teresino teresina m i f i adj

Primera documentació: 11/04/2017

Tipus	semàntic
Contextos	Hi haurà actuacions musicals en directe i s’entregaran tres premis: a la Teresina de Catalunya, a la millor disfressa i al millor vídeo teresino. [El País, 11/04/2017]
	Una nit ideal per a les “teresines de capvespre, que volen sortir una estona i tornar a casa a fer la cullereta amb el gat, i les que estan fins al monyo, les reincidents, les fans de Núria Feliu i de Rocío Jurado, les que no són ni prou modernes ni prou antigues per ser vintage. [Time Out Barcelona, 14/02/2019]
Observacions	Teresina S. A. és una comèdia de situació de tretze capítols, cadascun dels quals està dedicat a una festa tradicional, creada i interpretada per la companyia La Cubana i produïda per Televisió de Catalunya el 1992. Les Teresines són tres germanes (Teresina, Maria Teresa i Tere) solteres i jubilades, que viuen juntes amb el seu germà Tomàs en un pis al barri de Gràcia. Treballen en l’economia submergida preparant comandes diverses a casa (enganxar botons, fer flors de paper, ensobrar cartes, etc.), en les quals sovint també col·laboren els veïns de l’escala, tan pintorescos com elles. Teresina és una forma hipocorística de Teresa i és el nom amb el qual La Cubana defineix i retrata una sèrie de persones que tenen una manera de ser, d’actuar i veure les coses: tradicional i divertida, xafardera però solidària. Del nom propi de les germanes, per resemantització, es passa a un nom comú i un adjectiu que evoca els personatges de la sèrie i tot el que representen.

anime m

Primera documentació: 12/02/1996

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	En temps en què algunes de les obres mestres no són en imatge real, un anime competeix en el festival de Cannes i un visionari com Quentin Tarantino inclou un passatge de dibuixos a Kill Bill: Vol. 1 (2003). [El Periódico, 2/07/2004]
	Hem tingut tant mangakes (autors de còmics) de primera fila com responsables de sèries d’anime d’èxit i professionals relacionats amb la cultura popular japonesa. [La Vanguardia, 6/11/2017]
Observacions	L’anime és un manlleu del japonès, que és el resultat d’abreujar la paraula anglesa animation. El Termcat defineix l’anime com el ‘gènere de dibuixos animats d’origen japonès, sovint relacionat amb el manga o els videojocs, que es caracteritza per la complexitat de la trama, per la fantasia i per la possibilitat d’incloure escenes de violència o de sexe, dirigit a un públic de franges d’edat diferents segons cada producte’. Amb aquesta denominació també es fa referència directament a la sèrie o pel·lícula que pertany a aquest gènere. L’anime molt sovint és la versió animada d’un manga, però altres vegades és un producte pensat originalment com a animació. Tot i que durant els anys noranta i el principi del 2000 encara no hi havia gaire reconeixement per a aquest gènere, avui dia l’anime s’ha tornat molt popular i és accessible a molta gent: hi ha sèries d’anime a les principals plataformes d’streaming, es poden comprar les més conegudes a botigues d’electrònica general i fins i tot hi ha webs que permeten visionar-les de manera gratuïta o per una petita quota, com Crunchyroll. D’altra banda, una altra font important de difusió dels animes, que són en japonès, són els fansubs (subtítols fets per fans), que permeten que fins i tot les sèries que no tenen un doblatge o subtitulació oficials es puguin veure arreu del món. En català, l’anime va començar a veure’s a finals dels vuitanta i principis dels noranta amb sèries tan estimades com Dr. Slump o Bola de Drac i Bola de Drac Z, totes d’Akira Toriyama. Més endavant, el Club Super3 va emetre sèries com Doraemon, el gat còsmic, Musculman, Sailormoon o Sakura, la caçadora de cartes, i durant la primera dècada del 2000 el 3xl.net (Canal 33) va ser l’encarregat d’emetre animes famosos mundialment com Detectiu Conan, Shin Chan, Inuyasha o One Piece.

