Primera documentació: 10/10/1994
| Tipus | prefixació |
| Contextos |
A Amèrica es dóna un model universitari molt vinculat a les necessitats de la indústria i del Govern, que compta amb l’ajut de la gran xarxa de centres de supercomputació distribuïts per tot Nord-amèrica. [El Temps, 5/12/1994]
|
|
L’origen còsmic dels elements és una de les qüestions centrals de la física actual, ja que en depenen els avenços en supercomputació, astrofísica espacial, física nuclear i cosmofísica. [La Vanguardia, 27/08/2022]
|
|
| Observacions | El neologisme lexicogràfic supercomputació està format a partir d’una base substantiva a què s’adjunta el prefix super-. Segons el GDLC, aquest terme fa referència a la ‘informàtica destinada a tasques científiques i tècniques que es desenvolupa per mitjà de supercomputadors’. Aquesta unitat es va començar a utilitzar a principis de la dècada dels seixanta, quan l’empresa International Business Machines va llançar l’IBM 7030 Stretch, el primer superordinador dissenyat per ser més potent que les màquines més ràpides que existien en aquell moment.
Així doncs, la paraula supercomputació es refereix a la capacitat extremadament ràpida de desenvolupament de tasques informàtiques, que supera les possibilitats dels ordinadors convencionals. Actualment, a Barcelona hi ha el Barcelona Supercomputing Center, un centre de supercomputació cabdal, on actualment s’estan desenvolupant projectes pioners en molts àmbits, com la diagnosi del càncer de mama a partir d’eines informàtiques que en permeten fer una detecció prematura. |
Neolosfera 