warholià -ana adj

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus	sufixació
Contextos	Andy Warhol deia que tothom tindria un quart d’hora de la seva vida per esdevenir famós. El problema és que la profecia warholiana no ha tingut res a veure amb la proporció i alguns han estat famosos per sempre… [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
	Els hòldings de luxe als EUA inverteixen més de 255 milions de dòlars mensuals regalant peces i pagant per aconseguir missatges patrocinats a Instagram, mentre que els supervivents analògics anuncien que al fenomen li queden cinc dies: noms que passaran de la celebritat warholiana al no-res. [La Vanguardia, 8/04/2017]
Observacions	Andy Warhol (1928-1987) és un dels artistes contemporanis més coneguts. Nascut a Pittsburgh (EUA) d’origen txec, va jugar un paper decisiu en el naixement i desenvolupament de l’art pop. Després d’una primera època en què va treballar amb èxit d’il·lustrador professional i publicista, a partir de 1962 va assolir fama mundial amb la seva primera exposició a la galeria Stable de Nova York on va presentar les primeres sèries serigrafiades de les llaunes de sopa Campbell’s, ampolles de Coca-cola i bitllets de dòlar. A partir de fotografies, que considerava que era l’únic mitjà objectiu per reproduir la realitat, i mitjançant la serigrafia, va crear composicions de sèries repetides d’una mateixa imatge: a més de les esmentades, són molt conegudes les sèries de Marilyn Monroe, Jackie Kennedy, Elizabeth Taylor o Mao Zedong. Warhol també va expressar-se amb altres arts: cinema, gravat, escultura, dibuix, etc., i fins i tot va fer de productor musical amb el grup The Velvet Underground. La seva fama mediàtica, aconseguida gràcies a la seva relació amb els mitjans i el seu rol com a guru de la modernitat, envoltat sempre d’artistes i intel·lectuals, però també de drogoaddictes, models i personatges pintorescos i marginats, el van convertir en un personatge controvertit i polèmic (alguns crítics van qualificar la seva obra de bromes pesades i pretensioses), però és, sens dubte, una figura ineludible del segle xx. En els contextos es veu com l’adjectiu creat a partir del seu cognom, a part de fer-se servir per referir-se a la seva obra, s’utilitza també per fer referència a la fama efímera. El mateix artista va profetitzar, el 1968 en un programa suec arran d’una exposició que es va fer al Moderna Museet d’Estocolm, que tothom tindria a la vida quinze minuts de fama: “In the future, everyone will be world-famous for 15 minutes”. Aquesta és la situació actual, en què l’abast de les xarxes socials permet que l’aportació esporàdica d’algú (un tuit, un vídeo, una cançó, etc. ) es torni viral però la comunitat se n’oblidi tan bon punt despunti la intervenció d’algú altre.