resistencialisme m

Primera documentació: 29/12/1997

Tipus	sufixació
Contextos	Tots aquells que tant discuteixen els drets de la llengua catalana […] descobririen, amb estupor, que el català continua emmordassat, menyspreat i en situació de resistencialisme. [El Periódico, 5/11/1998]
	A la qüestió de les represàlies es dedica el capítol final, que descriu com societats humiliades per l’ocupació van caure en el mite del resistencialisme i van imposar un període de depuració que va portar que Noruega, Dinamarca i els Països Baixos, que havien abolit la pena de mort, la reimplantessin. [La Vanguardia, 17/09/2022]
Observacions	Resistencialisme és un mot format afegint el sufix nominalitzador -isme a l’adjectiu resistencial, estrany a la llengua, que significa ‘relatiu o pertanyent a la resistència’. De fet, és un calc del francès résistancialisme, que va encunyar el 1987 l’historiador Henry Rousso, especialista en la Segona Guerra Mundial, per descriure la memòria històrica exagerada del paper de la resistència francesa i el sentiment antialemany a la França ocupada durant la guerra en el pensament francès de postguerra. Rousso sosté que el resistencialisme va sorgir entre gaullistes i comunistes poc després de la guerra i es va generalitzar durant la guerra d’Algèria (1954-1962), per descriure que la resistència era unànime i natural, cosa que justificava, per a alguns, la falta d’interès historiogràfic pel paper de la col·laboració francesa del govern de Vichy (1940-1944) amb l’Alemanya nazi. El concepte de resistir davant de situacions adverses ha traspassat l’àmbit de la Segona Guerra Mundial, però, i, tal com es veu en el primer exemple, s’aplica a altres contextos, com ara el cas de les llengües minoritàries o minoritzades.

nen soldat nena soldat m i f

Primera documentació: 21/02/2002

Tipus	composició
Contextos	La primera cadena de TVE estrena aquesta nit un documental en què es mostren el treball i les activitats dels missioners xavierians per inserir a la societat els nens soldats d’aquest país africà marcat per les guerres ètniques. [El Periódico, 21/02/2002]
	Val la pena veure el fragment titulat Buenas noches, Ouma, sobre els nens soldats a Uganda, que forma part d’Invisibles, un documental produït per Javier Bardem per certificar la labor de l’ONG Metges sense fronteres. [Regió 7, 20/11/2021]
Observacions	En els conflictes bèl·lics, els nens poden tenir un paper important pel fet de ser més dòcils, més obedients i més manipulables per part dels adults. A més, són menys conscients del perill i de la percepció de la mort. Es coneix, doncs, amb el compost nen soldat aquell nen vulnerable per diferents factors —ja sigui perquè viu en la pobresa, pateix discriminació o no té accés a l’educació— que ha estat reclutat per un exèrcit o un grup armat per tal de dur a terme algun tipus de funció militar: guàrdia, espia, missatger, esclau sexual, detector de mines, etc. Durant el temps en què aquests nens i nenes estan vinculats a les forces armades, són testimonis directes i víctimes dels actes de violència bèl·lica i fins i tot poden ser obligats a exercir-la. Els traumes emocionals d’aquests menors combatents són difícils de superar. Segons UNICEF, actualment es calcula que hi ha prop de 300.000 nens soldats arreu del món, concentrats especialment en el territori africà (el Iemen, el Sudan del Sud, Nigèria o República Centreafricana). Durant els anys 70 es van intentar regular convenis internacionals per limitar la participació de nens en conflictes armats. El portal ésAdir recomana que, en aquest compost, l’adjectiu soldat sigui invariable quant al gènere (nena soldat) i quant al nombre (nens soldat / nenes soldat), tot i que la premsa opta per fer variar l’adjectiu.

intrahistòria f

Primera documentació: 10/11/1991

Tipus	prefixació
Contextos	Matilde Fernández va treure importància al fet que fos l’única representant del govern en l’acte de presentació del llibre sobre la intrahistòria del PSOE. [Diari de Barcelona, 10/11/1991]
	L’obra em va recordar a El santero de San Saturio, de Juan Antonio Gaya Nuño, amb la qual comparteix no sols espai recreat, sinó també una inequívoca vocació de fixar literàriament la intrahistòria d’unes terres oblidades durant el gruix del segle xx. [La Vanguardia, 26/10/2021]
Observacions	Quan parlem d’història, ens venen al cap guerres, conquestes, revolucions i, en general, esdeveniments i períodes passats, així com dels reis, dictadors, emperadors, herois i altres personatges que els han protagonitzat. Tot i això, paral·lelament als fets i les persones que tothom recorda, existeix una altra història: la de les milions de persones que no han quedat immortalitzades als llibres. Per al·ludir a aquestes vides, a En torno al casticismo (1902), Miguel de Unamuno (1864-1936) va encunyar el mot intrahistoria, format a partir de la unió del prefix intra-, que significa ‘dins’ o ‘interior’, a la base nominal historia. Amb aquest terme, el filòsof i escriptor designava tot el que succeïa i no es publicava als diaris, que, segons ell, servia de decorat o de fons per a la història més visible, la que es narrava a la premsa. A partir d’aquesta oposició entre la història real i l’oficial, tant en espanyol com en català s’ha fet servir el neologisme intrahistòria per fer referència als moments i a les persones que han quedat a l’ombra dels fets històrics més coneguts.

