Primera documentació: 17/05/2001
Tipus | composició híbrida |
Contextos |
Hi haurà sessions de risoteràpia, de ball, obres de teatre, jornades tècniques per a cuidadors, reunió d’entitats, conferències de salut i assessorament de vivenda. [El Periódico, 16/06/2005]
|
Per acabar, l’Eloi s’apropa fins l’impressionant paisatge del poble ibèric i medieval L’Esquerda, a Roda de Ter, per assistir a un taller de risoteràpia. [Avui, 15/07/2020] | |
Observacions | La risoteràpia és un ‘mètode terapèutic basat en els efectes benèfics de riure, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional d’un pacient’ (GDLC). Encara que el riure s’ha fet servir sempre i en totes les cultures per divertir-se i relaxar-se, es va començar a estendre com a tècnica terapèutica a partir dels anys setanta del segle xx amb soldats americans de la guerra del Vietnam i, a partir dels vuitanta, amb la feina dels pallassos especialitzats a tractar malalts.
Actualment, sovint s’usa com un tractament complementari al convencional (a hospitals de nens, amb persones amb malalties neurodegeneratives, etc.) i també en situacions crítiques en períodes de postguerra o després d’una catàstrofe natural. A més, es pot aplicar en la resolució de conflictes dins d’empreses i organitzacions per tal de crear equips cohesionats de treball més motivats. Per això és freqüent documentar aquest neologisme juntament amb mots com taller, curs o sessió. La risoteràpia es va popularitzar gràcies al treball del Dr. Hunter Doherty Adams, la biografia del qual es va dur al cinema el 1988 pel director Tom Shadyac amb la pel·lícula Patch Adams, que va protagonitzar Robin Williams. Aquesta paraula és un compost híbrid format a partir de riso-, element culte que no trobem recollit als diccionaris i que prové del mot llatí risus ‘riure’, del qual en català tenim altres derivats com risible ‘que pot excitar el riure’, risibilitat ‘facultat de riure’ o irrisori -òria ‘que fa riure; insignificant’. |