cluster / clúster m

clústerPrimera documentació: 22/01/2002

Tipus semàntic
Contextos el cluster precisament el que fa és posar de relleu aquests vincles locals per, després, poder competir millor al món. [El Temps, 22/01/2002]
Les universitats i centres de recerca i tecnològics de Catalunya han anunciat la creació d’un clúster de formació en nanoelectrònica i microelectrònica. [Ara, 12/07/2022]
Observacions El DIEC2 incorpora el manlleu adaptat de l’anglès clúster com un terme de la química, que significa ‘agrupament d’àtoms d’un mateix element, units entre ells per forces de valència o per forces residuals que mantenen la identitat del conjunt’. Més enllà de la química, però, es fa servir en economia per designar el ‘grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector’, que és el que es veu al primer context. Els clústers, doncs, es basen en el principi que la unió fa la força i per això s’aplica en àmbits molt diversos, com en el segon context, en què es veu com ha ultrapassat l’àmbit químic i empresarial per fer referència també a agrupaments interuniversitaris per oferir formació específica.

ou poché m

ou pochéPrimera documentació: 25/04/2012

Tipus sintagmació
Contextos
Per aquest ordre, al joc dels daus el segueixen un parmentier de ceba amb ou poché, un plat basat sobretot en les formes de l’escultura corresponent; vieires amb poma de Girona i foie, fruits secs, melmelada i reducció de vinagre de Mòdena. [Avui, 25/04/2012]
Hi ha daus de formatge daurats i platejats, i l’ordre dels plats del càtering és una mica estrany, perquè els bastonets de pa amb pernil surten després de l’ou poché trufat i el melós de vedella. [La Vanguardia, 17/09/2022]
Observacions Un ou poché és un sintagma mig adaptat del francès: per una banda, el nucli és ou, però per l’altra, l’adjectiu es manté com l’original, poché (œuf poché), i que consisteix a coure un ou sense closca en aigua a una temperatura pròxima a l’ebullició, per evitar que el moviment de les bombolles barregi l’aigua amb la clara. Per això mateix, se sol afegir un rajolí de vinagre a l’aigua, perquè ajuda que la clara es coaguli abans de dissoldre’s en l’aigua, mentre es gira l’aigua amb una cullera, envoltant l’ou perquè la clara es vagi adherint al rovell fins cobrir-lo. El temps de cocció pot variar segons qui el prepara, però no se solen superar els 3-4 minuts.

Els ous poché s’utilitzen en diverses receptes, com la dels ous benedict, però també s’afegeixen a algunes sopes, com la d’all o la de ceba.

boa f

boaPrimera documentació: 29/01/2005

Tipus semàntic
Contextos
La federació nacionalista, a l’oposició, troba que la imatge d’un transsexual nu, amb un antifaç i una boa de plomes al voltant del coll “no reflecteix la mena de festa que se celebra a Mataró”, perquè “va destinat exclusivament a un públic adult”. [El Periódico, 29/01/2005]
Quins estils musicals ballen? Raffaella Carrà, Michael Jackson, disco, burlesque, broadway, sevillanes, hip-hop, saló, punk, funky… I traiem plomes, gorres, boes… Visca el xou! Ballar escampa felicitat. [La Vanguardia, 7/08/2021]
Observacions Una boa és una serp de grans dimensions i de cos robust, que s’alimenta d’animals de sang calenta que asfixia enroscant-s’hi. D’aquesta imatge de l’asfíxia entorn del coll s’ha creat la metàfora que s’aplica a aquest abrigall de coll i plomes que es posa al voltant del coll. Curiosament, però, al DIEC2 aquest concepte ja hi és, sota la forma de boà, perquè en origen aquest significat s’ha manllevat del francès i per això en conserva l’accent agut. Tanmateix, l’ús mostra com la forma habitual és la que té l’accent pla i que la identifica amb l’animal que és, al capdavall, la motivació del significat de la paraula.

