avant la lettre loc adj

Primera documentació: 9/01/1992

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Aquest tipus de conversions solen tenir tres motivacions: en primer lloc, la “convicció voluntària i sincera” del convers, com la del bisbe Pablo de Santa Maria, un “intel·lectual” avant la lettre que va ser rabí de Burgos. [Avui, 9/01/1992]
	Sáez va tenir el suport de Fernández de Prado i l’oposició de Grande-Marlaska —ministre d’Interior avant la lettre—, que va presentar un vot particular. [Ara, 23/01/2020]
Observacions	El manlleu del francès avant la lettre s’utilitza per expressar que algú o alguna s’ha avançat al seu temps. Es fa servir especialment en relació amb una persona que es considera visionària o pionera dins del seu camp gràcies al seu enginy, originalitat i modernitat, com si hagués nascut abans del temps que li hagués pertocat. Per aquest motiu, normalment aquest tipus de figures no arriben a experimentar l’èxit dels seus mèrits artístics, científics o socials, ja que aquest reconeixement oficial acostuma a tenir lloc de manera pòstuma, arran de la iniciativa de les generacions posteriors. Aquest és el cas de grans artistes i científics, com ara el pintor neerlandès Vincent Van Gogh (1853-1890), del qual es diu que no va vendre cap quadre en vida i, en canvi, més tard, la seva obra va ser i continua sent altament apreciada i cotitzada; el filòsof i matemàtic italià Galileu (1564-1642), amb les seves aportacions sobre el funcionament de l’univers, que s’oposava als postulats de l’Església catòlica; o, fins i tot, l’arquitecte català Antoni Gaudí (1852-1926), ja que una de les seves obres, la modernista casa Milà, construïda el 1910 a Barcelona, va rebre nombroses crítiques perquè no seguia l’estil convencional de l’època (de fet, el sobrenom de la Pedrera va sorgir entre els ciutadans crítics amb aquesta obra).