fideuà f

fideuàPrimera documentació: 28/06/1993

Tipus variació
Contextos Alguns dels menús típics que ofereix el restaurant són les mariscades, la fideuà, el suquet de peix… [Nou Diari, 28/06/1993]
Es podran tastar des de la canya amb patates dels aperitius, fins a plats més elaborats, paelles, fideuàs i tota mena de peixet fregit, a més de copes i, en molts, música en viu alguns dies. [Pànxing Maresme, 23/06/2019]
Observacions El DIEC2 defineix fideuada com ‘guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc’, però no en recull la variant col·loquial fideuà, que sí que apareix al Diccionari normatiu valencià (2014), que, a més, determina que el plural és fideuaes, en contra de la forma fideuàs documentada amb freqüència als mitjans, tal com s’observa en el segon context. Aquesta variant simplifica el sufix -ada en per la caiguda de la –d– intervocàlica, que és una característica del valencià, tot i que no és general a tot el territori ni en tots els contextos possibles. Tanmateix, sí que és pràcticament general en el cas dels sufixos -ada, -dor -a i -dura, fins i tot seguit de sufixos diminutius o superlatius: llauraor, vesprà, agarraet.

La fideuada o fideuà és un plat típic de la comarca de la Safor i la Marina Alta, tot i que s’ha fet molt popular pertot. A diferència de la paella, que admet moltes variacions, la base sempre es fa amb caldo de peix, complementat amb marisc (sèpia, calamar, gambes, galeres, etc.), i no admet pollastre ni carn, o verdures. A més, els fideus són més grossos que els normals, corbats i amb forat (coneguts com a fideus perla).

Una història que s’explica a la Safor, precisament, és que uns pescadors de Gandia, quan eren a alta mar i estaven a punt per fer una paella per dinar es van adonar que s’havien oblidat l’arròs a terra i el van substituir pels fideus, creant, així, la nova menja. Precisament a Gandia, bressol de la fideuà, se’n celebra un concurs internacional des de 1972.

 

5 pensaments sobre “fideuà f

  1. Bon dia,
    Hauríeu de dir que el plural és “fideuaes” (especificat en el DNV), i no l’incorrecte “fideuàs” (com en l’exemple que doneu).

    • Gràcies, Jaume, per l’esmena, que ja hem incorporat a l’entrada! De tota manera, la forma “fideuàs” del segon context és tal com s’ha trobat escrita a la font corresponent i, per tant, l’hem recollida a la base de dades així (no en fem cap modificació).
      Moltes gràcies per seguir-nos!

      • Tenir una denominació espanyolitzada destacada en un exemple en vermell d’un terme perfectament català em sembla una molt mala idea. No m’agrada gens la vostra solució. Em sap greu.

      • És com si per a il·lustrar la paraula “allioli” agaféssiu una carta de restaurant on han escrit “alioli”.

  2. Retroenllaç: (CA) – Neolosfera: fideuà | Observatori de Neologia – 📚 Glossarissimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s