risoteràpia f

Primera documentació: 17/05/2001

Tipus	composició híbrida
Contextos	Hi haurà sessions de risoteràpia, de ball, obres de teatre, jornades tècniques per a cuidadors, reunió d’entitats, conferències de salut i assessorament de vivenda. [El Periódico, 16/06/2005]
	Per acabar, l’Eloi s’apropa fins l’impressionant paisatge del poble ibèric i medieval L’Esquerda, a Roda de Ter, per assistir a un taller de risoteràpia. [Avui, 15/07/2020]
Observacions	La risoteràpia és un ‘mètode terapèutic basat en els efectes benèfics de riure, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional d’un pacient’ (GDLC). Encara que el riure s’ha fet servir sempre i en totes les cultures per divertir-se i relaxar-se, es va començar a estendre com a tècnica terapèutica a partir dels anys setanta del segle xx amb soldats americans de la guerra del Vietnam i, a partir dels vuitanta, amb la feina dels pallassos especialitzats a tractar malalts. Actualment, sovint s’usa com un tractament complementari al convencional (a hospitals de nens, amb persones amb malalties neurodegeneratives, etc.) i també en situacions crítiques en períodes de postguerra o després d’una catàstrofe natural. A més, es pot aplicar en la resolució de conflictes dins d’empreses i organitzacions per tal de crear equips cohesionats de treball més motivats. Per això és freqüent documentar aquest neologisme juntament amb mots com taller, curs o sessió. La risoteràpia es va popularitzar gràcies al treball del Dr. Hunter Doherty Adams, la biografia del qual es va dur al cinema el 1988 pel director Tom Shadyac amb la pel·lícula Patch Adams, que va protagonitzar Robin Williams. Aquesta paraula és un compost híbrid format a partir de riso-, element culte que no trobem recollit als diccionaris i que prové del mot llatí risus ‘riure’, del qual en català tenim altres derivats com risible ‘que pot excitar el riure’, risibilitat ‘facultat de riure’ o irrisori -òria ‘que fa riure; insignificant’.

infografia f

Primera documentació: 13/02/1989

Tipus	composició híbrida
Contextos	[…] i on ha emprat les tecnologies àudiovisuals d’avantguarda —vídeo d’alta definició i infografia. [Avui, 30/01/1992]
	El dissenyador canadenc Matt Baker és especialista a crear infografies i diagrames sobre temes històrics. [Sàpiens, 1/07/2022]
Observacions	La paraula infografia és un compost híbrid que tant designa la ‘tècnica de creació d’imatges de síntesi i de representació gràfica mitjançant la utilització directa d’ordinador’ (GDLC) com la imatge que s’obté mitjançant aquesta tècnica. Les infografies s’utilitzen molt com a suport a la informació periodística per tal com es tracta d’un recurs didàctic, ja que permet transmetre les dades d’una forma més gràfica, viva i imaginativa que no pas la merament textual, cosa que ajuda també a la retenció i memorització del tema del qual es parla. Actualment es poden trobar tres tipus d’infografies, segons el suport en què es troben i la manera com es presenten: les infografies estàtiques, que són composicions gràfiques amb elements fixos, les infografies dinàmiques, que es presenten en format de vídeo o de gif, i les infografies interactives, que permeten a l’usuari anar desplegant el contingut i interactuar-hi.

infectòleg infectòloga m i f

Primera documentació: 3/01/2016

Tipus	composició híbrida
Contextos	“Els antibiòtics, les vacunes i les clavegueres han salvat la humanitat”, afirma Pere Soler-Palacín, infectòleg pediàtric de la Vall d’Hebron de Barcelona. [Ara, 3/01/2016]
	Epidemiòlegs i infectòlegs defensen que, fins i tot confirmant-se la relació amb la trombosi, els beneficis són «molt més grans» que els riscos. [El Periódico, 13/03/2021]
Observacions	Les malalties infeccioses són i han estat sempre una important causa de morbiditat i mortalitat arreu del món. A l’especialista en aquesta àrea anomenada infectologia (una subespecialitat de la medicina interna que estudia les malalties causades per agents infecciosos: bacteris, virus, fongs i paràsits) se’l coneix com a infectòleg infectòloga, compost híbrid format pel mot infecció i el formant sufixat -leg -loga ‘especialista en’. Val a dir que, arran de la pandèmia del coronavirus, les ocurrències d’aquest neologisme a la premsa s’han vist incrementades. Fins fa relativament poc, les malalties infeccioses representaven la primera causa de mort al món, però, gràcies a l’ús creixent de medicaments antimicrobians i a la prevenció del contagi a través d’antisèptics i altres desinfectants, la propagació d’agents infecciosos ha experimentat un descens notable.

fitoquímic m

Primera documentació: 1/04/2009

Tipus	composició híbrida
Contextos	Per acabar, els fitoquímics són les substàncies antioxidants que prevenen l’aparició del càncer i l’envelliment en general. [Diari de Balears, 1/04/2009]
	A l’hora de triar entre sucs o batuts, la dietista proposa alternar-los, per treure el màxim rendiment a les vitamines, minerals, enzims i fitoquímics que aporta cada preparat. [Ara, 20/07/2016]
Observacions	Fito- és una forma prefixada del grec que significa ‘planta’ i, per tant, els fitoquímics són els compostos químics que es troben a les plantes de manera natural, com ara el betacarotè a les pastanagues. Al llarg de la història, alguns fitoquímics s’han utilitzat com a verins que poden ser mortals, i també com a medicaments en la medicina tradicional. Actualment, però, quan es parla de fitoquímics és per fer referència als compostos de les plantes que s’estan investigant pel seu potencial curador en la salut humana i que encara no estan científicament definits com a nutrients essencials.

victimologia f

Primera documentació: 12/09/2005

Tipus	composició híbrida
Contextos	Salvador Gallindo és criminòleg i un expert en la ciència que estudia com fer parlar els morts, l’anomenada victimologia. [Diari de Balears, 12/09/2005]
	La psicòloga clínica, experta en victimologia i violència contra les dones, Sonia Vaccaro, hi afegeix problemes en les relacions —en especial, de parella—, trastorns alimentaris i del son, fòbies, pors i inseguretats. [La Vanguardia, 26/02/2022]
Observacions	En dret, es fa servir el compost híbrid victimologia per designar la ‘ciència que té per objecte l’estudi de la víctima del delicte’ (Termcat). En la història del dret a l’Estat espanyol, el paper de la víctima d’un delicte va perdre importància quan el dret penal es va consolidar com a dret públic. Per això, la victimologia té com a objectiu tornar a la víctima el seu protagonisme en la definició del delicte, que no s’ha de veure com una causació per part de l’autor d’una lesió d’un bé jurídic, sinó com un procés d’interacció entre l’autor i la víctima, la qual, així, pot contribuir a la configuració del delicte. En l’àmbit de la criminologia, el punt de vista victimològic ha conduït a desenvolupar mesures per protegir millor la víctima i evitar la revictimització a la qual es pot veure sotmesa durant el procés.