Primera documentació: 1/02/1989
Tipus | conversió / semàntic |
Contextos |
El projecte està tutelat per una fundació fantasma, actualment inactiva. [Diari de Barcelona, 1/02/1989]
|
No podem sortir de casa, no sabem com ens en sortirem, el fantasma d’una nova crisi econòmica sobrevola contínuament els nostres caps. [Avui, 31/03/2020]
|
|
Dona lliçons de vocabulari i oratòria el que, quan era president, duia les rèpliques escrites fins a la darrera coma. Quin fantasma. [Twitter, 13/01/2022]
|
|
Observacions | Als diccionaris trobem que un fantasma és, eminentment, un espectre, l’aparició d’un mort que s’apareix als ulls d’algú. Tanmateix, també pot designar la persona que simula una aparició, un espectre, per espantar els altres. En l’ús, però, el substantiu fantasma ha experimentat un canvi semàntic i ha passat a denominar l’amenaça o l’existència d’alguna cosa negativa que causa preocupació o temor, així com una visió o un sentiment imaginaris o irreals, com en el segon context.
També es documenta un altre sentit nou, propi del registre col·loquial, i que al·ludeix a una persona que fa el fatxenda, que presumeix molt del que no és o de tenir el que no té, i que no respon a les expectatives que desperta, tal com es veu en el tercer exemple. Com es lògic, el DIEC2 tampoc no recull el derivat fantasmada ‘acció o dita pròpia d’un fantasma, d’una persona fatxenda’. Usat en aposició, com en el primer context, fantasma pot acompanyar substantius —especialment de l’àmbit de l’economia i la política— com ara candidat, empresa, fundació, llista o societat, i pren el sentit d’‘inexistent o fals’ i, en alguns casos, de ‘dubtós o poc precís’. A més, l’Observatori també ha recollit força ocurrències en què l’adjectiu fantasma apareix al costat de noms com aeroport, barri, ciutat o poble; en aquest cas, es fa referència a un lloc abandonat o deshabitat. |