eclosionar v intr

Primera documentació: 27/03/1995

Tipus	conversió
Contextos	Damunt les seves teles eclosiona “Univers d’aiguardent”, “Atxes en capell”: tots els objectes són plens d’una exuberant i voluptuosa sensualitat. [El Temps, 27/03/1995]
	Carmen Balcells va obrir un univers nou com a representant d’escriptors i la literatura va eclosionar a Espanya i Llatinoamèrica. [El Periódico, 26/09/2015]
Observacions	La paraula eclosió és un manlleu del francès éclosion, que prové del verb éclore ‘fer sortir’, que apareix en els diccionaris i que vol dir ‘desclosa’, tant en el significat literal com metafòric. Tot i que ja tenim el verb descloure, els parlants hem creat per conversió el verb eclosionar, que s’aplica sobretot en biologia per designar la separació dels pètals d’una ponzella o el trencament d’una crisàlida o d’un ou que permet la sortida o el naixement de l’animal. A més, com desclosa, també s’aplica de manera figurada per designar l’inici o l’esclat d’un moviment cultural o algun altre fenomen històric, psicològic, etc.

infusionar v tr

Primera documentació: 1/03/2002

Tipus	conversió
Contextos	Escalfem llet a foc mitjà, gairebé fins el punt d’ebullició; baixem temperatura; retirem del foc; afegim la pell de la llimona i les branques de canyella, tot a temperatura molt baixa, 5 minuts, d’això se’n diu infusionar la llet. [El Món (RAC1), 16/12/2011]
	Una recepta que ella recomana són les peres amb aigua de menta i cardamom. Per elaborar-les, cal bullir el cardamom amb aigua durant cinc minuts. Llavors és el moment d’abocar-hi les fulles de menta, tapar l’olla i deixar-ho infusionar durant 10 minuts més. [Ara, 22/03/2015]
Observacions	El verb infusionar, d’ús habitual en l’àmbit de la gastronomia segons els contextos recollits per l’Observatori, està format per conversió a partir del substantiu infusió, que al seu torn és la nominalització del verb infondre. Com ja hem vist en altres verbs com ficcionar o disseccionar, els parlants creen aquests verbs perquè la relació entre el substantiu i el verb del qual provenen no és sempre transparent, o, com en aquest cas, per reforçar el significat especialitzat que els diferencia del verb original. Així, el Termcat defineix infusionar com ‘immergir una substància vegetal en un líquid, generalment en aigua bullent, per extreure’n els principis solubles, sovint com a part d’un procés culinari’. En espanyol també s’observa un gran ús de la forma paral·lela infusionar. No obstant això, el DRAE, com el DIEC2, encara no ha inclòs una entrada per a aquest verb.

xof m i adj

Primera documentació: 11/05/2009

Tipus	conversió
Contextos	Hi va haver un xof generalitzat en l’univers blaugrana. [Avui, 11/05/2009]
	Una teràpia de xoc d’immersió lingüística, cultural i existencial que ens va tenir xof: sota l’aigua, amb formol. [Ara, 13/05/2015]
Observacions	El Diccionari català-valencià-balear recull xof com a interjecció imitativa del ‘so d’un cos en caure dins un líquid o massa pastosa’ i la documenta ja en un sermó de sant Vicenç Ferrer (1350-1419). Més recentment, la fitxa 6694/1 de l’Optimot, dedicada a les onomatopeies de líquids, recull xof (al costat de xaf) com a onomatopeia de l’acció de caure o llançar a l’aigua, així com les formes txaf i txof per a l’acció de caure sobre una massa tova o sorrenca. De l’onomatopeia, per conversió, s’ha passat al substantiu i a l’adjectiu invariable, tant de gènere com de nombre, xof. El significat, en el cas del substantiu, és pròxim al de decepció, mentre que com a adjectiu equival a decaigut –uda o desanimat –ada. L’origen onomatopeic l’adscriu a usos col·loquials, tot i que comencem a trobar-lo amb certa freqüència als mitjans.

isme m

Primera documentació: 26/10/1990

Tipus	conversió
Contextos	Un filòsof com Geymonat reconeix les analogies d’ambdós ismes [romanticisme i positivisme] així com l’influx del primer sobre el segon. [Avui, 6/11/1990]
	Al final vaig dir que no, i veient com va el Barça, els ismes, les divisions, els odis i tot plegat, també m’ho he plantejat. [Ara, 1/03/2015]
Observacions	Els sufixos i els prefixos són morfemes travats, que no poden aparèixer en el discurs sense adjuntar-se a altres morfemes, que constitueixen la base de les paraules de les quals modifiquen el significat, tal com veiem amb els neologismes lexicogràfics formats per prefixació i sufixació que hem recollit a la Neolosfera. En aquest cas, el sufix -isme, que s’utilitza per formar substantius que designen ‘teoria, doctrina o corrent artístic’ (GDLC), com a socialisme o romanticisme, s’ha convertit en un nom, que no necessita cap altre morfema per poder aparèixer. El Diccionario de la lengua española de la RAE inclou ismo com a substantiu amb el significat de ‘moviment artístic, literari o filosòfic’, però al segon context veiem que el neologisme pot tenir un significat més obert.

dia a dia m

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus	conversió
Contextos	Si el dia a dia de la gent es degrada fins a tal punt, no és perquè estigui guanyant la criminalitat contra els polítics sinó perquè la política crea —per com està feta i per la manera com retrocedeix— tots els estímuls. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
	Penso que la creativitat és necessària en el dia a dia, no només en la feina. [La Tarda (La Xarxa), 14/04/2015]
Observacions	Al Gran diccionari de la llengua catalana es recull la locució adverbial dia a dia com a variant de de dia en dia (que també apareix al DIEC2) i que té el significat de ‘cada dia, l’un darrere l’altre’. Els parlants han transformat la locució en un substantiu per mitjà d’una conversió sintàctica i, així, designar quotidianitat d’una manera més planera. El DRAE recull aquesta locució substantivada amb la definició ‘vida cotidiana’, i l’estructura que pren es reprodueix en altres llengües com el francès (jour après jour, que Le Grand Robert defineix com ‘quotidiennement, de manière habituelle’) o l’anglès (day-to-day).