ninja m i fadj

Primera documentació: 21/09/1994

Tipus manlleu del japonès
Contextos No obstant això, els enfrontaments entre l’exèrcit i les forces especials antiterroristes, les temudes ninja, han continuat en gran part del país. [El Temps, 3/07/1995]
La imatge mostra el líder socialista a la fira de turisme Fitur estrenyent la mà de la tortuga ninja Donatello, sota el titular “Amistats perilloses”.  [Ara, 23/01/2016]
Observacions El mot ninja (忍者) és un manlleu del japonès introduït a les llengües occidentals mitjançant les traduccions d’obres literàries nipones i, sobretot, els seus còmics (el manga), dibuixos animats (l’anime) i videojocs, que han gaudit d’una gran popularitat fora de les seves fronteres les darreres tres dècades. En català, s’ha incorporat com a mot invariable (en plural roman la grafia ninja) i a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta es van popularitzar entre els més petits de la mà de sèries de dibuixos animats com Les fabuloses tortugues ninja o Hattori el ninja.

La figura del ninja ha despertat molta curiositat al llarg de la història pels mites i l’hermetisme que els envolta. El ninja era un guerrer japonès que practicava el ninjutsu (‘art d’escapolir-se’), un mercenari expert en arts marcials entrenat per actuar sigilosament, normalment, com a espia o assassí. A grans trets, es diferencia del samurai pels seus principis morals: un samurai mai no duria a terme tasques d’espionatge o assassinats encoberts.

Anuncis

fanzine m

Primera documentació: 8/03/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Sens dubte, us ajudarà la ingent quantitat de fanzines, però les revistes del sector, lligades quasi sempre a una editorial, són segurament la millor ajuda. [La Vanguardia, 3/11/1995]
Els guardons volen mostrar la riquesa i diversitat del còmic que es publica a Espanya, sense oblidar els nostres joves valors i els fanzines. [Ara, 10/03/2016]
Observacions La paraula fanzine és un manlleu de l’anglès d’Amèrica, que, al seu torn, en aquesta llengua és un acrònim de fan ‘seguidor, fanàtic -a’ i magazine ‘revista, magazín’. El GDLC ja recull aquest manlleu amb asterisc i el defineix com una ‘revista de poca difusió i realitzada amb pocs mitjans pels aficionats a determinats temes culturals, especialment música, cinema, còmic, ciència-ficció, etc.’ Sembla que l’origen se situa a finals del segle xix quan diverses associacions de premsa formades per aficionats de publicacions de col·lecció van començar a editar aquestes revistes en formats de baix cost.

El Termcat proposa la forma fanzín per al català per analogia a l’adaptació del mot magazín, de l’anglès magazine, que apareix al diccionari normatiu de l’IEC.

patumaire m i fadj

Primera documentació: 3/07/1995

Tipus sufixació
Contextos En ‘Titot’, amb una punta d’humor patumaire, em responia que a Berga, quan algú havia mamat més del compte, li dien que tenia els ulls vermells com un titot. [El Temps, 3/07/1995]
Hi ha gent que no vol trencar el dogma patumaire de fer sortir la Patum fora del dia de Corpus. [País km0 (La Xarxa), 2/09/2016]
Observacions Patumaire és qui va a la Patum, festa tradicional que se celebra a Berga per Corpus Christi des de fa més de 500 anys i declarada per la Unesco “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat” el 2005. El mot patum és una onomatopeia del tabal que presideix la plaça de Sant Pere mentre dura la festa amb un toc de dos temps: el primer, dèbil (pa) i el segon, fort (tum). A aquesta onomatopeia s’hi afegeix el sufix –aire, que sol utilitzar-se per formar noms d’oficis tradicionals com ara puntaire o terrissaire. Tot i que tots els assistens a la Patum són patumaires, cada any l’Ajuntament de Berga atorga els títols de patumaire i patumaire d’honor a aquelles persones que s’han implicat en la festa de manera especial.

La Patum té una durada de cinc dies (de dimecres a diumenge) i integra un conjunt d’escenificacions i balls que van néixer com a cristianitzacions d’elements pagans preexistents. Entre les comparses que integren la Patum hi ha els Turcs i Cavallets (que representen la lluita entre turcs i cristians), les Maces i els Àngels (que simbolitzen la lluita entre el bé i el mal), les Guites (un dels elements més primitius de la Patum i que menys ha canviat amb el temps), els Nans Vells i els Nans Nous, els Gegants, els Plens (un espectacle de foc) i un dels elements més representatius de l’imaginari català, l’Àliga.

geisha f

Primera documentació: 5/02/1991

Tipus manlleu del japonès
Contextos Se’l pot veure servir coper, per exemple, amb un vestit de bus de Thierry Mügler i amb una perruca de geisha. [El Temps, 30/11/1995]
He triat, a més, les obres que tenen interès per als lectors catalans; d’entrada, en els subtítols apareixen paraules que tothom coneix com ara geisha i harakiri. [Avui, 26/09/2015]
Observacions El mot japonès geisha (芸者) està format per dos kanjis que signifiquen ‘art’ i ‘persona, intèrpret’, i d’acord amb la definició del Termcat es tracta d’una ‘jove japonesa educada en el ball, el cant, la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar’. En concret, tradicionalment la professió de geisha tenia la finalitat de divertir i entretenir els homes amb les diferents habilitats mencionades, mentre que ara els clients són mixtos.

Sembla ser que l’origen d’aquesta tradició prové de la figura de les cortesanes, una ‘prostituta refinada i culta’ (DIEC2), perquè a partir del segle xviii, ja no només oferien sexe, sinó que entretenien els clients amb diferents espectacles de dansa, cant i música. Ara bé, tot i que sembla que la primera figura femenina que va fer servir el nom de gesiha era un prostituta de la zona de Fukagawa al voltant del 1750, en les dècades posteriors, moltes geishes exercien només com a artistes i no com a prostitutes. Aquesta professió es va mantenir en alça fins a la irrupció de la Segona Guerra Mundial, en què moltes dones es van haver de traslladar o van haver de treballar en fàbriques. Avui encara hi ha joves que reben l’educació per convertir-se en geisha, especialment a la zona de Kyoto, per exemple.

Els trets distintius de les geishes són el maquillatge, amb la cara totalment blanca, els llavis vermells; el pentinat elaborat, amb pintes i agulles de ganxos (sovint es tracta d’una perruca); i la roba, un kimono i unes sandàlies de fusta.

meca f

Primera documentació: 9/02/1989

Tipus semàntic
Contextos Dalí va expressar per escrit el seu desig que Figueres fos una meca cultural d’Espanya i el seu món. [Diari de Barcelona, 9/02/1989]
Xerren animadament a la meca del tennis, la catedral de Wimbledon, amb una il·lusió que havia desaparegut de la seva memòria. [La Vanguardia, 19/01/2016]
Observacions Segons el DIEC2, la meca és simplement una ‘vedella’. Tanmateix, l’ús que no figura en el diccionari normatiu és el que fa referència al ‘lloc que es considera l’origen o el centre d’una activitat’ (ésAdir), tal com es pot observar en els contextos. Aquest significat prové de la ciutat de l’Aràbia Saudita on va néixer el profeta Mahoma: la Meca. Per aquest motiu, allà es va construir un temple sagrat dedicat a la religió islàmica, que s’ha convertit en un lloc de peregrinació que cada any rep la visita de més de tres milions de musulmans.

Per extensió del significat, ara una meca també és, com ja recull el DRAE, el ‘lugar que atrae por ser centro donde una actividad determinada tiene su mayor o mejor cultivo’.