nòrdic m

Primera documentació: 11/03/2010

Tipus conversió
Contextos Suportar la freda nit tampoc va ser fàcil i aquesta parella va acabar dormint sota el nòrdic amb anorac, guants i gorra polar. [Avui, 11/03/2010]
Tot i que els migdies seran agradables —el sol d’aquesta època ja escalfa força— és recomanable tenir a prop la jaqueta, als matins i els vespres, i de moment conservar el nòrdic uns quants dies més. [Ara, 24/04/2016]
Observacions Segons el DIEC, l’adjectiu nòrdic -a significa ‘relatiu o pertanyent als pobles germànics del nord d’Europa i a llurs llengües’ i, com a adjectiu i nom masculí per designar el grup de llengües germàniques septentrionals. Com és sabut, durant els mesos d’hivern les condicions climatològiques dels països nòrdics, com ara Noruega, Suècia o Islàndia, són extremes i les temperatures poden arribar perfectament als –10 ºC. Per això, els escandinaus utilitzen un tipus d’edredó per conservar la calor i aïllar el fred de l’exterior. Aquest cobrellit, que es coneix amb el nom d’edredó nòrdic, es va popularitzar a finals del segle xx arreu d’Europa i els parlants van passar a denominar-lo simplement nòrdic, que el Termcat defineix com a ‘edredó recobert d’una funda de roba de llençol i farcit de plomes o de material sintètic, amb el qual no fa falta ni llençol de sobre ni flassada’.
Anuncis

baixista adj

Primera documentació: 10/01/1991

Tipus conversió
Contextos El començament d’any ha estat negatiu per al bestiar oví, que se suma d’aquesta manera a la tendència baixista imperant a tots els sectors carnis. [Avui, 10/01/1991]
Tècnicament parlant, un mercat és alcista o baixista quan varia més d’un 20 % sobre el mínim o màxim anterior. [La Vanguardia, 7/06/2016]
Observacions El GDLC recull alcista com a nom masculí i femení (‘persona que juga a l’alça sobre els fons públics’) i com a adjectiu (‘relatiu a l’alça’); tanmateix, la forma baixista només apareix recollida com a substantiu amb el significat d’‘especulador en borsa que ven els valors quan baixen, a l’espera de tornar-los a comprar quan encara hagin baixat més’. En canvi, l’Observatori ha documentat aquesta darrera forma com a adjectiu, acompanyant altres substantius com tendència, comportament o període, amb el sentit de ‘relatiu a la baixa’ (locució que tampoc no figura als diccionaris).

El DRAE, per la seva banda, només recull la forma adjectiva de bajista i la defineix com ‘perteneciente o relativo a la baja de los valores en la bolsa’.

trifàsic m

Primera documentació: 7/08/1998

Tipus conversió
Contextos Però un vent que bufa més que el d’un eixugacabells poden retornar-nos en pocs segons a l’edat de pedra, quan el tapall era el màxim exponent de la civilització (hem deixat enrere el quaternari per instal·lar-nos al trifàsic, que és el cafè amb llet i conyac, una manera molt agra d’existir). [El Periódico, 7/08/1998]
De vostè depèn en part, senyor conseller, que això es compleixi o bé que continuem amb tradicions més nostres com el carajillo o el trifàsic. [Ara, 18/07/2012]
Observacions L’adjectiu trifàsic -a és un dels casos paradigmàtics, juntament amb avitaminosi, del fenomen de la parasíntesi, pel qual s’adjunten simultàniament un prefix (tri-) i un sufix (-ic) a un lexema (fase), sense que existeixin a la llengua els parells trifase ni fàsic. Aquest adjectiu apareix al DIEC2, definit com allò ‘que té tres fases’ o ‘que produeix o utilitza un corrent trifàsic’, però tal com es veu en els contextos, s’ha produït una conversió sintàctica, és a dir, d’un adjectiu ha passat a un substantiu. Alhora, ha experimentat un canvi de sentit i fa referència al cafè amb una mica de llet i unes gotes de licor, normalment d’aiguardent.

autònom autònoma mf

Primera documentació: 6/08/1996

Tipus conversió
Contextos La construcció és l’únic sector que ha reduït el seu nivell d’autoocupació —9 autònoms menys—, mentre que ha augmentat de forma generalitzada a la resta de sectors: 29 més a l’agricultura, 92 més a la indústria i 471 més als serveis. [Punt Diari, 6/08/1996]
El dirigent de VOX ha dit a Tarragona que vol representar tothom que està aguantant el país, des dels contribuents amb els seus impostos fins als autònoms i empresaris amb el seu esforç. [La Tarda (La Xarxa), 12/12/2015]
Observacions La Generalitat de Catalunya defineix l’empresari o empresària individual, popularment conegut com a treballador autònom, com “la persona física que realitza en nom propi una activitat econòmica amb finalitat de lucre i de forma habitual”. L’adjectiu autònom -a, que apareix definit en relació amb el món laboral tant en els diccionaris de referència catalans i castellans, però tal com mostra el fet que la primera ocurrència recollida per l’Observatori de Neologia data del 1996, fa temps que s’utilitza també com a substantiu.

Des de fa uns mesos els autònoms ocupen la primera plana de l’actualitat, ja que el 2017 ha sortit la nova llei dels autònoms, amb la qual el Govern intenta fer més atractiva una opció laboral que a Espanya sempre ha estat criticada per les altes quotes mensuals que cal abonar a la Seguretat Social. Així, entre les noves propostes de millora hi ha l’ampliació de la tarifa plana inicial per als nous autònoms i la reducció del període de temps que ha de passar per tornar a demanar aquesta tarifa una vegada interrompuda l’activitat com a autònom.

inflable m

Primera documentació: 23/07/1991

Tipus conversió
Contextos Contes breus contats de forma espectacular, amb inflables, grans escenografies i música en directe, per en Cesc Serrat. [Avui, 24/06/1994]
A la festa d’estiu hi va haver: tai-chi, aquagym, mix de Zumba i aerobox, un circuit d’aventura amb tirolina, surf en moviment, inflables i piscina amb barques a pedals, pesca d’aneguets i pistoles d’aigua. [La Marina, 1/07/2016]
Observacions Una atracció o joc inflable és una ‘estructura de plàstic inflable, de formes arrodonides i sovint de grans dimensions, que s’utilitza per a activitats lúdiques’. Aquestes dues denominacions són les que proposa el Termcat, que també llista el substantiu inflable com a sinònim. Així doncs, l’adjectiu inflable s’ha convertit en un substantiu que des dels anys noranta es fa servir per referir-se a aquest tipus d’estructures.

El primer inflable s’atribueix a John Scurlock, de Louisiana, que el 1959 es va inspirar quan va veure com els seus empleats saltaven sobre les cobertes inflables que dissenyaven per a pistes de tenis. A partir d’aquesta idea, va crear, entre d’altres, les tendes inflables.