land art m

land art AQUESTA!

Primera documentació: 10/06/1992

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos És a dir: en aquesta obra global hi apareixen elements del land art o art de la terra o del paisatge, de l’art processal, de les instal·lacions… [El Temps, 23/03/1999]
En la seva trajectòria trobem pintura abstracta, art conceptual, accions performatives a l’espai públic i al seu estudi, poesia, escultura o land art, entre d’altres. [La Vanguardia, 3/02/2018]
Observacions El land art, anomenat també earthwork (‘art natura’ en català), és un manlleu de l’anglès que fa referència a aquelles obres artístiques integrades en la natura, generalment de grans dimensions, basades en la manipulació dels elements d’un hàbitat natural mitjançant elements propis de la societat de consum, tal com el defineix el Termcat. L’objectiu del land art és modificar el paisatge amb l’art, integrant-lo i exposant-lo als canvis i a l’erosió de l’entorn natural, fins al punt que algunes d’aquestes obres han desaparegut amb el pas del temps, per tal de provocar emocions plàstiques en l’espectador que l’observa.

Aquest corrent de l’art contemporani va néixer el 1968 a l’exposició Earthworks a la Dwan Gallery de Nova York i, d’aleshores ençà, s’ha estès arreu del món. A Europa, per exemple, concretament a Suïssa, des de 2016, els llacs i les muntanyes de Safiental es converteixen durant uns mesos en un museu de land art, l’Art Safiental. D’altres exemples més pròxims és el bosc de la vall d’Oma del pintor i escultor basc Agustín Ibarrola o la intervenció de l’artista i poeta català Perejaume al torrent de Folgueroles, que va alterar-ne el curs per tal de reproduir la signatura de Jacint Verdaguer (1845-1902) en el centenari de la seva mort.

kintsugi m

kintsugiPrimera documentació: 12/05/2018

Tipus manlleu del japonès
Contextos El kintsugi (1450) ressalta el temps i no negativitza els seus rastres. [La Vanguardia, 12/05/2018]
El kintsugi requereix un mínim de sis mesos per reconstruir una peça, em va ensenyar la paciència: deixa les armes, relaxa’t i descansa. [La Vanguardia, 28/02/2019]
Observacions En japonès, kintsugi (金継ぎ) significa ‘fusteria d’or’ i és una tècnica de reparació de fractures de la ceràmica amb vernís de resina mesclat amb pols d’or, plata o platí. El kintsugi forma part d’una filosofia que planteja que les fractures i les reparacions formen part de la història d’un objecte, i que s’han d’ensenyar i incorporar visiblement en lloc d’ocultar-les, per tal de posar en relleu la seva transformació i història.

L’origen del kintsugi es remunta al segle xv quan el comandant de l’exèrcit Ashikaga Yoshimasa (1435-1490) va enviar a la Xina dues de les seves tasses de te perquè les reparessin. La reparació, tanmateix, va ser poc polida, amb unes grapes metàl·liques que enlletgien molt les tasses, de manera que va recórrer a uns artesans japonesos per arreglar-ho. La tècnica que van utilitzar va ser tan ben valorada que fins i tot algunes persones van ser acusades de trencar objectes expressament per poder-los després recuperar, ja que la complexitat de la reparació transforma estèticament la peça, de manera que inclús les peces reparades amb el mètode del kintsugi són més ben valorades que les intactes.

art déco madj

art decoPrimera documentació: 25/11/1990

Tipus manlleu del francès
Contextos Una sèrie d’estils com l’art déco, el bolidisme, l’art nouveau […] tornen a marcar la pauta de l’estètica del moble. [Diari de Balears, 25/11/1990]
Tot i que l’art antic domina en FAMA, també s’hi pot trobar art modern i contemporani (Miró, Calder, Valdés…), joies art déco, mobles, maniquins de Setmana Santa, una colossal casa de nines de 2,6 metres d’alçària o antiguitats nàutiques i marines. [La Vanguardia, 7/03/2019]
Observacions Art déco és un substantiu sintagmàtic manllevat del francès, que es caracteritza per incloure l’apòcope de l’adjectiu décoratif ‘decoratiu’ com a déco.

