típex m

tipex1Primera documentació: 1/08/1999

Tipus semàntic
Contextos Les excuses que es donen per justificar l’ús del típex són tan puerils que no val la pena comentar-les. [Avui, 1/08/1999]
Juan Millán, diputat del PP, va mostrar un pot petit de típex mentre es dirigia a l’hemicicle: es referia d’aquesta manera a les paraules de Puigdemont segons les quals mai s’aplicaria aquest producte al nom de la conselleria que lidera Raül Romeva i que és l’encarregada de comandar l’agenda internacional del nou executiu. [Ara, 3/03/2016]
Observacions El típex és una substància, generalment de color blanc, que es comercialitza com a cinta o en forma líquida i que serveix per tapar el traç de tinta sobre un paper amb l’objectiu de poder tornar a escriure-hi. La denominació típex per a aquest producte és un neologisme semàntic, atès que prové de la lexicalització del nom de la marca alemanya Tipp-Ex®, fundada el 1959 i especialitzada en la comercialització de productes destintats a la correcció de textos. El seu primer producte va ser la cinta correctora per a màquines d’escriure i, posteriorment, el corrector líquid, inventat a principis dels anys cinquanta per l’estatunidenca Bette Nesmith Graham.

El nom Tipp-Ex® ve del verb alemany tippen ‘escriure a màquina’ i del prefix llatí ex- ‘fora’. Com a nom comú, l’Observatori ha recollit, d’una banda, la grafia típex, una simplificació ortogràfica del nom de la marca que s’ha normalitzat amb l’accent gràfic a la i, tal com li correspon segons la pronunciació de la paraula en català; i, de l’altra, també ha recollit algunes ocurrències de tippex, el manlleu sense naturalitzar.

En espanyol, el DRAE ja inclou una entrada per a típex amb el mateix significat i la mateixa grafia que en català. En anglès, existeix fins i tot com a verb: to tippex (‘eliminar amb corrector líquid’). En català, però, els diccionaris de referència només inclouen corrector (DIEC2 i GDLC) i correctiu (GDLC).

naming m

namingPrimera documentació: 27/05/1998

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Fernando Beltrán, poeta asturià que passarà a la història per haver inventat noms com ara Amena o OpenCor, és el rei del naming ibèric i defineix el seu ofici prosapoètic amb el nom que li va etzibar una filla seva: nombrador. [La Vanguardia, 19/06/2012]
Segons les universitats especialitzades en naming i branding, a l’hora d’escollir el nom és recomanable seguir consells com els que vénen a continuació, tot i que repassant els exemples que desfila el llibre veurem que, en realitat, no hi ha cap veritat absoluta. [Ara, 10/01/2016]
Observacions El substantiu anglès naming és una lexicalització del gerundi del verb to name, que en català vol dir ‘denominar’. Tant en anglès com en català, fa referència a les tècniques emprades per donar nom a productes, serveis, marques o empreses i forma part del branding, el procés de creació de la identitat d’una marca. En el món del màrqueting i la publicitat els noms són molt importants, i les empreses trien els seus noms i els dels seus productes seguint criteris molt diferents: per exemple, Häagen Dazs, la marca de gelats, és un intent del seu fundador de crear un nom que sonés danès, ja que Dinamarca era coneguda pels seus productes lactis i era ben vista als Estats Units, però en realitat les grafies que utilitza no són pròpies d’aquesta llengua; Nike és una paraula real procedent del grec i vol dir ‘victòria’, i a l’entrada de xupa-xup ja vam explicar que el nom original era del producte Chups, però l’eslògan d’un anunci va popularitzar tant la forma “Chupa Chups” que l’empresa la va adoptar.

