inflable m

Primera documentació: 23/07/1991

Tipus conversió
Contextos Contes breus contats de forma espectacular, amb inflables, grans escenografies i música en directe, per en Cesc Serrat. [Avui, 24/06/1994]
A la festa d’estiu hi va haver: tai-chi, aquagym, mix de Zumba i aerobox, un circuit d’aventura amb tirolina, surf en moviment, inflables i piscina amb barques a pedals, pesca d’aneguets i pistoles d’aigua. [La Marina, 1/07/2016]
Observacions Una atracció o joc inflable és una ‘estructura de plàstic inflable, de formes arrodonides i sovint de grans dimensions, que s’utilitza per a activitats lúdiques’. Aquestes dues denominacions són les que proposa el Termcat, que també llista el substantiu inflable com a sinònim. Així doncs, l’adjectiu inflable s’ha convertit en un substantiu que des dels anys noranta es fa servir per referir-se a aquest tipus d’estructures.

El primer inflable s’atribueix a John Scurlock, de Louisiana, que el 1959 es va inspirar quan va veure com els seus empleats saltaven sobre les cobertes inflables que dissenyaven per a pistes de tenis. A partir d’aquesta idea, va crear, entre d’altres, les tendes inflables.

eclosionar v intr

eclosionarPrimera documentació: 27/03/1995

Tipus conversió
Contextos Damunt les seves teles eclosiona “Univers d’aiguardent”, “Atxes en capell”: tots els objectes són plens d’una exuberant i voluptuosa sensualitat. [El Temps, 27/03/1995]
Carmen Balcells va obrir un univers nou com a representant d’escriptors i la literatura va eclosionar a Espanya i Llatinoamèrica. [El Periódico, 26/09/2015]
Observacions La paraula eclosió és un manlleu del francès éclosion, que prové del verb éclore ‘fer sortir’, que apareix en els diccionaris i que vol dir ‘desclosa’, tant en el significat literal com metafòric. Tot i que ja tenim el verb descloure, els parlants hem creat per conversió el verb eclosionar, que s’aplica sobretot en biologia per designar la separació dels pètals d’una ponzella o el trencament d’una crisàlida o d’un ou que permet la sortida o el naixement de l’animal. A més, com desclosa, també s’aplica de manera figurada per designar l’inici o l’esclat d’un moviment cultural o algun altre fenomen històric, psicològic, etc.

infusionar v tr

infusionarPrimera documentació: 1/03/2002

Tipus conversió
Contextos Escalfem llet a foc mitjà, gairebé fins el punt d’ebullició; baixem temperatura; retirem del foc; afegim la pell de la llimona i les branques de canyella, tot a temperatura molt baixa, 5 minuts, d’això se’n diu infusionar la llet. [El Món (RAC1), 16/12/2011]
Una recepta que ella recomana són les peres amb aigua de menta i cardamom. Per elaborar-les, cal bullir el cardamom amb aigua durant cinc minuts. Llavors és el moment d’abocar-hi les fulles de menta, tapar l’olla i deixar-ho infusionar durant 10 minuts més. [Ara, 22/03/2015]
Observacions El verb infusionar, d’ús habitual en l’àmbit de la gastronomia segons els contextos recollits per l’Observatori, està format per conversió a partir del substantiu infusió, que al seu torn és la nominalització del verb infondre. Com ja hem vist en altres verbs com ficcionar o disseccionar, els parlants creen aquests verbs perquè la relació entre el substantiu i el verb del qual provenen no és sempre transparent, o, com en aquest cas, per reforçar el significat especialitzat que els diferencia del verb original.

Així, el Termcat defineix infusionar com ‘immergir una substància vegetal en un líquid, generalment en aigua bullent, per extreure’n els principis solubles, sovint com a part d’un procés culinari’. En espanyol també s’observa un gran ús de la forma paral·lela infusionar. No obstant això, el DRAE, com el DIEC2, encara no ha inclòs una entrada per a aquest verb.

xof madj

Primera documentació: 11/05/2009

Tipus conversió
Contextos Hi va haver un xof generalitzat en l’univers blaugrana. [Avui, 11/05/2009]
Una teràpia de xoc d’immersió lingüística, cultural i existencial que ens va tenir xof: sota l’aigua, amb formol. [Ara, 13/05/2015]
Observacions El Diccionari català-valencià-balear recull xof com a interjecció imitativa del ‘so d’un cos en caure dins un líquid o massa pastosa’ i la documenta ja en un sermó de sant Vicenç Ferrer (1350-1419). Més recentment, la fitxa 6694/1 de l’Optimot, dedicada a les onomatopeies de líquids, recull xof (al costat de xaf) com a onomatopeia de l’acció de caure o llançar a l’aigua, així com les formes txaf i txof per a l’acció de caure sobre una massa tova o sorrenca. De l’onomatopeia, per conversió, s’ha passat al substantiu i a l’adjectiu invariable, tant de gènere com de nombre, xof.

El significat, en el cas del substantiu, és pròxim al de decepció, mentre que com a adjectiu equival a decaigutuda o desanimatada. L’origen onomatopeic l’adscriu a usos col·loquials, tot i que comencem a trobar-lo amb certa freqüència als mitjans.

isme m

Primera documentació: 26/10/1990

Tipus conversió
Contextos Un filòsof com Geymonat reconeix les analogies d’ambdós ismes [romanticisme i positivisme] així com l’influx del primer sobre el segon. [Avui, 6/11/1990]
Al final vaig dir que no, i veient com va el Barça, els ismes, les divisions, els odis i tot plegat, també m’ho he plantejat. [Ara, 1/03/2015]
Observacions Els sufixos i els prefixos són morfemes travats, que no poden aparèixer en el discurs sense adjuntar-se a altres morfemes, que constitueixen la base de les paraules de les quals modifiquen el significat, tal com veiem amb els neologismes lexicogràfics formats per prefixació i sufixació que hem recollit a la Neolosfera. En aquest cas, el sufix -isme, que s’utilitza per formar substantius que designen ‘teoria, doctrina o corrent artístic’ (GDLC), com a socialisme o romanticisme, s’ha convertit en un nom, que no necessita cap altre morfema per poder aparèixer. El Diccionario de la lengua española de la RAE inclou ismo com a substantiu amb el significat de ‘moviment artístic, literari o filosòfic’, però al segon context veiem que el neologisme pot tenir un significat més obert.