Glossari

A
Abreviació: neologisme format per l’escurçament d’una paraula o sintagma. Ex.: col·le (col·legi), plebiscitàries (eleccions plebiscitàries).

Acronímia: neologisme format per la combinació de segments de paraules que formen una unitat. Ex.: infoxicació (informació + intoxicació), horeca (hosteleria + restauració + cafeteria).

B
Buidatge: procés de detecció de neologismes a les diverses fonts disponibles (diaris, revistes i oral).

C
Composició: neologisme format a partir de dues paraules, com ara un verb i un nom, dos noms o un adjectiu i un nom. Ex.: contacontes, mosquit tigre, vuitmil. 

Composició culta: neologisme format per una forma prefixada i una forma sufixada. Ex.: antropocè, geopatia.

Composició híbrida: neologisme format per un mot patrimonial i una forma prefixada (fotoprotector, cibersexe) o per un mot patrimonial i una forma sufixada (serièfil serièfila, rumorologia).

Conversió (sintàctica): neologisme format a partir d’un canvi de categoria gramatical, com ara de nom a adjectiu (baixista, canalla), d’adjectiu a nom (autònom autònoma, imaginari) o de nom a verb (eclosionar, versionar).

L
Lexicalització: neologisme format a partir de la fixació d’una forma flexiva (un gerundi, un participi, etc.) com a nom o adjectiu. Ex.: penjat (m), convocant (adj i m i f). També s’hi inclouen altres formes lexicalitzades, que adquireixen un altre significat de la base lèxica. Ex.: estatueta, sisplau.

M
Manlleu: paraula agafada d’una altra llengua, que pot deixar-se en la forma original o que pot adaptar-se a l’ortografia de la llengua a què arriba. Ex.: anime (manlleu del japonès), pesto (manlleu de l’italià); carinyo (manlleu adaptat del castellà cariño), sexi (manlleu adaptat de l’anglès sexy).

P
Prefixació: neologisme format a partir de l’adjunció d’una unitat lingüística al principi d’una paraula. Aquesta unitat lingüística pot ser un prefix (a-, des-, mono-, etc.) o un conjunt tancat d’adverbis i preposicions (sobre-, ultra-, etc.). Ex.: anticapitalista, sobreactuar.

S
Semàntic: neologisme format per una modificació del significat d’una paraula. Ex.: escarabat (cotxe), piular (a les xarxes socials). També hi incloem els que estan formats per un nom propi, sovint de persona o d’una marca registrada, utilitzat com a nom comú. Ex.: lolita, whatsapp.

Siglació: neologisme format per les lletres corresponents a una sigla que s’escriu en minúscula i al qual es pot canviar el gènere i el nombre. Ex.: ampa, oenagé.

Sintagmació: neologisme format a partir d’una estructura sintàctica que pren un nou significat i es converteix en una unitat lèxica nova. Ex.: carregar les piles, sopa de lletres. Recordem que les combinacions de verb + nom o nom + nom són neologismes formats per composició.

Subcategorial: neologisme que consisteix a canviar les característiques gramaticals d’una paraula, com ara crear una forma masculina/femenina o singular/plural que no existeix (muntanya russa com a singular de muntanyes russes) o bé canviar la naturalesa d’un verb (revertir, de verb intransitiu o transitiu).

Sufixació: neologisme format a partir de l’adjunció d’una unitat lingüística al final d’una paraula. Ex.: identitari -ària, vermuteria. Dins d’aquesta categoria també hi incloem els mots derivats de noms propis: oscaritzar, patumaire.

V
Variació: neologisme que és una variant ortogràfica d’una paraula que ja forma part de la llengua i que figura als diccionaris. Ex.: fideuà (fideuada), tatano (tatà).

[Aquest glossari s’ha actualitzat arran de l’entrada en vigor del nou protocol de buidatge per als textos en català de l’Observatori de Neologia (gener de 2022), que afecta diversos aspectes. Cal fer notar dos dels canvis més destacables: es treballa només amb el DIEC2 com a corpus d’exclusió i la classificació amplia un altre procés de formació, la composició híbrida.]