sostre de vidre m

Primera documentació: 9/12/1997

Tipus	sintagmació
Contextos	El desig de llibertat dels catalans ha trencat finalment el sostre de vidre identitari que feia que molts ciutadans veiessin la independència com quelcom exclusivament vinculat a una qüestió de llengua i cultura, allunyat de la vida diària de la gent. [Avui, 2/07/2011]
	Mentre això sigui així, el problema de les dones no és el sostre de vidre, sinó un altre de molt més insidiós: hem interioritzat la presó, som presoneres dels nostres propis cossos. [La Vanguardia, 24/02/2018]
Observacions	El vidre és transparent i, per tant, costa de veure que hi és. Si el tenim per sobre, doncs, no podrem elevar-nos, però com que no es veu pot ser que no ens adonem de què ens ho està impedint. Així, un sostre de vidre, entès metafòricament, és una ‘barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat’ (Termcat). El primer col·lectiu que va utilitzar aquesta denominació són les feministes, tot i que realment es pot fer servir per a qualsevol minoria que pugui trobar-se amb aquest impediment (i, en aquest cas, a vegades canvia el material utilitzat en l’expressió, com ara el sostre de bambú que fa referència als obstacles dels nord-americans d’origen asiàtic). La primera a fer servir aquesta expressió en anglès, glass ceiling, va ser la consultora Marilyn Loden durant un discurs, i es va popularitzar el 1986 quan va aparèixer en un article del New York Times titulat “The glass ceiling: why women can’t seem to break the invisible barrier that blocks them from the top jobs” [‘El sostre de vidre: el motiu pel qual les dones no poden trencar la barrera invisible que els impedeix arribar a les feines més importants’].