anticapitalista m i fadj

Primera documentació: 20/05/1991

Tipus prefixació
Contextos El meridionalisme anticapitalista i demagog cultiva mites: el sud ingenu i honest, ha estat depredat pels àvids nordistes. [Avui, 20/05/1991]
Els anticapitalistes de Podem no fan cas a Iglesias i recolzen el referèndum unilateral. [El Periódico de Catalunya, 12/06/2017]
Observacions Anticapitalista és, usat com a nom o com a adjectiu, el que s’oposa al capitalisme, és a dir, al sistema econòmic que es basa en la propietat privada i la llibertat de mercat. L’anticapitalisme cobreix un conjunt d’ideologies concretes, totes acostades al socialisme. A Catalunya es poden considerar anticapitalistes els partits EUiA i la CUP. Tant anticapitalista com anticapitalisme són paraules que no surten al diccionari tot i que tenen una freqüència d’ús molt alta i estan del tot estabilitzats en l’ús.
Anuncis

maniqueista adj

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus sufixació
Contextos El futur líder de la formació a Madrid es va lamentar que el president del govern central estigui “hipotecant” Rajoy per la seva actitud maniqueista i per portar a la pràctica les màximes de l’“amb mi o contra mi, o jo o el caos”, va reblar el líder d’Unió. [Avui, 21/01/2004]
La pel·lícula denuncia la repressió de l’estat però amb plantejaments molt maniqueistes: la gent del poble és ignorant, passiva i alienada i els militars són molt sàdics. [Catalunya, 1/01/2016]
Observacions L’adjectiu neològic maniqueista fa referència al maniqueisme, una doctrina fundada el s. iii dC pel savi persa Mani que es basa en un principi fonamental: la distinció dualista del bé i del mal, els quals són fomentats per dues divinitats diferents (una de benigna i una altra de maligna) que es troben al mateix nivell.

Les doctrines en –isme solen tenir el seu correlat en –ista per designar els seguidors, tal com ocorre amb budisme – budista, marxisme – marxista o impressionisme – impressionista. Tanmateix, aquesta relació no és totalment constant: per una banda, tenim substantius en –ista que no tenen correlat en –isme, com taxista, accionista o ebenista. Per l’altra, tenim substantius en –isme que no tenen correlat en –ista, com acefalisme, erotisme o el cas que ens ocupa, maniqueisme, ja que el substantiu i adjectiu que li correspon és maniqueuea, forma que sí que es recull als diccionaris. Això no obstant, els parlants han creat la forma maniqueista per analogia amb el cas regular.

desmemòria f

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus prefixació
Contextos El Paral·lel sempre ha estat un món a part, un món que es llepa les ferides de la desmemòria. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
Esclar que, també per allà pot deambular el caballerete de la veu atiplada, mirada tèrbola, culgròs, amanerat i criminal a qui els conciutadans de Tortosa li han votat la permanència del seu monument per “reconvertir-lo”, “reinterpretar-lo”, “revisar-lo” i tot això que es diu quan la memòria es torna desmemòria. [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El substantiu desmemòria és un neologisme format a partir de l’adjunció del prefix des- al substantiu memòria. El prefix des– indica inversió, negació o privació del radical al qual acompanya. D’acord amb això i segons els contextos recollits per l’Observatori, el neologisme desmemòria es fa servir amb el sentit de ‘manca de memòria’ o, fins i tot, de ‘destrucció de la memòria’. L’objectiu que té és fomentar l’oblit (una paraula sinònima però amb un to crític menys marcat) mitjançant la presència o l’absència d’un seguit d’accions, i s’aplica, sobretot, a contextos polítics, com les dictadures franquista i argentina.

Cal dir que, tot i que el substantiu desmemòria és neològic, tant el verb desmemoriar-se ‘perdre la memòria’ com l’adjectiu desmemoriat ‘mancat de memòria’ no ho són i ja surten als diccionaris de referència.

identitari -ària adj

Primera documentació: 9/03/1996

Tipus sufixació
Contextos Les visions merament autoritàries mai són una solució, sinó que encara accentuen el que són problemes socials i identitaris més amplis. [Avui, 16/01/1999]
Encara que en el debat polític adquireixen formes identitàries i culturals, els seus arguments són bàsicament econòmics. [La Vanguardia, 3/05/2017]
Observacions En català, el sufix ­-ari -ària s’adjunta generalment a adjectius derivats de noms abstractes acabats en -itat, provinent del llatí -tas -tatis. Aquesta relació complementària entre substantius en -itat i adjectius en -ari -ària la trobem a humanitari -ària ‘que s’interessa pel bé de la humanitat’, sanitari ­-ària ‘relatiu o pertanyent a la sanitat’ i en el neologisme identitari -ària ‘relatiu o pertanyent a la identitat personal o comunitària’.

Tot i que aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda, la seva freqüència a la base de dades de l’Observatori augmenta considerablement a partir del 2011, arran de les mobilitzacions multitudinàries de to independentista que es van celebrar a Catalunya.

judicialitzar v tr

Primera documentació: 30/11/1994

Tipus sufixació
Contextos Els mitjans de comunicació i els jutges dicten cada cop més els calendaris institucionals i obliguen els polítics a modificar els discurs […]. La política es judicialitza i es mediatitza a tots els nivells. [Avui, 30/11/1994]
Per tant, no s’ha de judicialitzar la política, però tampoc no s’ha de polititzar la justícia. [La Vanguardia, 28/02/2017]
Observacions Tot i que aquest verb es documenta des de mitjans dels anys 90 del segle xx, la seva freqüència a la base de dades de l’Observatori augmenta considerablement a partir de 2013. Amb el verb judicialitzar, format per sufixació, doncs, es designa l’acció de portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra via, generalment política, però que demana que les dues parts implicades estiguin disposades a asseure’s a parlar i arribar a un acord.