target m

Primera documentació: 15/04/1996

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	El target de 16 a 34 anys ha permès a MTV atraure la indústria publicitària. [Avui, 15/04/1996]
	Fins aleshores, la cuina a la tele es conformava amb un target molt concret i limitat, gent gran que posava la televisió a la una de la tarda, i amb un format convencional, rígid i molt reduccionista, el del cuiner presentador que preparava la seva recepta del dia. [Ara, 18/05/2018]
Observacions	En economia i empresa, el target fa referència al ‘conjunt de persones al qual es dirigeix una acció de comunicació’ (Termcat). Aquest manlleu de l’anglès alterna amb la de públic objectiu, que és la denominació preferent en català, i la de grup objectiu, si bé aquesta no ha estat recollida encara per l’Observatori. A l’hora de definir un target per a una campanya publicitària, un programa de televisió, etc., es tenen en compte diverses variables, com es veu en els exemples, que van des de l’edat, el gènere, el nivell socioeconòmic o l’ocupació.

telerealitat f

Primera documentació: 29/01/2003

Tipus	composició
Contextos	La telerealitat està tenint tant d’èxit als Estats Units que dia rere dia es creen nous formats sobre el caliu dels antics. [Diari de Balears, 29/01/2003]
	Si un format de reporterisme pur cansa, i resulta que es fa la part documental amb telerealitat i funciona, doncs benvinguda sigui aquesta evolució del format. [La Vanguardia, 18/06/2017]
Observacions	La telerealitat és un gènere televisiu en què es mostra la interacció entre persones reals que conviuen en un espai concret, amb la particularitat que no són actors que donen vida a personatges ficticis. Es tracta d’un tipus de programes de televisió que es van fer populars als Estats Units (reality shows) i van arribar a Europa fins a implementar-se en diferents productores, tot i que en destaca Tele 5 en cas d’Espanya. El Termcat proposa la forma xou d’impacte i ho defineix com ‘programa televisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat’. A més, aquests programes poden tenir diferents formants, siguin de supervivència (com Supervivientes), d’acadèmia artística (Operación Triunfo) o de cites (First dates), així com de convivència, on destaca Gran Hermano, que representa una realitat que podem denominar orwel·liana, en la mesura que es genera una convivència que cau en la distopia. També s’inclouen dins la telerealitat els programes en què es fan càmeres ocultes, atès que els protagonistes no són actors.

late night m

Primera documentació: 27/03/2006

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Després de sis emissions i diversos moviments de graella, La Sexta porta El aprendiz més enllà de la mitjanit, al late night. [Segre, 8/11/2010]
	No obstant, aquesta temporada ha superat amb nota un repte encara més difícil, i a aquest tren de vida ―i d’acudits― hi ha afegit la presentació de La resistencia, el late night diari de Movistar+, sense que el nivell de les seves ocurrències decaigui. [El Periódico, 8/07/2018]
Observacions	El late night fa referència a la programació televisiva que s’emet a altes hores de la nit. El format sol incloure monòlegs d’actualitat, entrevistes amb un toc d’humor a famosos i actuacions musicals. A Espanya, el late night sol començar més tard que als països anglosaxons a causa dels costums del país. De fet, els programes del prime time, que són els de més audiència, s’allarguen més enllà de la mitjanit i el late night ha de passar a emetre’s a la matinada. Aquest tipus de programa d’entrevistes nocturn es va popularitzar gràcies al comediant Johnny Carson amb The Tonight Show emès a la NBC durant més de trenta anys. A partir d’aquí, van ser moltes les cadenes i programes que van seguir-ne l’estela. A casa nostra trobem un referent d’aquest gènere a TV3, Àngel Casas Show (1984-1988), i pel que fa a l’àmbit estatal, cal destacar Crónicas marcianas (1997-2005), presentat per Xavier Sardà, programa del late night més longeu a Espanya i amb un gran èxit d’audiència, amb quotes fins al 35 %.