community manager mf

Primera documentació: 3/02/2013

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Més de 150 persones, entre empresaris i estudiants, participaran en la trobada, que comptarà amb el director de promoció de l’Agència Catalana de Turisme, Miquel Alabern, i el community manager de la cadena Room Mate Hotels. [Segre, 9/03/2013]
El reconegut ex community manager de la Policia Nacional espanyola, Carlos Fernández Guerra, recentment fitxat per Iberdrola gràcies als seus dots per comunicar a les xarxes socials, diu que són caramelets irrebutjables per als més “xulos de la xarxa” o per als que busquen viralitat amb imatges cridaneres. [Ara, 20/03/2016]
Observacions Un community manager o gestor de comunitats és la persona que s’encarrega de gestionar la comunicació entre una marca i els seus clients a través de les xarxes socials. El Termcat el defineix com la ‘persona que s’encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d’acord amb l’estratègia de l’organització que les promou’. La professió del community management és relativament nova i forma part de l’àmbit del màrqueting, l’atenció al client i les relacions públiques. El rol del community manager va aparèixer cap a mitjans de la dècada dels 90, juntament amb l’aparició de les xarxes socials, les quals han promogut nous hàbits de consum i, per tant, noves necessitats.

Malgrat que el Termcat proposa el terme gestor -a de comunitats en català, el manlleu anglès és la forma que es fa servir més habitualment entre els parlants, com acostuma a passar amb la resta de termes de l’àmbit del màrqueting. Tanmateix, l’Oxford English Dictionary no el recull com a subentrada, com tampoc no ho fan el DRAE per al castellà, o el DIEC2 i el GDLC per al català.

Anuncis

desmemòria f

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus prefixació
Contextos El Paral·lel sempre ha estat un món a part, un món que es llepa les ferides de la desmemòria. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
Esclar que, també per allà pot deambular el caballerete de la veu atiplada, mirada tèrbola, culgròs, amanerat i criminal a qui els conciutadans de Tortosa li han votat la permanència del seu monument per “reconvertir-lo”, “reinterpretar-lo”, “revisar-lo” i tot això que es diu quan la memòria es torna desmemòria. [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El substantiu desmemòria és un neologisme format a partir de l’adjunció del prefix des- al substantiu memòria. El prefix des– indica inversió, negació o privació del radical al qual acompanya. D’acord amb això i segons els contextos recollits per l’Observatori, el neologisme desmemòria es fa servir amb el sentit de ‘manca de memòria’ o, fins i tot, de ‘destrucció de la memòria’. L’objectiu que té és fomentar l’oblit (una paraula sinònima però amb un to crític menys marcat) mitjançant la presència o l’absència d’un seguit d’accions, i s’aplica, sobretot, a contextos polítics, com les dictadures franquista i argentina.

Cal dir que, tot i que el substantiu desmemòria és neològic, tant el verb desmemoriar-se ‘perdre la memòria’ com l’adjectiu desmemoriat ‘mancat de memòria’ no ho són i ja surten als diccionaris de referència.

trapillo m

Primera documentació: 28/11/2013

Tipus manlleu del castellà
Contextos N’hi ha de cistelleria, d’espelmes, de bijuteria i feltre, però abunden els que utilitzen materials reciclats i treballen amb tècniques com el ganxet i el trapillo. [El Periódico, 28/11/2013]
Fes la teva creació amb trapillo. A partir d’un cabdell de tires de tela coneixerem les grans possibilitats que ofereix aquest material. [La Vanguardia, 3/01/2017]
Observacions Les labors de ganxet se solen fer amb llana (de cotó, lli, etc.) el fil de la qual pot tenir un gruix molt variable, però hi ha un altre material que també es treballa amb el ganxet, el trapillo, que originalment provenia de roba tallada a tires, sobretot llençols o samarretes velles, i que ara la indústria de la confecció comercialitza, gràcies al reciclatge dels excedents tèxtils, en forma de bobines de cinta de cotó de 0,75 cm d’ample, aproximadament.

Per al català, el Termcat proposa la denominació drapet, diminutiu lexicalitzat anàleg al castellà, però a l’Observatori no n’hem documentat encara cap ocurrència.

microplàstic m

Primera documentació: 14/02/2013

Tipus composició culta
Contextos La ingestió de microplàstics amenaça les tortugues marines, els mamífers marins i les aus. [La Vanguardia, 14/02/2013]
Els microplàstics són partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres de diàmetre, algunes de les quals invisibles a l’ull humà. [La Vanguardia, 3/10/2016]
Observacions Tot i que cada vegada som més conscients de la importància de preservar el medi ambient i les actuacions per protegir-lo no paren de créixer, les amenaces tampoc no ho fan. Un dels riscos sobre els quals cal estar ben alerta són els microplàstics, compost culte amb què es denominen els plàstics de mida inferior als 5 mm, però que en molts casos són invisibles a l’ull humà i són microscòpics, que provenen de la descomposició d’envasos o altres plàstics més grans o de les microesferes que es poden trobar en molts productes cosmètics, dentifricis o detergents. El problema apareix en el fet que són tan petits que les depuradores no els poden filtrar i per tant acaben en els mars i oceans (Greenpeace calcula que al voltant de 8 tones anuals), i, doncs, entren en la cadena tròfica: s’han trobat restes de microplàstics en més de 170 espècies marines, des dels musclos i les tonyines fins als verats, de manera que no només amenaça l’ecosistema marí, sinó també els humans, perquè consumeixen aquestes espècies.

De moment, a Europa no hi ha cap normativa que intenti regular la disminució de l’ús de microplàstics en els productes comercials, tot i que se’n reconeix el risc.

finestra f

Primera documentació: 1/11/1997

Tipus semàntic
Contextos Si transformem la torre de Norman Foster en la finestra cultural del món de les telecomunicacions, es convertirà en una plaça de visita obligada a Barcelona. [El Periódico, 1/11/1997]
Mirem amb empatia els intents d’incrustar la cardamenta a canonades en novel·les provectes, ja que pretenien ampliar la finestra del permissible. [La Vanguardia, 17/12/2016]
Observacions Com sabem, una finestra és una obertura en una paret que permet donar pas a la llum i l’aire, però també es denominen finestres els orificis d’alguns òrgans en medicina (per exemple, les finestres nasals) o les àrees de pantalles gràfiques d’un programa en informàtica. Les finestres dels contextos recollits per l’Observatori, però, no són tangibles, sinó que fan referència a una via d’accés a través de la qual es pot arribar a una condició o un estat determinats, o a un mitjà que deixa entrar coneixement nou. Aquest significat, aparentment tan recent en català, apareix documentat a l’Oxford English Dictionary des del segle xv.