grafiter grafitera mf

Primera documentació: 24/01/1997

Tipus sufixació
Contextos Un milió de multa a un grafiter del metro. [El Punt Diari, 24/01/1997]
La Policia Nacional ha detingut a Madrid dos grafiters com a presumptes autors de 46 delictes de danys —per valor de 270.000 euros— en les instal·lacions de Renfe. [El Periódico, 3/04/2014]
Observacions El grafiter és la persona que fa grafitis, aquelles pintades (de textos, dibuixos o firmes) que se solen fer sobre una paret o altra superfície en llocs públics, normalment urbans, i sovint sense autorització. Tot i que es van popularitzar als anys 70 amb la cultura hip-hop, els romans ja feien grafitis amb consignes polítiques, insults o declaracions d’amor. I és que la paraula graffiti és, en italià, la forma plural del graffito, procedent del llatí scariphare, ‘incidir amb l’estilet’ (scariphus), tal com antigament feien els romans quan escrivien en taules o parets.
Anuncis

japonisme m

japonisme2Primera documentació: 13/09/2012

Tipus sufixació
Contextos Tancarà la temporada una exposició sobre la influència del japonisme en l’art català al tombant del segle xix, amb Ricard Bru com a comissari. [Avui, 13/09/2012]
Va rebre influències del Modernisme nòrdic, de l’art africà, dels descobriments arqueològics a l’antic Egipte, de l’orientalisme i del japonisme. [Ara, 23/02/2016]
Observacions La fascinació pel Japó i l’art japonès que van tenir molts pintors impressionistes a mitjan segle xix i que va continuar fins als cubistes del segle xx és la base d’aquest neologisme lexicogràfic. De fet, la primera vegada que es va utilitzar aquesta paraula va ser en francès el 1872, a l’obra L’art français, de Jules Claretie (1840-1913). Deu anys abans, l’art i l’artesania del Japó havien estat una de les atraccions principals de l’Exposició Universal de Londres.

El japonisme va començar com una moda de col·leccionar peces d’art, especialment d’estampes (que incloïen les de shunga), i va acabar influint fortament alguns artistes, interessats per l’asimetria i la irregularitat de l’art japonès, com l’absència de perspectiva, la llibertat de composició de les figures o les àrees planes de colors vibrants, entre d’altres, que trencaven amb els cànons academicistes occidentals. A més, el japonisme també va influir altres arts, com la música, amb les òperes The Mikado, de W. S. Gilbert i Arthur Sullivan, estrenada el 1885, o Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, estrenada el 1904.

Aquest interès pel Japó i la seva cultura torna a ser molt viu, tot i que en aquest cas ja no se centra tant en l’art, sinó en altres àmbits com ara la gastronomia (sushi, tempura), el lleure (amigurumi, origami, sudoku, manga) o la salut (shiatsu).

purpurina f

purpurinaPrimera documentació: 18/12/2014

Tipus manlleu del castellà
Contextos El 28 de desembre, el recolliment nadalenc es transformarà en una explosió de purpurina i perfilador d’ulls per celebrar la darrera festa de l’any de ¡Que trabaje Rita!, una de les vetllades gais heterofriendly amb més èxit. [Time Out Barcelona, 18/12/2014]
Si Hillary Clinton és la candidata demòcrata, haurà d’humanitzar la campanya electoral per donar-li contingut, baixar al carrer i convèncer molts hipnotitzats per la purpurina que la vida real és una altra cosa i no es poden menjar crispetes cada dia. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions La purpurina és una pols formada per partícules d’un to brillant i metàl·lic que s’utilitza tant en decoració i art, com en maquillatge, perquè té un to irisat. En concret, en l’àmbit de les arts escèniques s’utilitza aquest nom per parlar de la ‘pols de bronze o d’altres metalls que s’aplica barrejada amb la pintura al tremp o amb altres adhesius per a daurar o platejar els decorats’ (Termcat). Aquesta unitat s’ha introduït al català a través del castellà, en què ja es troba registrat als diccionaris per fer referència tant a aquest tipus de pols metal·litzada com a la pintura brillant que s’ha preparat amb aquesta base. Tanmateix, com veiem en els contextos documentats, també es fa servir amb un sentit figurat per fer referència al glamur d’una situació no quotidiana, és a dir, marcada per la parafernàlia.

lettering m

letteringPrimera documentació: 5/01/2008

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Llegiu la informació completa sobre l’auge del lettering, el tatuatge de textos, a e-Periódico. [El Periódico, 3/09/2013]
La cal·ligrafia es troba arreu, així com una altra disciplina que imita la lletra feta a mà, el lettering, que ja ha protagonitzat més d’un eslògan polític o publicitari. [Ara, 22/02/2016]
Observacions Així com la cal·ligrafia es defineix com l’‘art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb una intenció estètica’ (GDLC), el manlleu de l’anglès lettering presenta una diferència una mica subtil respecte de la cal·ligrafia, ja que les lletres no s’escriuen, sinó que es dibuixen. De fet, alguns autors consideren que el lettering i la cal·ligrafia són fases del mateix procés, segons el qual a l’hora de dissenyar una tipografia, primer s’escriuen tots els caràcters cal·ligràficament, després es poleixen amb el lettering i, finalment, es digitalitzen per crear la font tipogràfica.

carrusel m

carrusel2Primera documentació: 24/01/1992

Tipus semàntic
Contextos Entre el carrusel d’imatges que se’ns proposa vull destacar el Macbeth de Roman Polanski […]. [Avui, 15/07/1995]
Us ensenyarem el carrusel de gent que fa possible aquest País km0. [País km0 (La Xarxa), 8/09/2016]
Observacions La paraula carrusel és un manlleu adaptat del francès carrousel, que el GDLC defineix com ‘exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars’. En castellà, però, carrusel també s’utilitza per designar l’atracció de fira infantil denominada cavallets, que consisteix en diversos elements sobre els quals es pot seure, sovint amb forma d’animals o de vehicles, de vegades amb moviment autònom, que estan instal·lats sobre una plataforma giratòria accionada mecànicament, segons el Termcat. Les voltes que fan els cavallets són la base a partir de la qual s’ha desenvolupat un significat nou per designar elements múltiples d’imatges, notícies, persones, etc., que es volen destacar i presentar amb certa rapidesa.