club de lectura m

Primera documentació: 11/05/2016

Tipus	sintagmació
Contextos	Com cada segon dimecres de mes, el Corte Inglés del Portal de l’Àngel organitza un club de lectura conduït per l’escriptor i crític Ricard Ruiz. [El Periódico, 11/05/2016]
	Per mi la biblioteca pública del 2023 ha de ser comunitat per afavorir la participació activa del ciutadà, dins de la societat, per això les nostres activitats són molt diverses: xerrades, clubs de lectura, exposicions, tallers, contacontes, conferències, un programa de ràdio… [La Vanguardia, 25/02/2023]
Observacions	Amb el sintagma club de lectura es designa un grup de persones que es reuneixen amb regularitat per comentar i debatre un llibre que han llegit. Aquesta activitat té els seus orígens a l’època clàssica i l’edat mitjana, on es feien lectures per a les persones que no sabien llegir. Ja a finals de l’època moderna, era famós el club presidit per Suzanne Curchod (1737-1794), anomenat Académie des Eaux, al qual assistien personalitats com els compiladors de l’Encyclopédie Denis Diderot i Jean le Rond d’Alembert, i en el qual es comentaven i debatien les últimes novetats literàries europees. Ja en l’època contemporània tenien lloc tertúlies literàries en els cafès europeus (Le Procope a París, el Florian a Venècia) i a inicis del segle xx van començar les tertúlies al Café Gijón de Madrid o als Quatre Gats de Barcelona. Tal com els coneixem ara, però, els clubs de lectura són una idea del professor del professor d’Amherst i Columbia John Erskine (1879-1951), el qual, a la dècada de 1920 va proposar-se acostar els grans clàssics als estudiants a partir de la interacció entre alumnes i ell, com a dinamitzador de les trobades. A la dècada de 1990 va ser quan es va donar un creixement significatiu d’aquests clubs fins a l’actualitat, en què s’han diversificat, n’hi ha de temàtics (per gèneres, llengües, etc.) i fins i tot s’han popularitzat els virtuals amb la pandèmia de la covid.

ISSN: 2938-5059

catana / katana f

Primera documentació: 3/04/2000

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Van ser trobats al domicili plens de sang i amb ferides mortals al cap i la cara, presumiblement fetes amb una katana —un gran sabre de samurai—. [El Periódico, 3/04/2000]
	Un menor va ferir al cap un alumne del centre amb una catana. [Avui, 14/10/2009]
	Ell era Butch, el boxejador que, a darrera hora, decideix no deixar-se guanyar en un combat i fugir amb els diners amb què volien subornar-lo. Aquell moment en un soterrani, lligat i emmordassat, al costat del seu enemic Marcellus Wallace, alliberant-se abans de ser violat, i fent servir una katana, ha passat a la història. [El Nacional, 2/03/2023]
Observacions	En japonès, la catana o katana (刀) és un sabre corb de tall únic i punta agusada, d’un metre de longitud i un quilo de pes, que tradicionalment usaven els samurais. Aquest sabre es va consolidar al segle xiii dC, gràcies al perfeccionament de les tècniques de forja i trempat, i actualment en algunes arts marcials es fan servir. Com a sabre, la catana està més orientada al tall que a l’estocada i és capaç de produir ferides de molta gravetat. Es desembeina amb un moviment axial de rotació, amb el tall cap amunt i es pot brandar amb una o les dues mans (que és la manera tradicional). Tot i que als mitjans apareix sovint amb la grafia amb k- inicial, el GDLC i el Termcat recullen la forma adaptada catana.

