escrache m

escrachePrimera documentació: 19/08/2003

Tipus manlleu del castellà
Contextos
Gallardón també va rebre dimecres un escrache a casa seva, a Madrid, que va derivar en incident a l’impedir un vigilant de seguretat que s’acostessin al portal els activistes que anaven a entregar-li uns sobres. [El Periódico, 23/03/2013]
La sala contenciosa del TSJC ha prohibit l’escrache que es fa cada setmana davant de casa de l’alcalde de Mollet del Vallès i ordena traslladar la protesta a un altre lloc. [La Vanguardia, 28/01/2022]
Observacions Durant la dècada dels noranta del segle passat a l’Argentina es van produir diverses manifestacions contra persones que havien donat suport a la dictadura militar uns anys abans. Molts dels manifestants es presentaven als domicilis dels processats pels delictes comesos durant aquest període coengut com a Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) i que després van ser posats en llibertat. És en aquest context polític i social que es va començar a fer servir aquest terme i a difondre a través dels mitjans de comunicació dels diferents països hispanoparlants. Així doncs, per escrache s’entén aquella acció de protesta ciutadana davant del domicili particular o laboral d’algú, generalment de l’àmbit de la política o de l’Administració, amb l’objectiu de denunciar públicament la seva responsabilitat en un problema social.

A Espanya, aquest manlleu va tenir una forta repercussió arran de les protestes organitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el 2013, any en què fins i tot va ser escollida paraula de l’any per la Fundéu RAE. Ben aviat, però, a la polèmica generada per aquest tipus d’accions —que va impulsar reformes legals per regular aquestes manifestacions—, se n’hi va sumar una altra sobre l’ús del terme, que per a alguns representants polítics no era més que un eufemisme per designar el que consideraven un autèntic «assetjament amb mètodes violents».

Pel que fa a l’origen, podria provenir tant de l’italià schiacciare ‘aixafar, esclafar, pressionar’, del genovès scracâ ‘escopir’, com de l’anglès to scratch ‘esgarrapar’. D’acord amb el Termcat, en català no hi ha cap equivalent directe d’aquesta forma, però es pot recórrer a formes descriptives com ara assetjament públic, pressió pública o escarni. També són habituals els verbs assetjar, assenyalar i escarnir.

tory m i fadj

toryPrimera documentació30/03/1989

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
La derrota electoral de Bradford, nou cop per a uns tories que neguen estar en crisi. [Avui, 9/11/1990]
El líder tory desafia Brown a avançar les eleccions. [El Periódico, 6/10/2007]
Els demandants de la dimissió han sigut l’exministre i exoficial de l’exèrcit Tobias Ellwood, president del comitè parlamentari de Defensa; Anthony Mangnall, membre de la Casa dels Comuns escollit en les eleccions del 2019 per un dels districtes del tradicional cinturó vermell laborista, i Gary Streeter, un dels més veterans del grup tory, amb tres dècades com a diputat. [Ara, 2/02/2022]
Observacions La forma anglesa tory prové de l’irlandès tóraí, el qual significa ‘lladre’ o ‘bandit’. Aquesta és la denominació que els irlandesos catòlics van utilitzar per referir-se als puritans anglesos que els van expulsar de les seves terres a mitjan segle xvii, durant la dictadura de Cromwell. A finals del mateix segle, davant la manca de descendència legítima de Carles II d’Anglaterra i d’Escòcia (1630-1685), els liberals republicans van recórrer a aquest mot per al·ludir despectivament als defensors dels drets hereditaris i divins del germà del monarca, el príncep Jaume (1633-1701), catòlic.

Els tories representaven els interessos dels grans terratinents i defensaven l’autoritat del rei, l’intervencionisme de l’Església en l’Estat i els privilegis de l’Església anglicana. De fet, eren profundament anticatòlics, però estaven disposats a sotmetre’s a un monarca catòlic per tal d’evitar alteracions en l’ordre successori.

Al seu torn, els tories utilitzaven la paraula whig, d’origen gaèlic i que significa ‘conductor de cotxe de cavalls’, per referir-se als seus oponents també de manera despectiva. Tot i això, poc després, les dues faccions van fer servir aquests mots per definir-se: el 1678, es fundaven el Partit Tory i el Partit Whig, que van passar a denominar-se Partit Conservador i Partit Liberal, respectivament, a mitjan segle xix. Des d’aleshores, en anglès s’ha seguit usant el terme tory com a sinònim de conservador en registres informals, ja sense cap matís pejoratiu.

