estrella f i adj

Primera documentació: 26/10/1990

Tipus	conversió/semàntic
Contextos	El demòcrata Maria Cuomo resulta reelegit per àmplia majoria i es consolida com un dels aspirants estrella del seu partit per les presidencials del 1992. [Diari de Barcelona, 8/11/1990] I avui arriba a Munic, rebut com una celebritat, saludat com un entrenador estrella, com si fos un dels Beatles de gira mundial, malgrat que agafa les regnes del Bayern, un equip que ho ha guanyat tot aquesta temporada. [El Periódico, 24/06/2013]
	Màrius Serra avui ens serveix una sopa onomàstica on ha amagat els cognoms de set estrelles de l’òpera, tant masculines com femenines. [Catalunya Ràdio, 15/12/2004] L’estrella de la NBA, al final del partit, va destacar la gran maduresa del tennista. [El Periódico, 12/06/2006]
Observacions	Amb estrella tenim dos tipus de neologia diferent. D’una banda, ens trobem amb un canvi de categoria sintàctica, en què el substantiu estrella s’usa com a adjectiu invariable i indica que el substantiu al qual modifica es considera el més destacat del seu gènere, tal com veiem en els dos primers contextos. De l’altra, ens trobem amb un cas de modificació de significat. En els diccionaris, estrella fa referència al cos celeste i a la figura o dibuix que representa de manera convencional una estrella. No hi trobem, però, el significat de persona que sobresurt de manera extraordinària en la seva activitat professional, molt freqüent en les dades recollides per l’Observatori. Aquest ús del substantiu s’aplica especialment als artistes de cinema, però, tal com es veu en els dos últims contextos, també pot utilitzar-se a altres esferes, com l’òpera o els esports.