santeria f

Primera documentació: 10/05/1991

Tipus	sufixació
Contextos	D’entre els aspectes que es toquen, hi ha el cabaret, molt arrelat a l’illa, i la santeria, una religió caracteritzada per la dansa i l’ús de tambors. [Avui, 10/05/1991]
	Tot seguit van sortir a l’escenari la resta dels catorze músics de la big band, i amb ells les partitures i, sobre el paper, un relat musical de 55 minuts que explica la creació del món segons els mites iorubes, amb el déu suprem Olodumare com a eix i la santeria com a litúrgia. [Ara, 24/11/2021]
Observacions	La santeria és un sistema de creences religioses i de cultes originat per la unió entre creences africanes i la religió catòlica, en l’època de tràfic d’esclaus, quan molts habitants dels estats actuals de Nigèria i Benín van ser portats per la força a treballar a les plantacions americanes. La santeria és molt present a Cuba i en altres illes del Carib, però de fet es troba a tot Amèrica Llatina i també en diferents llocs dels Estats Units on es concentra població hispana. La santeria creu en un déu únic, però alguns éssers humans es consideren extensions d’aquest déu i són considerats deïtats. També creuen en el determinisme (les vides neixen determinades) i en la reencarnació, i en els cultes es practiquen diversos tipus d’endevinacions i de màgia negra. És precisament per aquest tipus de cultes que de vegades la santeria apareix als mitjans de comunicació i per això l’Observatori de Neologia ha anat recollint aquest mot.

saeta f

Primera documentació: 27/03/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Les processons tradicionals andaluses, amb passos barroquíssims i confraries encaputxades, van acompanyades per saetes. [Avui, 27/03/1989]
	La confraria tenia previst inicialment el cant de saetes en aquest espai públic, però finalment no ho ha pogut fer per no complir amb les normes decretades per la pandèmia. [El Periódico, 3/04/2021]
Observacions	En llatí sagitta, que va evolucionar a saeta en castellà, vol dir ‘fletxa’. Aquest n’era el sentit originari, però amb el pas del temps aquesta paraula ha anat perdent aquest significat per donar-ne pas a un altre que és el més estès avui dia i és el que fa referència al ‘cant flamenc de caràcter religiós, constituït per una sèrie d’estrofes de quatre o cinc versos octosíl·labs, sense acompanyament instrumental’. Les saetes són, doncs, jaculatòries que es canten durant el pas de les imatges de les processons de Setmana Santa, a qui van dedicades. Aquesta tradició està molt arrelada especialment a Andalusia, però també a Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia.

ultraortodox ultraortodoxa m i f i adj

Primera documentació: 26/01/1989

Tipus	prefixació
Contextos	Matrimonis ultraortodoxos amb els fills i una estesa de mantes, carmanyoles i termos; famílies senceres, d’avis a néts; rabins resant al mig del carrer […] disposada a passar una nit de militància apassionada. [Avui, 8/09/1993]
	Són els ultraortodoxos els nous amish? Anem a pams. [La Vanguardia, 6/07/2020]
Observacions	El judaisme ultraortodox és un corrent intern del judaisme ortodox, que es caracteritza per un seguiment rigorós i especialment devot de la llei jueva, de manera que es guien per la Torà, que suposadament va ser lliurada per Déu a Moisès al Sinaí, entesa com el “manual d’instruccions del món”. Això els porta a rebutjar la barreja d’homes i dones, la sexualitat lliure o a mostrar indiferència o fins i tot menyspreu per la ciència. Els jueus ultraortodoxos solen viure al marge de la societat laica que els envolta, incloent-hi la jueva, per tal com intenten dur a la pràctica els preceptes bíblics en un àmbit no hostil: rebutgen les formes de modernitat i se n’allunyen socialment, amb una indumentària específica i en barris específics, en què compten amb escoles i comerços exclusius, tant a Israel (a Jerusalem, Tel Aviv i un assentament a Cisjordània) com a Europa occidental i als EUA (sobretot a Brooklyn, Nova York), a causa de la diàspora de la comunitat jueva.

bahá’í adj i m i f

Primera documentació: 9/02/2006

Tipus	manlleu del persa
Contextos	El Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa aglutina diverses confessions amb presència a la ciutat (cristians catòlics, budistes, musulmans, brahma kumaris i bahais) i fa més de deu anys que treballa per l’entesa mútua. [Avui, 9/02/2006]
	La fe bahá’í ensenya tolerància, pau, igualtat entre home i dona, no seguir gurus, superar prejudicis, buscar la veritat i estudiar un altre idioma a més del matern. [La Vanguardia, 27/11/2017]
Observacions	Els diccionaris catalans recullen les formes bahaista i bahaisme, mots sufixats a partir del nom del profeta i fundador d’aquest moviment religiós de l’islam Mírzá Husayn-’Alí (1817–1892), que va rebre el nom de Bahá’u’lláh. Tanmateix, els fidels d’aquesta religió monoteista, que insisteix en la tolerància i la visió d’una humanitat unida sense discriminació entre les persones, els sexes o les creences, prefereixen la denominació bahá’í més que no pas bahaista o bahaisme, mots que consideren inapropiats, i és per això que la premsa acostuma a fer servir la forma directament manllevada del persa (que és la que prioritza el Termcat), també documentada en algunes fonts com a bahai.

holi m i adj

Primera documentació: 29/06/2016

Tipus	manlleu del sànscrit
Contextos	En l’últim programa de Pekín Express, els concursants han emulat el holi, la tradicional festa índia dels colors, i han hagut de superar nombroses proves per emportar-se el gran premi i diverses recompenses en metàl·lic. [El Periódico, 29/06/2016]
	Ara s’han posat molt de moda les festes holi, però aquesta té una particularitat i és que hi intervindran membres de la comunitat sikh del municipi. [País km0 (La Xarxa), 23/08/2017]
Observacions	A l’Índia i al Nepal amb el holi se celebra l’entrada al solstici d’estiu, que segons el calendari tradicional hindú té lloc entre els mesos de març i abril (i coincideix amb la primavera, doncs). Tot i que l’origen se situa al subcontinent indi, s’ha estès per altres àrees d’Àsia i fins tot d’occident (Malàisia, Jamaica, Surinam, Estats Units, etc. Originalment, amb aquesta festa se celebra la victòria del bé sobre el mal, el final de l’hivern, com a agraïment per una bona collita i per reparar relacions. La celebració comença la nit anterior al holi, on la gent fa tot d’actes religiosos al voltant d’una foguera i l’endemà es fa l’acte més conegut del holi que és la festa de colors i aigua (anomenada gulal), en què participa tothom sense excepció i es llancen pólvores de colors naturals, que s’elaboren a partir d’herbes medicinals prescrites per metges aiurvèdics. Molts d’aquests colors s’obtenen barrejant colors primaris que elaboren els artesans els mesos abans de la festa. La vistositat d’aquesta festa ha propiciat que a molts indrets de Catalunya s’organitzi un acte holi dins el programa de la festa major.