alma mater f

alma materPrimera documentació: 27/01/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos Jaume Llauradó, alma mater d’aquest homenatge, va comentar que “hem volgut celebrar que Cruyff ja és una figura mítica dins la història del FC Barcelona”. [Avui, 18/06/1991]
L’alma mater del local és i serà sempre la Mercè Navarro amb l’ajuda del seu fill Joan, el cap de cuina. [Time Out Barcelona, 29/03/2018]
Observacions El llatinisme alma mater significa literalment ‘mare que nodreix o alimenta’. Per aquest motiu, s’utilitza de forma metafòrica per fer referència a la universitat en la qual s’ha estudiat, en el sentit que aquesta institució constitueix una font d’aliment intel·lectual. A més, antigament, aquesta expressió es feia servir per designar algunes deesses romanes o fins i tot la pàtria. Tanmateix, actualment també s’usa de forma freqüent amb el sentit d’una persona que impulsa o està al capdavant d’un projecte determinat. El Diccionario panhispánico de dudas considera que aquest ús és impropi i que està motivat per la confusió entre el mot llatí alma ‘que nodreix o alimenta’ i el mot en castellà alma ‘ànima’.

mea culpa m

mea culpaPrimera documentació: 11/02/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos El mea culpa entonat davant les càmeres de televisió […] no ha suposat la fi de l’episodi dels desapareguts, sinó la reobertura d’una ferida que encara no havia estat tancada. [Avui, 28/04/1995]
En recollir el Butaca al millor muntatge, el director de l’obra, David Selvas, ha declinat el premi i ha entonat un sincer mea culpa fent referència a la decisió que un actor blanc interpretés un personatge afroamericà al muntatge. [Ara, 15/07/2019]
Observacions Aquesta locució llatina, que el GDLC ja inclou amb un asterisc, significa literalment ‘per la meva culpa’, i s’utilitza per reconèixer una equivocació pròpia que ha desembocat en alguna situació o resultat no desitjats. L’origen del mea culpa és una pregària en llatí de l’Església catòlica titulada Confietor (‘jo confesso’, ‘jo pecador’) que es fa servir a la missa en el moment de confessar els pecats. L’Observatori de Neologia ha recollit ocurrències d’aquesta expressió des del 1989, en les quals molt sovint apareix precedida del verb entonar, tal com s’observa en els contextos presentats.

habeas corpus m

habeas corpusPrimera documentació: 20/05/1996

Tipus manlleu del llatí
Contextos Jo vaig haver de demanar l’habeas corpus i vaig restar fugit quinze dies fins que el senyor jutge es va informar bé… [El Temps, 20/05/1996]
De fet, va ser la mateixa Guàrdia Civil la que el va deixar marxar. El propietari es va voler acollir a l’habeas corpus, és a dir, al dret de posar-se immediatament a disposició judicial per resoldre si la seva detenció ha sigut legal o no. [Ara, 23/02/2019]
Observacions En llatí, habeas corpus vol dir ‘tingues el cos’ i es fa servir actualment per designar el ‘procediment de protecció del dret a la llibertat personal que té per finalitat posar qualsevol persona detinguda a disposició immediata de l’autoritat judicial competent’, i que pot ser sol·licitat per la persona detinguda, un familiar seu, el ministeri fiscal, el síndic de greuges o un jutge. Un cop formalitzada la sol·licitud, l’autoritat governativa té l’obligació de cursar-la al jutge competent, que escolta les al·legacions contra les causes de la detenció o les seves condicions, i després decideix si la persona ha de continuar detinguda, se la posa en llibertat o si passa a disposició judicial en cas que superi el temps màxim de detenció.

Les primeres referències d’aquest procediment es remunten al 1679, en una llei del Parlament anglès, tot i que anteriorment, ja se’n recull una forma prèvia als furs de les Corts de la Corona d’Aragó (1428) com a “recurs de manifestació de persones”. Actualment, aquest procediment està recollit a l’article 17.4 de la Constitució espanyola, que assenyala que la llei en regularà el procediment per poder posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment.

persona non grata f

Primera documentació: 12/02/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos El Partit Socialista de Ceuta ha demanat a l’alcalde d’aquesta ciutat que convoqui un ple extraordinari del municipi per declarar persona non grata el diputat d’IU Ramon Espasa. [Avui, 6/02/1991]
El Gabinet de Nicolás Maduro va declarar ahir persona non grata l’ambaixador alemany, Daniel Kriener, per “recurrents actes d’ingerència” i li va donar un termini de 48 hores per deixar el país. [La Vanguardia, 7/03/2019]
Observacions En llatí, aquesta locució significa literalment ‘persona no acceptada, no volguda’. Avui dia, aquest llatinisme es fa servir sobretot en el llenguatge diplomàtic per referir-se a la persona considerada indesitjable per un govern o una institució per alguna actitud o declaració inacceptable. Aquesta acusació sol tenir a veure amb un estat de tensió diplomàtica entre governs o estats, o bé quan hi ha alguna acusació d’espionatge o altres activitats que menystinguin la sobirania o els interessos del país amfitrió.

modus vivendi m

Primera documentació: 11/02/1989

Tipus manlleu del llatí
Contextos Hi ha factors tan arrelats en l’individu que li impedeixen de deixar el seu modus vivendi delictiu. [Diari de Barcelona, 11/02/1989]
El seu drama és el de mig centenar d’agricultors professionals de la zona que tenen en el camp el seu aliment, el seu modus vivendi, i que s’han vist afectats. [La Vanguardia, 23/07/2019]
Observacions Aquesta locució llatina no apareix al DIEC2, tot i que sí que el recullen altres fonts, com el GDLC (amb asterisc) o el Termcat. Literalment, significa ‘manera de viure’ i s’utilitza en diversos àmbits per indicar un acomodament o arranjament individual o entre diverses persones o entitats. Més concretament, aquesta locució s’utilitza en l’àmbit del dret civil per designar una transacció entre dues parts contràries i en dret internacional per designar un règim establert entre dos estats amb l’objectiu de conciliar interessos contraposats.

Més enllà dels usos especialitzats, col·loquialment es fa servir per indicar els mitjans amb què una persona es guanya la vida, tal com es pot veure en els contextos.