Primera documentació: 7/11/1994
Tipus | manlleu del castellà |
Contextos |
Una fita cultural que va fer aigües l’endemà mateix, quan els espectadors del Teatre Principal van engaltar tres hores farragoses a càrrec de Les alegres casades de Windsor, una adaptació de Shakespeare […]. [El Temps, 7/11/1994]
|
El primer és que els capítols són curts (altra vegada, bona idea pel metro), i el ritme de la història i l’escriptura de Rodoreda fan continuar llegint i llegint sense que la lectura es faci farragosa. [Núvol, 8/08/2022]
|
|
Observacions | En llatí, farrāgo denominava la mescla de cereals que s’utilitzaven per al farratge, i de la mescla, per ampliació semàntica també designava el conjunt de coses desordenades i de poc valor. Com a cultisme, fárrago existeix en castellà amb aquest últim significat i a partir del qual s’ha creat l’adjectiu corresponent farragoso -a, amb el sentit de ‘confús, caòtic, inintel·ligible’, que és el que també usem en català aplicat sobretot a obres, autors i estils literaris quan resulten pesats i confusos per l’excés de coses o idees supèrflues o desordenades, com ja recull el GDLC. |