Primera documentació: 18/12/2014
| Tipus | manlleu del castellà |
| Contextos | M’encanta la ciutat quan s’encén de coloraines, és tan cuqui. [Time Out Barcelona, 18/12/2014] |
| Però si n’haguessin dit simplement córrer la gent no ho hauria considerat cuqui. [La Vanguardia, 17/02/2018] | |
| Observacions | Aquest adjectiu manllevat del castellà que es detecta des de fa uns anys als mitjans prové de l’adjectiu cuco -a, que té el significat de ‘polit, bufó’, al qual s’hi ha afegit un sufix valoratiu -i, que n’emfatitza el valor afectuós. Tanmateix, aquesta forma no apareix als diccionaris de castellà, tot i que sí que el trobem en el diccionari de castellà d’Oxford Dictionaries, com un cubanisme col·loquial que significa ‘que està ben vestit’. És probable que a partir d’aquest significat s’hagi ampliat i s’apliqui a persones i situacions, més enllà de la indumentària.
A més que es tracta d’un adjectiu adscrit al registre col·loquial, té en molts casos un matís irònic afegit. La popularitat d’aquesta paraula es pot haver vist afavorida per l’ús que se’n fa a les xarxes socials per part de perfils amb molts seguidors, com ara La Vecina Rubia a Twitter (en què ser cuqui s’associa a valorar o buscar tot el que és cuco, sigui roba, actituds, animals, etc.), o per l’ús humorístic que en fan personatges dels mitjans de comunicació, com ara l’Angelines de La Competència (RAC1), que precisament aprofita la concepció que es té del concepte per subvertir-la. |
Neolosfera 