work in progress m

work in progressPrimera documentació: 11/07/1991

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos D’alguna manera l’autor reprèn aquí el concepte de work in progress on la creació s’entén com un procés evolutiu que pot realitzar-se en diferents llocs i moments i amb la participació d’altres persones. [Diari de Barcelona, 11/07/1991]
Moliner ha estat la responsable de la dramatúrgia dels seus relats, que després l’equip artístic ha treballat fent un veritable work in progress. [La Vanguardia, 14/10/2021]
Observacions Work in progress és un manlleu que es pot traduir com treball en curs i que s’utilitza en diversos àmbits. En el món del màrqueting, work in progress és el conjunt d’estratègies per aconseguir que els usuaris se sentin part del procés de creació d’un producte o un servei, i en el món de l’art, que és el que trobem en els contextos de l’Observatori de Neologia, el work in progress centra l’atenció en el que està incomplet, inacabat, en curs. En aquesta forma d’art, no es vol mostrar l’obra acabada i perfeccionada que amaga els rastres de la seva creació i precisament es vol mostrar el procés desordenat que hi ha al darrere, amb els intents abandonats, les vacil·lacions i tot el que forma part del procés creatiu.

plein air m

plein airPrimera documentació: 15/05/1995

Tipus
manlleu del francès
Contextos
Perejaume defineix Verdaguer com un pleinairista (de plein air, aire lliure) estudiós dels mots i de la llengua. [El Temps, 15/05/1995]
Els de la Bisbal estan que al·lucinen. En aquest poble empedrat hi han creat un festival de: piano clàssic, jazz experimental, cinema també experimental, poesia visual, pintura a plein air… [Ara, 28/08/2019]
Observacions
El manlleu del francès plein air ‘aire lliure’ fa referència a un terme pictòric, denominat també pleinairisme, que pren força a mitjan segle xix i que determinava que era imprescindible que els artistes pintessin els quadres davant de la natura que volien reproduir. Això vol dir que era necessari desplaçar-se per tal de captar els colors i la llum dels subjectes, que molt sovint eren paisatges. L’auge de la pintura plein air es relaciona amb la comercialització dels envasos en tub per a la pintura a l’oli, la qual cosa eliminava la necessitat dels artistes de crear cada color que volien fer servir i facilitava el transport de tots els materials allà on calgués. Entre els pintors defensors del pleinairisme hi ha els impressionistes Monet, Pissarro i Renoir, per esmentar-ne alguns. Aquest estil pictòric va seguir vigent al segle xx i fins a l’actualitat.

quadre vichy m

quadre vichyPrimera documentació: 18/06/1991

Tipus composició
Contextos
Hi ha llicència oberta a la imaginació en formes i matèries. Des de les més vaporoses fins a d’altres amb aires de pretesa ingenuïtat, del lli de sempre als quadres vichy, que faran furor aquesta temporada. [Avui, 18/06/1991]
A més de defensar l’slow fashion, a Pitagora demostren que qualsevol peça de roba pot ser unisex si saps fer el patró perfecte: samarretes, dessuadores, jerseis i també aquesta granota tan afavoridora. La teniu en color mel, negre, vermell nècora i quadres vichy. [Time Out Barcelona, 24/11/2021]
Observacions Els quadres vichy, que reben el nom de la citat francesa de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps de la qual també se serveix el plat vichyssoise, són un estampat de quadres generalment en què es combina el blanc amb un altre color. Aquest estampat es fa servir des del segle xvii, i originalment s’utilitzava en estovalles i tovallons, sobretot per a pícnics a l’aire lliure, i en roba infantil. Els quadres vichy es van veure a la gran pantalla al vestit que portava Judy Garland a El màgic d’Oz (1939), i es van popularitzar a partir dels anys cinquanta com a estampat per a les camises dels treballadors del camp. L’arribada a la moda no va arribar fins al segle xx, moment en què es va popularitzar com a estampat femení, inicialment concebut com a estiuenc, desenfadat i chic. Des de llavors, l’estampat ha tingut una popularitat variable, i ara fa uns quants anys que torna a destacar en peces de roba de tot tipus i en totes les estacions.

