caràtula f

Primera documentació: 15/10/1990

Tipus	semàntic
Contextos	Els Telenotícies, des d’avui, canvien i incorporen noves caràtules, sintonies, ràfegues i decorats dissenyats a partir de les tècniques més innovadores del grafisme. [Avui, 15/10/1990]
	Les paraules de Pisarello i Echenique entronquen amb la campanya que Podem va elaborar la setmana passada a través de les xarxes socials, en la qual es comparava la monarquia espanyola amb el càrtel de la droga de Pablo Escobar emulant la caràtula de la sèrie Narcos amb el títol de Monárquicos. [Ara, 15/12/2020]
Observacions	Inicialment, la paraula caràtula es feia servir per referir-se a les portades de discos o llibres i també tenia el significat de ‘màscara’, que són els significats que recullen les obres de referència ara per ara. No obstant això, hi ha un altre ús d’aquesta paraula molt freqüent que no preveu el diccionari per referir-se a la ‘cartel·la amb què comença un espot o un programa de televisió’, tal com la defineix el Termcat.Aquest significat sorgeix amb l’aparició de la televisió i dels programes i sèries que s’hi emeten. El paral·lelisme que hi ha entre la portada d’un llibre i la cartel·la d’una sèrie fa que la mateixa paraula s’utilitzi per anomenar-les totes dues, de manera que el significat d’aquest mot ha evolucionat paral·lelament amb els canvis que s’han donat en el món de l’entreteniment audiovisual i l’evolució dels formats. El naixement de les plataformes de streaming i els serveis per subscripció com Netflix o HBO ha fet que es popularitzin encara més les sèries de televisió i les minisèries, totes amb les seves caràtules corresponents, que esdevenen un símbol representatiu de la sèrie en qüestió i, fins i tot, una marca identificadora.

ISSN: 2938-5059

autoimmune adj

Primera documentació: 16/10/2001

Tipus	prefixació
Contextos	Ara sabem que del que es tracta no és de matar, sinó de ficar la por al cos a la civilització més autoimmune del planeta. [El Periódico, 16/10/2001]
	Al llibre ho expliques: la importància del moviment, la relació que hem perdut amb la natura, la mala alimentació, els trastorns autoimmunes latents… [Núvol, 11/08/2022]
Observacions	L’adjectiu autoimmune és sinònim d’autoimmunitari -ària, el qual sí que recull el DIEC2 amb el significat ‘relatiu o pertanyent a l’autoimmunitat’ i ‘que és degut a l’autoimmunitat’. Per tant, el significat d’aquesta paraula, segons la definició d’autoimmunitat també del diccionari normatiu, fa referència a la característica de tots aquells fenòmens biològics (malalties o trastorns) que consisteixen en una reacció del sistema immunitari contra els antígens propis. Aquesta paraula està formada a partir del prefix auto-, que significa ‘propi’ com hem vist en entrades com autocomplaent, autoengany o autoajuda, i de l’adjectiu immune. La paraula immune, al seu torn, prové del llatí immunis i originalment s’utilitzava per als serveis públics amb el significat de ‘sense servei’. No va ser fins al 1879 que Louis Pasteur (1822-1895), químic i bacteriòleg francès, va recuperar aquesta paraula amb el significat que ens ha arribat fins als nostres dies. A aquest científic li devem la demostració de la teoria del germen d’una malaltia i les tècniques de desenvolupament i d’inoculació. A més, va crear la primera vacuna contra la ràbia i va fer grans descobriments en el camp de la química, sobre la polarització de la llum per molècules asimètriques.

