xoc de trens m

xoc-de-trensPrimera documentació: 4/02/2013

Tipus sintagmació
Contextos […] ha declarat que cal aturar el procés sobiranista i la consulta democràtica per evitar un xoc de trens amb el Govern de Madrid. [Segre, 4/02/2013]
Tant a dins com a fora, el referèndum suma més complicitats, i en els pròxims mesos, quan tard o d’hora haurà d’arribar el famós xoc de trens, tenir aliats a l’estranger serà vital. [Ara, 2/11/2016]
Observacions Un xoc de trens, en sentit metafòric, s’utilitza per descriure un enfrontament violent entre dues persones o institucions amb opinions contraposades. També dona a entendre que el conflicte pot tenir conseqüències destructives o molt negatives per als dos components oposats. És especialment recurrent en l’àmbit de la política, sobretot per referir-se a divergències entre els Governs espanyol i català.

Un concepte similar és el xoc de civilitzacions, que també es refereix a la col·lisió de dues maneres de fer diferents i als problemes resultants. La diferència, però, és que un xoc de civilitzacions transmet divergències més abismals entre els elements que un xoc de trens, ja que s’utilitza sobretot en l’àmbit internacional, quan es parla de cultures o estils de vida molt contrastats.

peixmerga mf

peixmergaPrimera documentació: 3/04/1991

Tipus manlleu del kurd
Contextos Però ja en aquelles circumstàncies, també tot feia pensar que els peixmergues ―els guerrillers kurds― serien simplement tolerats només mentre representessin un focus de debilitament del règim de Saddam, però no pas la seva significació política. [Avui, 3/04/1991]
Els arxius són relativament accessibles, ja que ells tenen peixmergues kurds que lluiten contra els gihadistes. [La Vanguardia, 11/03/2016]
Observacions Peixmerga és un manlleu adaptat del kurd pêşmerge ‘relatiu a un partidari o guerriller kurd’. En la llengua original, peixmerga significa ‘els que s’enfronten amb la mort’ de pesh ‘front’ i merge ‘mort’. Aquesta denominació va aparèixer el 1919 en relació amb les primeres revoltes kurdes. Més endavant, a principis de la dècada dels 60, aquests guerrillers es van organitzar com a membres de l’exèrcit revolucionari i nacionalista del Kurdistan iraquià. Actualment, la documentació d’aquest manlleu en la premsa en català està relacionada amb la participació d’aquest exèrcit en diversos conflictes armats com la guerra del Golf durant el 1990 i 1991, la guerra de l’Iraq des de 2003 fins al 2011 i, a partir d’aquest mateix any, amb la guerra civil de Síria. D’acord amb la informació obtinguda, l’exèrcit peixmerga va constituir una peça clau perquè Saddam Hussein fos capturat.

carrusel m

carrusel2Primera documentació: 24/01/1992

Tipus semàntic
Contextos Entre el carrusel d’imatges que se’ns proposa vull destacar el Macbeth de Roman Polanski […]. [Avui, 15/07/1995]
Us ensenyarem el carrusel de gent que fa possible aquest País km0. [País km0 (La Xarxa), 8/09/2016]
Observacions La paraula carrusel és un manlleu adaptat del francès carrousel, que el GDLC defineix com ‘exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars’. En castellà, però, carrusel també s’utilitza per designar l’atracció de fira infantil denominada cavallets, que consisteix en diversos elements sobre els quals es pot seure, sovint amb forma d’animals o de vehicles, de vegades amb moviment autònom, que estan instal·lats sobre una plataforma giratòria accionada mecànicament, segons el Termcat. Les voltes que fan els cavallets són la base a partir de la qual s’ha desenvolupat un significat nou per designar elements múltiples d’imatges, notícies, persones, etc., que es volen destacar i presentar amb certa rapidesa.

enrocar-se v pron

Primera documentació: 6/06/2007

Tipus semàntic
Contextos José Luis Rodríguez Zapatero es va enrocar davant les primeres dificultats i no ha fet res per superar l’agonia d’un procés que ni tan sols va néixer. [Avui, 6/06/2007]
Els que s’enroquen en opcions que no porten enlloc no solucionen els problemes del catalans. [“El Món” (RAC 1), 19/02/2016]
Observacions De la mateixa manera que els hams, les xarxes i altres ormejos de pesca de vegades queden enganxats amb les roques del fons del mar, s’ha ampliat l’ús d’enrocar-se a altres situacions en què algú persevera amb tenacitat i obstinació en la seva opinió, sense escoltar les raons dels altres. Sembla, doncs, que la tossuderia dóna molt de si en la llengua, ja que enrocar-se s’afegeix a la llista de verbs que signifiquen el mateix, com entossudir-se, obstinar-se, entestar-se, entercar-se, entretzenar-se, encasquetar-se o ficar la banya. Per les dades recollides a l’Observatori el verb enrocar-se apareix especialment en contextos d’àmbit polític.

futurible adj i mf

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus semàntic
Contextos Altres noms que han sonat com a futuribles blau-grana al llarg de la passada setmana han estat el del suec Peter Larson o el de l’holandès Wonters. [Avui, 5/11/1990]
De tres partits vistos in situ fa poc per Ariedo Braida n’ha sortit una llista amb, com a mínim, sis futuribles, i de la presència de Robert Fernández en un matx europeu de l’Ajax se’n va derivar la publicació de tres noms interessants, en teoria, per al Barcelona. [Ara, 9/11/2015]
Observacions El sufix -ble és un sufix que s’adjunta a verbs transitius de totes les conjugacions per donar-los el significat de ‘que es pot’, com a recuperable ‘que es pot recuperar’, perdible ‘que es pot perdre’ o inferible ‘que es pot inferir’. El cas de futurible és, en aquest sentit, especial, ja que tot i que té el significat passiu, no existeix el verb futurir, i és, de fet, un cultisme pres directament del baix llatí futuribĭlis.

Tot i que aquest neologisme no apareix al DIEC, sí que el trobem al GDLC, amb el significat de ‘en l’escolàstica dels segles xvi i xvii, futur condicionat o contingent, en contraposició a futur absolut o necessari’, que és ben lluny del significat amb què el trobem actualment, ja que s’aplica sobretot a l’àmbit de la política per designar una persona ‘que pot ser nomenada per ocupar un càrrec determinat’.