postmemòria f

Primera documentació: 4/06/2016

Tipus	prefixació
Contextos	La nova edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin abordarà el tema de les vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica. [Diari de Girona, 27/07/2018]
	És llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma i en teoria de la literatura i literatura comparada per la Universitat de Barcelona, té un doctorat amb una tesi sobre postmemòria i cinema documental argentí, i ara assumeix la direcció del departament d’estudis de Comunicació a la URV. [Avui, 29/02/2020]
Observacions	L’any 1992 Marianne Hirsch, catedràtica de literatura anglesa, va encunyar el terme postmemòria per al·ludir al procés d’elaboració de la memòria traumàtica de l’Holocaust per part de les generacions posteriors, principalment dels fills dels supervivents del genocidi jueu, basant-se en els records dels seus pares, ja fossin relats, fotografies, documents, etc. La postmemòria, formada a partir del prefix post- ‘després de’, estudia com “la generació de després” conviu amb el trauma personal i col·lectiu dels seus predecessors, que van transferir la seva experiència de manera tan viva i emotiva als fills que aquests l’acabarien adoptant com si es tractessin de records propis. Aquest concepte, que va gaudir d’una gran acceptació entre estudiosos i va demostrar ser d’una gran eficàcia per analitzar i comptabilitzar casos, es va començar a aplicar a guerres i dictadures de la història recent, com ara les d’Amèrica del Sud en la segona meitat del segle passat o la Guerra Civil espanyola, que permeten, encara avui dia, recuperar vivències de la transmissió intergeneracional amb l’objectiu de superar el dolor a partir del record comú perquè esdevingui compartit. Alguns aspectes fonamentals que té en compte la postmemòria són la necessitat de maduració del trauma heretat, la mediació i manipulació artística o la instrumentalització de les fotografies com a mitjà de projecció emocional i de reconeixement del passat.

blitz m

Primera documentació: 24/04/2016

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	Els fantasmes no existeixen, però al metro de Londres, d’haver-n’hi, n’hi ha. Des del de Winston Churchill fins als de víctimes de la pesta bubònica, del blitz alemany a la Segona Guerra Mundial i d’actors del West End assassinats. [La Vanguardia, 24/04/2016]
	Londres, Churchill, el blitz, formen un moment fundacional del món on vivim, i una epopeia sobre la qual no ens cansem de tornar. [La Vanguardia, 5/04/2021]
Observacions	En alemany, Blitz vol dir ‘llampec’ i forma part del compost Blitzkrieg ‘guerra llampec’, amb el qual es designa una tàctica militar que en el període d’entreguerres van desenvolupar diversos països, però que sobretot és conegut per l’adaptació que en va fer l’Exèrcit alemany i que va implementar durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que l’origen del compost és alemany, la denominació es va difondre des de l’anglès, per fer referència a una operació militar de gran violència, que posa l’èmfasi en la sorpresa i el caràcter sobtat, la velocitat i la concentració, especialment un atac aeri. De fet, la primera ocurrència que recull l’Oxford English Dictionary és un titular del diari Daily Express del 9 de setembre de 1940: “Blitz bombing of London goes on all night” (‘el bombardeig llampec de Londres dura tota la nit’). El blitz va ser un canvi d’estratègia de Hitler: davant les dificultats que trobava a destruir la Royal Air Force (RAF), juntament amb Hermann Göring, comandant de la Luftwaffe, van orientar l’atac cap a un bombardeig sistemàtic i sostingut d’objectius civils. El blitz va començar el 7 de setembre de 1940 i es va allargar fins al 21 de maig de 1941, període durant el qual Londres va ser bombardejada 71 vegades, Birmingham, Liverpool i Plymouth 8 vegades, Bristol 6, etc. Aquests atacs van destruir més d’un milió de cases i es calcula que prop de 40.000 persones van morir-hi, la meitat de les quals a Londres. Tot i aquest setge, els britànics van resistir i van poder reorientar la indústria de guerra, que va impedir que l’exèrcit nazi es pogués imposar.