Primera documentació: 8/07/2003
| Tipus | composició |
| Contextos |
El dissenyador va entrar així en el món del luxe amb les seves combinacions de “colors impossibles” com el verd llima i el vermell, i la barreja d’estampats, brodats i llaços. [El Periódico, 25/01/2008]
|
| Fins i tot la Mala es va unir a la festa efímera per robar tota l’atenció amb el seu vestit verd llima i la demostració d’equilibri que va fer sobre la seva bota mitjó rematada amb un taló de campionat. [La Vanguardia, 23/04/2023] | |
| Observacions | Per denominar tonalitats d’un color, sovint s’utilitza un element comparatiu: blau cel, blau turquesa —com el mineral—, blau ultramar, gris perla, groc canari, groc mostassa, marró xocolata, rosa salmó, rosa xiclet, vermell cirera, verd menta, verd botella, verd maragda o verd d’oliva (aquests dos darrers presents al DIEC2). En aquesta llista de varietats cromàtiques també hi podríem afegir el verd llima, ja que aquest fruit tropical (Citrus × aurantifolia), semblant a una petita taronja, té la pela de color verd tirant a groc. Els contextos en què sol aparèixer aquest compost tenen a veure principalment amb la moda. |
Neolosfera 