estatueta f

estatuetaPrimera documentació: 31/03/1997

Tipus lexicalització
Contextos L’ara davanter madridista també va repetir el 1997 (Inter) i el 2002 (Madrid), sent fins ara el jugador amb més estatuetes FIFA juntament amb Zinédine Zidane (1998 i 2000 a la Juve i 2003 al Madrid). [Avui, 1/12/2005]
Haggis, guionista de Million Dollar Baby —film que li va reportar la seva primera candidatura a l’Oscar—, va debutar com a director amb aquest drama que va guanyar tres estatuetes: pel·lícula, guió i muntatge. [Ara, 14/02/2015]
Observacions Per definició una estàtua representa una persona o un animal, i si és de mida petita, doncs és una estatueta. Aquest diminutiu s’ha lexicalitzat per fer referència de manera general al premi material que s’entrega als guanyadors de certàmens o cerimònies de premis. És possible que l’ús d’aquest neologisme es comencés a generalitzar per fer referència als Oscars, ja que es tracta d’una estatueta amb forma d’home, però avui dia s’utilitza per fer referència a altres premis de formes molt diverses, com ara una pilota (FIFA Pilota d’Or), un bust de Goya (Premis Goya), una careta (Premis BAFTA), una palma (Festival de Cannes) o un ós (Berlinale).

numeret m

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus lexicalització
Contextos Al cap d’una estona, quan el públic comença a irritar-se, el director i actor […] comença a dir tot el que pensa del teatre al públic. Llavors, un espectador, tip del numeret, abandona la sala. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Si em costa estar amb tu, em costa estar amb tu, però tampoc faig esforços per demostrar-te que em caus malament, per tant no faig numerets. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 17/05/2015]
Observacions El sufix -et -eta és el més utilitzat en català a l’hora de crear diminutius de substantius i adjectius, com a mocadoret, planteta o tranquil·let, per exemple, però aquestes paraules continuen significant el mateix que sense el sufix, tot i que hi afegeixen un matís afectiu i valoratiu. En el cas de numeret, però, el significat no és el de ‘número petit’, sinó que s’ha lexicalitzat la unió del sufix al substantiu número en la seva accepció pròpia de l’àmbit dels espectacles (‘cadascuna de les exhibicions, execucions o peces que componen el programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital, etc.’ (GDLC)) per designar una acció que es considera extravagant o inadequada amb què es crida o es vol cridar l’atenció. El GDLC recull l’expressió col·loquial fer el número (o el numeret) amb la definició ‘fer alguna cosa que crida l’atenció, fer-se veure’.

 

escoleta f

Primera documentació: 3/10/1994

Tipus lexicalització
Contextos I això, en un moment en què hi ha una inclinació a abandonar l’ensenyament públic per part del poder municipal, com és el cas de les escoletes, els hauria de fer pensar. [El Temps, 3/10/1994]
De l’escoleta van saltar a l’escola, on han anat coincidint a classe, però no tots els cursos, ja que l’escola barreja els alumnes de les aules cada dos anys. [Ara, 20/12/2014]
Observacions Per referir-nos al centre en què es té cura d’infants d’edat preescolar, el DIEC2 proposa jardí d’infants com a forma preferent al costat de quatre denominacions alternatives: guarderia, escola maternal, escola bressol i llar d’infants. Deixant de banda les discussions relatives a la definició (de fet, el Termcat proposa, amb una clara voluntat de reconèixer la funció educativa d’aquestes escoles, una definició diferent: ‘centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys’), cal recordar l’existència d’una altra denominació possible, escoleta, diminutiu lexicalitzat d’escola, que és la forma habitual a les illes Balears i que té la virtut d’ometre els aspectes més o menys connotats de les altres denominacions.

enrotllat -ada adj

Primera documentació: 1/12/1990

Tipus lexicalització
Contextos Sort em vam tenir de les àvies enrotllades que omplien les vetllades d’hivern […] de contalles antigues de follets i de fades, bruixes i dones d’aigua, d’encanteris i fantasmes. [Avui, 1/12/1990]
Algú que es pensa que és el cap enrotllat, el tio que controla i que tothom estima, i no s’adona que no li cau bé a ningú, però tampoc ningú al seu voltant té el valor de dir-l’hi. [El Periódico, 8/03/2015]
Observacions Tant al DIEC2 com al Gran diccionari de la llengua catalana, recullen enrotllar-se, adscrit al llenguatge col·loquial, amb el significat d’‘estendre’s excessivament, parlant o escrivint’. El GDLC, a més, en recull un segon significat, també dins del registre col·loquial: ‘tenir amb algú una relació amorosa o sexual passatgera’.

A més d’aquests significats, però, a l’Observatori en trobem un altre, que és molt viu en el registre informal, que no apareix recollit a cap diccionari català, i només en alguns de castellans, com el Clave o el Diccionario de español actual de Seco, Andrés i Ramos: ‘que té facilitat per relacionar-se o sintonitzar amb altres persones’.

afectat afectada mf

Primera documentació: 10/11/1991

Tipus lexicalització
Contextos El personal del col·legi va haver d’anar a comprar aigua i infusions per calmar els afectats. [El Periódico, 7/07/2000]
Una de les qüestions encara per resoldre és el procés de reparcel·lació dels terrenys de la Mina industrial, on s’aixecaran gran part dels 1.100 pisos nous que es construiran al barri. 350 seran públics i serviran per reallotjar els afectats pel pla. [Avui, 17/12/2004]
Observacions Tot i que el DIEC2 recull l’adjectiu afectat -ada per descriure una persona a qui manca naturalitat o espontaneïtat, aquest neologisme és un substantiu fixat a partir del participi del verb afectar, que té el sentit que alguna cosa produeix una alteració o un efecte en una altra qualsevol. Aquest neologisme descriu aquella persona a qui afecta alguna mesura, normalment injusta o que va en contra dels seus interessos, sobretot per problemes socials (com ara els afectats per la hipoteca), que és un dels àmbits en els quals se sol fer servir més.