storyboard m

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Després em vaig portar el guió a Anglaterra, però George no va venir. Vaig estar fent l’storyboard tot un any, amb els dissenys, els vestuaris i el repartiment. [El Temps, 23/10/1995]
	El troba, i troba un complet storyboard al seu ordinador, i descobreix que està molt més armat del que sembla. [La Vanguardia, 10/04/2022]
Observacions	L’storyboard (sinònim complementari de guió il·lustrat, que és el sintagma que proposa el Termcat per evitar el manlleu) és el ‘conjunt de vinyetes il·lustratives dels plans principals d’un anunci de televisió o de cinema en procés de creació i aprovació, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals’. D’aquesta manera, les il·lustracions serveixen de guia per previsualitzar una animació o per seguir l’estructura d’una pel·lícula abans de filmar-la, ja que permet narrar la història a partir de les imatges seqüenciades, amb textos, detall dels plans, dels personatges, etc. Tot i que el seu ús és molt habitual en el cinema i la televisió, també es fa en altres casos, com els àlbums il·lustrats, tal com es veu en el segon context. Els storyboards existeixen des de la invenció del cinema i ja Georges Méliès (1861-1938) en feia servir, tot i que els storyboards tal com els coneixem en l’actualitat van sorgir a l’estudi de Walt Disney (1901-1966) als anys 30 del segle passat.

duende m

Primera documentació: 1/06/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Li agrada el flamenc: Paco Ibáñez admira, sobretot, el duende d’Antonio Mairena i Antonio Chacón. [Diari de Barcelona, 1/06/1991]
	“García Berlanga era un veritable geni, creava sense pretensió i tenia un duende que no podia fer callar ni la vergonya ni la comoditat”, ha dit un dels seus nets. [Ara, 10/06/2021]
Observacions	En castellà, duende prové del sintagma escurçat duen de [casa] ‘amo de [la casa]’, ja que antigament era un esperit entremaliat, amb figura de vell o de nen en les narracions tradicionals, que vivia en una casa i hi feia el que volia, com si en fos l’amo. A partir d’aquest significat original, es va denominar també l’encant, la gràcia o l’atractiu especialment d’una cosa que resulta misteriosa i que no es pot explicar amb paraules. Aquest és el sentit que ens ha arribat en català i que recollim en els exemples anteriors. Val a dir, però, que l’ús més estès avui dia fa referència a contextos relacionats amb la música tradicional espanyola, sobretot el flamenc, en què el duende sol remetre a la capacitat i el talent innats dels artistes, que canten amb una passió molt profunda i dramatitzant sentiments com l’amor, la pena o la pèrdua.

