alta societat f

Primera documentació: 9/07/2001

Tipus	sintagmació
Contextos	El film se centra en un nen de l’alta societat que descobreix que els seus pares i familiars no són exactament el que semblen. [El Periódico, 3/10/2001]
	Hi ha una gran escena en què lliura un poema àcid sobre la frivolitat de l’alta societat en una habitació plena d’aquesta mateixa gent i Davies et permet sentir com l’aire es converteix en gel. [Time Out Barcelona, 1/07/2022]
Observacions	El GDLC defineix el sintagma alta societat com l’‘expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada’. En la majoria dels casos els membres de l’alta societat pertanyen també a la classe alta, és a dir, a la classe social que gaudeix d’un estatus econòmic alt, d’un estatus polític dominant (ja que ocupen el poder) i de prestigi, tot i que els nous rics en solen quedar exclosos. Actualment, les desigualtats entre classes socials estan més accentuades que mai, i la pandèmia mundial causada pel coronavirus les ha fet augmentar encara més: les persones riques cada vegada s’enriqueixen més, mentre que les pobres no paren de perdre poder adquisitiu.

resistencialisme m

Primera documentació: 29/12/1997

Tipus	sufixació
Contextos	Tots aquells que tant discuteixen els drets de la llengua catalana […] descobririen, amb estupor, que el català continua emmordassat, menyspreat i en situació de resistencialisme. [El Periódico, 5/11/1998]
	A la qüestió de les represàlies es dedica el capítol final, que descriu com societats humiliades per l’ocupació van caure en el mite del resistencialisme i van imposar un període de depuració que va portar que Noruega, Dinamarca i els Països Baixos, que havien abolit la pena de mort, la reimplantessin. [La Vanguardia, 17/09/2022]
Observacions	Resistencialisme és un mot format afegint el sufix nominalitzador -isme a l’adjectiu resistencial, estrany a la llengua, que significa ‘relatiu o pertanyent a la resistència’. De fet, és un calc del francès résistancialisme, que va encunyar el 1987 l’historiador Henry Rousso, especialista en la Segona Guerra Mundial, per descriure la memòria històrica exagerada del paper de la resistència francesa i el sentiment antialemany a la França ocupada durant la guerra en el pensament francès de postguerra. Rousso sosté que el resistencialisme va sorgir entre gaullistes i comunistes poc després de la guerra i es va generalitzar durant la guerra d’Algèria (1954-1962), per descriure que la resistència era unànime i natural, cosa que justificava, per a alguns, la falta d’interès historiogràfic pel paper de la col·laboració francesa del govern de Vichy (1940-1944) amb l’Alemanya nazi. El concepte de resistir davant de situacions adverses ha traspassat l’àmbit de la Segona Guerra Mundial, però, i, tal com es veu en el primer exemple, s’aplica a altres contextos, com ara el cas de les llengües minoritàries o minoritzades.

living apart together m

Primera documentació: 28/02/2014

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	La dispersió en l’atenció provoca aïllaments crònics i moments de solitud individual sota un mateix sostre (una mena de living apart together portat a la màxima expressió). [La Vanguardia, 28/02/2014]
	Destaquen, potser per exòtiques, les parelles que no conviuen, conegudes com a living apart together (LAT, per la sigla en anglès). [La Vanguardia, 12/02/2022]
Observacions	En anglès, living apart together ‘viure junts, però separats’ designa un fenomen nou en les relacions de parella: en lloc de compartir l’espai, les relacions LAT viuen en llars separades, per les quals opten moltes parelles de persones adultes (no entre les més joves) i que permeten ser una alternativa estable per viure en parella. Aquest terme el va utilitzar per primera vegada el periodista holandès Michel Berkiel el 1978 en un article que va publicar al Haagse Post, per referir-se a la relació que tenia amb una dona amb qui no podia conviure, a causa de diferents raons. Tradicionalment, el procés d’aparellament venia precedit d’un període de festeig preparatori que donava pas a la formalització del matrimoni, de caràcter estable i que implicava compartir residència de per vida, recursos econòmics i tenir fills. A partir dels anys setanta, es va començar a difondre la cohabitació com una estratègia prèvia, però també com a alternativa al matrimoni en persones més grans o amb experiència d’aparellament anterior. Actualment, el living apart together és un model de relació de parella bastant difós a França i els països nòrdics, on els índexs d’igualtat i independència de la dona són més grans, ja que el LAT, de fet, corregeix les desigualtats tradicionals de la dona dins les tasques de la llar familiar que poden generar pèrdua de temps i d’independència, i, en canvi, satisfà l’autorealització femenina en el pla d’igualtat amb l’home. Opten per aquest tipus de relació parelles en les quals hi ha terceres persones (fills, pares grans, etc.), persones que viuen, treballen o estudien en ciutats diferents i no volen haver de triar entre la feina i els estudis i la parella, per mantenir la independència i control del temps lliure i l’economia, etc.

