albanokosovar adj i m i f

Primera documentació: 6/06/1998

Tipus	composició híbrida
Contextos	El pilot continua explicant com va veure un poble cremat rere l’altre i va fer-se la idea “que les forces policials i l’exèrcit iugoslau estaven treballant metòdicament de nord a sud, incendiant els pobles i fent-ne fora els albanokosovars”. [Avui, 16/04/1999]
	La cantant britànica d’origen albanokosovar Dua Lipa ha rebut el títol d’ambaixadora d’honor de Kosovo per part de la presidenta del país, Vjosa Osmani, tal com ha informat la cadena de televisió del país N1. [Ara, 6/08/2022]
Observacions	El neologisme albanokosovar s’ha format a partir del gentilici kosovar adjuntat al formant neològic albano-, anàleg a altres prefixos d’origen toponímic modern, com italo-, anglo-, suïsso-, etc. El topònim albanokosovar, que sovint adquireix un matís pejoratiu en els contextos en què apareix, fa referència als albanesos de Kosovo, el grup ètnic més nombrós del territori, conegut oficialment com a República del Kosovo i que es va declarar independent de Sèrbia de forma unilateral el 17 de febrer de 2008. Actualment, Kosovo compta amb el reconeixement com a estat independent de 22 dels 27 estats membres de la Unió Europea, i se’l considera un candidat potencial per formar-ne part, mentre que és reconegut per 98 dels 193 països de l’Organització de les Nacions Unides. Entre la resta de països, n’hi ha que es declaren neutrals (Suïssa), d’altres que no el reconeixen (com, per exemple, Espanya, Grècia, Eslovàquia, Xipre i Romania, a la Unió Europea, però també Sèrbia, l’Argentina, l’Iran, Rússia o Mèxic) i d’altres que li han retirat el reconeixement (Surinam, Madagascar, etc.).

spin doctor m i f

Primera documentació: 17/09/2007

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	L’spinning, en política, és l’activitat pròpia dels spin doctors o assessors de comunicació, actors que guanyen pes en una política cada vegada més colonitzada pel màrqueting i per la influència determinant que hi exerceixen els mitjans de comunicació. [Avui, 17/09/2007]
	Hi ha spin doctors que, de tant llegir enquestes, menystenen el passat que ens ha modelat. Però la història és la padrina de la política, com sabien els líders moderns i descobreixen a clatellades els postmoderns. [La Vanguardia, 15/03/2021]
Observacions	Un spin doctor és, en política, una persona al servei d’un partit el rol de la qual és obtenir un tracte favorable dels mitjans de comunicació, una figura per a la qual el Termcat proposa el nom d’assessor de comunicació política. En el món musical, els Spin Doctors van ser un grup de rock de Nova York fundat l’any 1988 ja desaparegut però encara molt recordat per cançons com “Two Princes”.

finlandització f

Primera documentació: 8/05/2014

Tipus	sufixació
Contextos	¿I com poden les altres potències asiàtiques confiar que els EUA defensaran els seus legítims interessos en matèria de seguretat, i que en la pràctica no les deixarà abandonades en una mena de finlandització sota dominació xinesa? [Ara, 8/05/2014]
	Defensava un estatut de neutralitat, de finlandització, amb una doble garantia per a Ucraïna i per a Rússia. No es va negociar. [La Vanguardia, 28/02/2022]
Observacions	Al llarg de la història, Finlàndia va ser envaïda per Rússia en diverses ocasions. La pau va arribar l’any 1948, quan Finlàndia va signar un tractat d’amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica amb el qual Finlàndia quedava fora de qualsevol cooperació militar amb Occident. Per això, s’ha anomenat finlandització la política exterior de neutralitat que una gran potència imposa damunt d’un altre estat, però potser properament veurem néixer el neologisme desfinlandització, perquè el mes de setembre del 2022 es va ratificar l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN, sol·licitat només tres mesos abans arran de la invasió russa d’Ucraïna. Amb això s’hauran acabat els 75 anys de no-alineament de Finlàndia i potser serà el final del neologisme finlandització (ja repertoriat al Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana).

