Primera documentació: 8/09/2014
| Tipus | sintagmació |
| Contextos |
Això és mel per a les meves orelles; al nostre país, gairebé un terç de les dones estan prenent fàrmacs psicoactius. [El Periódico, 8/09/2014]
|
|
La veu, volgudament ambigua d’Amor, que canta a aquest amor que ho és tot, i que deixa un rastre de felicitat absoluta, és mel. [Avui, 13/04/2021]
|
|
| Observacions | La mel és un dels productes de consum humà dels quals es té coneixement més antic, ja que es remunta al Mesolític, al voltant del 6000 aC, i apareix representada en algunes pintures rupestres. A més de tenir propietats com a aliment i edulcorant, els sumeris, cap al 2500 aC, ja la usaven per les seves propietats medicinals. D’altra banda, els antics egipcis i els grecs la consideraven un producte sagrat i es feia servir fins i tot per pagar impostos. Existeixen més de 300 varietats de mel d’orígens florals diferents; segons les flors i plantes que la componen, la mel té un color, una olor i un gust diferents.
La mel, a més, també forma part d’expressions que són al DIEC2, com deixar algú amb la mel a la boca per indicar que es deixa algú privat d’alguna cosa agradable que es pensava que estava aconseguint, posar la mel a la boca d’algú, que significa fer delir algú, o ser pa i mel, que vol dir que una cosa ve molt a propòsit. Altres diccionaris en recullen més, una de les quals és la que ens ocupa: ser mel, i que és habitual a les Balears, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià, i que vol dir que una cosa és exquisida, de molt bona qualitat, o que convé molt. |
Neolosfera 