xacra m

Primera documentació: 23/03/2007

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Primera parada: El séptimo chakra, una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. [Ara, 16/07/2013]
Ells són set, com els set xacres o punts energètics que algunes doctrines orientals identifiquen en el cos humà. [Avui, 9/05/2017]
Observacions El DIEC2 recull xacra com a mot femení, que prové de l’àrab šákā, i que vol dir ‘mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia’. En canvi, xacra, en masculí, és un manlleu del sànscrit que significa ‘roda’, en el sentit de ‘cercle’, que ha arribat a la llengua catalana de la mà del ioga, una pràctica espiritual d’origen religiós pròpia de l’hinduisme. En aquest marc, un xacra es concep com un dels centres de poder espiritual i eteri del cos humà (Oxford English Dictionary). D’acord amb l’hinduisme, el cos està format per set xacres o punts d’energia principals (algunes doctrines diuen que en són sis) que se situen al llarg de la columna vertebral. Concretament, es tracta d’un canal en què es rep, s’acumula i es distribueix l’energia i l’“aire” del cos. D’acord amb aquesta creença, a través de la pràctica de la meditació s’aspira a ser capaç de fer circular l’aire per aquest canal central per moure l’energia i la força vital. Cada un d’aquest xacres rep un nom diferent i es representa també de formes i colors diversos.

En català, el Termcat ha adaptat aquest manlleu del sànscrit amb la forma txacra, definit com a ‘cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil’, però l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

cienciologia f

Primera documentació: 1/12/1995

Tipus composició culta
Contextos John Travolta té problemes a Alemanya amb la seva última pel·lícula a causa de la seva relació amb la cienciologia. [Avui, 28/08/1996]
La recerca d’una gran seu per a l’Església de la cienciologia desperta recels entre els qui la consideren una secta. [El País, 14/06/2015]
Observacions Segons el Diccionari de religions elaborat per l’Associació UNESCO per al diàleg interreligiós i editat pel TERMCAT, la cienciologia és un ‘moviment cientificoreligiós nascut i desenvolupat als Estats Units durant la dècada de 1950, impulsat per L. Ronald Hubbard (1911-1986)’, un escriptor de novel·les pulp.

La cienciologia —també coneguda com a església de la cienciologia o amb el manlleu adaptat de l’anglès cientologia (scientology, del llatí scientia i la forma –ology) amb seu a Los Ángeles, té més d’11.000 esglésies, missions i grups en 189 països. A l’Estat espanyol va arribar als anys seixanta, però l’Audiència Nacional no va reconèixer els seus drets com a entitat religiosa fins al 2007. Tanmateix, ha estat sempre envoltada de fortes crítiques i fins i tot hi ha països com França que la consideren una secta o una empresa com Suïssa. La seva popularitat ha crescut arran d’adeptes tan famosos com ara John Travolta, Michael Jackson o Tom Cruise.

karma m

Primera documentació: 6/01/1989

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Peixos: els reptes amb tu mateix estan bé però reptar els altres et pot crear un karma pesat i dolent amb el temps. [Diari de Barcelona, 6/01/1989]
Aconseguir cobrar la renda mínima, treure’s el mal karma a les classes de dansa en un centre cívic municipal i també teràpia psicològica han estat passos difícils. [El Punt Avui, 1/03/2016]
Observacions El karma, que prové del mot sànscrit कर्म (kri) (literalment ‘fer’, ‘acte’), és l’energia invisible que es genera a partir de les accions de les persones, segons alguns pensaments tradicionals de l’Índia. És, de fet, un dels pilars bàsics de creences com l’hinduisme, el budisme o el taoisme. El karma, segons aquestes doctrines filosòfiques, determina com seran les vides futures dels individus en les seves reencarnacions (el que es coneix com a samsara, el cicle de les reencarnacions).

Ara bé, la majoria d’ocurrències documentades a l’Observatori no fan referència únicament al concepte filosòfic en si, sinó a una reinterpretació adaptada a la vida moderna que l’interpreta com un efecte o conseqüència que és causat per les nostres accions. Tot i que la versió que hem adoptat prové del sànscrit, en llengües properes també existeix aquest concepte, com ara en birmà (kan) o en pali (kamma). L’IEC encara no l’ha inclòs al diccionari normatiu, però sí que el podem trobar documentat amb asterisc al Gran diccionari de la llengua catalana.

fumata blanca f

Primera documentació: 26/04/1996

Tipus sintagmació
Contextos Però, amb el desenllaç del cas Ronaldo encara a la memòria, més valia no donar per tancada la mare de totes les negociacions fins que hi hagués fumata blanca. [Avui, 16/01/1999]
Si en tres dies no es produeix la fumata blanca, els cardenals es prendran una jornada de descans per reflexionar i parlar entre ells. [La Vanguardia, 9/03/2013]
Observacions El sintagma fumata blanca és un manlleu semiadaptat de l’italià: en italià s’utilitza fumata ‘fumera’ per designar la massa de fum que anuncia el resultat de la votació en l’elecció del nou papa de Roma: bianca ‘blanca’, quan la votació s’ha tancat amb èxit i s’ha elegit el pontífex nou, i nera ‘negra’, quan la votació encara no assoleix els dos terços dels vots dels cardenals i, per tant, han de continuar reclosos en conclave fins que hi hagi una votació exitosa.

Com a curiositat, cal dir que no hi ha gaires contextos a l’Observatori amb el significat literal de fumata blanca, és a dir, aplicat a l’elecció papal, sinó que se’n pren un sentit figurat que s’aplica a qualsevol tipus de reunió llarga en què se sap que s’ha de prendre una decisió i que pot ser difícil arribar-hi, especialment dels àmbits polític i esportiu. En aquest sentit, és més restringit que llum verda, un sintagma amb una estructura molt semblant que s’aplica, a més de reunions, a campanyes, projectes, pressupostos, entre d’altres.

mantra m

Primera documentació: 02/01/1995

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Recorre als mantres budistes —frases que invoquen els bons desitjos per a la humanitat, que es repeteixen de manera monòtona centenars de milers de vegades—. [El Temps, 2/01/1995]
Hi ha un mantra terriblement senzill però terriblement potent: què volem, què tenim i com hi arribem. [Avui, 23/03/2014]
Observacions La paraula mantra és un manlleu del sànscrit, una de les llengües indoeuropees documentades més antigues, que s’utilitza actualment com a llengua litúrgica en l’hinduisme, el budisme i el jainisme. En sànscrit, etimològicament significa ‘instrument de pensament’, però el seu significat actual fa referència a les síl·labes, paraules o frases sagrades dotades de poder espiritual que es reciten durant el culte per invocar la divinitat o com a suport de la meditació.

En els contextos de l’Observatori, podem veure com, a més d’aquest significat religiós, també s’utilitza metafòricament, com a sinònim de lletania, en el sentit de ‘tirallonga o enumeració monònotes’, sovint amb un to irònic afegit.