niu d’escurçons m

niu d'escurçonsPrimera documentació: 4/07/2008

Tipus sintagmació
Contextos Al llibre —on està retratada la miserable vida diària dels veïns d’un edifici— la família és un niu d’escurçons, on abunden les violacions i els maltractaments a la dona. [El Periódico, 3/03/2012]
La seva vida a la ciutat de Casablanca, un infern, un niu d’escurçons del qual tothom vol sortir, així com les seves debilitats i necessitats. [Sàpiens, 1/05/2020]
Observacions Els escurçons són rèptils que podem trobar a Catalunya: l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), que habita als Pirineus, i l’escurçó ibèric (Vipera latasti), que es troba a les serralades litorals i prelitorals. Els escurçons són serps verinoses, tot i que només utilitzen el verí per caçar les preses. Com la resta de serps, sovint se’ls considera animals malignes i perillosos; de fet, tradicionalment han estat la representació del mal, del pecat i la vilesa, motiu pel qual se les ha estat perseguint, víctimes de falses creences, mites i històries inversemblants.

A partir d’aquestes creences la paraula escurçó també s’utilitza figuradament amb el sentit de ‘persona maligna’, com ja recull el DIEC2, que és el que es relaciona amb el sintagma que ens ocupa, niu d’escurçons, que es fa servir amb el sentit de ‘grup de persones hipòcrites i hostils’ per fer referència a aquells ambients o contextos en què les persones que interactuen aparentment es mostren un respecte o, fins i tot, mostren afinitat, però en realitat es menyspreen i es critiquen a l’esquena.

erto m

ertoPrimera documentació: 17/04/2020

Tipus siglació
Contextos El Ministeri de Treball ha presentat aquest dimecres una campanya específica d’Inspecció de Treball per controlar el possible frau en els ertos. [El Periódico, 1/06/2020]
Els beneficiaris de l’ajuda per a treballadors en erto de la Generalitat començaran a cobrar a partir d’aquest divendres. [El Periódico, 29/07/2021]
Observacions L’eclosió de la pandèmia del coronavirus l’any 2020 ens ha portat molt més que un nou virus: en la llengua quotidiana, han aparegut desenes de termes nous relacionats amb la malaltia (test d’antígens, immunitat de grup, PCR), amb les relacions socials i laborals (grup bombolla, contacte estret, teletreballar) i, també, amb l’economia, a causa de la crisi provocada per la pandèmia. El mot erto (expedient de regulació temporal d’ocupació) forma part d’aquest darrer grup.

D’acord amb el Termcat, un erto és un ‘procediment administratiu mitjançant el qual una organització, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, pot procedir a la suspensió temporal del contracte de treball o a la reducció de la jornada laboral d’una part significativa de la plantilla’. A diferència de l’expedient de regulació d’ocupació (ero), no implica necessàriament l’extinció del contracte de treball. Els ertos han estat àmpliament aplicats per les empreses que s’han vist obligades a tancar les portes, sobretot durant els mesos de confinament, com a mesura per intentar subsistir.

antidisturbis m

antidisturbisPrimera documentació: 2/02/1989

Tipus conversió
Contextos Els antidisturbis es van tancar dilluns després que la direcció general els sancionés. [Diari de Barcelona, 2/02/1989]
Aquesta escena ve precedida d’un moment de frenesí virtual durant el qual entre els assistents ha anat circulant un mòbil amb una fotografia en pantalla on es mostra com Felip VI té al seu despatx una estatueta que sembla representar un antidisturbis. [Núvol, 1/03/2020]
Observacions El diccionari recull la paraula antidisturbis com a adjectiu i la defineix de la manera següent com ‘preparat per a contenir o reprimir disturbis’ (DIEC2). El substantiu, doncs, s’ha format per conversió a partir de l’adjectiu i, en general, es refereix als membres de la policia antidisturbis, que es dediquen a ‘reprimir disturbis’. Així, per una qüestió d’economia del llenguatge, s’utilitza només el mot antidisturbis per abreviar un sintagma més llarg, com ara brigada antidisturbis o agent antidisturbis. Cal mencionar que, com l’adjectiu, el substantiu també és invariable i s’escriu sempre amb una essa final, tant si fa referència a una persona (un antidisturbis) o a diverses (els antidisturbis).

sinofòbia f

sinofòbiaPrimera documentació: 21/09/1995

Tipus composició culta
Contextos Per la seva banda, i cloent el número, un text de Manel Ollé titulat “De la sinofília a la sinofòbia”. [Avui, 21/09/1995]
Entre altres raons, perquè és d’on provenen el 80 % dels ingredients dels actius antibiòtics i per la “sinofòbia de Trump”, obsedit a fer de la batalla amb la Xina el principal argument de les eleccions presidencials del novembre als EUA. [Avui, 26/05/2020]
Observacions El formant culte sino- vol dir ‘Xina’ i, per tant, la sinofòbia designa el sentiment d’aversió cap a la Xina, els xinesos, la cultura xinesa o la diàspora xinesa. Aquesta actitud, juntament amb un sentiment antiasiàtic en general, va créixer a causa de la pandèmia del coronavirus, que ha suposat un augment de prejudicis, xenofòbia i racisme contra les persones xineses, especialment a Occident i entre nacions asiàtiques.

gastarbeiter gastarbeiterin mf

gastarbeiterPrimera documentació: 21/02/1999

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos És sabut que, quan l’exèrcit alemany ocupava territoris on vivien descendents d’alemanys, els incorporava senzillament a les seves files, mentre que als treballadors estrangers instal·lats a Alemanya se’ls ha considerat tradicionalment com a gastarbeiter, treballadors hostes. [Avui, 21/02/1999]
Sovint, en el guió dels programes informatius de torn, una referència a la impossibilitat, total o parcial, de viure de tot allò que la vida del camp havia ofert, durant segles i segles, als que no tenien el coratge de tocar el dos i convertir-se en gastarbeiter. [Avui, 21/08/2019]
Observacions Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya s’esforçava a reconstruir-se després de la desfeta. Als anys cinquanta, l’anomenat miracle alemany va assolir la plena ocupació, però amb la gran expansió que tenien els sectors de la siderúrgia, la indústria automobilística, la mineria i l’urbanisme (amb la reconstrucció de ciutats i edificis), hi havia necessitat de mà d’obra. En aquest context, el 1955 el govern alemany va engegar un programa de captació de treballadors —quasi tots homes— d’altres països europeus, amb acords bilaterals de contractació. A aquests treballadors els van denominar gastarbeiter (literalment ‘treballador convidat’), denominació que als anys setanta va començar a considerar-se problemàtica i eufemística, i va anar sent substituïda per la d’ausländische Arbeitnehmer (‘treballador estranger’) i, més endavant, per Arbeitmigrant (‘migrant treballador’).