coworking m

coworkingPrimera documentació: 28/08/2011

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos “N’hi ha molts que fan del coworking un negoci en si mateix. Són espais sense ànima on la gent no es relaciona i està tot pautat, des del preu que has de pagar si vols una fotocòpia fins als horaris d’entrada i sortida”, explica l’Anna. [Ara, 28/08/2011]
El concepte inicial s’ha reinventat, s’ha adaptat a les necessitats i ha fet lloc a les xifres: conceptes com ara coworking —una opció més barata que el viver— han irromput amb força al mercat a partir del 2012. [Avui, 13/11/2016]
Observacions Coworking és un manlleu de l’anglès format pel prefix co-, que prové del llatí cum-, que significa ‘en comú’, i el substantiu working, lexicalització del gerundi del verb to work ‘treballar’.

Aquest terme, que va ser encunyat l’any 1999 per Bernie De Koven, un dissenyador de jocs, designa una forma de treballar que permet compartir un espai de treball, tant físic com virtual, a professionals de sectors diferents, de manera que es potencia la col·laboració i la creació de sinergies. El manlleu no es comença a difondre fins a partir del 2005 de la mà de l’enginyer informàtic Bradley Neuberg, que va crear el primer coworking oficial anomenat Hat Factory a la ciutat de San Francisco. Segons algunes fonts, l’any 2014 ja hi havia més de 3.000 espais de treball compartit arreu del món.

El Termcat proposa el neologisme cotreball per evitar el manlleu, una opció que comença a aparèixer als mitjans, tot i que amb menys freqüència que el substantiu en anglès.

pilota basca f

pilota-bascaPrimera documentació: 23/09/2001

Tipus sintagmació
Contextos La pilota basca exigeix, en les seves diverses accepcions, desplaçaments curts, rapidesa i bones dosis de perícia, estratègia i intuïció. [El Periódico, 23/09/2001]
Com més s’allargui l’atzucac, més tendirà el ciutadà a fer com una pilota basca i donar-se cops de cap contra la paret per oblidar el sainet. [Ara, 11/08/2016]
Observacions La pilota basca és un esport practicat en un frontó en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una cesta, contra una paret de frontó. Aquest esport universal prové del jeu de paume, un joc que consistia a colpejar una pilota amb el palmell de la mà (paume, en francès) i que es practicava a França fa més de mil anys. Els bascos —i d’aquí l’adjectiu del sintagma— van saber adaptar aquest joc, al qual cap a mitjan segle xix van afegir característiques pròpies i van aportar diverses modificacions. També van crear fins a catorze noves modalitats, com el xare, el trinquet o el frontennis, i van desenvolupar nous materials de joc.

La Federació Internacional de Pilota Basca (FIPB) és l’organisme internacional que afilia les federacions nacionals de pilota i que s’encarrega de reglamentar aquest esport i organitzar competicions internacionals, com el Campionat del Món de Pilota Basca, celebrat des del 1952. Com a curiositat, va ser esport olímpic als Jocs de París 1900 i ha estat tres vegades esport d’exhibició: als Jocs Olímpics de París 1924, Mèxic 1968 i Barcelona 1992.

epigenoma m

epigenomaPrimera documentació: 2/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Ha afegit que una vegada descoberts aquests epigenomes es podria explicar per què unes cèl·lules amb el mateix genoma tenen aspectes diferents i es diferencien en un teixit o un altre, cosa que estaria relacionada amb les cèl·lules mare. [El Periódico, 9/02/2009]
Fent un símil, si el genoma humà són les lletres (els gens) amb què s’escriu el llibre de la vida d’un ésser humà, l’epigenoma són els accents, les majúscules i altres elements ortogràfics que donen sentit i fan que cada cèl·lula interpreti de manera diferent aquesta informació. [Ara, 3/02/2016]
Observacions Gràcies al Projecte Genoma Humà, l’any 2000 es va donar a conèixer a tota la comunitat científica el mapa del genoma, és a dir, la col·lecció completa d’ADN pròpia del conjunt de cromosomes de l’ésser humà. En aquell moment, els científics sabien que la informació genètica s’incloïa en els gens, però encara desconeixien la funció de la resta de components bioquímics del genoma. Des de fa uns anys, els investigadors s’han adonat que aquests elements bioquímics, que formen l’epigenoma i que en un primer moment es creia que eren insignificants, tenen un paper fonamental perquè els gens es puguin expressar.

El 1942 el biòleg Conrad H. Waddington va encunyar el terme epigenètica per referir-se a la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris que no comporten una modificació de l’ADN, on es troba el material de la informació genètica. D’aquesta manera, utilitzant el mateix prefix grec, epi- ‘sobre’, es va formar la paraula epigenoma, que designa els elements que regulen els nostres gens i actuen sobre el genoma, és a dir, sobre el contingut genètic d’una cèl·lula o un virus.

tatano m

tatanoPrimera documentació: 11/11/2011

Tipus variació
Contextos Aquesta manera tan planera d’explicar-se (tan d’Horta) és el seu millor esquer i la drecera que l’ha dut a guanyar el premi Ondas, aquest cavall alat que ell, per dissimular l’orgull o per timidesa, n’hi diu tatano. [Ara, 11/11/2011]
El nom del corser és un símptoma, com són un símptoma els tuits contra els morts de l’accident de Germanwings. I jo si fos el síndic demanaria que sobretot no es canviés el nom del tatano. [Ara, 29/05/2015]
Observacions El substantiu tatano és una variació morfològica de tatà, paraula que ja recull el DIEC2 amb la definició següent: ‘en el llenguatge infantil, cavall’. En canvi, el GDLC recull la variant tatano entre claudàtors dins l’entrada de tatà, sense entrada pròpia, on s’especifica que es tracta d’un terme popular. Tant tatà com tatano són mots d’origen expressiu, els quals intenten imitar el so del galop del cavall. En la cançó popular que comença dient Arri, arri, tatanet, anirem a Sant Benet, el mot tatanet, format pel sufix diminutiu -et, també fa referència a l’animal.

Com a curiositat, l’any 2006 va néixer la revista infantil en català El Tatano – Cavall Fort, destinada als nens a partir de 4 anys, els quals es troben en les primeres etapes d’aprenentatge de la lectura.

despotricar v intr

Primera documentació: 16/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos El ministre Arenas va advertir que això s’ha de debatre al consell fiscal de les 17 autonomies, on de fet sempre té majoria el Govern. I Almunia va despotricar contra aquests anuncis precipitats. [El Periódico, 16/11/1997]
Tebas va despotricar dels futbolistes del Barça, sobretot de Neymar pel seu comportament després del gol de Messi a València. [El País, 28/10/2016]
Observacions El verb despotricar està format pel substantiu en castellà potrico (diminutiu de potro), que fa referència al cavall que té menys de tres anys, pel prefix privatiu des- i la flexió de primera conjugació -ar.

El significat original d’aquest manlleu té a veure amb el salt tan particular d’aquest animal. Així doncs, el fet de saltar com un poltre contra algú dona sentit a l’acció de criticar i parlar sense consideració ni manies, proferint insults contra algú o alguna cosa. Com ja recull el DRAE, aquest verb es limita al registre col·loquial. En català, en canvi, aquest ús també s’ha estès als mitjans escrits, malgrat que el català disposa d’equivalents com malparlar o dir fàstics.