stolperstein f

Primera documentació: 26/01/2018

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Hi ha més de 60.000 stolpersteine a Europa i avui se’n col·locaran 23 a Sabadell, en un acte organitzat pel Memorial Democràtic i l’ajuntament. [El Periódico, 26/01/2018]
“Qui vol llegir la inscripció d’una stolperstein ha d’inclinar-se davant de la víctima; ja és un homenatge”, argumenta Demnig. [La Vanguardia, 23/02/2019]
Observacions Gunter Demnig és un artista alemany nascut a Berlín el 1947 conegut arreu del món gràcies a les stolpersteine (lit. ‘pedres que fan ensopegar’), que són llambordes quadrades de 10×10 cm amb la superfície de bronze gravada amb el nom i les dates de naixement i mort, si escau (tot i que a vegades s’inclouen les dates de detenció o deportació), d’una víctima de l’extermini o la persecució nazis i que se situen davant de les antigues residències d’aquestes persones.

Com a manlleu de l’alemany, no s’ha adaptat totalment a la morfologia del català: en la llengua d’origen Stein ‘pedra’ és una paraula masculina que pluralitza amb la forma Steine. En català, tal com apareix als contextos, es manté el plural original, tot i que el gènere s’ha adaptat al de l’equivalent català i apareix sempre en femení. En canvi, sí que s’ha adaptat la grafia: tot i que en alemany, per convenció, els substantius s’escriuren sempre en majúscula, en català apareixen en minúscula, com qualsevol nom comú.

El nom Stolperstein no és casual: a l’Alemanya nazi hi havia una dita antisemita que es deia quan una persona ensopegava amb una pedra: “aquí s’hi ha d’enterrar un jueu”. Figuradament, però, Stolperstein també pot significar ‘problema potencial’, i en alemany el verb stolpern, a més d’‘ensopegar’, també vol dir en alguns contextos ‘descobrir per casualitat una cosa’ (über etwas stolpern, lit. ‘ensopegar sobre alguna cosa’). Així, doncs, es recorda un passat espantós amb la intenció de fer reflexionar sobre un problema greu i es fa d’una manera discreta: les stolpersteine només es veuen si s’hi passa a prop, ja que estan integrades totalment en els carrers, de manera que, segons el seu creador, representen una intrusió molt més profunda en la vida quotidiana.

L’obra de Demnig va començar a Alemanya el 1992 i des de llavors la idea s’ha anat estenent per tot Europa i actualment hi ha més de 70.000 stolpersteine repartides per 21 països, incloent-hi Espanya, cosa que les converteix en el memorial descentralitzat més gran del món.

procés de pau m

Primera documentació: 21/04/1998

Tipus sintagmació
Contextos Una suspensió de tres o quatre setmanes seria suficient per castigar el Sinn Féin i mantenir la credibilitat del procés de pau, basat en els principis de diàleg democràtic i renúncia a la violència. [Avui, 21/04/1998]
El procés de pau és una oportunitat per dur-hi la institució i convèncer camperols escèptics que durant dècades han vist que no hi havia plans governamentals. [Ara, 5/04/2018]
Observacions Un procés de pau, pactum pacis en llatí, consisteix en un acord entre dues o més parts que participen en un conflicte. Els implicats normalment són governs o països diferents, però també poden ser col·lectius que reivindiquen els seus drets. Els processos de pau es caracteritzen perquè sempre impliquen unes decisions que poden afectar des de la frontera d’un territori fins a l’assumpció de mesures o lleis concretes, de manera que es resol el problema i s’elimina el conflicte. Un dels primers processos de pau que es documenten en la història és el que van signar els imperis egipci i hitita cap al 1272 aC, a la batalla de Cadeix.

concentracionari -ària adj

Primera documentació: 9/11/1990

Tipus sufixació
Contextos L’univers concentracionari superava tots els límits del sofriment. Et suïcidaves o interioritzaves la devastació. [El Temps, 22/05/1995]
Time out of mind (1997) va electrificar-se com les filferrades d’un camp concentracionari: no et deixa sortir de les ganivetades rítmiques, el repicar del metall per fer-te sentir la part física i que el ritme siguis tu mateix. [Ara, 5/04/2018]
Observacions Segons el Termcat concentracionari -ària significa allò que és ‘relatiu o pertanyent als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial’. Aquest significat primigeni ha anat canviant i ha retornat a la idea més general de concentració, que podríem definir com ‘relatiu a la concentració de persones i habitatges’, com es troba en alguns contextos. Així doncs, avui dia es parla d’hospitals o barris que agrupen un nombre elevat de persones, fins al punt que la situació esdevé inviable o incòmoda.

