glissando m

Primera documentació: 15/10/1999

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	Això era característic dels grans solistes d’Ellington. Així, Johnny Hodges, el saxo alt del qual atacava les notes i dominava el glissando de manera personalíssima. [El Periódico, 15/10/1999]
	La desimboltura comunicativa de Brahms va trobar una via més propícia en les tres propines, sobretot en una torrencial Siempre en mi corazón i la vistosa Mazurka en glissando d’Ernesto Lecuona. [Ara, 22/02/2016]
Observacions	El mot glissando és un substantiu manllevat de l’italià que, al seu torn, ha estat pres del verb francès glisser ‘lliscar’, el qual es va adaptar amb la morfologia pròpia del gerundi italià, -ando, lexicalitzat com a substantiu. En música, el glissando és el nom que rep l’adornament produït per l’efecte sonor d’una successió sonora molt ràpida de notes i escales, i es pot dur a terme tant amb la veu com amb instruments de vent, corda o percussió. Pel que fa al plural de glissando, tot i que en italià es faria amb la terminació masculina plural -i (com a gatto-gatti, spaghetto-spaghetti o ragazzo-ragazzi), en català s’ha normalitzat seguint la morfologia pròpia de la llengua: glissandos. En canvi, amb espagueti, que també és adaptat de l’italià spaghetto ‘cordill’, hem agafat la forma plural directament, a la qual s’ha afegit la marca de plural pròpia en català per formar espaguetis.