sobredimensionar

Primera documentació: 16/02/1989

Tipus prefixació
Contextos Benegas va expressar la postura contrària de l’executiu espanyol a acceptar un lideratge sobredimensionat dels Estats Units en l’escenari de la postcrisi. [Avui, 6/02/1991]
Ve a ser un còmic Marvel tràgic amb personatges esquemàtics i sobredimensionats que fan disbarats enormes obeint a un sentit del deure gairebé monstruós. [La Vanguardia, 24/02/2018]
Observacions El verb sobredimensionar és un neologisme que l’Observatori de Neologia ha recollit de manera repetida i continuada des de l’inici de la seva tasca. Està format pel prefix sobre-, que indica abundància i excés, i dimensionar ‘determinar les dimensions d’una màquina, d’una instal·lació industrial, l’estructura d’un edifici, etc., de manera que respongui a les necessitats per a les quals ha estat prevista’ (GDLC). Aquest verb propi de l’àmbit de la tecnologia passa a fer-se servir, amb el prefix, en un sentit més general, per denominar les situacions en què s’exagera la magnitud d’alguna cosa, situació o persona, i que, per tant, sempre té una connotació negativa.

desangelat -ada adj

Primera documentació: 8/03/1989

Tipus prefixació
Contextos Cercle de passions és un thriller discret, ambientat en una Sicília governada pels tèrbols negocis mafiosos, que va ser posada en imatges desangelades per Claude d’Anna. [Avui, 8/03/1989]
A primera hora el pavelló està fred i desangelat —potser és que no hi ha càtering gratuït; els entrepans van amb tiquet—, però l’estratègia de reduir l’espai per al públic i de no deixar marxar la gent del partit a una sala a part aconseguirà el preuat efecte sardina. [Ara, 29/04/2019]
Observacions Quan un lloc està desangelat volem dir que està buit, no només perquè no hi ha gent, sinó perquè no té els objectes que s’hi podrien trobar i, doncs, no té cap atractiu. En canvi, en altres contextos, aquest adjectiu significa ‘faltat de gràcia o encant’, sentit que prové d’un dels significats de la paraula àngel que encara no recullen els diccionaris catalans i que fa referència a ‘gràcia o encant’. Com que des– és un prefix que indica negació (com a desagraït) o inversió del sentit del radical al qual s’adjunta (com a desvestir), desangelat implica necessàriament l’existència de l’adjectiu angelat o del verb angelar, però cap d’aquests mots existeixen en català (ni en els diccionaris ni en l’ús dels parlants). L’expliquem, per tant, com un mot format per prefixació, però certament és anòmal.

triatleta mf

Primera documentació: 6/08/1996

Tipus prefixació
Contextos La triatleta del CN Olot Teresa Freixa va acabar en tercer lloc al triatló de Burgos, segona prova de la copa del Rei de l’especialitat. [Punt Diari, 6/08/1996]
El ballet fit, més enllà del glamur de Hollywood, l’han adoptat també els que practiquen crossfit, triatletes i runners anònims que veuen en la seva pràctica importants avantatges quant a flexibilitat i millores en el rendiment muscular. [Catalana Occident, 1/07/2019]
Observacions El triatló és una competició esportiva combinada i de resistència en què es realitzen consecutivament una prova (o segment) de natació, una de ciclisme i una cursa a peu, i en la qual la classificació s’estableix a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves incloent-hi el pas (o transició) d’una prova a l’altra, ja que el cronòmetre no es para fins al final de la cursa a peu. Segons les distàncies, es diferencien diverses modalitats de triatló; la més completa és la que s’anomena ironman, en la qual es fan 3,8 km nedant, 180 km pedalant i 42,195 km (una marató) corrent. Els esportistes que practiquen el triatló són anomenats triatletes.

polipíndola f

polipíndolaPrimera documentació: 5/11/2011

Tipus prefixació
Contextos En principi, la polipíndola només estarà indicada per a aquells pacients per als quals suposi els mateixos beneficis que ofereix l’actual combinació de tres fàrmacs. [Avui, 5/11/2011]
Hem desenvolupat una polipíndola que té èxit, i es fa a més de 50 països, però és una cosa cosmètica, potser farà que hi hagi menys infarts, però és un tema més profund. [Ara, 7/01/2018]
Observacions Fa uns anys, els malalts que havien patit un infart de cor havien de seguir un tractament que els obligava a prendre almenys tres pastilles diàries. Per facilitar aquest tractament i millorar la qualitat de vida dels pacients crònics —molts dels quals s’oblidaven o es cansaven de prendre tantes pastilles—, l’any 2007 el prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, director del Centre Nacional d’Investigació Cardiovascular (CNIC), en col·laboració amb els laboratoris Ferrer, va posar en marxa un projecte per produir la polipíndola. Es tracta d’un fàrmac que combina en un únic comprimit tres medicaments, que fins aleshores se subministraven per separat: l’atorvastatina, l’àcid acetilsalicílic i el ramipril.

Així doncs, més enllà de reduir el risc de mortalitat de les persones que ja han patit un infart, la polipíndola té diferents beneficis, especialment la reducció de pastilles ingerides pel cos, així com l’estalvi econòmic que suposa haver de comprar menys medicaments. A les farmàcies aquest producte va arribar a finals del 2014 sota el nom comercial Trinomia®.

proactiu -iva adj

Primera documentació: 21/09/1995

Tipus prefixació
Contextos Aquestes són les comunitats autònomes on els governs respectius han prioritzat una actitud proactiva en favor de la potenciació dels potencials endògens. [Avui, 19/03/1998]
El pla inclou la incorporació d’uns 5.000 nous professionals —1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials, 800 administratius— per dur a terme una assistència sociosanitària integrativa, proactiva (per evitar que els més delicats empitjorin i recaiguin), accessible es visqui on es visqui i de qualitat. [Ara, 23/07/2018]
Observacions L’adjectiu proactiu -iva, format a partir del prefix llatí pro– ‘a favor de’, fa referència a alguna cosa o persona que pren el control de manera activa i que decideix què fer, és a dir, que pren la iniciativa abans que tinguin lloc uns fets. Aquest adjectiu es va crear originàriament en anglès a partir dels formants llatins per oposició a reactive ‘reactiu’, que antigament volia dir tot el contrari (un sentit que l’adjectiu reactiu no té en català): ‘que actua o opera en resposta a alguna cosa’.