islamofòbia f

Primera documentació: 6/04/2004

Tipus	composició híbrida
Contextos	Dins la nostra societat hi ha una seguit d’actituds, com ara l’antisemitisme, la islamofòbia, el racisme, la intolerància, la xenofòbia, que cal esforçar-se a aturar i fer retrocedir. [El Temps, 6/04/2004]
	Va ser així com, sense parpellejar, la societat catalana va neutralitzar tota idea malista derivada de l’atemptat i va cridar no a la islamofòbia. [La Vanguardia, 2/09/2017]
Observacions	La islamofòbia (així com l’adjectiu islamòfob -a) fa referència a l’adversió o rebuig als musulmans o l’islam, és a dir, es refereix tant a la religió com a aquells que la professen, i equipara el rebuig de certs aspectes islàmics amb la xenofòbia als seguidors d’aquesta fe. Aquesta forma d’intolerància religiosa, que va des d’una actitud mental o emocional fins a la discriminació o violència tant verbal com física, és alimentada pel prejudici de considerar aquesta religió monolítica, inferior a la cultura occidental, sexista, violenta i propensa al xoc de civilitzacions. Així mateix, considera l’islam com un problema global que amenaça la seguretat i la convivència. A Europa s’acostuma a instrumentalitzar políticament per part de l’extrema dreta. Aquest compost híbrid, format a partir del radical islam al qual s’ha adjuntat la forma sufixada -fòbia ‘aversió’, es va començar a recollir amb certa regularitat a partir del 2004, any en què van tenir lloc els atemptats de l’11 de març a Madrid. Lamentablement, l’ús d’aquest neologisme es va estendre ràpidament arran dels diversos atemptats reivindicats per grups islamistes com Al-Qaeda com els de París, al setmanari Charlie Hebdo i la sala Bataclan (2015), els de Londres (2017), o més recentment, l’estiu del 2017, els de Barcelona i Cambrils.