Tot i que el Termcat proposa el sintagma creació de nom com a equivalent català de naming, en l’àmbit del màrqueting proliferen els anglicismes, i els parlants de moment també es decanten per l’ús del manlleu.

top manta m

Primera documentació: 12/09/2003

Tipus composició
Contextos “No es lo mismo” també figura destacat entre les preferències del top manta. [El Periódico, 12/09/2003]
Els barcelonins perceben l’augment de falsificacions amb la recent proliferació dels top manta a la ciutat. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions Top manta és un neologisme format per composició que fa referència a la venda ambulant il·legal que consisteix a exposar a terra sobre una manta, o un element similar, productes diversos (normalment, CD, DVD, souvenirs, bosses i sabates de grans marques falsificades, etc.) a un preu inferior al preu de mercat. Així ho indica el seu nom, un compost peculiar que està format per una paraula en anglès, top (‘millor’) i una de patrimonial, manta (‘peça teixida de llana o de cotó que s’usa com a abrigall’ en català). Sembla que la motivació darrere de la seva aparició podria ser l’analogia amb les llistes de vendes anomenades top ten i similars, ja que al principi als top manta es venien principalment els cds i les pel·lícules més populars en aquell moment.

El top manta és un fenomen que es produeix fonamentalment a grans ciutats com Barcelona, Roma i Nàpols. Els venedors o manters posen els productes a sobre d’una manta o una tela amb unes cordes als extrems, la qual cosa els permet fer un farcell amb la mercaderia de manera molt ràpida quan han de fugir de la policia. La venda ambulant il·legal existeix a altres ciutats de tot el món, però amb unes característiques diferents i amb una presència molt inferior atesa la duresa de les lleis.

Així doncs, tot i que l’ús de la paraula top manta està molt estès, sobretot en la llengua oral, cap diccionari de referència n’inclou una entrada. El Termcat proposa la denominació venda a la manta, tot i que també inclou top manta com a sinònim complementari.

zumba m

zumbaPrimera documentació: 1/09/2008

Tipus semàntic
Contextos Són recomanables per incrementar el teu nivell de producció d’endorfines les activitats aeròbiques com la zumba, l’spinning, els aquàtics i el body combat. [Vida en forma, 1/09/2008]
Les activitats més concorregudes són el passacarrers, la masterclass de zumba, però la veritat és que fem activitats de tota mena. [País km0 (La Xarxa), 26/08/2016]
Observacions La zumba és una disciplina de fitnes creada a mitjans dels anys noranta per Beto Pérez, ballarí, coreògraf i tècnic de fitnes colombià que, el 2001, juntament amb altres col·laboradors, va fundar als Estats Units l’empresa Zumba Fitness, LLC. El mètode Zumba® combina ritmes llatins (salsa, merengue i reggaeton, entre d’altres) i el gran èxit internacional que ha tingut sembla que rau en el fet que presenta una nova manera de fer esport, ja que permet cremar calories tot ballant al ritme de la música, la qual cosa pot resultar més atractiva que altres activitats de fitnes com l’aeròbic o els steps.

La paraula zumba té origen en el mot rumba, que fa referència al ball i la música d’origen antillà, i en l’homònim zumba, imperatiu del verb espanyol zumbar (‘brunzir’ en català). És un exemple més d’un nom de marca comercial que, arran de la seva popularitat, esdevé nom comú. A l’Observatori de Neologia hem observat una vacil·lació en el gènere de la paraula (el zumba o la zumba), tot i que en la majoria de casos apareix dins d’un sintagma en què no es pot distingir l’ús que en fan els parlants: classe de zumba, masterclass de zumba, etc.

frisbee m

frisbeePrimera documentació: 17/07/2014

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos A més, els Iglús de Vent van tornar a acollir activitats diverses com narració de contes, concerts de cant coral, sessió de meditació, el taller de frisbees, les cosidores que fabriquen bosses amb tela de globus. [L’Enllaç dels Anoiencs, 17/07/2014]
L’ultimate no és més que l’esport reglat, de camp, més estès i popular que es practica amb un frisbee o disc volador, que va molt més enllà de l’intercanvi de passades i acrobàcies. [La Vanguardia, 15/08/2014]
Observacions Disc volador o plat volador són denominacions catalanes per referir-se al frisbee, la joguina de plàstic en forma de disc de 20-25 cm que un jugador llença i un altre intenta caçar. Des de fa uns anys s’ha convertit en un esport popular, semblant al futbol americà però amb un disc en comptes d’una pilota, que es coneix com ultimate o plat a gol.

L’origen del manlleu anglès ve dels plats de llauna de la Frisbie Pie Company (amb una volguda modificació ortogràfica) de Bridgeport (Connecticut) que molts estudiants universitaris utilitzaven per llençar a l’aire per divertir-se fa més de cent anys.