locutar v tr

Primera documentació: 20/10/1997

Tipus conversió
Contextos L’any 1979, i amb motiu de la final de la Recopa d’Europa de futbol que disputava el Barça a Basilea […] Francesc Peris, no va aconseguir que des de Madrid arribés el permís per locutar el partit en català. [El Temps, 20/10/1997]
També han sigut durament criticats els comentaris del periodista de la CBS que va locutar la informació, ja que se l’acusa de maquillar amb eufemismes la brutal pallissa. [El Periódico, 17/05/2016]
Observacions A partir de locutor, ‘persona que, per professió, es dirigeix verbalment a un auditori, especialment en emissions de radiodifusió o de televisió, per a donar notícies, donar veu a les imatges, etc.’ (GDLC), els parlants han creat el verb locutar ‘parlar’ en el context dels mitjans audiovisuals, que és el que fa un locutor de ràdio. Així doncs, es tracta d’una manera d’especificar, directament a través del verb, les condicions o context en què algú emet un discurs.

Aquest verb és especialment rellevant el 13 de febrer, ja que se celebra el Dia Mundial de la Ràdio a partir de la resolució proclamada per la Unesco el 2011. Es va triar aquesta data perquè és el dia en què l’ONU va crear la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

Anuncis

off the record locm

Primera documentació: 1/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Al cim del disbarat, les agències ―oficial i no tant― que abans havien escampat la declaració es van afanyar a afirmar que tot havia estat un off the record mal entès i, encara més enllà en la llepada, van “anul·lar” ―així com dic― tots els cables que n’havien fet referència. [Avui, 8/04/1999]
L’escriptora Suki Kim, nord-americana nascuda a Corea del Sud i autora d’una crònica sobre Corea del Nord –Sin ti no hay nosotros (Blackie Books)–, que també era present en el ja famós congrés de Brisbane, va dir, si bé que pel que sembla off the record, que els llibres escrits per homes blancs sobre el mateix tema que el seu ho havien tingut més fàcil. [La Vanguardia, 29/10/2016]
Observacions La locució anglesa off the record fa referència a una ‘informació que no pot ser revelada després de ser sabuda’ i, per tant, es considera ‘confidencial’ (Cercaterm). Com es pot veure en els contextos aportats, s’utilitza en l’àmbit periodístic tant per indicar que es tracta d’una font d’informació que no pot ser divulgada com per detallar que la informació no queda registrada. Tanmateix, aquesta expressió té l’origen en l’àmbit del dret estatunidenc en relació amb una acció que es fa de manera no oficial o bé de forma confidencial (Oxford English Dictionary). En anglès existeix una expressió antònima, on the record, que significa ‘oficialment, obertament’, però que no s’ha traspassat a la llengua catalana. D’acord amb aquesta font, totes dues locucions es van registrar per primera vegada en la llengua d’origen el 1920.

transmèdia adj

transmediaPrimera documentació: 17/06/2012

Tipus prefixació
Contextos És el que els analistes anomenem comunicació transmèdia i vol dir que, més enllà de qualsevol plataforma o dispositiu de suport, el que volem és estar en constant comunicació amb els altres. [Ara, 17/06/2012]
El nou director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha explicat aquest dijous que vol aportar a l’emissora una “visió transmèdia” per desmarcar-se de la filosofia més “dogmàtica” dels gèneres tradicionals del periodisme. [El Periódico, 14/01/2016]
Observacions El mot transmèdia és un neologisme format per prefixació mitjançant el prefix trans-, que significa ‘a través’, i –mèdia, un manlleu adaptat de l’anglès, llengua en què aquesta paraula designa els mitjans de comunicació. Aquest adjectiu s’utilitza principalment amb substantius que tenen alguna relació amb els mitjans audiovisuals, per fer referència, per exemple, a projectes televisius que trenquen la barrera de la televisió i intenten establir contacte amb l’audiència a través de xarxes socials (des de Facebook o Twitter fins a d’altres com Instagram), de pàgines web, etc.

L’ús d’aquest adjectiu és força recent, ja que l’Observatori el va recollir per primer cop l’any 2012 i de moment no està inclòs en cap diccionari de llengua general, però probablement serà habitual en un futur pròxim.

radiofórmula f

Primera documentació: 4/01/1989

Tipus composició
Contextos A la resta de l’estat tindrà un caire molt més musical i d’entreteniment sense aribar a la radiofórmula. [Diari de Barcelona, 4/01/1989]
Segurament altres personatges que pul·lulen per la tele i per les radiofórmules sense talent ni res a oferir haurien omplert el local. [Ara, 5/05/2014]
Observacions Radiofórmula és un neologisme antic i molt freqüent que va tenir el seu auge a principis dels anys noranta, amb les radiofórmules Cadena 100, M-80 i RAC 105. Si bé és una fórmula radiofònica que emet continuadament continguts d’un sol gènere, i encara que hi hagi radiofórmules informatives com Catalunya Informació (i d’altres), la majoria de radiofórmules són musicals, de gran consum i de vegades considerades massa uniformes i poc educatives. De fet, es qualifiquen de radioformulables aquells temes musicals senzills i que segueixen el gust majoritari.

mediàtic -a adj

Primera documentació: 12/03/1989

Tipus sufixació
Contextos Crec que els JJOO de Barcelona 92 tenen un ressò mediàtic molt més gran. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Una empresa catalana ofereix a pobles i ciutats pregoners famosos, ja siguin actors televisius, models o, fins i tot, cuiners mediàtics i polítics. [Avui, 25/06/2008]
Observacions L’adjectiu mediàtic –a és un dels neologismes més utilitzats entre 1990 i 2010, però que encara no apareix al diccionari normatiu, el DIEC2, per bé que tant el GDLC i el GD62, per al català, sí que l’inclouen, com també ho fan el DRAE per al castellà mediático -a, Le Grand Robert per al francès médiatique,o el Dizionario Zingarelli per a l’italià mediatico. Molt probablement, mediàtic -a va arribar al català com a calc de la forma castellana mediático -a. Tot i així,considerem que mediàtic -a s’ha format per sufixació, tot i que es tracta d’una formació anòmala: la base és el manlleu de l’anglès media (que pot funcionar tant de nom com d’adjectiu, amb el significat ‘mitjans de comunicació’), però el sufix que forma adjectius relacionals és -ic i no -tic. És probable que la via d’entrada hagi estat a través del francès médiatique, llengua en la qual el problema d’anàlisi morfològica de la –t- del sufix és el mateix que en català i en castellà. En podeu trobar més informació en l’article d’Eva Garcia “El minut de glòria per a mediàtic”, publicat al Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia núm. 39 (2013).