bíblia f

Primera documentació: 13/01/1997

Tipus	semàntic
Contextos	El fruit del seu treball, el primer guió de la sèrie ―la bíblia―, patirà una reelaboració literària per a traure’l a la venda. [El Temps, 13/01/1997]
	La decisió sobre la seva renovació encara no s’ha pres, però el departament de ficció sí que ha rebut autorització per començar a desenvolupar la bíblia de la nova temporada, és a dir, les línies argumentals principals que després caldrà anar desgranant. [Ara, 15/04/2018]
Observacions	Segons el GDLC, la bíblia té dos significats principals: el primer, escrit en majúscula inicial perquè és un nom propi, es refereix al ‘conjunt dels llibres i els escrits de l’Antic i el Nou Testament’, i el segon, en sentit figurat, designa el ‘llibre que gaudeix d’autoritat en determinats grups’. A partir d’aquests significats, i entenent que la Bíblia és un llibre sagrat i una obra imprescindible que serveix com a model per a la fe cristiana i judaica, s’ha desprès un altre sentit que s’utilitza en l’àmbit televisiu per referir-se al document que els creadors d’una sèrie utilitzen per vendre el projecte i que després pot ser-ne la guia. La bíblia sol incloure, a banda d’una fitxa tècnica amb dades generals (títol provisional, gènere, durada dels capítols, audiència objectiva, etc.), una sinopsi, els temes centrals, una breu descripció dels personatges o un mapa de les trames principals. Al principi, la bíblia era només una eina de treball per als guionistes, sense intenció que pogués servir de cara a la promoció d’una sèrie davant de possibles productors del món audiovisual, tot i que ara són objectes de desig entre els seriòfils. Algunes bíblies que es poden consultar a la xarxa són la de Lost (2004-2010), amb una versió final del projecte que dista força de la bíblia original, o la d’El Ministerio del Tiempo (2015- ), que al final es va convertir en el capítol pilot i que els mateixos productors s’hi refereixen com a ‘dossier de venda’.

prime time m

Primera documentació: 6/12/1990

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Poder fer el primer espai d’aquestes característiques i en prime-time és una satisfacció. [Diari de Barcelona, 6/12/1990]
	Mira que ens ho repeteixen una vegada i una altra en prime time: feu-vos regalar aquesta colònia o aquest perfum i sereu insultantment joves, guapos i… rics. [Ara, 5/01/2018]
Observacions	El GDLC recull prime time amb asterisc (que indica que es tracta d’un manlleu) i el defineix com a ‘hora punta’, és a dir, la franja horària de més audiència d’un mitjà televisiu o radiofònic. Per aquest motiu, és la franja més cara per als anunciants i, tot i que no hi ha una hora establerta i pot variar segons el país, a Espanya es troba entre les 21 i les 23 h, moment en què s’emeten els informatius, i just després programes d’entreteniment, sèries, pel·lícules, etc. En el seu inici, l’Observatori recollia el neologisme amb un guionet, com s’observa en el primer context; en canvi, ara es documenta sense, tal com figura a l’Oxford English Dictionary. El Termcat, però, evita utilitzar el manlleu i proposa el sintagma hora punta, que ja recullen els diccionaris normatius.

playlist f

Primera documentació: 1/03/2012

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Hope va subratllar la importància decisiva de les playlists i va posar exemples com l’èxit de Hozier, que van impulsar des de la seva cobejada llista de reproducció Spotlight. [La Vanguardia, 29/05/2015]
	Durant els últims dies, als passadissos de les grans discogràfiques el gran tema de conversa ha sigut l’acusació que les playlists de Spotify estan plagades de centenars d’artistes presumptament falsos. [Ara, 19/07/2017]
Observacions	Segons el Termcat, que recomana la denominació catalana llista de reproducció, una playlist és un ‘conjunt de fitxers multimèdia seleccionats per un usuari segons uns criteris determinats’. En el context actual, aquestes llistes es fan servir en programes de reproducció multimèdia com Spotify o llocs web per compartir continguts com Youtube per tal que els usuaris puguin organitzar els continguts que els interessen, decidir l’ordre en què les volen reproduir, compartir-les amb altres usuaris, etc. Les playlists van néixer en el context radiofònic, en què les emissores preparaven una llista de cançons per reproduir durant una emissió. Més endavant, playlist ja donava nom al catàleg de cançons de què disposaven aquestes emissores i també a la llista ordenada de cançons que es reproduïen en un període de temps concret.

audiodescripció f

Primera documentació: 1/03/1999

Tipus	composició híbrida
Contextos	Aquest sistema consisteix en una veu en off que fa una audiodescripció de l’acció, a mesura que s’emet, perquè els invidents en puguin seguir el desenvolupament. [El Periódico, 1/03/1999]
	Tots els espais són accessibles per a cadires de rodes, moltes activitats tenen mesures per a sords i Ella té audiodescripció per a cecs. [El Periódico, 14/02/2015]
Observacions	Segons el Termcat, una audiodescripció és una ‘narració oral complementària entre els diàlegs d’un producte audiovisual, com un programa de televisió o una pel·lícula, que millora la comprensió de les persones amb discapacitat visual’. Es tracta d’un compost híbrid constituït pel formant audio- (que prové del llatí audire) i pel substantiu descripció. És una eina utilitzada sobretot en la televisió i en el cinema que permet a les persones cegues seguir una activitat audiovisual. En català, el seu ús es va iniciar cap als anys vuitanta i, avui dia, es troba prou estès en diferents àmbits, cosa que requereix la figura de l’audiodescriptor o traductor d’imatge, encarregat de transposar la imatge en verb. L’audiodescripció, així mateix, pot ser simultània (directa) o enregistrada (que és la més freqüent, en general), tot i que en alguns casos es combinen.

dramèdia f

Primera documentació: 30/08/2004

Tipus	acronímia
Contextos	De moda —una dramèdia, segons els seus responsables― gira al voltant de les situacions que desencadenen els treballadors i els clients d’una boutique, repartides en 22 episodis d’una hora de durada. [El Periódico, 30/04/2008]
	La dramèdia Transparent se centra en Maura Pfefferman, una dona transsexual que decideix viure plenament la seva identitat femenina. [Ara, 25/08/2017]
Observacions	A mitjans del segle xx, es van començar a emetre sitcoms a la televisió, és a dir, comèdies en les quals les històries començaven i acabaven en un mateix capítol, i per tant no hi havia cap evolució dels personatges ni s’alterava l’statu quo dels protagonistes. Això, però, va canviar quan va arribar un tipus de comèdia que es caracteritzava per tenir una línia argumental sòlida que arrossegava les situacions còmiques i mostrava una evolució dels seus personatges. A partir d’aquí, es va començar a utilitzar el terme dramèdia o comèdia dramàtica (totes dues formes acceptades pel Termcat) per referir-se a aquest nou gènere cinematogràfic o de televisió —sobretot sèries— que combina de manera equilibrada escenes humorístiques i escenes dramàtiques. Algunes de les dramèdies nord-americanes que van tenir més èxit van ser Room 222 (1969-1974), M*A*S*H (1972-1983) o Eight is Enough (1977-1981). Tot i que dramèdia sigui una adaptació de l’anglès dramedy, aquest substantiu és un acrònim format a partir de drama i comèdia, seguint el model del mot tragicomèdia, un dels tres gèneres teatrals clàssics, juntament amb la comèdia i la tragèdia.