Les boes són una peça de vestir que es va començar a utilitzar a l’època victoriana, tot i que és probable que el seu ús es remunti al segle xvii, i el glam les va recuperar als anys setanta del segle passat, i més recentment també la música rave. Actualment, les fan servir les vedets en els seus espectacles i també com a complement eròtic en espectacles de cabaret i burlesque, per exemple, a més de formar part de moltes disfresses per a nens i adults.

Alguns artistes que han lluït boes als seus espectacles han estat la ballarina Isadora Duncan, les cantants Shirley Bassey i Celia Cruz, l’actriu Mae West, però també homes, com els músics Marc Bolan, Gerard Way i Elton John, per la qual cosa caldria esmenar la definició dels diccionaris, ja que les limiten a un ús femení.

bafle m

baflePrimera documentació: 1/06/2012

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
El concert convencional ha esdevingut residual, decoratiu. En canvi, l’imperi de la gravació i el bafle és absolut en qualsevol tipus de música. [Núvol, 1/06/2012]
Els bafles no tenen rival i animen la contemplació de l’skyline amb una proposta per picar que no decep: tacos, guacamoles i còctels. [Ara, 7/07/2022]
Observacions El Termcat recull el sintagma caixa acústica al costat del manlleu adaptat de l’anglès bafle, que és la denominació habitual que trobem als mitjans i que designa la ‘caixa que conté un altaveu o, més generalment, diversos altaveus convenientment disposats i acoblats, condicionada acústicament i destinada a la reproducció de sons amb un mínim de distorsió’, tal com el defineix el Diccionari normatiu valencià.

Quan es posa en funcionament un bafle, l’aire vibra tant per davant com per darrere, per la qual cosa és molt important que se suprimeixi o almenys es redueixi les radiacions posteriors; en aquest sentit, cal tenir en compte que el disseny del bafle influeix de manera decisiva en la qualitat del so que s’obté.

dalinià -ana adj

daliniàPrimera documentació: 11/03/1991

Tipus sufixació
Contextos
Igualment es projectarà Impressions de l’Haute Mongolie (Hommage à Raymond Roussel), pel·lícula cent per cent daliniana que, el 1975, va realitzar en vídeo José Montes-Baquer. [Diari de Barcelona, 11/03/1991]
Obert cada dia de l’any, del migdia a la matinada, Gala és un macroespai que porta l’homenatge a l’estètica daliniana i el surrealisme fins a les darreres conseqüències (i on es fa realitat aquell tòpic de ‘mirar i que et mirin’). [Time Out Barcelona, 9/03/2022]
Observacions

Una de les figures catalanes més conegudes internacionalment és Salvador Dalí (1904-1989), un dels màxims exponents del surrealisme. Va ser un artista extraordinàriament imaginatiu amb grans habilitats pictòriques i plàstiques, fet que va facilitar que mantingués nombroses col·laboracions amb altres artistes audiovisuals.

Nascut a Figueres, va començar a rebre classes de pintura amb 12 anys i dos anys després ja va rebre un premi. El 1922 es va traslladar a Madrid per estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i es va allotjar a la Residencia de Estudiantes, on va coincidir amb altres figures cabdals, com Federico García Lorca o Luis Buñuel, amb els quals va dur a terme diversos projectes artístics, com la participació en el guió d’Un chien andalou (1929).

El seu pas pels estudis reglats no va ser reeixit i just abans d’acabar-los el van expulsar, tot i que la seva mestria era ja reconeguda en obres com la Cistella de pa (1926). Tanmateix, el realisme d’aquesta obra el comença a abandonar el 1929, que s’endinsa definitivament en el surrealisme i crea el mètode paranoicocrític, el qual, segons l’artista, l’ajudava a accedir a l’inconscient i alliberar energies artístiques creadores.

Personatge controvertit, qualificat com a extravagant, narcisista i megalòman, va il·lustrar clàssics com la traducció a l’anglès del Quixot, va dissenyar decorats per a Alfred Hitchcok a Spellbound (1945), va col·laborar amb Walt Disney, etc., i va ampliar els seus interessos desenvolupant processos nous i mitjans experimentals, com l’holografia artística. De fet, Andy Warhol el va proclamar una de les influències més notables del pop-art.