estèvia f

esteviaPrimera documentació: 13/01/2009

Tipus manlleu del llatí
Contextos Hi ha persones que mastegant una fulleta d’estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. [El Periódico, 13/01/2009]
Pàmies, que afirma no tenir por d’entrar a la presó, va defensar el cultiu d’aquestes plantes juntament amb l’estèvia pels seus beneficis medicinals i va assegurar que “cal fer-ne un bon ús”. [Avui, 24/11/2016]
Observacions El botànic valencià Pere Jaume Esteve (1500-1556) va ser el primer que va estudiar l’estèvia, motiu pel qual el nom científic d’aquesta planta (Stevia rebaudiana) prové del seu cognom llatinitzat.

L’estèvia, també coneguda com a fulla dolça o fulla de sucre, és una planta originària de l’Amèrica del Sud, que va arribar a la península al segle xvi reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al sucre, i que se sol consumir en fresc o en infusió. Alguns estudis farmacològics li atribueixen propietats medicinals: conté esteviòsid, una substància diürètica que ajuda a regular l’aparell digestiu i redueix la pressió arterial i el greix. Per als diabètics, sembla que té efectes positius perquè l’esteviòsid indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir quantitats importants d’insulina, cosa que contribueix a reduir la glucosa en sang. La Comissió Europea va autoritzar-ne la comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària n’avalués favorablement la seguretat i des del 2011 es comercialitza en alguns països de la Unió Europea.

Anuncis

ad nauseam loc

Primera documentació: 12/02/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos Un marxisme retocat ad nauseam i convertit en una doctrina de cartró pedra. [Diari de Barcelona, 12/02/1989]
Ja fa molt que Hollywood va reduir el seu cinema a la repetició ad nauseam d’una sèrie d’estereotips visuals i narratius, i un nombre creixent d’editors no ha parat de fer esforços per aconseguir que la novel·la agafi el mateix camí. [El País, 2/12/2015]
Observacions La locució llatina ad nauseam vol dir literalment ‘fins a la nàusea’, tot i que sempre s’utilitza amb sentit metafòric per indicar que una situació és excessiva i carregosa. Val la pena destacar que en llatí nausea ve del grec nausía, que vol dir ‘mal de mar’, és a dir, ‘mareig’, i que amb aquest sentit va passar al lèxic català de la medicina per designar una ‘sensació penosa que indica la proximitat del vòmit’. Més tard i per extensió, es va usar en el llenguatge general amb el sentit figurat de ‘disgust moral profund’.

Les locucions llatines als diccionaris catalans tenen una sort diversa: si bé en trobem algunes, com ad hominem, in extremis, motu proprio o sine die, moltes altres no hi apareixen, com ocorre amb ad nauseam, que, en canvi, sí que trobem al DRAE, recollit amb el significat metafòric.

totum revolutum m

Primera documentació: 19/02/1999

Tipus manlleu del llatí
Contextos Els rumors madrilenys apunten a una possible suavització de la campanya d’assetjament al PNB en un totum revolutum que barreja la lluita antiterrorista amb l’atac al nacionalisme democràtic. [Avui, 9/02/2003]
La seva obra és una mena de totum revolutum en què caben la música, la lletra i la veu. [El Periódico, 1/07/2015]
Observacions El llatinisme totum revolutum, literalment ‘tot barrejat’, s’usa per fer referència a un conjunt de coses desordenades (ésAdir). El DRAE l’inclou i l’entrada remet a revoltijo, ‘conjunto o compuesto de muchas cosas, sin orden ni método’. En aquest cas el llatinisme aporta un toc d’innovació o esnobisme que actualment s’associa sobretot als manlleus de l’anglès, en lloc de la connotació clàssica que sol aportar el llatí.

Com a curiositat, cal dir que en català i castellà també utilitzem l’expressió max mix, un sintagma que, encara que ho sembli, no ve de l’anglès. Els max mix eren discos recopilatoris de megamixos, és a dir, un conjunt format a partir de la combinació de diferents cançons i efectes de so. Així doncs, els discos editats per la companyia discogràfica Max (d’aquí ve el nom max mix) s’han convertit en una denominació alternativa, més lúdica, per a una barreja desordenada de coses.

opera prima f

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Shepard vol continuar sent més dramaturg que no pas cineasta, ja que la seva opera prima és una curiosa reconversió al món de la imatge d’un text molt teatral, farcit de diàlegs i fins i tot de monòlegs. [Avui, 9/01/1991]
El Premi Nou Talent, dotat amb una estatueta, ha anat també per unanimitat a la producció xilena El salvavidas, òpera prima de la directora Maite Alberdi, de la qual el jurat ha destacat la seva aproximació minimalista a la quotidianitat d’una platja xilena. [Ara, 3/06/2013]
Observacions Aquest neologisme ha estat recollit de manera molt freqüent i ininterrompudament des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori. Tot i que hem pres el sintagma de l’italià, originàriament es tracta d’una expressió llatina, formada pel plural d’opus ‘treball, feina’ i l’adjectiu primus ‘primer’, concordat amb el nom amb la forma prima. Així doncs, tot i que en realitat és un sintagma plural, opera prima fa referència només al primer treball d’un autor, i en els nombrosos contextos amb què comptem es tracta d’obres cinematogràfiques, ja sigui perquè són la primera producció del director (l’opció més freqüent) com també d’algun dels actors. Els contextos ens mostren també que els parlants tenen certa tendència a adaptar el sintagma al català mitjançant l’accentuació d’òpera.

in dubio pro reo loc

Primera documentació: 4/03/2009

Tipus manlleu del llatí
Contextos En aquest punt adverteix que s’ha d’aplicar el principi in dubio pro reo i, en no disposar d’una prova sòlida contra els acusats, els absol. [Avui, 4/03/2009]
Un jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona ha aplicat el principi d’in dubio pro reo (en cas de dubte, a favor de l’acusat) per absoldre una dotzena de trilers de la Rambla que havien estat condemnats anteriorment a nou mesos de localització permanent al seu domicili per enganyar un turista. [La Vanguardia, 23/06/2012]
Observacions D’acord amb el Diccionari jurídic català de l’IEC, aquesta locució llatina de l’àmbit del dret penal significa, literalment, ‘en cas de dubte, a favor del reu’, és a dir, que si hi ha dubtes s’afavoreix la persona imputada. Aquest principi jurídic té origen en el dret romà i s’aplica quan el jutge, després de tenir en compte les proves que inculpen (o exculpen) l’acusat, no té la certesa suficient per justificar que es tracta de l’autor del delicte. Tot i que no és el mateix, aquest principi està estretament relacionat amb el dret de presumpció d’innocència, pel qual es considera que una  persona està exempta de culpa d’un fet determinat mentre no es demostri el contrari, perquè no hi ha proves o són insuficients. Els contextos de l’Observatori s’adscriuen tots a l’àmbit jurídic, tot i que també es pot trobar usat per extensió en d’altres. Una extensió més moderna relacionada amb locució llatina és ‘concedir el benefici del dubte’, més habitual en la vida quotidiana.