Primera documentació: 13/05/2008
| Tipus | sufixació |
| Contextos |
Si fos així, el cunyadisme espanyol faria un salt qualitatiu. [Diari de Balears, 13/05/2008]
|
|
De manera que, de cara a demà contra Suècia, serà més important perdre aquesta por a equivocar-se i jugar a l’atac amb intenció d’intimidar l’adversari amb arguments futbolístics que no pas asfixiar-se en una retòrica tàctica de sistemes, pivots i basculacions (per dintre o per fora) que són al futbol el que el cunyadisme és a les tertúlies de ràdio i de televisió. [La Vanguardia, 14/10/2019]
|
|
| Observacions | Popularment, se sol fer força broma en família per criticar els cunyats, als quals s’atribueixen unes característiques determinades, i sobretot aquells que sempre tenen opinió sobre qualsevol cosa, saben resoldre (aparentment) qualsevol qüestió de bricolatge, mecànica o cuina, i que sembla que s’esforcin a semblar més llestos que la resta. I d’aquesta característica s’ha creat el substantiu cunyadisme per designar l’actitud de qui vol aparentar que sap de tot i que opina i intenta imposar la seva opinió, encara que no tingui tota la informació per fer-ho.
Des del punt de vista morfològic, es tracta d’una formació transgressora perquè cunyat és una paraula que designa una relació familiar i que no hauria d’adjuntar-se amb -isme, que és un sufix que forma noms de doctrines, teories i corrents artístics, però, tanmateix, aquesta transgressió és la que li atorga un sentit irònic i col·loquial. |
Neolosfera 