pluriempleat pluriempleada m i f i adj

Primera documentació: 1/04/1996

Tipus	prefixació
Contextos	Es fa el pacte de govern PP-UV amb el president unionista pluriempleat: primer tinent d’alcalde, regidor de Cultura, Fires i Festes, president de la Junta Central Fallera i president de la Junta Municipal del Marítim. [El Temps, 1/04/1996]
	Marés decideix metamorfosejar-se en Juan Fanseca, un vell amic d’infància que sobreviu pluriempleat al carrer, “un murcià tort i ennegrit”. [El País, 11/04/2020]
Observacions	El DIEC2 recull el substantiu empleat empleada amb el significat de ‘persona que treballa, a sou, en un servei públic, en el comerç’, per la qual cosa si s’hi adjunta el prefix pluri- vol dir que aquesta persona treballa a més d’un lloc. Aquesta denominació, que seria la prioritzada, conviu també amb la de pluriocupat pluriocupada, que és la que recull el Termcat en forma adjectiva (treballador pluriocupat), juntament amb el nom pluriocupació ‘situació d’un treballador que treballa en dues o més empreses, o que exerceix dues o més activitats pertanyents a un mateix règim del sistema de la seguretat social’.

albanokosovar adj i m i f

Primera documentació: 6/06/1998

Tipus	composició híbrida
Contextos	El pilot continua explicant com va veure un poble cremat rere l’altre i va fer-se la idea “que les forces policials i l’exèrcit iugoslau estaven treballant metòdicament de nord a sud, incendiant els pobles i fent-ne fora els albanokosovars”. [Avui, 16/04/1999]
	La cantant britànica d’origen albanokosovar Dua Lipa ha rebut el títol d’ambaixadora d’honor de Kosovo per part de la presidenta del país, Vjosa Osmani, tal com ha informat la cadena de televisió del país N1. [Ara, 6/08/2022]
Observacions	El neologisme albanokosovar s’ha format a partir del gentilici kosovar adjuntat al formant neològic albano-, anàleg a altres prefixos d’origen toponímic modern, com italo-, anglo-, suïsso-, etc. El topònim albanokosovar, que sovint adquireix un matís pejoratiu en els contextos en què apareix, fa referència als albanesos de Kosovo, el grup ètnic més nombrós del territori, conegut oficialment com a República del Kosovo i que es va declarar independent de Sèrbia de forma unilateral el 17 de febrer de 2008. Actualment, Kosovo compta amb el reconeixement com a estat independent de 22 dels 27 estats membres de la Unió Europea, i se’l considera un candidat potencial per formar-ne part, mentre que és reconegut per 98 dels 193 països de l’Organització de les Nacions Unides. Entre la resta de països, n’hi ha que es declaren neutrals (Suïssa), d’altres que no el reconeixen (com, per exemple, Espanya, Grècia, Eslovàquia, Xipre i Romania, a la Unió Europea, però també Sèrbia, l’Argentina, l’Iran, Rússia o Mèxic) i d’altres que li han retirat el reconeixement (Surinam, Madagascar, etc.).