L’art déco és un estil de disseny desenvolupat entre 1920 i 1939, tot i que la seva influència en alguns països es va allargar fins als anys 50, que es va aplicar principalment a les arts decoratives, com l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny gràfic i industrial, i a les arts visuals, com la pintura, el gravat o l’escultura, però també la indumentària i el cinema. L’art déco es basa en la preferència per les línies simples i geomètriques, pels colors plans i pels motius exòtics, tal com defineix el GDLC. El terme art déco amb el qual es va batejar aquest estil artístic d’entreguerres es va encunyar el 1966 en una exposició retrospectiva organitzada pel Museu de les Arts Decoratives de París.

Tot i que l’origen d’aquest estil artístic i arquitectònic es trobi a França, la seva àrea d’influència va ser molt més extensa. En l’àmbit arquitectònic i urbanístic, hi ha grans exponents d’art déco fora del país gal, com ara l’Empire State de Nova York. A Barcelona, per exemple, destaquen dos emblemes de la ciutat com són la Font Màgica de Montjuïc i el passeig de Gràcia, que també acull grans exponents del modernisme català.

action painting f

Primera documentació: 19/03/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El seu pas a la pintura, a finals dels setanta, es va fer amb el seu apropament a les fórmules de l’action painting nord-americana, fórmules valorades al màxim de les maneres abstractes, gestuals i expressionistes. [Diari de Barcelona, 19/03/1989]
Campano es va establir a París els primers anys 80, on va abandonar els esquemes geomètrics de l’abstracció que practicava i els va substituir pel gest en la línia de l’action painting. [Ara, 6/08/2018]
Observacions L’action painting és un moviment pictòric de l’expressionisme abstracte, sorgit als Estats Units durant la dècada dels 50 del segle xx, que pretenia, més que representar l’acció, ser acció i donar expressió directa a la vida, posant èmfasi en el gest i l’espontaneïtat dels traços. Per aquest motiu, els adeptes van abandonar les tècniques tradicionals i van adoptar mètodes nous com el degoteig, que consisteix a deixar regalimar la pintura des de pots foradats sobre teles esteses a terra.

Aquest manlleu, que en anglès significa literalment ‘pintura activa, en acció’, va ser encunyat l’any 1952 pel crític i artista nord-americà Harold Rosenberg per fer referència a l’obra del seu compatriota Jackson Pollock (1912-1956), màxim exponent d’aquest corrent, considerat un dels pintors més rellevants dels Estats Units del segle passat. La seva pintura més famosa és No. 5, 1948 (1948) que, fins a l’any 2011, tenia el rècord de subhasta en vendre’s per 140 milions de dòlars. Altres artistes de renom que acompanyen el de Pollock són Franz Kline (1910-1962), Mark Rothko (1903-1970) i Willem de Kooning (1904-1987).

vinyetista mf

Primera documentació: 13/06/2011

Tipus sufixació
Contextos La cinta del vinyetista Saló fa servir metàfores enginyoses i un llenguatge molt del carrer, de dir les coses pel seu nom. [El Periódico, 13/06/2011]
Un dels vinyetistes més populars del país, Miquel Ferreres, s’incorpora a l’ARA per aportar-hi la seva visió de l’actualitat. [Ara, 23/02/2018]
Observacions A partir d’una de les accepcions de vinyeta, segons la qual es tracta d’un ‘dibuix o il·lustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d’un text’ (GDLC), s’ha format el substantiu vinyetista per denominar la persona que es dedica a fer-les. En l’àmbit de les historietes o còmics, la vinyeta (del francès vignette) representa la mínima expressió, ja que en la majoria de casos es tracta d’un requadre que conté un sol dibuix. Els diaris solen comptar amb un vinyetista que cada dia reflecteix amb to crític algun fet o aspecte de la realitat política o econòmica del país amb aquest subgènere del còmic.