ISSN: 2938-5059

vergonya aliena f

Primera documentació: 10/02/2013

Tipus	sintagmació
Contextos	Camp ha assenyalat que Maragall “es mou en un món virtual” que fins i tot “provoca vergonya aliena entre alguns diputats socialistes, que ja no saben quina cara posar”. [Europa Press, 25/04/2001]
	Al reportatge de Rubio hi ha una cita d’un article d’Anna Pazos que no estava restringit a l’àmbit català: “diria que a la meva generació la tendència ha culminat en una desaparició gairebé absoluta del sexe en l’escriptura masculina; o almenys d’un sexe despullat que no causi una vergonya aliena intolerable”. [Núvol, 14/11/2023]
Observacions	La vergonya és un sentiment de deshonor humiliant, tal com la defineix el DIEC2, i el que és més comú és sentir-la pròpia, per accions que ha comès un mateix o per actituds que s’han tingut envers una situació. Ara bé, quan aquest sentiment se sent per alguna cosa o persona externa llavors ho expressem amb el sintagma vergonya aliena. Aquesta mena de sentiment d’humiliació que sentim en la nostra pell per alguna cosa que no hem fet nosaltres es pot donar en dos casos: d’una banda, quan algú del nostre voltant fa alguna cosa vergonyosa. En aquest cas, no hi ha cap relació entre la persona que pateix el sentiment i la persona que el provoca. Simplement, presenciar l’esdeveniment fa esclatar el sentiment. De l’altra banda, la vergonya aliena apareix quan sentim que formem part d’un grup o que la persona que realitza l’acció vergonyosa ens representa d’alguna manera, tot i que en molts casos no hi ha cap relació ni connexió amb la persona que ens la produeix. Aquesta darrera sensació sovint ocorre en àmbits com la política (com en el primer context), ja que els partits i els polítics representen ideologies compartides o no per la ciutadania. Per això, quan un polític fa una acció que humilia el grup que representa és normal que els simpatitzants sentin vergonya aliena.

ISSN: 2938-5059

roguelike adj

Primera documentació: 1/09/2022

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Altres obres, com Rez, Sayonara Wild Hearts o Crypt of the NecroDancer consisteixen a impregnar de ritme la fórmula d’altres gèneres —els matamarcians, l’acció plataformera o el rol roguelike, respectivament—. [Time Out Barcelona, 1/09/2022]
	Aquest joc ha estat en desenvolupament durant gairebé tres anys i el resultat és un títol per a mòbils que fa virar la saga Mighty cap als roguelike (jocs que no guarden el progrés i tornes al principi cada vegada que mors) i on l’objectiu és derrotar tants monstres com sigui possible. [Regió 7, 23/02/2023]
Observacions	Els jocs de rol van sorgir durant la dècada dels setanta del segle xx i estaven fortament influïts per la literatura i les novel·les fantàstiques, en concret de J. R. R. Tolkien (1892-1973) amb El hòbbit i El senyor dels anells. Un dels més populars de l’època i que més va revolucionar la societat jove va ser Dungeons & Dragons [‘Masmorres i dracs’], també conegut com a D&D. En aquest joc, a cada jugador se li assigna un personatge i emprèn aventures en què ha de superar diferents nivells i derrotar monstres i dracs fins arribar al monstre final. Cada personatge té la seva funció dins la història i per això es coneix com un joc de rol. Amb l’aparició de les videoconsoles portàtils als anys setanta i vuitanta els videojocs es van portar a les llars i això va transformar el tipus de videojocs que es van popularitzar. Com era d’esperar, els jocs de rol també es van adaptar al nou format. És així com va néixer el videojoc Rogue (1980), inspirat en les característiques dels jocs de taula basats en masmorres: moviments per torns, diversos nivells per superar, mort irreversible dels jugadors, etc. Aquest joc es basa en la versió analògica de D&D i per això comparteixen moltes característiques. La paraula roguelike que significa literament ‘semblant al Rogue’ fa referència a tots els videojocs de rol posteriors al Rogue de 1980 que s’hi inspiren i que s’hi assemblen. Amb el temps s’ha lexicalitzat de manera que fa referència a qualsevol videojoc de rol en què els jugadors tenen el paper d’un heroi i han de superar obstacles, explorar masmorres i laberints diversos per tal d’aconseguir premis i tresors, a través de la resolució de trencaclosques.

ISSN: 2938-5059

cúspide f

Primera documentació: 31/07/2022

Tipus	semàntic
Contextos	Amb instants ara de delicadesa extrema, ara d’encant experimental, la cantant i compositora va enlluernar d’entrada amb Plumita, per seguit entre altres al·lusions amb Som somiat, Ensumo l’abril, una impactant Sound of silence a la cúspide de l’estructura, o Siga el baile. [La Vanguardia, 31/07/2022]
	Somnis de l’aficionat blaugrana que ara ja han arribat a la cúspide de les seves carreres i que no han donat el rendiment esperat. [Nació Digital, 31/01/2024]
Observacions	El diccionari recull cúspide amb els significats de ‘part superior d’una cosa acabada en punta’ i ‘vèrtex’, però no en recull el sentit metafòric que pot fer referència, d’una banda, al punt més alt, entès com el grau màxim al qual es pot arribar en alguna cosa, com una carrera professional, tal com es veu en el segon context, i, de l’altra, al punt de perfecció màxima en un gènere determinat, com s’observa en el primer exemple.

ISSN: 2938-5059