crudité f

cruditéPrimera documentació: 30/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos
Primer es va demanar unes crudités provençals amb garum d’anxoves i olives negres, després una amanida de tomàquets secs i formatge mozzarella amb oli d’oliva i pebre vermell i, com a plat central, una magnífica ració de raviolis d’albergínia. [Avui, 5/10/2004]
Així doncs, per a la tardor que ens espera, com que ni el futur no és al seu lloc, proposo verdures i peix, bullides i sense sal. I molt de compte amb les crudités, sempre tan desitjables com indigestes. [La Vanguardia, 21/09/2022]
Observacions El substantiu femení crudité, que sovint es fa servir en plural, és un manlleu del francès que fa referència als plats compostos de llegums i hortalisses que es consumeixen crus.

Les crudités són plats tradicionals de la cuina francesa que admeten diversos tipus de talls: en rodanxes, en juliana o en palets, per exemple. Sovint van acompanyades d’una vinagreta o algun amaniment. En els darrers anys, la popularitat de les crudités ha augmentat per l’auge del consum de salses i cremes, com ara el guacamole o l’hummus, acompanyades d’hortalisses, com la pastanaga o el cogombre, tallades en forma de palet. També s’anomenen crudités les guarnicions i els acompanyaments d’hortalisses i llegums crus.

enclaustrament m

enclaustramentPrimera documentació: 17/09/2001

Tipus sufixació
Contextos
El segon pas que s’imposa és airejar la casa, tants anys d’enclaustrament ha generat un ambient viciat que s’haurà de ventilar, haurà d’adquirir el tarannà dels nous temps, construir nous mecanismes i augmentar el flux de les idees i repensar les existents. [Avui, 17/09/2001]
Pel que sembla, la situació d’enclaustrament forçós va incrementar el risc de tenir embarassos sense planificar. [La Vanguardia, 15/05/2022]
Observacions
Els claustres són un tipus de pati, quasi sempre enjardinats, edificats adjacentment d’una de les naus laterals d’una catedral o de l’església d’un monestir. La vida monàstica precisament es caracteritzava per una vida de retir espiritual, que es regia per les regles de l’orde religiós de la congregació que hi vivia, dedicada a l’oració i la contemplació, aïllada del món i la societat. Per això, la primera accepció del verb enclaustrar del DIEC2 és la literal ‘tancar (algú) en un claustre, un convent o un monestir’, del qual es deriva el segon, per extensió semàntica, que deixa de banda l’àmbit religiós i significa ‘tancar-se, recloure’s’. El substantiu que designa l’acció d’enclaustrar-se és enclaustrament i, sovint, s’usa amb un to irònic per designar un aïllament més o menys perllongat per apartar-se de la vida social, com el confinament causat per la pandèmia del coronavirus.

submissió química f

submissió químicaPrimera documentació: 5/06/2022

Tipus sintagmació
Contextos
En tenim un exemple recent amb la iniciativa de repartir taps per a les begudes per evitar agressions sexuals per submissió química. [Ara, 5/06/2022]
A la nit i a la matinada és quan es concentren les víctimes potencials d’atacs per submissió química —quan l’agressor droga la víctima, normalment afegint una substància a la beguda, per anul·lar la seva voluntat— i vulnerabilitat química —quan algú se n’aprofita—. [Ara, 9/07/2022]
Observacions El sintagma submissió química fa referència a l’acte delictiu que es produeix sobre una persona que està sota els efectes de substàncies psicoactives o alcohol administrades sense consentiment que deixen la víctima en un estat inconscient o semiconscient, de manera que no és capaç de detectar la situació de perill o de defensar-se davant l’agressió. Generalment, es tracta d’un delicte que atempta contra la llibertat sexual i que afecta, sobretot, dones joves. Els perpetradors d’aquestes agressions solen ser oportunistes i motivats únicament pel desig sexual, i els especialistes coincideixen en el fet que solen tenir una probabilitat molt alta de reincidir. En definitiva, es tracta d’un delicte de violència sexual contra les dones.

Parlem de submissió química oportunista quan la víctima ha consumit alcohol o altres substàncies de forma voluntària i l’assaltant no participa en la intoxicació, però aprofita l’estat de la víctima per cometre l’acte delictiu. També es pot donar el cas que l’assaltant administra substàncies a la víctima, sense el seu coneixement, amb la finalitat d’intoxicar-la, per tal d’anul·lar la capacitat de reacció i abusar-ne.

fair play / fair-play m

fairplayPrimera documentació13/01/1989

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Anglesos, holandesos, italians, francesos, belgues i espanyols, noies i nois, disfrutaran al Club de Polo del torneig del fair-play[El Periódico, 13/01/1989]
El Barça ha insistit, públicament, que no es tracta d’una necessitat imperiosa sinó, únicament, una via per aconseguir aquest fair play necessari. [Ara, 19/07/2022]
Observacions
El terme fair play, amb la variant fair-play, és un manlleu de l’anglès equivalent a ‘joc net’. Aquest sintagma, que també es pot traduir per ‘esportivitat’, és un concepte de l’àmbit dels esports que s’ha incorporat a altres àmbits, com ara el de la política, per fer referència a una ‘conducta honrada’, o el de les finances, per al·ludir al ‘sanejament dels comptes dels clubs esportius’. En aquest últim cas, s’acostuma a parlar de fair play financer.

bombardejar v tr

bombardejarPrimera documentació: 22/04/1992

Tipus semàntic
Contextos
El Carles i la Mariona bombardegen amb aquestes preguntes els seus pares mentre veuen una pel·lícula que explica les relacions d’un home casat amb una dona rossa i com es queda embarassada. [Diari de Barcelona, 22/04/1992]
Quim Torra bombardeja un pacte que en el municipi ja s’havia decidit. [Ciutat Maragda (Catalunya Ràdio), 8/07/2019]
Observacions El DIEC2 presenta el verb transitiu bombardejar amb tres accepcions, dues de l’àmbit bèl·lic i una de l’àmbit de la física nuclear: ‘atacar amb artilleria, llançar projectils (contra una població, una plaça forta)’, ‘llançar bombes des d’un avió (sobre un objectiu)’ i ‘dirigir un feix de partícules o de radiació (sobre un fitó material) per tal d’induir una reacció nuclear o d’estudiar la difusió de les partícules que resulten de la col·lisió’. En els tres casos es fa referència al llançament de diferents tipus de cossos amb la finalitat de produir una col·lisió.

En aquesta línia, des del 2008, l’Observatori ha recollit l’ús del verb bombardejar amb un significat que trasllada el significat a un àmbit més quotidià: ‘assetjar o aclaparar algú amb alguna cosa’. Tal com es pot observar, en aquesta nova accepció no es fa referència al llançament de bombes o projectils, sinó al “llançament” de preguntes, comentaris, afirmacions o qualsevol altre tipus d’estímul, que no produeixen una destrucció material, sinó dialèctica.