ISSN: 2938-5059

pare fundador m

Primera documentació: 2/05/2003

Tipus	sintagmació
Contextos	En contrast, la fotografia central mostra una plaça de Tiananmen plena de gom a gom durant el Dia Internacional del Treball l’any passat i presidida per un immens retrat de Sun Yat-sen, a qui es considera el pare fundador de la Xina moderna. [El Periódico, 2/05/2003]
	Pare fundador de la Nueva Trova cubana, juntament amb figures com Sílvio Rodríguez o el ja desaparegut Noel Nicola, Pablo Milanés va tornar a Barcelona en el context del festival del Mil·lenni. [La Vanguardia, 30/01/2022]
Observacions	El concepte de pare fundador, d’aparició relativament recent, és possible que sigui un calc de l’anglès founding father o founding figure, un concepte amb què es dona nom a les persones a les quals s’atribueix la creació d’un estat o d’un sistema de govern. Originalment són figures polítiques o militars, però per extensió aquesta denominació s’aplica a qualsevol persona que hagi contribuït a crear alguna cosa, sigui una escola de pensament, un estil musical o un corrent artístic. Per exemple, es considera que els pares fundadors de la Unió Europea són Konrad Adenauer, Joseph Bech, Johan Beyen, Winston Churchill, Alcide de Gasperi, Walter Hallstein, Sicco Mansholt, Jean Monnet, Robert Schumann, Paul-Henri-Spaak i Altinero Spinelli, tot i que el 2021 la mateixa Unió Europea els va passar a denominar pioners de la UE i hi va afegir deu persones més, entre les quals hi ha vuit dones: Anna Lindh, Louise Weiss, Marga Klompé, Melina Mercouri, Nicole Fontaine, Nilde Iotti, Simone Veil i Ursula Hirschmann.

retrospectiva f

Primera documentació: 3/01/1989

Tipus	conversió
Contextos	Pel que fa a les altres seccions, “Tresors Ocults del Cine Europeu” inclourà finalment només sis títols, a causa del gran nombre de films de la secció oficial, mentre que la retrospectiva dedicada al cinema fantàstic de la Columbia n’inclourà vuit. [Avui, 3/10/1990]
	En la mateixa línia, l’artista i creadora Arantza Labuena plasmarà en un llibre la seva mirada sobre el festival i la seva història carregada de romanticisme, una iniciativa que aportarà retrospectiva en aquest any de celebració. [Núvol, 7/08/2022]
Observacions	El substantiu femení retrospectiva és la conversió sintàctica de l’adjectiu retrospectiu -iva que vol dir ‘que mira enrere en el temps o es refereix a coses del passat’, i que s’utilitza especialment per referir-se al conjunt de l’obra d’un autor o d’un estil determinat, tal com ja recull el GDLC: d’una banda, es denomina retrospectiva l’exposició que presenta les obres d’un artista o d’una època seguint la cronologia de la seva realització; de l’altra, s’aplica al conjunt de projeccions de les pel·lícules d’un director, d’un moviment, d’un actor, d’un país, etc., normalment per poder seguir-ne l’evolució en el temps.

matrioixca f

Primera documentació: 5/05/1997

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Les famoses nines russes, les matrioixkes, posades unes dins les altres, cada cop més petites, s’han adaptat també a temps moderns. [Avui, 5/05/1997]
	El dibuix d’una matrioixca enorme decora la persiana exterior del local, així que es veu d’una llegua lluny que es tracta d’un restaurant rus. [Ara, 4/03/2022]
Observacions	Segons la Gran enciclopèdia catalana, les matrioixques són unes nines de fusta pintades que es poden desmuntar en dues parts i que contenen un seguit de nines semblants de grandària decreixent, que es guarden les unes dins les altres. Aquestes figures de cara rodona, expressió afable i galtes vermelloses representen les pageses russes. És per això que també les coneixem com a nines russes, tot i que la inspiració, realment, va ser japonesa. L’adinerat mecenes Savva Ivànovitx Màmontov (1841-1918), a la dècada de 1890, va rebre un joc de peces de fusta que reproduïen els set deus de la fortuna japonesos. Aquestes peces, que s’encaixaven l’una dins l’altra, li van semblar d’allò més atractives i va encarregar a Serguei Maliutin (1859-1937), pintor i arquitecte, que dissenyés alguna cosa semblant que estigués relacionada amb la tradició russa. Va ser llavors quan van aparèixer les matrioixques que Vassili Zviózdotxkin (1876-1956), un dels millors artesans, va materialitzar. Pel que fa a l’etimologia d’aquest manlleu, es tracta d’un hipocorístic del nom propi Matriona, un nom bastant comú entre les pageses russes que té l’origen en la paraula llatina matrona ‘mare de família’.