retrospectiva f

Primera documentació: 3/01/1989

Tipus	conversió
Contextos	Pel que fa a les altres seccions, “Tresors Ocults del Cine Europeu” inclourà finalment només sis títols, a causa del gran nombre de films de la secció oficial, mentre que la retrospectiva dedicada al cinema fantàstic de la Columbia n’inclourà vuit. [Avui, 3/10/1990]
	En la mateixa línia, l’artista i creadora Arantza Labuena plasmarà en un llibre la seva mirada sobre el festival i la seva història carregada de romanticisme, una iniciativa que aportarà retrospectiva en aquest any de celebració. [Núvol, 7/08/2022]
Observacions	El substantiu femení retrospectiva és la conversió sintàctica de l’adjectiu retrospectiu -iva que vol dir ‘que mira enrere en el temps o es refereix a coses del passat’, i que s’utilitza especialment per referir-se al conjunt de l’obra d’un autor o d’un estil determinat, tal com ja recull el GDLC: d’una banda, es denomina retrospectiva l’exposició que presenta les obres d’un artista o d’una època seguint la cronologia de la seva realització; de l’altra, s’aplica al conjunt de projeccions de les pel·lícules d’un director, d’un moviment, d’un actor, d’un país, etc., normalment per poder seguir-ne l’evolució en el temps.

matrioixca f

Primera documentació: 5/05/1997

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Les famoses nines russes, les matrioixkes, posades unes dins les altres, cada cop més petites, s’han adaptat també a temps moderns. [Avui, 5/05/1997]
	El dibuix d’una matrioixca enorme decora la persiana exterior del local, així que es veu d’una llegua lluny que es tracta d’un restaurant rus. [Ara, 4/03/2022]
Observacions	Segons la Gran enciclopèdia catalana, les matrioixques són unes nines de fusta pintades que es poden desmuntar en dues parts i que contenen un seguit de nines semblants de grandària decreixent, que es guarden les unes dins les altres. Aquestes figures de cara rodona, expressió afable i galtes vermelloses representen les pageses russes. És per això que també les coneixem com a nines russes, tot i que la inspiració, realment, va ser japonesa. L’adinerat mecenes Savva Ivànovitx Màmontov (1841-1918), a la dècada de 1890, va rebre un joc de peces de fusta que reproduïen els set deus de la fortuna japonesos. Aquestes peces, que s’encaixaven l’una dins l’altra, li van semblar d’allò més atractives i va encarregar a Serguei Maliutin (1859-1937), pintor i arquitecte, que dissenyés alguna cosa semblant que estigués relacionada amb la tradició russa. Va ser llavors quan van aparèixer les matrioixques que Vassili Zviózdotxkin (1876-1956), un dels millors artesans, va materialitzar. Pel que fa a l’etimologia d’aquest manlleu, es tracta d’un hipocorístic del nom propi Matriona, un nom bastant comú entre les pageses russes que té l’origen en la paraula llatina matrona ‘mare de família’.

expo f

Primera documentació: 18/03/1989

Tipus	abreviació
Contextos	Moix és reconegut al Japó, on s’instal·la uns quants mesos a l’any. Allí també va començar des de baix i ara exposa a la millor galeria de Tòquio i el ministre de cultura inaugura les seves expos. [Diari de Barcelona, 18/03/1989]
	Si sou al Segrià, visiteu a Lleida l’expo “Feminista havies de ser” al Mercat del Pla. Contundent i necessària, que no estem per rucades. [Twitter, 25/05/2021]
Observacions	La paraula expo és una abreviació d’exposició que es fa servir amb freqüència amb el mateix sentit per designar les exhibicions d’obres d’art. Com tants altres escurçaments (demo, gim, poli), respon a un ús col·loquial. Quan apareix escrita amb majúscula inicial, és la forma abreujada tant d’exposició internacional com d’exposició universal, que se celebren des de la segona meitat del segle xix a diverses ciutats del món. L’organisme que s’ocupa d’aquests dos grans esdeveniments és l’Oficina Internacional d’Exposicions (BIE). D’acord amb aquesta organització, les exposicions internacionals tenen una durada màxima de tres mesos i se centren en un eix temàtic concret, com la celebrada a Saragossa (2008), dedicada a l’aigua i el desenvolupament sostingut. En canvi, les universals duren el doble i són de temàtica general, com les dues celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929.

sensei m i f

Primera documentació: 14/03/2008

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	El cap de setmana passat es va celebrar al Gimnàs Sport Fitness un curs d’aikido impartit pel sensei Stephane Benedetti. [La Fura, 14/03/2008]
	Fred, molt fred. Horaris esglaonats d’entrada. Adolescents diversos. Molta dessuadora amb caputxa. Entre això i les mascaretes és com fer classe a un grup de ninges (ara soc un sensei, ves per on!). [Ara, 23/01/2021]
Observacions	El manlleu del japonès sensei (先生), format a partir dels kanjis 先 (sen ‘abans’) i 生 (sei ‘néixer, vida’), significa literalment ‘el que ha nascut abans’ i fa referència a un mestre o a un doctor, perquè, segons la societat japonesa tradicional, l’única diferència que hi ha entre un mestre i un alumne és que senzillament el primer ha nascut abans, posseeix tant coneixement com experiència, i per això està capacitat per ensenyar. Fora del Japó, però, aquest terme —que s’utilitza com a forma de respecte per adreçar-se a aquesta mena de professors que exerceixen de mentors o guies— es fa servir especialment en el món de les arts marcials, com ara l’aikido, el karate o el judo, en el budisme zen i en la cultura otaku.

land art m

Primera documentació: 10/06/1992

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	És a dir: en aquesta obra global hi apareixen elements del land art o art de la terra o del paisatge, de l’art processal, de les instal·lacions… [El Temps, 23/03/1999]
	En la seva trajectòria trobem pintura abstracta, art conceptual, accions performatives a l’espai públic i al seu estudi, poesia, escultura o land art, entre d’altres. [La Vanguardia, 3/02/2018]
Observacions	El land art, anomenat també earthwork (‘art natura’ en català), és un manlleu de l’anglès que fa referència a aquelles obres artístiques integrades en la natura, generalment de grans dimensions, basades en la manipulació dels elements d’un hàbitat natural mitjançant elements propis de la societat de consum, tal com el defineix el Termcat. L’objectiu del land art és modificar el paisatge amb l’art, integrant-lo i exposant-lo als canvis i a l’erosió de l’entorn natural, fins al punt que algunes d’aquestes obres han desaparegut amb el pas del temps, per tal de provocar emocions plàstiques en l’espectador que l’observa. Aquest corrent de l’art contemporani va néixer el 1968 a l’exposició Earthworks a la Dwan Gallery de Nova York i, d’aleshores ençà, s’ha estès arreu del món. A Europa, per exemple, concretament a Suïssa, des de 2016, els llacs i les muntanyes de Safiental es converteixen durant uns mesos en un museu de land art, l’Art Safiental. D’altres exemples més pròxims és el bosc de la vall d’Oma del pintor i escultor basc Agustín Ibarrola o la intervenció de l’artista i poeta català Perejaume al torrent de Folgueroles, que va alterar-ne el curs per tal de reproduir la signatura de Jacint Verdaguer (1845-1902) en el centenari de la seva mort.