Tipus	conversió
Contextos	«Maternar implica des de la infertilitat, les pèrdues, el naixement del bebè i un llarg recorregut fins a la criança», detalla la doula. [La Vanguardia, 4/01/2023]
Contextos	Tot està pensat perquè uns pares que no poden tenir fills els puguin tenir, tot es fa des d’un presumpte dret a maternar que no existeix. [La Vanguardia, 27/03/2023]
Observacions	En pràcticament qualsevol cultura, qui s’ha encarregat tradicionalment de l’atenció cura dels fills ha estat sempre la dona, que n’ha tingut el paper de cuidadora. Tot i que la societat hagi avançat en alguns aspectes en matèria d’igualtat, encara ara la implicació paterna en la cura de les criatures continua sent una tasca pendent. Aquesta realitat social es pot veure a través també de les paraules que fem servir com en el cas de maternar. Aquest verb intransitiu significa ‘ser mare o complir les funcions pròpies de mare’, normalment per fer referència a la cura dels fills petits. Tot i que es formen a partir de l’adjectiu matern, no s’ha de confondre maternar amb maternitzar, verb transitiu creat per sufixació, que recull el GDLC i que vol dir ‘tractar (la llet de vaca) per fer-la semblant a la materna i aplicable a l’alletament artificial’.

Tipus	conversió
Contextos	L’equip català, en canvi, mirarà de pausar el ritme de partit i deixar que passin els minuts a l’espera que la seva major qualitat tècnica els permeti sorprendre els locals al contraatac. [Avui, 9/11/2000]
Contextos	Fins i tot l’europeisme més idealitzat entén que ha arribat el moment de pausar l’elaboració de normatives i dedicar-se a les decisions geoestratègiques. [El Periódico, 9/05/2023]
Observacions	El verb transitiu pausar format per conversió significa ‘interrompre una acció, un moviment, fent una pausa’, i ja apareix recollit al Diccionari normatiu valencià i a l’ésAdir. Com observem en els exemples, es pausen actuacions o exercicis que estan en curs com el ritme d’un partit o l’elaboració d’una normativa. Funcionen com a sinònims altres verbs com aturar, detenir o parar.

Tipus	conversió
Contextos	Ureta ve a ser com un Gandhi de Sabadell i quan el ciclista el va començar a hostiar no va fer res per defensar-se. [El Periódico, 2/02/2010]
Contextos	Així, ha vinculat Albiol als que «ens van venir a hostiar l’1-O» i ha dit que «milita en un partit que dirigia la policia aquell 17 d’agost i tènia un ministre que no ha volgut investigar què va passar aquell dia». [El Periódico, 17/05/2023]
Observacions	El DIEC2 conté el substantiu hòstia amb una primera accepció, adscrita a l’àmbit de la religió, amb la qual es designa una víctima que s’ofereix com a sacrifici a una divinitat i també el ‘tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa’. Per extensió, també fa referencia a les oblies que es feien servir per enganxar cobertes de cartes, etc., i a partir d’aquí venen les accepcions en què hòstia es fa servir de manera col·loquial (al diccionari l’etiqueta que es fa servir és la de vulgar, perquè es considera un ús blasfem) per designar ‘bufetada’ o ‘trompada’, i a partir de la qual es donen locucions com a tota hòstia o mala hòstia. Del significat de bufetada s’ha generat el verb per conversió hostiar, que significa ‘pegar una o més hòsties’, tal com ja recull el GDLC.

Tipus	conversió
Contextos	Volen canviar el model productiu per llei quan, realment, van mantenir el del PP sense les reformes necessàries i van infartar l’economia. [El Periódico, 26/05/2009]
Contextos	Perquè el cas és que tant ell com els altres saben que si ho volen, si ho necessiten, en podem parlar sense infartar o sense patir un atac de pedagogia condescendent. [Ara, 7/10/2021]
Observacions	El DIEC2 recull l’adjectiu infartat -ada amb el significat ‘que ha sofert un infart’, dins de l’àmbit de la medicina, i explicita que s’aplica a un òrgan. En canvi, no apareix el verb, tot i que al DCVB sí que hi apareix, però només en l’ús pronominal (infartar-se) i sempre dins de l’àmbit mèdic. Ara bé, en un ús transitiu (o absolut) del verb s’aplica metafòricament fora de l’àmbit mèdic i, sovint, amb un to irònic.