escrache m

Primera documentació: 19/08/2003

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Gallardón també va rebre dimecres un escrache a casa seva, a Madrid, que va derivar en incident a l’impedir un vigilant de seguretat que s’acostessin al portal els activistes que anaven a entregar-li uns sobres. [El Periódico, 23/03/2013]
	La sala contenciosa del TSJC ha prohibit l’escrache que es fa cada setmana davant de casa de l’alcalde de Mollet del Vallès i ordena traslladar la protesta a un altre lloc. [La Vanguardia, 28/01/2022]
Observacions	Durant la dècada dels noranta del segle passat a l’Argentina es van produir diverses manifestacions contra persones que havien donat suport a la dictadura militar uns anys abans. Molts dels manifestants es presentaven als domicilis dels processats pels delictes comesos durant aquest període conegut com a Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) i que després van ser posats en llibertat. És en aquest context polític i social que es va començar a fer servir aquest terme i a difondre a través dels mitjans de comunicació dels diferents països hispanoparlants. Així doncs, per escrache s’entén aquella acció de protesta ciutadana davant del domicili particular o laboral d’algú, generalment de l’àmbit de la política o de l’Administració, amb l’objectiu de denunciar públicament la seva responsabilitat en un problema social. A Espanya, aquest manlleu va tenir una forta repercussió arran de les protestes organitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el 2013, any en què fins i tot va ser escollida paraula de l’any per la Fundéu RAE. Ben aviat, però, a la polèmica generada per aquest tipus d’accions —que va impulsar reformes legals per regular aquestes manifestacions—, se n’hi va sumar una altra sobre l’ús del terme, que per a alguns representants polítics no era més que un eufemisme per designar el que consideraven un autèntic «assetjament amb mètodes violents». Pel que fa a l’origen, podria provenir tant de l’italià schiacciare ‘aixafar, esclafar, pressionar’, del genovès scracâ ‘escopir’, com de l’anglès to scratch ‘esgarrapar’. D’acord amb el Termcat, en català no hi ha cap equivalent directe d’aquesta forma, però es pot recórrer a formes descriptives com ara assetjament públic, pressió pública o escarni. També són habituals els verbs assetjar, assenyalar i escarnir.

tory m i f i adj

Primera documentació: 30/03/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	La derrota electoral de Bradford, nou cop per a uns tories que neguen estar en crisi. [Avui, 9/11/1990]
	El líder tory desafia Brown a avançar les eleccions. [El Periódico, 6/10/2007]
	Els demandants de la dimissió han sigut l’exministre i exoficial de l’exèrcit Tobias Ellwood, president del comitè parlamentari de Defensa; Anthony Mangnall, membre de la Casa dels Comuns escollit en les eleccions del 2019 per un dels districtes del tradicional cinturó vermell laborista, i Gary Streeter, un dels més veterans del grup tory, amb tres dècades com a diputat. [Ara, 2/02/2022]
Observacions	La forma anglesa tory prové de l’irlandès tóraí, el qual significa ‘lladre’ o ‘bandit’. Aquesta és la denominació que els irlandesos catòlics van utilitzar per referir-se als puritans anglesos que els van expulsar de les seves terres a mitjan segle xvii, durant la dictadura de Cromwell. A finals del mateix segle, davant la manca de descendència legítima de Carles II d’Anglaterra i d’Escòcia (1630-1685), els liberals republicans van recórrer a aquest mot per al·ludir despectivament als defensors dels drets hereditaris i divins del germà del monarca, el príncep Jaume (1633-1701), catòlic. Els tories representaven els interessos dels grans terratinents i defensaven l’autoritat del rei, l’intervencionisme de l’Església en l’Estat i els privilegis de l’Església anglicana. De fet, eren profundament anticatòlics, però estaven disposats a sotmetre’s a un monarca catòlic per tal d’evitar alteracions en l’ordre successori. Al seu torn, els tories utilitzaven la paraula whig, d’origen gaèlic i que significa ‘conductor de cotxe de cavalls’, per referir-se als seus oponents també de manera despectiva. Tot i això, poc després, les dues faccions van fer servir aquests mots per definir-se: el 1678, es fundaven el Partit Tory i el Partit Whig, que van passar a denominar-se Partit Conservador i Partit Liberal, respectivament, a mitjan segle xix. Des d’aleshores, en anglès s’ha seguit usant el terme tory com a sinònim de conservador en registres informals, ja sense cap matís pejoratiu. De la mateixa manera, en català, tory també es fa servir per designar tot el que es relaciona amb el Partit Conservador britànic, incloent-hi els seus membres o seguidors. En aquest darrer cas, l’anglicisme també pot tenir un ús nominal —n’és una mostra el primer context—. Ara bé, cal mencionar que, com que s’ha manllevat a la llengua catalana sense adaptar-lo, el plural es forma segons les regles de l’anglès: tories.