art nouveau m

art nouveauPrimera documentació: 20/11/1990

Tipus manlleu del francès
Contextos Purisme, simplicitat i modernitat a les propostes que va oferir Hanae Mori, inspirades en Kenya i l’art nouveau. [Avui, 20/11/1990]
Hi ha una història comuna important que no només concerneix a temps antics, sinó que arriba als més recents i significatius —no tractats en aquesta ocasió— de l’art nouveau belga i el modernisme. [La Vanguardia, 8/07/2019]
Observacions A finals del segle xix i començaments del xx, durant la belle époque, es va produir en l’àmbit de l’art una ruptura amb els estils dominants de l’època, tant els més acadèmics (l’historicisme o l’eclecticisme) o els més transgressors (el realisme o l’impressionisme). L’art que es volia crear volia ser nou, jove, lliure i modern, amb una estètica que s’inspirava en la natura però també incorporava les novetats que aportava la revolució industrial, com l’acer i el vidre, que superava l’arquitectura de ferro precedent. Aquest estil nou va rebre diversos noms segons el lloc on es desenvolupava: així, a Catalunya es va dir modernisme, a Bèlgica i França, art nouveau (‘art nou’), a Alemanya i els països nòrdics Jugendstil (‘estil jove’), modern style (‘estil nou’) als països anglosaxons, etc.

Per entendre’l, cal tenir en compte que els artistes partien de la convicció que el futur i el progrés havien arribat i que no servien les pautes anteriors, sinó que se n’havien de crear de noves. Aquesta idea es va concretar en la voluntat de democratitzar la bellesa i l’art, donant valor estètic als objectes quotidians i fer-los accessibles a tota la població, cosa que va incidir en l’evolució de les arts decoratives i les arts gràfiques, però també en el disseny de mobiliari (domèstic i urbà), rellotgeria, joieria, etc., que es reconeixen en trets com l’ús d’elements d’origen vegetal, predomini de la línia corba i l’asimetria, imatges femenines gràcils i delicades, amb cabelleres ondulades, motius exòtics (com el japonisme), etc.

A partir de la dècada de 1920, l’art nouveau va evolucionar cap a l’art déco, que va introduir traços més simples i rectilinis, amb el qual s’identifica algunes vegades, tot i que tenen característiques marcadament diferents.

artivista m i fadj

artivistaPrimera documentació: 2/04/2004

Tipus acronímia
Contextos Barcelona no és precisament un centre de producció artivista, però en canvi sí que és una plataforma per a la difusió del gènere. [El Periódico, 2/04/2004]
Des de llavors, s’identifica com a artivista, és a dir, aquell que posa el coneixement artístic al servei d’una causa social. [Ara, 9/02/2020]
Observacions Artivista és un mot format per acronímia a partir dels mots art i activista. D’aquesta manera, els artivistes no només creuen en la capacitat de l’art per commoure i connectar (com tots els artistes) sinó que utilitzen l’art per pressionar l’agenda política mitjançant accions artístiques que solen tenir lloc en espais urbans. De vegades, els artivistes són perseguits perquè, amb aquest objectiu de reivindicació social i política, fan malbé propietats públiques o d’altres persones.

Un dels màxims representants de l’artivisme és Banksy, un artista de qui es desconeix la identitat real (Banksy és un pseudònim), nascut al Regne Unit probablement l’any 1974. Banksy ha pintat grafits que s’han fet molt famosos en parets de Londres, Los Angeles i altres ciutats del món, però també ha pintat quadres que ha penjat sense autorització en diversos museus com la Tate Modern de Londres, el Museum of Modern Art de Nova York o el Louvre de París.