annus horribilis m

Primera documentació: 1/12/1992

Tipus manlleu del llatí
Contextos Ja li convenia a la Corona britànica, que encara que s’esforça per enterrar amb dignitat aquell ignominiós annus horribilis, una visita d’Estat agraïda com la que acaba de fer Elisabet II a Sud-àfrica. [Avui, 27/03/1995]
Si el 1992 va ser un annus horribilis per a Isabel II pels disgustos que li van donar els seus fills, els 2018 promet ser un annus mirabilis (any meravellós). [La Vanguardia, 23/01/2018]
Observacions L’expressió llatina annus horribilis ‘any horrible’, que té el contrapunt en annus mirabilis ‘any meravellós’, s’utilitza des dels anys noranta en la premsa catalana. Com el seu nom indica, es fa servir per fer referència a un any en què han passat moltes coses dolentes, del tipus que sigui i en el context que sigui (personal, nacional, mundial, etc.).

En anglès, llengua en què també es fa servir, es diu que l’expressió es va començar a popularitzar el 1992 després que la reina Elisabet II d’Anglaterra la fes servir en un discurs per celebrar el quarantè aniversari del seu ascens al tron. Tot adoptant l’expressió que algú li havia escrit en una carta, es va referir al 1992 com a annus horribilis, ja que, entre d’altres fets, el seu fill Carles, príncep de Gal·les, es va separar de Diana de Gal·les.

Anuncis

cum laude loc

Primera documentació: 16/02/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos Mario Zagallo tampoc necessita recuperar el mes de setembre perquè, en el seu cas, no es tracta d’aprovar una assignatura, sinó un doctorat cum laude. [El Periódico, 13/07/1998]
La tesi, que ha rebut nombrosos premis i ha obtingut la qualificació d’excel·lent cum laude, vol establir el perfil clínic i psicosocial que hi ha darrere dels intents de suïcidi per desenvolupar un programa de prevenció eficaç per a les conductes suïcides. [Avui, 20/06/2017]
Observacions Aquesta locució, que el GDLC ja recull amb asterisc, significa ‘amb lloança’, ‘amb elogi’, i s’aplica a la màxima qualificació d’un examen o d’una tesi doctoral, quan algú en vol remarcar una excel·lència especial.

Com a curiositat, el verb llatí laudo ‘lloar, elogiar’ està relacionat amb el mot laurus, que significa ‘llorer’. A l’antiga Grècia i Roma, aquest arbre representava la glòria poètica, imperial o esportiva, i, per tant, era el símbol de la lloança o la recompensa pública per una victòria. De fet, es coronaven amb fulles de llorer els guerrers i emperadors més valents, així com els atletes vencedors en els jocs olímpics. Així doncs, el llorer, vinculat a la fama literària i esportiva, també té a veure amb els èxits acadèmics i ha arribat fins als nostres dies amb la locució cum laude.

dixit loc

Primera documentació: 13/11/1993

Tipus manlleu del llatí
Contextos ‘No tenim lloc per la fantasia, perquè el món on vivim no és un món de fantasia’, Brian Travers dixit. [Nou Diari, 13/11/1993]
Sant Jordi, patró de tantes causes nacionals, és també patró del llibre i de tot el gremi dels amants d’aquest producte perfecte de la cultura (Alberto Manguel dixit). [El Temps, 9/06/2013]
Observacions Dixit és la tercera persona del singular del pretèrit perfet del verb llatí dicere ‘dir’ i, doncs, significa literalment ‘ha dit’ o ‘va dir’. Tanmateix, com es pot veure en els contextos, trobem aquesta forma posposada al nom de l’autor d’una opinió per significar que qui ho ha dit sap de què parla. Tot i que de vegades aquest dixit és irònic per indicar que la persona que ha emès una opinió no en sap tant com es pensa, la lexicalització d’aquesta forma verbal vindria de la locució llatina “Magister dixit” (‘ho ha dit el mestre’). A l’edat mitjana, aquest magister feia referència a Aristòtil, mestre per excel·lència amb coneixement d’inspiració divina, màxima autoritat del coneixement.

tabula rasa f

Primera documentació: 7/08/1995

Tipus manlleu del llatí
Contextos És clar que no podia permetre’m de cap manera fer tabula rasa. No partir de zero és potser el sacrifici més gran que he fet. [El Temps, 7/08/1995]
Per justificar la tabula rasa, va dibuixar una imatge tan catastròfica dels Estats Units que no podia semblar versemblant ni al pitjor del seus enemics. [Ara, 21/01/2017]
Observacions El sintagma tabula rasa prové del llatí i significa literalment ‘taula allisada’. En l’antiguitat, la tabula rasa era una tauleta de cera en què s’havia esborrat un escrit aplanant de nou la cera amb l’estil, i actualment també designa aquella taula en la qual encara no hi ha res gravat o pintat. A partir d’aquest significat, es fa servir la locució fer taula rasa per indicar que s’ha esborrat el que hi havia escrit i, en sentit figurat, per considerar com a nul tot el que ha estat fet anteriorment, tal com s’observa en els contextos anteriors.

En l’àmbit de la filosofia, la tabula rasa és una ‘expressió aplicada a l’ànima o la ment per significar que no posseeix cap idea amb anterioritat a l’experiència i independentment d’ella’ (GDLC). El corrent que es deriva d’aquest concepte és l’empirisme, que afirma que els coneixements i habilitats de l’ésser humà són exclusivament fruit de l’aprenentatge a través de les seves experiències. El filòsof anglès John Locke (1632-1704) va ser qui va popularitzar la idea de la tabula rasa, tot i que altres filòsofs com Plató (427 aC-347 aC) o Sant Tomas d’Aquino (1225-1274) ja la utilitzaven per descriure la memòria.

Tot i que en els mitjans de comunicació encara s’utilitza el manlleu del llatí, els diccionaris en llengua catalana ja recullen l’adaptació taula rasa, així com la locució fer taula rasa, amb els mateixos significats que en llatí.

tempus fugit locm

Primera documentació: 30/09/2006

Tipus manlleu del llatí
Contextos El que subscriu ha tingut temps per tornar a la consultoria i descobrir aquesta finestra que em brinda El Periódico per observar des d’aquí, com una veïna qualsevol, el que el futbol patri ens depara. Tempus fugit. Com corre el temps del futbol. [El Periódico de Catalunya, 30/09/2006]
Hi ha qui diu que Boyhood provoca un efecte-mirall, que és el vidre catalitzador del nostre tempus fugit. [Time Out Barcelona, 25/12/2014]
Observacions Tempus fugit és una locució llatina (sovint utilitzada com un substantiu, com es pot veure en els exemples) que té l’origen en les Geòrgiques de Virgili (70 aC-19 aC): ‘Sed fugit interea, fugit irreperabile tempus’ (‘però fuig mentrestant, fuig irreparablement el temps’). La interpretació d’aquesta expressió s’associa a una filosofia vitalista, a la idea de viure i gaudir del moment present, de manera semblant al carpe diem (‘aprofita el dia’) d’Horaci (65 aC-8 aC), perquè si el temps fuig cal aprofitar el dia.