hormonar v tr i v intr

Primera documentació: 16/01/1995

Tipus conversió
Contextos La Gardner immediatament es posà a hormonar en honor d’aquell benemèrit mascle, s’hi acostà i li demanà per a ballar. [El Temps, 16/01/1995]
A Suïssa, el formatge és gairebé una religió: és obligatori pasturar les vaques i no se les pot hormonar ni tampoc se’n pot alterar la llet amb components químics. [El País, 31/03/2017]
Observacions La paraula hormona prové del participi present del verb grec hormáō ‘excitar, moure’ i designa la ‘substància química produïda per un òrgan que té un efecte específic regulador del metabolisme o de l’activitat d’uns teixits determinats’ (Termcat). En són exemples la insulina o l’oxitocina.

Per conversió, s’ha format el verb hormonar, que tant vol dir ‘generar hormones’, com en el primer context (per bé que es tracta d’una hipèrbole), en què es tracta d’un procés natural del sistema endocrí, com ‘subministrar hormones’, sovint de manera innecessària, per desenvolupar més els músculs o aconseguir que el bestiar s’engreixi més ràpid.

 

Anuncis

secallona f

Primera documentació: 23/09/2003

Tipus conversió
Contextos Per començar, és necessari ressaltar la importància de l’aperitiu, un piscolabis compromès que mereix un cava com l’Agustí Torelló Trepat, rosadet i fresc, ideal com a copa de benvinguda i que combina a la perfecció amb unes olives o uns quants talls de secallona o de fuet. [El Periódico de Catalunya, 23/09/2003]
Ara potser no era llonganissa i era secallona, ara no ho sé, t’enganyaria, i no vull enganyar-te, Rosiñol. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Des del punt de vista lingüístic, la secallona es pot considerar una conversió sintàctica d’adjectiu (secallóona) a nom (secallona). Segons el DIEC aquest adjectiu s’aplica a les fruites toves i arrugades de tan madures i a les persones magres i pansides a causa de l’edat. Així doncs, la imatge aplicable a un embotit és clara: magre i arrugat. El que no és tan clar és la diferència entre secallona, somalla, fuet, tastet, espetec, llonganissa i un munt d’altres embotits i variants dialectals. Hi ha un cert consens a considerar que la llonganissa és més gruixuda i condimentada que el fuet (o espetec o tastet sec), i que la secallona (o somalla) és encara més prima que el fuet. Tots aquests embotits, fets de carn magra de porc i condimentats amb sal i pebre, representen un dels valors més importants de la gastronomia catalana.

 

locutar v tr

Primera documentació: 20/10/1997

Tipus conversió
Contextos L’any 1979, i amb motiu de la final de la Recopa d’Europa de futbol que disputava el Barça a Basilea […] Francesc Peris, no va aconseguir que des de Madrid arribés el permís per locutar el partit en català. [El Temps, 20/10/1997]
També han sigut durament criticats els comentaris del periodista de la CBS que va locutar la informació, ja que se l’acusa de maquillar amb eufemismes la brutal pallissa. [El Periódico, 17/05/2016]
Observacions A partir de locutor, ‘persona que, per professió, es dirigeix verbalment a un auditori, especialment en emissions de radiodifusió o de televisió, per a donar notícies, donar veu a les imatges, etc.’ (GDLC), els parlants han creat el verb locutar ‘parlar’ en el context dels mitjans audiovisuals, que és el que fa un locutor de ràdio. Així doncs, es tracta d’una manera d’especificar, directament a través del verb, les condicions o context en què algú emet un discurs.

Aquest verb és especialment rellevant el 13 de febrer, ja que se celebra el Dia Mundial de la Ràdio a partir de la resolució proclamada per la Unesco el 2011. Es va triar aquesta data perquè és el dia en què l’ONU va crear la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

nòrdic m

Primera documentació: 11/03/2010

Tipus conversió
Contextos Suportar la freda nit tampoc va ser fàcil i aquesta parella va acabar dormint sota el nòrdic amb anorac, guants i gorra polar. [Avui, 11/03/2010]
Tot i que els migdies seran agradables —el sol d’aquesta època ja escalfa força— és recomanable tenir a prop la jaqueta, als matins i els vespres, i de moment conservar el nòrdic uns quants dies més. [Ara, 24/04/2016]
Observacions Segons el DIEC, l’adjectiu nòrdic -a significa ‘relatiu o pertanyent als pobles germànics del nord d’Europa i a llurs llengües’ i, com a adjectiu i nom masculí per designar el grup de llengües germàniques septentrionals. Com és sabut, durant els mesos d’hivern les condicions climatològiques dels països nòrdics, com ara Noruega, Suècia o Islàndia, són extremes i les temperatures poden arribar perfectament als –10 ºC. Per això, els escandinaus utilitzen un tipus d’edredó per conservar la calor i aïllar el fred de l’exterior. Aquest cobrellit, que es coneix amb el nom d’edredó nòrdic, es va popularitzar a finals del segle xx arreu d’Europa i els parlants van passar a denominar-lo simplement nòrdic, que el Termcat defineix com a ‘edredó recobert d’una funda de roba de llençol i farcit de plomes o de material sintètic, amb el qual no fa falta ni llençol de sobre ni flassada’.

baixista adj

Primera documentació: 10/01/1991

Tipus conversió
Contextos El començament d’any ha estat negatiu per al bestiar oví, que se suma d’aquesta manera a la tendència baixista imperant a tots els sectors carnis. [Avui, 10/01/1991]
Tècnicament parlant, un mercat és alcista o baixista quan varia més d’un 20 % sobre el mínim o màxim anterior. [La Vanguardia, 7/06/2016]
Observacions El GDLC recull alcista com a nom masculí i femení (‘persona que juga a l’alça sobre els fons públics’) i com a adjectiu (‘relatiu a l’alça’); tanmateix, la forma baixista només apareix recollida com a substantiu amb el significat d’‘especulador en borsa que ven els valors quan baixen, a l’espera de tornar-los a comprar quan encara hagin baixat més’. En canvi, l’Observatori ha documentat aquesta darrera forma com a adjectiu, acompanyant altres substantius com tendència, comportament o període, amb el sentit de ‘relatiu a la baixa’ (locució que tampoc no figura als diccionaris).

El DRAE, per la seva banda, només recull la forma adjectiva de bajista i la defineix com ‘perteneciente o relativo a la baja de los valores en la bolsa’.