retrogust m

Primera documentació: 1/03/2007

Tipus	composició híbrida
Contextos	Tot plegat deixa l’espectador amb un retrogust de l’art del segle passat, amb les avantguardes com a referent. [Avui, 2/05/2011]
	Entre els segons destaquen els imprescindibles macarrons farcits de galta en el seu suc, que tenen un gran equilibri de sabors i un retrogust molt intens. [La Vanguardia, 10/07/2020]
Observacions	A l’hora de tastar un vi cal diferenciar tres etapes de la fase gustativa: l’atac, l’evolució i el retrogust. La primera, en què intervenen les papil·les gustatives, percep les sensacions que experimentem a la boca en els dos o tres primers segons. En la fase evolutiva, es busca l’equilibri entre la dolçor i l’acidesa, i es detecten les textures del vi. I en darrer lloc, el retrogust consisteix a analitzar el conjunt de sensacions o records que perduren després de tastar el vi. Aquest tram final, que el Termcat també anomena postgust (com a terme preferent) o final en boca (com a sinònim complementari), està relacionat sobretot amb la part olfactiva, ja que és quan es detecten noves aromes procedents del paladar cap a les cavitats nasals. El retrogust no només es percep a través del vi, sinó també de qualsevol menja, com ara formatge o macarrons, com en el darrer context. A més, retrogust s’utilitza en sentit figurat, com en el primer exemple, en què es fa referència a la sensació o el sentiment que deixa una cosa i que persisteix encara durant un temps.