hiperventilar v intr

Primera documentació: 31/12/2014

Tipus prefixació
Contextos O gestiona la sanció subratllant el patrimoni de la Masia amb creativitat i coratge o es resigna a la inèrcia del victimisme hiperventilat, a la ruleta del resultadisme, a l’oportunisme electoralista i als interessos d’un mercat i d’una justícia futbolística cada vegada més desautoritzats per donar lliçons. [La Vanguardia, 31/12/2014]
Es podria haver sigut més “honest” i “explicar-se les coses”, ha opinat Mauri, que ha rebutjat els retrets de “traïdor, covard o hiperventilat” que s’han dirigit entre actors independentistes. [Ara, 9/03/2018]
Observacions El verb hiperventilar està format pel prefix hiper-, que significa ‘sobre’, ‘ultra mesura’ (DIEC2) i el verb ventilar, que té el sentit de ‘fer circular l’aire’. En castellà, el DRAE ja registra el verb hiperventilar amb el sentit d’’augmentar en excés la freqüència i la intensitat respiratòria’. A més, s’indica que també s’utilitza com a verb intransitiu. Efectivament, la hiperventilació és un terme de l’àmbit de les ciències de la salut que pot ser signe de diverses patologies i que provoca una reducció de la tensió de diòxid de carboni (Cercaterm).

Com es pot observar en els contextos, s’acostuma a utilitzar la forma de participi (hiperventilat -ada), però no el verb conjugat. Per aquest motiu, quan col·loquialment s’indica que algú hiperventila o està hiperventilat, el propòsit consisteix a destacar que no actua de forma assenyada. D’una manera no literal, es fa referència als símptomes de la hiperventilació, com ara la pèrdua de consciència o també l’agitació, vertigen i tremolor. Per tant, l’ús del verb hiperventilar en un context col·loquial presenta connotacions pejoratives. En aquest sentit, arran del procés d’independència de Catalunya, ha augmentat l’ús del significat metafòric d’hiperventilar per fer referència als partidaris de l’independentisme.

 

Anuncis

ecosocialista m i fadj

Primera documentació: 27/03/1995

Tipus composició culta
Contextos Els socialistes de Barcelona ja han tancat una primera ronda de contactes amb republicans i ecosocialistes amb l’objectiu d’arribar a un acord de govern per als pròxims quatre anys a la ciutat. [Avui, 18/06/1999]
Aquest procés s’ha fet, però, després que els ecosocialistes assumissin que sols no eren capaços de fer el sorpasso a un PSC més debilitat que mai i que calia anar de bracet d’altres marques que cotitzen a l’alça, com Podem o la plataforma que lidera Colau, per trencar el seu sostre electoral. [Ara, 23/02/2016]
Observacions L’adjectiu i substantiu ecosocialista deriva del substantiu ecosocialisme, que dona nom a una doctrina política sorgida a finals del segle xx. Amb el socialisme comparteix la crítica del sistema capitalista, però l’enfoca des d’una òptica que se centra en les iniciatives verdes o de millora del medi ambient. A Catalunya, el partit que segueix aquesta ideologia és Iniciativa per Catalunya Verds, que es va formar a partir de la coalició del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb altres partits petits, i que manté l’autonomia respecte del seu equivalent en el context estatal, Izquierda Unida (IU).

Tot i que aquest neologisme no es recull des de l’inici de la tasca de l’Observatori, la seva freqüència d’aparició a la premsa és molt alta.

postveritat f

Primera documentació: 17/11/2016

Tipus prefixació
Contextos Si allò és una veritat o una postveritat, la realitat vista a través de les llàgrimes que ens ho fan tot més borrós. [Ara, 17/11/2016]
La postveritat supera sempre la realitat inclús fins a confondre-la. [La Vanguardia, 18/04/2017
Observacions Postveritat és el neologisme format per prefixació que ha resultat en català de la traducció literal del mot post-truth de l’anglès. El caràcter neològic d’aquest mot és molt clar perquè va aparèixer a la premsa l’any 2016; justament aquell any va ser escollit paraula de l’any per a l’Oxford English Dictionary, just després del Brexit de Gran Bretanya i de la victòria de Donald Trump als EUA. Convé subratllar que postveritat no és una paraula amb un significat tan neutre com el que es desprendria de l’adjunció del prefix post– al mot veritat: la RAE, que ja l’ha incorporat al seu diccionari, defineix posverdad com ‘distorsión deliberada de una realidad, que manipula creencias y emociones con el fin de influir en la opinión pública y en actitudes sociales’.

 

cassolada f

Primera documentació: 15/03/1992

Tipus semàntic
Contextos Aquesta setmana, per exemple, la població va demostrar amb una cassolada el seu descontentament. [Avui, 15/03/1992]
Ahir al vespre, una cassolada improvisada va servir com a primera resposta a la condemna. [Ara, 14/03/2017]
Observacions El Termcat defineix la cassolada com la ‘forma de protesta o de reivindicació col·lectiva en què es fan sonar estris diversos, principalment metàl·lics colpejant-los o movent-los’ i dona com a sinònims complementaris les formes casserolada i esquellotada. En canvi, en els diaris podem trobar també la forma repic d’atuells perquè, com ja recull la definició del Termcat, no tothom fa servir la cassola per fer una cassolada. Sigui com sigui, aquest mot és neològic perquè el DIEC només defineix la cassolada com el ‘menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola’, però esperem que aviat incorpori aquest nou sentit tenint en compte que cassolada va ser el neologisme guanyador de l’any 2017.

desarrollismo m

Primera documentació: 10/11/1990

Tipus manlleu del castellà
Contextos La modernització de les instal·lacions del turisme de masses, fetes en el temps del desarrollismo, ha de combinar-se amb una àmplia oferta complementària que posi a l’abast dels nostres visitants altres tipus diferents de turisme. [Avui, 14/03/1991]
Observades amb la perspectiva dels anys, les vicissituds de la família Ulises i de Josechu el Vasco parlen clar i net de quines eren les aspiracions, els temors i les nostàlgies d’aquella Espanya, que era la del desarrollismo i la dels primers atemptats d’ETA. [La Vanguardia, 17/03/2017]
Observacions El desenvolupisme, equivalent català de desarrollismo, és una ‘ideologia que propugna el desenvolupament econòmic com a objectiu prioritari’ (Termcat). Aquesta teoria econòmica va sorgir a Amèrica Llatina a mitjan segle xx i sosté que l’ordre econòmic mundial segueix un esquema centre industrial – perifèria agrícola, cosa que produeix un deteriorament estructural en perjudici dels països perifèrics, motiu pel qual el desenvolupisme sosté que els estats haurien d’impulsar la industrialització per assolir una situació de desenvolupament autònom.

En un context més proper, però, es parla sobretot de desarrollismo, en castellà, per fer referència a la política econòmica franquista que va tenir lloc entre 1964 i 1975, concretat a través dels plans de desenvolupament econòmic i social (1964-1967, 1968-1971 i 1972-1975) que es van impulsar a través del Ministeri de Planificació i Desenvolupament, creat ad hoc. Amb els diversos plans es van instal·lar indústries en els anomenats pols de desenvolupament, com Vigo (Citroën), Valladolid (Renault) o Huelva (química), que més endavant van ser substituïts per Granada, Còrdova o Oviedo. Aquests plans van provocar un creixement econòmic important, basats en una balança comercial desequilibrada i que es compensava amb remeses d’emigració a Europa, els ingressos per turisme i la liberalització de l’entrada directa de capital estranger.