De la mateixa manera, en català, tory també es fa servir per designar tot el que es relaciona amb el Partit Conservador britànic, incloent-hi els seus membres o seguidors. En aquest darrer cas, l’anglicisme també pot tenir un ús nominal —n’és una mostra el primer context—. Ara bé, cal mencionar que, com que s’ha manllevat a la llengua catalana sense adaptar-lo, el plural es forma segons les regles de l’anglès: tories.

pres polític presa política mf

pres políticPrimera documentació: 8/02/2016

Tipus sintagmació
Contextos
Més de mig miler de presos polítics continuaven tancats a les presons de l’Estat. [Avui, 8/02/2016]
El Suprem no ha desaprofitat el moment actual per tornar a impedir qualsevol possibilitat de retorn a la justícia, pel que fa als presos polítics. [Ara, 16/04/2020]
Observacions Són presos polítics les persones empresonades o arrestades que no han comès cap delicte tipificat sinó que defensen unes idees que suposen un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert. Com que les idees polítiques no es poden legislar, la llei actual considera normalment que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i d’expressió i, en conseqüència, les autoritats estatals no solen admetre l’existència de presos polítics en el seu estat. Els sectors crítics consideren que en els governs hi ha procediments legals dissenyats per ocultar la condició de pres polític, com ara l’acusació de sedició, que sí que és un delicte tipificat.

En els mitjans de comunicació catalans, es va observar un augment de l’ús de la forma pres polític presa política (denominació que ja estava en ús en referència a persones empresonades de dins i fora de l’Estat) arran de l’empresonament dels líders independentistes acusats de sedició i d’altres delictes arran dels fets de l’1 d’octubre de 2017.

domèstic -a adj

domèstic -aPrimera documentació: 2/06/1991

Tipus semàntic
Contextos
Així, del total de passatgers que han arribat o sortit de l’aeroport aquest any, 4.036.612 corresponen a l’anomenat trànsit domèstic, és a dir, aquells que volen en territori espanyol. [Avui, 8/09/1994]
L’apreciació del ien respecte al dòlar va fer perdre atractiu a les exportacions nipones, fet que va redirigir les forces al mercat domèstic. [Sàpiens, 1/07/2021]
Observacions
D’acord amb el DIEC2, l’adjectiu domèstic -a en la llengua general o, en particular, en relació amb l’economia d’aquest tipus es defineix com ‘relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família’. Tanmateix, en alguns contextos recents s’observa un ús d’aquest mot que no es correspon a la definició anterior, perquè no fa referència a la llar. Concretament, es tracta d’un calc semàntic de l’adjectiu anglès domestic, que s’usa amb el significat de ‘relatiu o pertanyent a un país, especialment el propi’ (Oxford English Dictionary), per contraposició a un altre país o bé a l’estranger. Per aquest motiu, es considera que domèstic -a és un neologisme semàntic, ja que aporta un nou significat que en alguns contextos funciona com a sinònim de nacional, com per exemple si parlem de deute, mercat, producciótrànsit domèstics.

embarrancar v intr

embarrancarPrimera documentació: 24/08/2011

Tipus sintagmació
Contextos
Ahir, a milers de quilòmetres de Catalunya, va marcar terreny i es va presentar com l’àrbitre d’un assumpte que pot fer embarrancar el procés. [Ara, 25/11/2013]
La CUP retreu a l’executiu la normalització de la relació amb l’Estat espanyol, també critica el “model sociovergent” desenvolupat pel govern i, finalment, pretén embarrancar els comptes perquè troba que no van prou enllà en matèria d’habitatge i sanitat. [Avui, 17/11/2021]
Observacions
El verb embarrancar significa, segons el diccionari normatiu, ‘fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí’. Així doncs, és generalment una embarcació marítima la que s’encalla. A la premsa, però, aquest verb ha adquirit un sentit figurat equivalent a ‘ficar (alguna cosa) en una situació desagradable o de perill, d’inseguretat o de dificultat per a la sortida’. Cal fer notar que aquest verb apareix amb freqüència en contextos polítics, tal com es pot veure en els exemples anteriors.