pa de pita m

Primera documentació: 1/04/2002

Tipus	sintagmació
Contextos	Podem trobar des d’establiments de l’entrepà de xoriç de tota la vida fins als döner kebap de pollastre o xai fets amb pa de pita i acompanyats amb enciam, pastanaga i ceba. [Avui, 16/04/2009]
	El xauarma fa referència a la carn i també a l’entrepà que es fa amb pa de pita. [Ara, 28/04/2023]
Observacions	El pa de pita apareix definit al Termcat com a ‘pa de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s’obre com una butxaca i pot omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient’. Tanmateix, no hi ha consens sobre el seu origen, que s’atribueix tant a l’Antic Egipte com a Grècia o a l’Índia. Es tracta d’un aliment molt versàtil que, a causa de l’expansió geogràfica que ha experimentat les darreres dècades, s’ha anat adaptant a la gastronomia de cada cultura. Tot i això, tradicionalment el pa de pita sol servir-se per esmorzar o com a entrant acompanyat d’hummus. Aquest sintagma està format pels substantius pa i pita, units per la preposició de. Etimològicament, la paraula pita sorgeix del mot grec πίτα, que fa referència al pa o al pastís. En algunes ocasions, aquesta forma sintagmàtica també es recull abreviada únicament com a pita.

fugar-se v pron

Primera documentació: 6/10/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Els controls eren visibles arreu del país per capturar els tres homes armats, que es van fugar a bord d’un vehicle robat a punta de pistola després d’utilitzar alguns ostatges com a escuts humans. [Avui, 1/06/2004]
	Els Mossos d’Esquadra han detingut un segon còmplice que hauria ajudat un pres de Lledoners a fugar-se aprofitant una visita al dentista el 5 d’abril. [Ara, 25/04/2022]
Observacions	El verb fugar-se, pres del castellà, vol dir ‘fugir, escapar-se d’un lloc on hom està tancat, vigilat o privat de llibertat’ (GDLC). Formalment, s’assembla a la forma fugir, però des del punt de vista etimològic provenen de verbs llatins diferents. D’una banda, fugir prové de la forma llatina fugĕre, un verb agentiu que s’usava per referir-se al fet d’escapar d’algun lloc. D’altra banda, fugar-se prové de fugāre, que antigament tenia un valor causatiu i significava ‘fer fugir’. Sintàcticament, fugar-se funciona sempre com a verb pronominal —tal com recullen els diccionaris que inclouen aquesta forma en el lemari (GDLC, DNV, GD62, etc.)—, a diferència de fugir, que és exclusivament intransitiu. Val a dir, però, que, malgrat que en molts casos aquests dos verbs es fan servir com a sinònims, fugar-se implica que algú estava tancat, reclòs, sota el control d’algú altre, generalment si s’ha fet d’amagat.

comunitari -ària adj

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus	semàntic
Contextos	La constitució de la nova Comissió Europea, tal com ha apuntat la majoria d’analistes ha esta un cop més una espectacular demostració de les contradiccions que llasten el procés comunitari. [El Temps, 14/11/1994]
	Aquests organismes entrarien en funcionament a partir del 2024 i coordinarien la ciberseguretat a escala comunitària, com també la coordinació i el traspàs d’informació entre els Vint-i-set contra possibles atacs informàtics. [Ara, 19/04/2023]
Observacions	El DIEC2 defineix comunitari -ària com a ‘relatiu o pertanyent a la comunitat’. Tanmateix, aquest adjectiu ha transformat el seu significat en els darrers anys i també apareix definit al GDLC com ‘relatiu o pertanyent a la Unió Europea, anomenada inicialment Comunitat Econòmica Europea’. Tal com s’indica a la definició, aquest canvi semàntic de comunitari -ària ve motivat pel nom que rebia abans la Unió Europea. Per tant, l’adjectiu d’ús general que es recull actualment al DIEC2 acota el seu significat per crear, així, un nou significat en un àmbit especialitzat.

hidrofluorocarbur m

Primera documentació: 23/04/2021

Tipus	composició culta
Contextos	Pots limitar la quantitat que n’utilitzes o substituir-lo per un ventilador per evitar que els hidrofluorocarburs (HFC, atrapadors de calor) entrin en l’atmosfera. [El Periódico, 23/04/2021]
	El Protocol de Montreal va incorporar l’any 2016 la coneguda com a Esmena de Kigali, que requereix la reducció gradual de la producció i el consum de molts hidrofluorocarburs (HFC) —gasos que no esgoten directament l’ozó, però sí que tenen un important impacte climàtic. [El Nacional, 9/01/2023]
Observacions	Els hidrofluorocarburs, sovint abreviats com a HFC, són substàncies químiques formades, tal com la seva denominació indica, per àtoms d’hidrogen, fluor i carboni. Es tracta, doncs, d’una forma composta que s’articula a partir de tres bases lèxiques cultes diferents. Els hidrofluorocarburs s’utilitzen generalment com a refrigerants, tot i que també es poden fer servir amb altres finalitats, com a dissolvents o retardants d’ignició. Tot i així, la principal font d’emissions d’aquests compostos prové del seu ús com a refrigerants, tant en sistemes d’aire condicionat per a vehicles com per a edificis. Aquests gasos són altament nocius per al medi ambient, perquè tenen una incidència en l’escalfament global força superior a la del diòxid de carboni. De fet, d’acord amb el Protocol de Kyoto, són un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle.

duende m

Primera documentació: 1/06/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Li agrada el flamenc: Paco Ibáñez admira, sobretot, el duende d’Antonio Mairena i Antonio Chacón. [Diari de Barcelona, 1/06/1991]
	“García Berlanga era un veritable geni, creava sense pretensió i tenia un duende que no podia fer callar ni la vergonya ni la comoditat”, ha dit un dels seus nets. [Ara, 10/06/2021]
Observacions	En castellà, duende prové del sintagma escurçat duen de [casa] ‘amo de [la casa]’, ja que antigament era un esperit entremaliat, amb figura de vell o de nen en les narracions tradicionals, que vivia en una casa i hi feia el que volia, com si en fos l’amo. A partir d’aquest significat original, es va denominar també l’encant, la gràcia o l’atractiu especialment d’una cosa que resulta misteriosa i que no es pot explicar amb paraules. Aquest és el sentit que ens ha arribat en català i que recollim en els exemples anteriors. Val a dir, però, que l’ús més estès avui dia fa referència a contextos relacionats amb la música tradicional espanyola, sobretot el flamenc, en què el duende sol remetre a la capacitat i el talent innats dels artistes, que canten amb una passió molt profunda i dramatitzant sentiments com l’amor, la pena o la pèrdua.