tempus fugit locm

Primera documentació: 30/09/2006

Tipus manlleu del llatí
Contextos El que subscriu ha tingut temps per tornar a la consultoria i descobrir aquesta finestra que em brinda El Periódico per observar des d’aquí, com una veïna qualsevol, el que el futbol patri ens depara. Tempus fugit. Com corre el temps del futbol. [El Periódico de Catalunya, 30/09/2006]
Hi ha qui diu que Boyhood provoca un efecte-mirall, que és el vidre catalitzador del nostre tempus fugit. [Time Out Barcelona, 25/12/2014]
Observacions Tempus fugit és una locució llatina (sovint utilitzada com un substantiu, com es pot veure en els exemples) que té l’origen en les Geòrgiques de Virgili (70 aC-19 aC): ‘Sed fugit interea, fugit irreperabile tempus’ (‘però fuig mentrestant, fuig irreparablement el temps’). La interpretació d’aquesta expressió s’associa a una filosofia vitalista, a la idea de viure i gaudir del moment present, de manera semblant al carpe diem (‘aprofita el dia’) d’Horaci (65 aC-8 aC), perquè si el temps fuig cal aprofitar el dia.
Anuncis

resilient adj

Primera documentació: 19/02/2002

Tipus manlleu del llatí
Contextos “Calia comprendre i comprometre’s perquè no tornés a pasar”, va dir. Aquesta és una actitud resilient. [El Periódico, 19/02/2002]
Aparentment el resistencialisme català sembla suïcida, però la percepció canviaria si resultés que l’actitud catalana és resilient i que afronta la pressió per tal de tornar a renéixer. [La Vanguardia, 31/05/2017]
Observacions Resilient és el que té resiliència. En l’àrea de la construcció, la resiliència és la resistència dels sòlids al trencament per xoc, i en ecologia és la capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències. Aquests dos significats apareixen ja recollits en els diccionaris generals catalans, però anant una mica més enllà fins arribar a l’individu, la resiliència és l’aptitud per afrontar amb èxit una situació d’estrès intens i per aconseguir una adaptació positiva a les circumstàncies desfavorables que se’n deriven. Aquest tercer sentit de resiliència, qualitat molt estudiada per psicòlegs i sociòlegs durant els últims 25 anys, ja apareix al GDLC però encara no en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i l’adjectiu resilient no es troba en cap de les dues obres. La persona resilient és la que, com alguns materials, no es trenca i per això la resiliència és una qualitat molt semblant a l’enteresa.

estèvia f

esteviaPrimera documentació: 13/01/2009

Tipus manlleu del llatí
Contextos Hi ha persones que mastegant una fulleta d’estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. [El Periódico, 13/01/2009]
Pàmies, que afirma no tenir por d’entrar a la presó, va defensar el cultiu d’aquestes plantes juntament amb l’estèvia pels seus beneficis medicinals i va assegurar que “cal fer-ne un bon ús”. [Avui, 24/11/2016]
Observacions El botànic valencià Pere Jaume Esteve (1500-1556) va ser el primer que va estudiar l’estèvia, motiu pel qual el nom científic d’aquesta planta (Stevia rebaudiana) prové del seu cognom llatinitzat.

L’estèvia, també coneguda com a fulla dolça o fulla de sucre, és una planta originària de l’Amèrica del Sud, que va arribar a la península al segle xvi reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al sucre, i que se sol consumir en fresc o en infusió. Alguns estudis farmacològics li atribueixen propietats medicinals: conté esteviòsid, una substància diürètica que ajuda a regular l’aparell digestiu i redueix la pressió arterial i el greix. Per als diabètics, sembla que té efectes positius perquè l’esteviòsid indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir quantitats importants d’insulina, cosa que contribueix a reduir la glucosa en sang. La Comissió Europea va autoritzar-ne la comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària n’avalués favorablement la seguretat i des del 2011 es comercialitza en alguns països de la Unió Europea.

ad nauseam loc

Primera documentació: 12/02/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos Un marxisme retocat ad nauseam i convertit en una doctrina de cartró pedra. [Diari de Barcelona, 12/02/1989]
Ja fa molt que Hollywood va reduir el seu cinema a la repetició ad nauseam d’una sèrie d’estereotips visuals i narratius, i un nombre creixent d’editors no ha parat de fer esforços per aconseguir que la novel·la agafi el mateix camí. [El País, 2/12/2015]
Observacions La locució llatina ad nauseam vol dir literalment ‘fins a la nàusea’, tot i que sempre s’utilitza amb sentit metafòric per indicar que una situació és excessiva i carregosa. Val la pena destacar que en llatí nausea ve del grec nausía, que vol dir ‘mal de mar’, és a dir, ‘mareig’, i que amb aquest sentit va passar al lèxic català de la medicina per designar una ‘sensació penosa que indica la proximitat del vòmit’. Més tard i per extensió, es va usar en el llenguatge general amb el sentit figurat de ‘disgust moral profund’.

Les locucions llatines als diccionaris catalans tenen una sort diversa: si bé en trobem algunes, com ad hominem, in extremis, motu proprio o sine die, moltes altres no hi apareixen, com ocorre amb ad nauseam, que, en canvi, sí que trobem al DRAE, recollit amb el significat metafòric.

totum revolutum m

Primera documentació: 19/02/1999

Tipus manlleu del llatí
Contextos Els rumors madrilenys apunten a una possible suavització de la campanya d’assetjament al PNB en un totum revolutum que barreja la lluita antiterrorista amb l’atac al nacionalisme democràtic. [Avui, 9/02/2003]
La seva obra és una mena de totum revolutum en què caben la música, la lletra i la veu. [El Periódico, 1/07/2015]
Observacions El llatinisme totum revolutum, literalment ‘tot barrejat’, s’usa per fer referència a un conjunt de coses desordenades (ésAdir). El DRAE l’inclou i l’entrada remet a revoltijo, ‘conjunto o compuesto de muchas cosas, sin orden ni método’. En aquest cas el llatinisme aporta un toc d’innovació o esnobisme que actualment s’associa sobretot als manlleus de l’anglès, en lloc de la connotació clàssica que sol aportar el llatí.

Com a curiositat, cal dir que en català i castellà també utilitzem l’expressió max mix, un sintagma que, encara que ho sembli, no ve de l’anglès. Els max mix eren discos recopilatoris de megamixos, és a dir, un conjunt format a partir de la combinació de diferents cançons i efectes de so. Així doncs, els discos editats per la companyia discogràfica Max (d’aquí ve el nom max mix) s’han convertit en una denominació alternativa, més lúdica, per a una barreja desordenada de coses.