Primera documentació: 10/10/1994
| Tipus | semàntic |
| Contextos |
Per un altre costat, aquesta mena d’articles són una temptativa de posar una mica d’ordre en el cafarnaüm dels esdeveniments. [El Temps, 10/10/1994]
|
|
Als prestatges, entremig d’un cafarnaüm de pots de crema, de locions de massatge d’afaitar, assecadors de cabell, pintes, navalles i tisores, hi ha un gat xinès de la sort. [Nació Digital, 22/04/2023]
|
|
| Observacions | Cafarnaüm és un topònim bíblic que fa referència a una localitat de Galilea, vora del llac Tiberíades (avui dins Israel), el nom hebreu de la qual és Kēfar Nahum ‘vila de la consolació’. En aquest antic assentament costaner de pas, Jesús hi va residir després d’haver deixat Natzaret, i aquest indret es va convertir en el centre de la seva activitat apostòlica a Galilea, on va difondre el seu missatge (segons l’Evangeli de sant Joan (6,24-59), a la sinagoga d’aquesta localitat va pronunciar el sermó sobre el pa de vida) i on va fer diversos miracles, entre els quals guarir un home posseït per un esperit maligne (Mc 1,21-28).
Segons la Bíblia, Cafarnaüm va ser una ciutat condemnada per la ira divina. Potser és a partir d’aquest fet que al segle xviii alguns escriptors francesos van començar a fer servir el topònim per al·ludir a una situació molt caòtica i confusa. Curiosament, d’aquest desordre o acumulació de persones o d’elements d’orígens diversos també se’n pot dir babel ‘confusió grandíssima’ (DIEC2), un altre referent bíblic procedent del nom de Babilònia, ciutat d’Àsia, on hi havia una torre que havia de tocar el cel. Déu va confondre el parlar d’aquella gent i els va dispersar per tota la terra (Gn 11,1-9). Se suggereix que la idea de confusió lingüística es deu potser al gran nombre de llengües parlades en aquesta ciutat de l’antiga Mesopotàmia. |
Neolosfera 