belle époque f

Primera documentació: 14/12/1992

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Quan arriben les quatre filles de Manolo, Fernando vol marxar, però es queda i viurà una de les més meravelloses etapes de la seva vida: la seva belle époque. [Avui, 14/12/1992]
	L’autor s’atura en episodis cèlebres com el deliri de Versalles, el regnat de Napoleó o la belle époque. [La Vanguardia, 4/08/2018]
Observacions	El sintagma francès belle époque serveix per designar el període de la història d’Europa comprès entre el final de la guerra francoprussiana de 1871 i l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. Aquesta denominació estava motivada pels canvis socials (foment del capitalisme, fe en la ciència i el progrés), transformacions que van afectar molts àmbits (tecnologia, art, moda) i totes les capes de població: en aquest període es va inventar a París, centre neuràlgic de la belle époque, l’alta costura i la vida glamurosa. Les ciutats van multiplicar la seva població a causa de les migracions que buscaven feines en les noves indústries, i tot i que hi havia diferència notable de classes, l’auge de la tecnologia va afavorir l’alfabetització i el foment de l’educació. Així mateix, la belle époque va associada també a les exposicions universals de 1889, amb la torre Eiffel com a símbol, i 1900, i la voluntat de promoure el progrés científic, però també a moviments artístics com el modernisme o l’impressionisme, així com els inicis de la ràdio i el cinema, i a una transformació arquitectònica de les ciutats, amb l’augment de cafès, teatres, galeries d’art i sales de concerts. A més del període històric, però, també s’utilitza l’expressió per referir-se amb nostàlgia al que es considera un paradís perdut, com es pot veure en el primer exemple.