiu format per sufixació que designa tot el que es relaciona amb l’habitatge. Ara bé, cal tenir en compte que habitació, la base nominal a la qual s’ha unit el sufix -al, pot al·ludir a l’acció d’habitar o pot fer referència a una cambra concreta d’una casa o bé tota la llar. Per aquest motiu, el Termcat considera que el neologisme no és prou ajustat semànticament, de manera que és més precís fer servir el terme habitatge com a complement d’un nom o bé recórrer a paràfrasis que el continguin (per exemple, en l’àmbit de l’habitatge).

assassí en sèrie assassina en sèrie mf

assassí en sèriePrimera documentació: 8/04/1998

Tipus sintagmació
Contextos
Mor “el Arropiero”, l’assassí en sèrie més important d’Espanya. [El Periódico, 8/04/1998]
“Vaig néixer amb el diable dins meu”, va declarar l’home que es feia dir doctor Holmes, una frase que retrata el qui es considera el primer assassí en sèrie documentat de la història dels Estats Units, un psicòpata de manual, aliè a la culpa i als remordiments, insensible als sentiments dels altres i amb un nombre desconegut de víctimes en el seu haver. [Sàpiens, 1/07/2021]
Observacions El sintagma assassí en sèrie o assassina en sèrie designa l’individu que mata altres persones de manera successiva i seguint unes pautes de comportament similars. Sembla que aquest sintagma és un calc de l’anglès serial killer, llengua en què es va encunyar i es va popularitzar als anys 70, arran dels crims comesos per Ted Bundy (1946-1989) i David Berkowitz (1953– ) durant aquesta dècada. De fet, l’ús d’aquesta forma anglesa també es documenta a l’Observatori de Neologia, de manera que el manlleu conviu, tot i que amb molta menys freqüència, amb la forma catalana.

Aquesta denominació s’aplica a aquells que han comès almenys tres assassinats en llocs diferents i en un lapse de 30 dies o més, és a dir, amb períodes de “refredament” entre ells. Malgrat que no es pot establir cap connexió entre les morts, totes comparteixen un mateix patró, com la selecció de la víctima o la manera de perpetrar el crim. A més, la motivació dels assassinats amb freqüència es basa en la gratificació psicològica que obtenen.