maniqueista adj

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus sufixació
Contextos El futur líder de la formació a Madrid es va lamentar que el president del govern central estigui “hipotecant” Rajoy per la seva actitud maniqueista i per portar a la pràctica les màximes de l’“amb mi o contra mi, o jo o el caos”, va reblar el líder d’Unió. [Avui, 21/01/2004]
La pel·lícula denuncia la repressió de l’estat però amb plantejaments molt maniqueistes: la gent del poble és ignorant, passiva i alienada i els militars són molt sàdics. [Font, 1/01/2016]
Observacions L’adjectiu neològic maniqueista fa referència al maniqueisme, una doctrina fundada el s. iii dC pel savi persa Mani que es basa en un principi fonamental: la distinció dualista del bé i del mal, els quals són fomentats per dues divinitats diferents (una de benigna i una altra de maligna) que es troben al mateix nivell.

Les doctrines en –isme solen tenir el seu correlat en –ista per designar els seguidors, tal com ocorre amb budisme – budista, marxisme – marxista o impressionisme – impressionista. Tanmateix, aquesta relació no és totalment constant: per una banda, tenim substantius en –ista que no tenen correlat en –isme, com taxista, accionista o ebenista. Per l’altra, tenim substantius en –isme que no tenen correlat en –ista, com acefalisme, erotisme o el cas que ens ocupa, maniqueisme, ja que el substantiu i adjectiu que li correspon és maniqueuea, forma que sí que es recull als diccionaris. Això no obstant, els parlants han creat la forma maniqueista per analogia amb el cas regular.

Anuncis

desmemòria f

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus prefixació
Contextos El Paral·lel sempre ha estat un món a part, un món que es llepa les ferides de la desmemòria. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
Esclar que, també per allà pot deambular el caballerete de la veu atiplada, mirada tèrbola, culgròs, amanerat i criminal a qui els conciutadans de Tortosa li han votat la permanència del seu monument per “reconvertir-lo”, “reinterpretar-lo”, “revisar-lo” i tot això que es diu quan la memòria es torna desmemòria. [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El substantiu desmemòria és un neologisme format a partir de l’adjunció del prefix des- al substantiu memòria. El prefix des– indica inversió, negació o privació del radical al qual acompanya. D’acord amb això i segons els contextos recollits per l’Observatori, el neologisme desmemòria es fa servir amb el sentit de ‘manca de memòria’ o, fins i tot, de ‘destrucció de la memòria’. L’objectiu que té és fomentar l’oblit (una paraula sinònima però amb un to crític menys marcat) mitjançant la presència o l’absència d’un seguit d’accions, i s’aplica, sobretot, a contextos polítics, com les dictadures franquista i argentina.

Cal dir que, tot i que el substantiu desmemòria és neològic, tant el verb desmemoriar-se ‘perdre la memòria’ com l’adjectiu desmemoriat ‘mancat de memòria’ no ho són i ja surten als diccionaris de referència.

identitari -ària adj

Primera documentació: 9/03/1996

Tipus sufixació
Contextos Les visions merament autoritàries mai són una solució, sinó que encara accentuen el que són problemes socials i identitaris més amplis. [Avui, 16/01/1999]
Encara que en el debat polític adquireixen formes identitàries i culturals, els seus arguments són bàsicament econòmics. [La Vanguardia, 3/05/2017]
Observacions En català, el sufix ­-ari -ària s’adjunta generalment a adjectius derivats de noms abstractes acabats en -itat, provinent del llatí -tas -tatis. Aquesta relació complementària entre substantius en -itat i adjectius en -ari -ària la trobem a humanitari -ària ‘que s’interessa pel bé de la humanitat’, sanitari ­-ària ‘relatiu o pertanyent a la sanitat’ i en el neologisme identitari -ària ‘relatiu o pertanyent a la identitat personal o comunitària’.

Tot i que aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda, la seva freqüència a la base de dades de l’Observatori augmenta considerablement a partir del 2011, arran de les mobilitzacions multitudinàries de to independentista que es van celebrar a Catalunya.

judicialitzar v tr

Primera documentació: 30/11/1994

Tipus sufixació
Contextos Els mitjans de comunicació i els jutges dicten cada cop més els calendaris institucionals i obliguen els polítics a modificar els discurs […]. La política es judicialitza i es mediatitza a tots els nivells. [Avui, 30/11/1994]
Per tant, no s’ha de judicialitzar la política, però tampoc no s’ha de polititzar la justícia. [La Vanguardia, 28/02/2017]
Observacions Tot i que aquest verb es documenta des de mitjans dels anys 90 del segle xx, la seva freqüència a la base de dades de l’Observatori augmenta considerablement a partir de 2013. Amb el verb judicialitzar, format per sufixació, doncs, es designa l’acció de portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra via, generalment política, però que demana que les dues parts implicades estiguin disposades a asseure’s a parlar i arribar a un acord.

antisistema adj i mf

Primera documentació: 17/03/1992

Tipus prefixació
Contextos No és dramàtic perquè a Catalunya no hi ha forces polítiques antisistema susceptibles de recollir un vot de rebuig frontal. [Avui, 17/03/1992]
L’executiu no veu marge per negociar si els antisistema mantenen el vet. [Avui, 1/06/2016]
Observacions Si bé antisistema és un adjectiu que trobem molt sovint a la secció de política de la premsa general, en sintagmes com discurs antisistema, missatge antisistema o vot antisistema, l’ús independent com a nom (com en el segon exemple) és avui dia encara més freqüent. El mot antisistema està formant adjuntant el prefix anti– a la base nominal sistema. Aparentment és un mot predictible, però el cert és que cap de les 16 definicions (ni de les nombrosíssimes accepcions) que trobem al DIEC es refereixen al sistema de l’antisistema, entès com el sistema polític i social establert.