japonisme m

japonisme2Primera documentació: 13/09/2012

Tipus sufixació
Contextos Tancarà la temporada una exposició sobre la influència del japonisme en l’art català al tombant del segle xix, amb Ricard Bru com a comissari. [Avui, 13/09/2012]
Va rebre influències del Modernisme nòrdic, de l’art africà, dels descobriments arqueològics a l’antic Egipte, de l’orientalisme i del japonisme. [Ara, 23/02/2016]
Observacions La fascinació pel Japó i l’art japonès que van tenir molts pintors impressionistes a mitjan segle xix i que va continuar fins als cubistes del segle xx és la base d’aquest neologisme lexicogràfic. De fet, la primera vegada que es va utilitzar aquesta paraula va ser en francès el 1872, a l’obra L’art français, de Jules Claretie (1840-1913). Deu anys abans, l’art i l’artesania del Japó havien estat una de les atraccions principals de l’Exposició Universal de Londres.

El japonisme va començar com una moda de col·leccionar peces d’art, especialment d’estampes (que incloïen les de shunga), i va acabar influint fortament alguns artistes, interessats per l’asimetria i la irregularitat de l’art japonès, com l’absència de perspectiva, la llibertat de composició de les figures o les àrees planes de colors vibrants, entre d’altres, que trencaven amb els cànons academicistes occidentals. A més, el japonisme també va influir altres arts, com la música, amb les òperes The Mikado, de W. S. Gilbert i Arthur Sullivan, estrenada el 1885, o Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, estrenada el 1904.

Aquest interès pel Japó i la seva cultura torna a ser molt viu, tot i que en aquest cas ja no se centra tant en l’art, sinó en altres àmbits com ara la gastronomia (sushi, tempura), el lleure (amigurumi, origami, sudoku, manga) o la salut (shiatsu).

purpurina f

purpurinaPrimera documentació: 18/12/2014

Tipus manlleu del castellà
Contextos El 28 de desembre, el recolliment nadalenc es transformarà en una explosió de purpurina i perfilador d’ulls per celebrar la darrera festa de l’any de ¡Que trabaje Rita!, una de les vetllades gais heterofriendly amb més èxit. [Time Out Barcelona, 18/12/2014]
Si Hillary Clinton és la candidata demòcrata, haurà d’humanitzar la campanya electoral per donar-li contingut, baixar al carrer i convèncer molts hipnotitzats per la purpurina que la vida real és una altra cosa i no es poden menjar crispetes cada dia. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions La purpurina és una pols formada per partícules d’un to brillant i metàl·lic que s’utilitza tant en decoració i art, com en maquillatge, perquè té un to irisat. En concret, en l’àmbit de les arts escèniques s’utilitza aquest nom per parlar de la ‘pols de bronze o d’altres metalls que s’aplica barrejada amb la pintura al tremp o amb altres adhesius per a daurar o platejar els decorats’ (Termcat). Aquesta unitat s’ha introduït al català a través del castellà, en què ja es troba registrat als diccionaris per fer referència tant a aquest tipus de pols metal·litzada com a la pintura brillant que s’ha preparat amb aquesta base. Tanmateix, com veiem en els contextos documentats, també es fa servir amb un sentit figurat per fer referència al glamur d’una situació no quotidiana, és a dir, marcada per la parafernàlia.

lettering m

letteringPrimera documentació: 5/01/2008

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Llegiu la informació completa sobre l’auge del lettering, el tatuatge de textos, a e-Periódico. [El Periódico, 3/09/2013]
La cal·ligrafia es troba arreu, així com una altra disciplina que imita la lletra feta a mà, el lettering, que ja ha protagonitzat més d’un eslògan polític o publicitari. [Ara, 22/02/2016]
Observacions Així com la cal·ligrafia es defineix com l’‘art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb una intenció estètica’ (GDLC), el manlleu de l’anglès lettering presenta una diferència una mica subtil respecte de la cal·ligrafia, ja que les lletres no s’escriuen, sinó que es dibuixen. De fet, alguns autors consideren que el lettering i la cal·ligrafia són fases del mateix procés, segons el qual a l’hora de dissenyar una tipografia, primer s’escriuen tots els caràcters cal·ligràficament, després es poleixen amb el lettering i, finalment, es digitalitzen per crear la font tipogràfica.

carrusel m

carrusel2Primera documentació: 24/01/1992

Tipus semàntic
Contextos Entre el carrusel d’imatges que se’ns proposa vull destacar el Macbeth de Roman Polanski […]. [Avui, 15/07/1995]
Us ensenyarem el carrusel de gent que fa possible aquest País km0. [País km0 (La Xarxa), 8/09/2016]
Observacions La paraula carrusel és un manlleu adaptat del francès carrousel, que el GDLC defineix com ‘exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars’. En castellà, però, carrusel també s’utilitza per designar l’atracció de fira infantil denominada cavallets, que consisteix en diversos elements sobre els quals es pot seure, sovint amb forma d’animals o de vehicles, de vegades amb moviment autònom, que estan instal·lats sobre una plataforma giratòria accionada mecànicament, segons el Termcat. Les voltes que fan els cavallets són la base a partir de la qual s’ha desenvolupat un significat nou per designar elements múltiples d’imatges, notícies, persones, etc., que es volen destacar i presentar amb certa rapidesa.

pop-art o pop art madj

pop-artPrimera documentació: 15/01/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos S’ha inscrit en una línia crítica derivada del pop-art per subvenir a les seves noves necessitats. [Avui, 22/03/1989]
Després del desvari, dels vestits de bistec i els desafiaments pop-art, una parada tècnica per disfrutar d’un cançoner sense edat. [El Periódico, 18/07/2015]
Observacions El pop-art (amb guionet en anglès) és el ‘moviment artístic d’origen angloamericà que s’inspira en aspectes comuns i quotidians de la societat industrial de consum i trasllada a les obres el repertori icònic de la cultura urbana de masses, sorgit cap als anys cinquanta del segle xx’ (Termcat).

El terme pop-art va ser utilitzat per primera vegada a mitjan dècada dels cinquanta pel crític d’art britànic Lawrence Alloway per qualificar les obres de Richard Hamilton (autor del famós collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing?, de 1956) i Eduardo Paolozzi, tot i que també s’atribueix a l’artista John McHale, fundador de l’Institute of Contemporary Arts de Londres. Sigui com sigui, es considera que es va oficialitzar el 1962, moment en què el Museum of Modern Art de Nova York va organitzar el Symposium on Pop Art.

Les obres d’art pop (que és la denominació catalana que proposa el Termcat) manifesten plàsticament com la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme esdevenen un estil de vida, on els objectes deixen de ser únics per esdevenir productes en sèrie. Els seus màxims exponents són Andy Warhol (1928-1987), de qui es recorden especialment les seves pintures serigrafiades de les llaunes de sopa Campbell’s, ampolles de Coca-cola o les vaques, i Roy Lichtenstein (1923-1997), conegut per les seves interpretacions a gran escala d’escenes de còmic.