transmèdia adj

transmediaPrimera documentació: 17/06/2012

Tipus prefixació
Contextos És el que els analistes anomenem comunicació transmèdia i vol dir que, més enllà de qualsevol plataforma o dispositiu de suport, el que volem és estar en constant comunicació amb els altres. [Ara, 17/06/2012]
El nou director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha explicat aquest dijous que vol aportar a l’emissora una “visió transmèdia” per desmarcar-se de la filosofia més “dogmàtica” dels gèneres tradicionals del periodisme. [El Periódico, 14/01/2016]
Observacions El mot transmèdia és un neologisme format per prefixació mitjançant el prefix trans-, que significa ‘a través’, i –mèdia, un manlleu adaptat de l’anglès, llengua en què aquesta paraula designa els mitjans de comunicació. Aquest adjectiu s’utilitza principalment amb substantius que tenen alguna relació amb els mitjans audiovisuals, per fer referència, per exemple, a projectes televisius que trenquen la barrera de la televisió i intenten establir contacte amb l’audiència a través de xarxes socials (des de Facebook o Twitter fins a d’altres com Instagram), de pàgines web, etc.

L’ús d’aquest adjectiu és força recent, ja que l’Observatori el va recollir per primer cop l’any 2012 i de moment no està inclòs en cap diccionari de llengua general, però probablement serà habitual en un futur pròxim.

radiofórmula f

Primera documentació: 4/01/1989

Tipus composició
Contextos A la resta de l’estat tindrà un caire molt més musical i d’entreteniment sense aribar a la radiofórmula. [Diari de Barcelona, 4/01/1989]
Segurament altres personatges que pul·lulen per la tele i per les radiofórmules sense talent ni res a oferir haurien omplert el local. [Ara, 5/05/2014]
Observacions Radiofórmula és un neologisme antic i molt freqüent que va tenir el seu auge a principis dels anys noranta, amb les radiofórmules Cadena 100, M-80 i RAC 105. Si bé és una fórmula radiofònica que emet continuadament continguts d’un sol gènere, i encara que hi hagi radiofórmules informatives com Catalunya Informació (i d’altres), la majoria de radiofórmules són musicals, de gran consum i de vegades considerades massa uniformes i poc educatives. De fet, es qualifiquen de radioformulables aquells temes musicals senzills i que segueixen el gust majoritari.

mediàtic -a adj

Primera documentació: 12/03/1989

Tipus sufixació
Contextos Crec que els JJOO de Barcelona 92 tenen un ressò mediàtic molt més gran. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Una empresa catalana ofereix a pobles i ciutats pregoners famosos, ja siguin actors televisius, models o, fins i tot, cuiners mediàtics i polítics. [Avui, 25/06/2008]
Observacions L’adjectiu mediàtic –a és un dels neologismes més utilitzats entre 1990 i 2010, però que encara no apareix al diccionari normatiu, el DIEC2, per bé que tant el GDLC i el GD62, per al català, sí que l’inclouen, com també ho fan el DRAE per al castellà mediático -a, Le Grand Robert per al francès médiatique,o el Dizionario Zingarelli per a l’italià mediatico. Molt probablement, mediàtic -a va arribar al català com a calc de la forma castellana mediático -a. Tot i així,considerem que mediàtic -a s’ha format per sufixació, tot i que es tracta d’una formació anòmala: la base és el manlleu de l’anglès media (que pot funcionar tant de nom com d’adjectiu, amb el significat ‘mitjans de comunicació’), però el sufix que forma adjectius relacionals és -ic i no -tic. És probable que la via d’entrada hagi estat a través del francès médiatique, llengua en la qual el problema d’anàlisi morfològica de la –t- del sufix és el mateix que en català i en castellà. En podeu trobar més informació en l’article d’Eva Garcia “El minut de glòria per a mediàtic”, publicat al Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia núm. 39 (2013).

fotogaleria f

Primera documentació: 07/10/2005

Tipus composició culta
Contextos L’estrena de la presidència espanyola de la Unió Europea ha passat pràcticament desapercebuda en les edicions digitals de la premsa francesa i italiana; només Le Monde li dóna certa rellevància amb una fotogaleria a les seves pàgines d’informació internacional i una breu peça. [Avui, 09/01/2010]
La redacció de l’Ara va posar-se en contacte amb el blog i amb alguns d’aquests fotoperiodistes per tal de fer arribar al públic català la força d’aquestes imatges, i aquí hi ha el resultat, recollit en una fotogaleria espectacular de 19 imatges que els autors han cedit expressament per promoure el fotoperiodisme. [Ara, 16/04/2013]
Observacions Aquest compost està format a partir de l’escurçament de fotografia i la paraula galeria. En aquest cas, galeria ja no fa referència a una ‘sala estreta i llarga, que serveix de pas, d’esbarjo, d’exposició per a col·leccions’ (DIEC2), sinó que pren forma al món digital: des de diferents dispositius electrònics, les persones visiten les pàgines web que contenen col·leccions de fotografies, passant d’una foto a la següent segons els convingui. La majoria d’ocurrències que trobem a l’Observatori de Neologia fan referència al conjunt de fotografies que acompanyen les notícies en l’edició digital, un format en el qual els rotatius no tenen problemes d’espai ni de costos d’impressió.