bauhausià -ana adj

Primera documentació: 10/10/1994

Tipus	sufixació
Contextos	“L’art no havia de ser mai un element afegit —aplicat— a l’objecte, sinó que l’objecte, sinó que l’objecte en si havia de ser art, és a dir, expressió, equilibri resolt entre forma i funció, segons els esquemes bauhausians. [El Temps, 10/10/1994]
	Ser bauhausià ha comportat fer un estudi dels materials per extreure’n les propietats, prioritzar les formes bàsiques seguint el lema “el menys és més”, eliminar tot allò superflu, i seguir la directriu que la forma està al servei de la funcionalitat, i sempre a la recerca d’un equilibri estètic. [El Periòdic, 1/06/2022]
Observacions	L’arquitecte, urbanista i dissenyador Walter Gropius (1883-1969) va fundar el 1919 a Weimar la Staatliche Bauhaus (‘casa de construcció estatal’), una escola d’arquitectura, disseny, artesania i art. Irònicament, malgrat que el nom de Bauhaus vol dir ‘casa de construcció’, no va comptar amb un departament d’arquitectura durant els primers anys. Gropius partia de la idea que calia una reforma profunda dels ensenyaments artístics per aconseguir, consegüentment, la transformació de la societat burgesa de l’època: la fundació va tenir lloc en un moment de crisi del pensament modern a tot Europa, i en especial a Alemanya, i la Bauhaus s’entén dins la confluència del desenvolupament polític, social, educatiu i artístic de les dues primeres dècades del segle xx, zenit de les avantguardes. Així, en una primera etapa (1919-1923), la Bauhaus es va caracteritzar per ser idealista i romàntica, la segona (1923-1925), molt més racionalista, i a la tercera (1925-1929), va assolir el reconeixement unànime, coincidint amb el trasllat a Dessau (a Saxònia-Anhalt). El 1930, sota la direcció de Mies van der Rohe (1886-1969), es va traslladar a Berlín, on va canviar l’orientació del programa d’ensenyament. A més de Gropius i van der Rohe, van ser membres de la Bauhaus els pintors Wassily Kandinsky (1866-1944) i Paul Klee (1879-1940), l’escultora i dissenyadora Marianne Brandt (1893-1983) o l’arquitecta i dissenyadora d’interiors Lilly Reich (1885-1947). Un dels ideals principals de Gropius era trobar la unió entre l’ús i l’estètica. Gropius sempre va plantejar l’edificació en relació amb el sistema industrial i la producció en sèrie: l’arquitectura havia de jugar un paper en els problemes socials derivats de la postguerra, i aquests problemes s’havien de fondre amb l’estètica. La Bauhaus va establir els fonaments acadèmics del que avui es coneix com disseny industrial i disseny gràfic, sobre els quals es basa una de les tendències predominants de la nova arquitectura moderna, i el seu llegat continua tenint una forta influència en el disseny, del mobiliari a la tipografia, passant pel tèxtil o la ceràmica, arreu del món. Les obres de Weimar i Dessau van ser declarades per la Unesco Patrimoni de la Humanitat el 1996, i no és estrany que la seva importància sigui inqüestionable i un referent de la modernitat i el racionalisme encara ara. No sorprèn, doncs, que s’hagi creat l’adjectiu relacional bauhausià -ana per referir-s’hi.

retrospectiva f

Primera documentació: 3/01/1989

Tipus	conversió
Contextos	Pel que fa a les altres seccions, “Tresors Ocults del Cine Europeu” inclourà finalment només sis títols, a causa del gran nombre de films de la secció oficial, mentre que la retrospectiva dedicada al cinema fantàstic de la Columbia n’inclourà vuit. [Avui, 3/10/1990]
	En la mateixa línia, l’artista i creadora Arantza Labuena plasmarà en un llibre la seva mirada sobre el festival i la seva història carregada de romanticisme, una iniciativa que aportarà retrospectiva en aquest any de celebració. [Núvol, 7/08/2022]
Observacions	El substantiu femení retrospectiva és la conversió sintàctica de l’adjectiu retrospectiu -iva que vol dir ‘que mira enrere en el temps o es refereix a coses del passat’, i que s’utilitza especialment per referir-se al conjunt de l’obra d’un autor o d’un estil determinat, tal com ja recull el GDLC: d’una banda, es denomina retrospectiva l’exposició que presenta les obres d’un artista o d’una època seguint la cronologia de la seva realització; de l’altra, s’aplica al conjunt de projeccions de les pel·lícules d’un director, d’un moviment, d’un actor, d’un país, etc., normalment per poder seguir-ne l’evolució en el temps.

performer m i f

Primera documentació: 30/06/1997

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Aquesta poetessa, cantant, performer, directora de pel·lícules i vídeos experimentals, serà a Alacant el dia 23, i el 26 a València. [El Temps, 30/06/1997]
	Mitrović, instal·lada des de fa anys entre Amsterdam i Brussel·les, s’ha fet un nom al continent com a performer i actriu (ha treballat per a Milo Rau) i amb obres estèticament molt potents, segell belga, que tenen el jo al centre de l’acció. [Time Out Barcelona, 1/07/2022]
Observacions	Són performers les persones que fan performances (performance en singular), paraula anglesa acceptada en català per fer referència a manifestacions artístiques de caràcter multidisciplinari que pretenen impressionar vivament el públic. Justament pel fet de poder incloure diverses disciplines, com ara la dansa, la música, el teatre i les arts plàstiques, les persones que fan performances reben el nom específic de performers o, també, artistes de performance.