Primera documentació: 29/12/1997
Tipus | sufixació |
Contextos |
Tots aquells que tant discuteixen els drets de la llengua catalana […] descobririen, amb estupor, que el català continua emmordassat, menyspreat i en situació de resistencialisme. [El Periódico, 5/11/1998]
|
A la qüestió de les represàlies es dedica el capítol final, que descriu com societats humiliades per l’ocupació van caure en el mite del resistencialisme i van imposar un període de depuració que va portar que Noruega, Dinamarca i els Països Baixos, que havien abolit la pena de mort, la reimplantessin. [La Vanguardia, 17/09/2022]
|
|
Observacions | Resistencialisme és un mot format afegint el sufix nominalitzador -isme a l’adjectiu resistencial, estrany a la llengua, que significa ‘relatiu o pertanyent a la resistència’. De fet, és un calc del francès résistancialisme, que va encunyar el 1987 l’historiador Henry Rousso, especialista en la Segona Guerra Mundial, per descriure la memòria històrica exagerada del paper de la resistència francesa i el sentiment antialemany a la França ocupada durant la guerra en el pensament francès de postguerra. Rousso sosté que el resistencialisme va sorgir entre gaullistes i comunistes poc després de la guerra i es va generalitzar durant la guerra d’Algèria (1954-1962), per descriure que la resistència era unànime i natural, cosa que justificava, per a alguns, la falta d’interès historiogràfic pel paper de la col·laboració francesa del govern de Vichy (1940-1944) amb l’Alemanya nazi.
El concepte de resistir davant de situacions adverses ha traspassat l’àmbit de la Segona Guerra Mundial, però, i, tal com es veu en el primer exemple, s’aplica a altres contextos, com ara el cas de les llengües minoritàries o minoritzades. |