feng shui m

Primera documentació: 1/03/2002

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	Ell va contractar un especialista de feng shui per decorar a cop de brúixola, casa seva segons el yin i el yang i així retrobar l’equilibri mental. [El Periódico, 31/05/2002]
	Em pregunto si ICV ens tornarà als catalans el que va costar el feng shui del departament d’Interior, els arbres a pedals i tantes altres bestieses ecosistemàtiques que ni tan sols deven saber. [Avui, 8/06/2010]
Observacions	El feng shui és una tècnica taoista que juga amb la disposició d’elements físics, com ara objectes, mobles, estances i edificis, a l’entorn d’un individu, per tal que aquestes convergeixin amb les forces de la natura i es trobi així l’harmonia. Tot i que al al diccionari normatiu no aparegui aquest manlleu, sí que el podem trobar al Gran diccionari de la llengua catalana formant una sola paraula, fengshui. El terme original en xinès simplificat és 风水, que vol dir literalment ‘vent i aigua’, ja que aquesta tècnica se situa entre dos mons: el del cel, que és el desconegut, i el de la terra, el visible i tangible.