patumaire m i fadj

Primera documentació: 3/07/1995

Tipus sufixació
Contextos En ‘Titot’, amb una punta d’humor patumaire, em responia que a Berga, quan algú havia mamat més del compte, li dien que tenia els ulls vermells com un titot. [El Temps, 3/07/1995]
Hi ha gent que no vol trencar el dogma patumaire de fer sortir la Patum fora del dia de Corpus. [País km0 (La Xarxa), 2/09/2016]
Observacions Patumaire és qui va a la Patum, festa tradicional que se celebra a Berga per Corpus Christi des de fa més de 500 anys i declarada per la Unesco “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat” el 2005. El mot patum és una onomatopeia del tabal que presideix la plaça de Sant Pere mentre dura la festa amb un toc de dos temps: el primer, dèbil (pa) i el segon, fort (tum). A aquesta onomatopeia s’hi afegeix el sufix –aire, que sol utilitzar-se per formar noms d’oficis tradicionals com ara puntaire o terrissaire. Tot i que tots els assistens a la Patum són patumaires, cada any l’Ajuntament de Berga atorga els títols de patumaire i patumaire d’honor a aquelles persones que s’han implicat en la festa de manera especial.

La Patum té una durada de cinc dies (de dimecres a diumenge) i integra un conjunt d’escenificacions i balls que van néixer com a cristianitzacions d’elements pagans preexistents. Entre les comparses que integren la Patum hi ha els Turcs i Cavallets (que representen la lluita entre turcs i cristians), les Maces i els Àngels (que simbolitzen la lluita entre el bé i el mal), les Guites (un dels elements més primitius de la Patum i que menys ha canviat amb el temps), els Nans Vells i els Nans Nous, els Gegants, els Plens (un espectacle de foc) i un dels elements més representatius de l’imaginari català, l’Àliga.

coco m

Primera documentació: 29/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veritable coco de la vida política francesa en general, l’extrema dreta ha aconseguit fer de Perpinyà un dels seus principals laboratoris d’assaig. [Avui, 24/03/1989]
En un temps en què d’esprémer el cervell en diuen despectivament menjar-se el coco. [Diari de Barcelona, 29/01/1989]
L’equip blaugrana, que va ser el primer a aparellar-se, va esquivar els cocos com Bayern de Munic i Milan. [Segre, 19/12/2009]
Observacions A partir de la fruita coco, que és relativament esfèrica i molt dura, des de fa dècades trobem usos de coco per referir-nos al cap, part de l’anatomia humana també esfèrica i dura. Per una metonímia habitual i coneguda, el coco significa moltes vegades el cervell (i d’aquí ve la locució menjar-se el coco, que hem pres del castellà) i quan diem que algú és un coco volem dir que és una persona molt llesta. Però de vegades trobem coco utilitzat encara amb un significat diferent, també pres del castellà i exemplificat en l’últim context, que és l’ésser imaginari que fa por i que en català anomenem papu.

antisistema adj i mf

Primera documentació: 17/03/1992

Tipus prefixació
Contextos No és dramàtic perquè a Catalunya no hi ha forces polítiques antisistema susceptibles de recollir un vot de rebuig frontal. [Avui, 17/03/1992]
L’executiu no veu marge per negociar si els antisistema mantenen el vet. [Avui, 1/06/2016]
Observacions Si bé antisistema és un adjectiu que trobem molt sovint a la secció de política de la premsa general, en sintagmes com discurs antisistema, missatge antisistema o vot antisistema, l’ús independent com a nom (com en el segon exemple) és avui dia encara més freqüent. El mot antisistema està formant adjuntant el prefix anti– a la base nominal sistema. Aparentment és un mot predictible, però el cert és que cap de les 16 definicions (ni de les nombrosíssimes accepcions) que trobem al DIEC es refereixen al sistema de l’antisistema, entès com el sistema polític i social establert.

fintech m

Primera documentació: 24/04/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Mac Parish també destaca que Barcelona davant Madrid, és una gran capital bancària, té moltes possibilitats de convertir-se en una capital especialitzada en finançament alternatiu de les noves tecnologies, el que se’n diu fintech, perquè ha detectat que hi ha molt dinamisme en aquest sector i que el seu grup, present a tot Europa, aposta per Barcelona. [La Vanguardia, 24/04/2015]
La presència de la dona en càrrecs directius continua sent una assignatura pendent en sectors emergents com ara el fintech, on els llocs ocupats per dones és del 9%. [Avui, 8/03/2016]
Observacions Fintech és una paraula molt nova. En català no la documentem fins a l’any 2015, però és que en anglès, que és la llengua d’on prové, no es documenta tampoc abans del 2009. A partir de finance i technology, en anglès es va formar l’acrònim fintech per fer referència als serveis o empreses del sector financer que aprofiten les tecnologies més modernes per crear productes innovadors. Empreses com PayPal, Square, Stripe o Funding Circle són els primers exemples d’uns nous serveis per a la transferència de diners, compra i venda de títols financers, inversions o préstecs que estan revolucionant la banca tradicional.

pesto m

Primera documentació: 12/10/1996

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Són plats que poden entendre’s com a primers o segons, depenent de fins a quin punt podem caure en la temptació de la pasta feta a casa, els raviolis amb pesto lleuger, els gnochi d’espinacs i formatge fresc amb sàlvia, etc. [Avui, 6/04/1997]
Parlem de pizzes, com se sol dir al sud d’Itàlia, della mamma: gruixudes, de massa esponjosa i base cruixent i amb tots els ingredients que ens podem imaginar, sobretot, d’origen italià: mozzarella de búfala, pesto genovès, embotits de l’Emilia Romagna, gorgonzola, cansalada… [El País, 22/07/2016]
Observacions El mot pesto és un manlleu de l’italià i prové del verb pestare, que significa ‘triturar’ o ‘picar’. Pesto, per tant, és el substantiu que se’n deriva, la picada.

Segons l’Academia Barilla de cuina italiana, sembla que els primers pestos van aparèixer a la regió de Ligúria, concretament a Gènova, o almenys els reivindiquen. La recepta tradicional i més estesa és la que s’elabora picant alfàbrega, l’ingredient principal, amb sal, pinyons i all (tradicionalment, en un morter de marbre) i s’hi afegeix lentament oli d’oliva verge extra per lligar bé la mescla. Finalment, es barreja amb parmesà i amb formatge pecorino o de cabra fresc.

Amb el pas del temps, la recepta original s’ha anat reinterpretant i s’han substituït alguns dels ingredients, com en el cas del pesto rosso o pesto alla trapanese, originari de Sicília, creat arran de les visites de mariners i comerciants genovesos. Aquest pesto vermell inclou tomàquets, ja siguin secs o frescos, i ametlles torrades (a més dels pinyons, o excloent-los).