patumaire m i f i adj

Primera documentació: 3/07/1995

Tipus	sufixació
Contextos	En ‘Titot’, amb una punta d’humor patumaire, em responia que a Berga, quan algú havia mamat més del compte, li dien que tenia els ulls vermells com un titot. [El Temps, 3/07/1995]
	Hi ha gent que no vol trencar el dogma patumaire de fer sortir la Patum fora del dia de Corpus. [País km0 (La Xarxa), 2/09/2016]
Observacions	Patumaire és qui va a la Patum, festa tradicional que se celebra a Berga per Corpus Christi des de fa més de 500 anys i declarada per la Unesco “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat” el 2005. El mot patum és una onomatopeia del tabal que presideix la plaça de Sant Pere mentre dura la festa amb un toc de dos temps: el primer, dèbil (pa) i el segon, fort (tum). A aquesta onomatopeia s’hi afegeix el sufix –aire, que sol utilitzar-se per formar noms d’oficis tradicionals com ara puntaire o terrissaire. Tot i que tots els assistens a la Patum són patumaires, cada any l’Ajuntament de Berga atorga els títols de patumaire i patumaire d’honor a aquelles persones que s’han implicat en la festa de manera especial. La Patum té una durada de cinc dies (de dimecres a diumenge) i integra un conjunt d’escenificacions i balls que van néixer com a cristianitzacions d’elements pagans preexistents. Entre les comparses que integren la Patum hi ha els Turcs i Cavallets (que representen la lluita entre turcs i cristians), les Maces i els Àngels (que simbolitzen la lluita entre el bé i el mal), les Guites (un dels elements més primitius de la Patum i que menys ha canviat amb el temps), els Nans Vells i els Nans Nous, els Gegants, els Plens (un espectacle de foc) i un dels elements més representatius de l’imaginari català, l’Àliga.

geisha f

Primera documentació: 5/02/1991

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Se’l pot veure servir coper, per exemple, amb un vestit de bus de Thierry Mügler i amb una perruca de geisha. [El Temps, 30/11/1995]
	He triat, a més, les obres que tenen interès per als lectors catalans; d’entrada, en els subtítols apareixen paraules que tothom coneix com ara geisha i harakiri. [Avui, 26/09/2015]
Observacions	El mot japonès geisha (芸者) està format per dos kanjis que signifiquen ‘art’ i ‘persona, intèrpret’, i d’acord amb la definició del Termcat es tracta d’una ‘jove japonesa educada en el ball, el cant, la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar’. En concret, tradicionalment la professió de geisha tenia la finalitat de divertir i entretenir els homes amb les diferents habilitats mencionades, mentre que ara els clients són mixtos. Sembla ser que l’origen d’aquesta tradició prové de la figura de les cortesanes, una ‘prostituta refinada i culta’ (DIEC2), perquè a partir del segle xviii, ja no només oferien sexe, sinó que entretenien els clients amb diferents espectacles de dansa, cant i música. Ara bé, tot i que sembla que la primera figura femenina que va fer servir el nom de gesiha era un prostituta de la zona de Fukagawa al voltant del 1750, en les dècades posteriors, moltes geishes exercien només com a artistes i no com a prostitutes. Aquesta professió es va mantenir en alça fins a la irrupció de la Segona Guerra Mundial, en què moltes dones es van haver de traslladar o van haver de treballar en fàbriques. Avui encara hi ha joves que reben l’educació per convertir-se en geisha, especialment a la zona de Kyoto, per exemple. Els trets distintius de les geishes són el maquillatge, amb la cara totalment blanca, els llavis vermells; el pentinat elaborat, amb pintes i agulles de ganxos (sovint es tracta d’una perruca); i la roba, un kimono i unes sandàlies de fusta.

meca f

Primera documentació: 9/02/1989

Tipus	semàntic
Contextos	Dalí va expressar per escrit el seu desig que Figueres fos una meca cultural d’Espanya i el seu món. [Diari de Barcelona, 9/02/1989]
	Xerren animadament a la meca del tennis, la catedral de Wimbledon, amb una il·lusió que havia desaparegut de la seva memòria. [La Vanguardia, 19/01/2016]
Observacions	Segons el DIEC2, la meca és simplement una ‘vedella’. Tanmateix, l’ús que no figura en el diccionari normatiu és el que fa referència al ‘lloc que es considera l’origen o el centre d’una activitat’ (ésAdir), tal com es pot observar en els contextos. Aquest significat prové de la ciutat de l’Aràbia Saudita on va néixer el profeta Mahoma: la Meca. Per aquest motiu, allà es va construir un temple sagrat dedicat a la religió islàmica, que s’ha convertit en un lloc de peregrinació que cada any rep la visita de més de tres milions de musulmans. Per extensió del significat, ara una meca també és, com ja recull el DRAE, el ‘lugar que atrae por ser centro donde una actividad determinada tiene su mayor o mejor cultivo’.

eclosionar v intr

Primera documentació: 27/03/1995

Tipus	conversió
Contextos	Damunt les seves teles eclosiona “Univers d’aiguardent”, “Atxes en capell”: tots els objectes són plens d’una exuberant i voluptuosa sensualitat. [El Temps, 27/03/1995]
	Carmen Balcells va obrir un univers nou com a representant d’escriptors i la literatura va eclosionar a Espanya i Llatinoamèrica. [El Periódico, 26/09/2015]
Observacions	La paraula eclosió és un manlleu del francès éclosion, que prové del verb éclore ‘fer sortir’, que apareix en els diccionaris i que vol dir ‘desclosa’, tant en el significat literal com metafòric. Tot i que ja tenim el verb descloure, els parlants hem creat per conversió el verb eclosionar, que s’aplica sobretot en biologia per designar la separació dels pètals d’una ponzella o el trencament d’una crisàlida o d’un ou que permet la sortida o el naixement de l’animal. A més, com desclosa, també s’aplica de manera figurada per designar l’inici o l’esclat d’un moviment cultural o algun altre fenomen històric, psicològic, etc.

teatralitzar v tr

Primera documentació: 15/10/1990

Tipus	sufixació
Contextos	Segons els components d’El Teatro Fronterizo, “teatralitzar aquest text significa posar en espai, en cos i en veu, la paraula de l’autor que va ser el primer mestre del silenci”. [Avui, 15/10/1990]
	Els humans dediquem els nostres millors esforços a teatralitzar les emocions. [El Periódico, 2/01/2011]
	La meitat del parc recrea la Barcelona del 1714, amb 300 actors caracteritzats com a personatges d’època que fan interpretacions improvisades i interactuen amb els visitants, reproducció teatralitzada dels combats entre l’exèrcit borbònic i els miquelets. [El Periódico, 23/09/2013]
Observacions	El verb teatralitzar és un dels verbs que apareix amb més freqüència en el buidatge de l’Observatori des de 1990 (val a dir que l’Oxford English Dictionary el documenta molt abans, el 1825). Està format sobre l’adjectiu teatral i el sufix verbalitzador -itzar, que és el més productiu a l’hora de formar verbs. Aquest verb designa l’acció de convertir un text en gènere teatral per poder ser representat en un escenari, però també s’aplica a altres actuacions, com visites guiades a museus, que recreen situacions o personatges reals. Així mateix, tot i que a l’Observatori no se n’han recollit gaires casos, també s’utilitza en el sentit figurat de teatral, amb el qual es designa el fet de donar un caràcter efectista a actes, maneres, paraules, etc., sovint amb sentit pejoratiu.