desarrollismo m

Primera documentació: 10/11/1990

Tipus manlleu del castellà
Contextos La modernització de les instal·lacions del turisme de masses, fetes en el temps del desarrollismo, ha de combinar-se amb una àmplia oferta complementària que posi a l’abast dels nostres visitants altres tipus diferents de turisme. [Avui, 14/03/1991]
Observades amb la perspectiva dels anys, les vicissituds de la família Ulises i de Josechu el Vasco parlen clar i net de quines eren les aspiracions, els temors i les nostàlgies d’aquella Espanya, que era la del desarrollismo i la dels primers atemptats d’ETA. [La Vanguardia, 17/03/2017]
Observacions El desenvolupisme, equivalent català de desarrollismo, és una ‘ideologia que propugna el desenvolupament econòmic com a objectiu prioritari’ (Termcat). Aquesta teoria econòmica va sorgir a Amèrica Llatina a mitjan segle xx i sosté que l’ordre econòmic mundial segueix un esquema centre industrial – perifèria agrícola, cosa que produeix un deteriorament estructural en perjudici dels països perifèrics, motiu pel qual el desenvolupisme sosté que els estats haurien d’impulsar la industrialització per assolir una situació de desenvolupament autònom.

En un context més proper, però, es parla sobretot de desarrollismo, en castellà, per fer referència a la política econòmica franquista que va tenir lloc entre 1964 i 1975, concretat a través dels plans de desenvolupament econòmic i social (1964-1967, 1968-1971 i 1972-1975) que es van impulsar a través del Ministeri de Planificació i Desenvolupament, creat ad hoc. Amb els diversos plans es van instal·lar indústries en els anomenats pols de desenvolupament, com Vigo (Citroën), Valladolid (Renault) o Huelva (química), que més endavant van ser substituïts per Granada, Còrdova o Oviedo. Aquests plans van provocar un creixement econòmic important, basats en una balança comercial desequilibrada i que es compensava amb remeses d’emigració a Europa, els ingressos per turisme i la liberalització de l’entrada directa de capital estranger.

garrot vil m

Primera documentació: 16/01/1995

Tipus sintagmació
Contextos TVE, que n’ha anunciat l’estrena per al pròxim 9 de novembre, en un horari de mínima audiència (passades les tres de la matinada), ni tan sols pensa presentar aquest documental, que implica el polític popular Manuel Fraga en l’execució al garrot vil de dos innocents en l’Espanya franquista. [El Periódico, 30/10/1997]
Quaranta-dos anys i tres dies després de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona pel mètode del garrot vil, la ciutat on va néixer, lluitar i morir l’última víctima catalana del franquisme li retrà un homenatge, el primer que s’organitza amb caràcter oficial en la seva memòria. [Avui, 18/01/2016]
Observacions El garrot vil és un instrument amb el qual s’executaven els condemnats a mort i que consistia en un collar de ferro que, per mitjà d’un cargol, estrenyia el coll del reu fins que li provocava la mort per asfíxia. A les obres lexicogràfiques del català es recull només garrot com a collar de ferro que executa els condemnats i l’expressió donar garrot que significa ‘aplicar la pena capital per mitjà del garrot’. L’adjectiu vil en aquest sintagma, pres de la denominació en castellà, afegeix un to més cruel i menyspreable a aquest sistema d’execució.

Aquest tipus d’execució es va introduir l’any 1820 a Espanya per substituir la forca i va estar vigent fins al 1978, any en què la nova Constitució espanyola va abolir la pena de mort. Els últims condemnats al garrot a l’Estat espanyol van ser el militant revolucionari català Salvador Puig Antich, a la presó Model de Barcelona, i el delinqüent comú d’origen alemany conegut com a Heinz Chez (el seu nom real era Georg Michael Welzel), a la de Tarragona, executats el mateix dia, el 2 de març del 1974, per la dictadura franquista. Actualment, la pena de mort ha estat abolida i penalitzada a quasi tots els països europeus (excepte a Bielorússia) i d’Oceania, però fora d’Europa n’hi ha molts que encara l’apliquen, com la Xina, els Estats Units, l’Iran o el Pakistan. Sense anar més lluny, l’any 2015 van morir, pel cap baix, 1.634 persones, un augment de més del 50 % respecte de l’any anterior, segons Amnistia Internacional.